1 de 10
Pau Vidal, Valentina Planas, Rudolf Ortega, Carme Junyent i Marina Massaguer fan el seu diagnòstic sobre la llengua.

Passar de l'emergència a la utilitat, el diagnòstic dels experts sobre el català

Carme Junyent, Marina Massaguer, Pau Vidal, Rudolf Ortega i Valentina Planas opinen sobre els principals reptes de la llengua

Pau Vidal, Valentina Planas, Rudolf Ortega, Carme Junyent i Marina Massaguer fan el seu diagnòstic sobre la llengua.
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La reculada de l'ús social ha encetat un debat intens sobre la salut del català. Durant unes setmanes, l'especial "Català en guàrdia" de NacióDigital ha plantejat les principals preguntes que s'han obert sobre el futur d'una llengua que ha estat minoritzada durant segles per un estat hostil i que ara afronta un repte encara més gran: la globalització i l'emergència de les grans plataformes.

Culminem aquest especial amb l'opinió de cinc experts, cinc persones que des d'àmbits diferents estan participant de manera activa en el debat sobre el català. Són Carme Junyent, lingüista i professora de la Universitat de Barcelona (UB); la sociolingüista Marina Massaguer; el traductor Pau Vidal; l'escriptora Valentina Planas i el corrector Rudolf Ortega. Ells contesten a les grans preguntes sobre la llengua.  


Estem en situació d'emergència lingüística?

 
L'expressió emergència lingüística genera opinions contraposades entre els experts i filòlegs. Valentina Planas, coautora del llibre Parla bé, collons!, no ho dubta: "Sí, les dades que donen els lingüistes i els sociolingüistes ho corroboren, i ja fa molt de temps que ens advertien. Hi ha una sensació de catastrofisme, però que reflecteix la realitat". Pau Vidal hi coincideix: "Emergència lingüística ja és una etiqueta força consensuada en el sector. En el sentit que afrontem una situació de risc que requereix adoptar mesures urgents".

Però el terme també genera incomoditats. "Emergència lingüística és una expressió que no m'agrada gens. Ja els ho vaig dir a la Plataforma per la Llengua -explica la professora Carme Junyent-. És fer del tema un espectacle. El que cal és ser conscient de la situació i actuar de manera responsable".

Carme Junyent:"Emergència lingüística és un terme que no m'agrada, és fer del tema un espectacle"

Marina Massaguer tampoc n'és partidària: "Si comparem la situació del català amb la d'altres llengües minoritzades, és evident que no. El terme d'emergència és relatiu. Però crec que emprar-lo no és la millor manera d'emmarcar el tema. No crec que es tracti de situar el debat en termes de supervivència o no supervivència, sinó de garantir que el català millori. És un moment delicat i crucial en què a la minorització que ha patit la llengua ara s'hi afegeix el que implica la globalització, que porta a una homogeneïtzació".


"No sé si és el terme més oportú -diu Rudolf Ortega-. Busca equiparar la llengua al combat contra el canvi climàtic. Certament, la situació és complicada i tenim molts elements en contra, començant per un Estat que ens posa tots els bastons a les rodes possibles". Ortega s'inscriu entre els optimistes: "Hi ha factors esperançadors, com el Pacte Nacional per la Llengua, i tenim encara vint anys de coll".    

Les crítiques a la immersió són contraproduents?


Un dels àmbits on la qüestió de la llengua ha generat més controvèrsia és el de les aules. S'està començant a fer una revisió crítica dels èxits i les mancances de la immersió. "Ja era hora que es parlés de la immersió lingüística -afirma Carme Junyent-. Finalment, el departament d'Ensenyament ha admès que no s'han fet les coses bé i espero que això sigui un primer pas perquè la situació s'arregli". No se li ha demanat massa a l'escola? Per Junyent, "hi ha hagut massa expectatives, sí, però l'escola tampoc ha fet el que havia de fer. Avui, el català no és la llengua vehicular a l'escola, o no ho és en bona part".


"Les crítiques són necessàries perquè ajuden a fer el diagnòstic", afirma Pau Vidal. El traductor d'Andrea Camilleri al català assegura que "el fet que Ensenyament callés informació sobre la feina del cos d'inspectors demostra que la crítica era pertinent. Crec que perdre el temps discutint si s'han d'explicitar les crítiques o no, o si pot mostrar una imatge de feblesa de la llengua, el que fa és fer perdre energies".  

Rudolf Ortega:"El català ha reculat no només al pati, sinó també a l'aula, però l'escola no ho pot fer tot"

Per Ortega, "el problema és que l'escola no ho pot fer tot. A l'escola se li demanava que ensenyés la llengua, que tothom sapigués català, i això ho ha assolit bastant. Però la normalització no ha arribat a tota la societat. S'havia d'aconseguir a través de l'escola i dels mitjans, que tenen una incidència insuficient i pateixen la competència de les plataformes". Ortega també assenyala que "el català ha reculat no només al pati, sinó també a l'aula. Que un mestre doni classes en castellà és un desastre".

Marina Massaguer considera que "és important que la llei es compleixi, el que no vol dir tant que s'actuï coercitivament o a través dels inspectors, sinó que s'impliqui en la llengua a tots els sectors vinculats a l'escola". Massaguer creu que és imprescindible "que es donin als professors les eines necessàries de formació i se'ls sensibilitzi en el tema".

"Hem de ser capaços de fer autocrítica sense tirar-nos pedres a sobre, que això també és molt català -assegura Valentina Planas-. S'han de posar tots els temes damunt de la taula com el del català a les universitats".  

On s'hauria de focalitzar la política lingüística?


Per Pau Vidal, "una cosa que s'està fent bé des de Política Lingüística és fer un llistat de prioritats, que tothom sap quines són. Per mi, dos àmbits essencials són el de la mentalitat i el de l'empresa. Crec que es dona molta importància al sector del jovent, però el mercat laboral i l'empresa és un camp decisiu i és un món castellaníssim. Pel que fa a la mentalitat, s'ha de combatre el sentiment d'esclau que té el catalanoparlant, una consciència gairebé suïcida de submissió".

Pau Vidal: "Es parla del sector jove, però el mercat laboral i l'empresa és un camp decisiu i és un món castellaníssim"

"Un àmbit rellevant on s'ha d'actuar és en l'audiovisual -opina Carme Junyent-. Cal també treballar el terreny de l'esport i el lleure, clau entre els joves. I encara que sembli paradoxal, també entre la gent gran. Cal dir-ho: cada vegada és més difícil morir-se en català. En atenció hospitalària i en residències sovint no et poden atendre en català perquè no l'entenen". 

Ortega es mostra molt crític amb la classe governant: "La llengua es troba a la cua de les polítiques i la inversió pública de la Generalitat. Es gasta 1 euro de cada 1.000 en la llengua. Caldria un esforç de diners en aules d'acollida, en doblatges, en suport a creadors youtubers. Cal una correspondència entre l'esforç pressupostari i el valor simbòlic que es dona a la llengua. En canvi, veiem que es dona més suport al sector turístic, que va sol, que al català". 

Per Valentina Planas, una cosa que han deixat de fer les institucions són les campanyes de promoció de la llengua: "Recordo aquelles campanyes ambicioses, que aconseguien connectar amb franges àmplies de gent i feien forat, com Som 10 milions o Dona corda al català. Per què ara no se'n fan?". 

Valentina Planas: "Per què no es fan campanyes ambicioses com aquelles de Som 10 milions o Dona corda al català?"

"La política lingüística s'ha de concebre de manera integral -afirma Marina Massaguer- i ara estem pagant els anys de relaxament. Si mirem a la història, veiem que quan hi ha hagut un projecte de país hi ha també un projecte per a la llengua. Potser ens falta un projecte de país. I hem de dotar de més valor al català, fent que hi hagi coses que només es puguin fer en català, com treballar o estudiar, que era més necessari els anys noranta que ara".  

Marina Massaguer: "Hem de dotar de més valor a la llengua, fent que hi hagi coses que només es puguin fer en català"

Massaguer reclama una actuació per assegurar "l'accés real a la llengua per part dels nouvinguts que han arribat com a adults. Els cursos de català per a adults són importants per donar una base, però per adquirir un bon coneixement de la llengua que activi l'ús és imprescindible que els nouvinguts tinguin al voltant persones amb qui poder parlar català. És fonamental per això que l'aprenentatge de la llengua vagi en paral·lel amb la integració en xarxes de socialització que funcionin en català". 

Els catalanoparlants han de ser més proactius en la defensa del català?

 
Rudolf Ortega considera que és imprescindible ser proactiu: "La preservació de la llengua no ha de ser només tasca de l'administració. Posaré un exemple del que no s'ha de fer: uns pares que parlen amb els fills en català i que, quan entren en una botiga, comencen a parlar en castellà".

Carme Junyent: "Cada vegada és més difícil morir-se en català, hi ha personal d'atenció hospitalària o de residències que no l'entenen"

Marina Massaguer explica que "si es renuncia al català parlant amb algú amb qui el podries parlar, rebaixes el valor de la llengua. Les pràctiques individuals són importants. També s'ha d'insistir molt en la potència que tenen en el tema de la llengua els canvis en grup, tot el que són les activitats grupals en les associacions o les extraescolars".      

Pau Vidal reconeix que sent desconfiança envers l'administració, que coneix bé, "i ho dic afirmant que l'actual secretari em sembla el més valuós des d'Aina Moll". Vidal creu que bona part de la batalla la guanyarà l'actitud de la gent: "Més que en les administracions, crec en el paper de l'individu com a ésser davant del món".  

L'escriptora Valentina Planas creu que és rellevant que els catalanoparlants no canviïn de llengua, "sempre que la situació comunicativa permeti la interlocució. Óbviament, no si es tracta d'un turista o d'algú que fa poc que viu aquí". També creu que s'han d'evitar prejudicis: "Una amiga meva d'origen bolivià i catalanoparlant sempre es queixa que molta gent li parla en castellà". 

"L'actitud dels catalanoparlants és fonamental, al costat del canvi de mentalitat", assegura Carme Junyent. Per la professora de la UB, "un canvi d'actitud es traduiria immediatament en les dades i es produiria un augment en l'ús habitual del català i també com a llengua d'identificació".

Com s'ha de fer atractiu el català?


Hi ha gairebé unanimitat entre els experts pel que fa a l'atractiu d'una llengua. No hi ha més atractiu que la seva normalització. "Una llengua és atractiva en la mesura que conèixer-la i emprar-la et millora la vida i que desconèixer-la et fa perdre moltes coses", segons Carme Junyent.

La sociolingüista Marina Massaguer es mostra "més partidària de fer-lo útil i aconseguir que els catalanoparlants estableixin lligams amb els qui encara no ho són. La millor manera de fer atractiva la llengua és fent coses atractives en català".  

Pau Vidal:"Fer atractiva la llengua? Això són romanços de perdedor, el català ha de ser necessari"

"El català l'hem de fer útil i que sigui indispensable per anar a tot arreu", assegura Rudolf Ortega. "L'única manera de fer atractiva la llengua és normalitzar-la", afirma Valentina Planas. "Si els joves constaten que el català és igual d'útil que el castellà, l'utilitzarà. Perquè ara no vivim en una situació de normalitat".

"Fer atractiva la llengua? Seduir?". Pau Vidal no està per romanços: "Això són romanços de perdedor. El català no ha de ser atractiu, ha de ser necessari i obligatori. Quan dic obligatori no vull dir que es forci res sinó que el fet de dominar-lo i emprar-lo sigui imprescindible per satisfer les nostres vides". 

Altres notícies que et poden interessar ​

​​


 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació