Crònica

Els pressupostos posen a prova la majoria del 52%

Junts situa sobre Aragonès la pressió d'aprovar els comptes amb la CUP mentre ERC mira de reüll els comuns si els anticapitalistes es desmarquen del projecte del Govern

per Sara González / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 15 de novembre de 2021 a les 20:00 |
Dolors Sabater, al Parlament, passant per davant de Pere Aragonès i Jordi Puigneró. | ACN
Nou mesos després de les eleccions del 14-F, la fita d'haver superat el 50% dels vots independentistes corre el risc de quedar en el terreny simbòlic. Des de la investidura de Pere Aragonès fa mig any ha estat, de fet, un resultat més predicat que practicat. Ara, els pressupostos del 2022 suposen la prova del cotó per determinar si aquesta majoria marcarà el rumb de la legislatura o bé s'obre un nou escenari amb una altra suma sobre la qual se sustenti el Govern. Tot depèn del posicionament de la CUP, que aquest dimarts revelarà si presenta o no una esmena a la totalitat i si continua negociant o no fins dilluns que ve, quan arrencarà el ple per tramitar els comptes del Govern.

Entre bambolines, es comença ja a parlar de com articular una alternativa si no es pot comptar amb el grup de Dolors Sabater. El PSC continua oferint-se i els comuns, que ja van ser clau per aprovar els del 2020, també mouen fitxa. El tic-tac que activaran els anticapitalistes és a hores d'ara una bomba de rellotgeria al Palau de la Generalitat, on ERC i Junts conviuen sense haver resolt ni les desconfiances ni les discrepàncies. La incapacitat per teixir un full de ruta compartit entre els tres partits independentistes acumula fotografies com la dels consellers d'ERC asseguts sense els de Junts a la taula de negociació amb el govern espanyol, la del vicepresident Jordi Puigneró defensant l'ampliació de l'aeroport amb els socialistes o la de la CUP pregonant al desert perquè es fixi la celebració d'un nou referèndum abans del 2025, tombat al Parlament.


Aquest historial explica en bona part per què a hores d'ara els pressupostos que el Govern presenta com els "més expansius de la història" gràcies a la injecció dels fons europeus no tenen a hores d'ara els suports garantits. I explica també per què, a l'espera d'una CUP que considera que els comptes no suposen ni un gir a l'esquerra ni avancen en la confrontació amb l'Estat, ERC i Junts s'atribueixen mútuament la principal responsabilitat de que s'acabin aprovant. Si falla el suport de la CUP, caldrà explorar un pla B en el qual necessàriament hauran d'entrar en joc el PSC o els comuns. El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha demanat a tots els grups un acte de "responsabilitat" per no bloquejar els comptes. ERC descarta rotundament cap aliança amb els socialistes, mentre que Junts es declaren incompatibles amb els de Jéssica Albiach.


Sense ni tan sols tenir el resultat sobre la taula, els dos socis de Govern donen per fet que els cupaires apostaran per una esmena a la totalitat però que continuaran negociant. La negociació serà tan agònica i imprevisible, que ja s'aixequen els dits acusadors. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ja ha advertit aquest dilluns des del Món Sant Benet, on s'ha citat l'executiva del partit des de diumenge al vespre, que aprovar els pressupostos és responsabilitat "en primer terme" d'Aragonès. "No pot ser que els acords [d'investidura] no tinguin recorregut, l'emplacem perquè serveixin d'alguna cosa", ha remarcat Artadi tot insistint que Aragonès és el "màxim responsable" dels comptes i del rumb de la legislatura i que això no incumbeix el conseller Giró. La majoria independentista, ha dit, no es pot desfigurar al "primer revolt" i per això reclamen que el president s'involucri al màxim nivell. Donen per fet, per cert, que serà així.

Citen, per exemple, la implicació de Carles Puigdemont en els pressupostos del 2016, elaborats per Oriol Junqueras, que finalment van ser tombats per la CUP amb l'argument que l'acord que va permetre la investidura havia "mutat". A les files de Junts interpreten no només que Aragonès hauria de fer de trenca-gels per resoldre la situació, sinó que ho hauria de fer amb un gest més polític que econòmic i que tingués a veure amb com s'articula i cuida la majoria del 52%. La legislatura, sostenen, ha consumit sis mesos i encara no s'han refet les confiances estratègiques, malgrat que existeix un fòrum -avançat per NacióDigital- on es reflexiona sobre el futur del procés.


Al carrer Calàbria han irritat les paraules d'Artadi. La cúpula republicana respon amb ironia que quan Quim Torra era president des de Junts sí que situaven la màxima responsabilitat en el conseller d'Economia, que aleshores era Aragonès -ja vist com a rival electoral- i que va ser qui va acabar lligant l'acord amb els comuns. A més, fonts dels republicans acusen Junts d'estar interessats en què sigui el PSC qui acabi aplanant el terreny dels pressupostos per "desgastar" l'estratègia d'ERC a Madrid i debilitar la seva força negociadora en els pressupostos generals de l'Estat i en la taula per abordar el conflicte polític català. Giró manté ben greixada la relació amb els de Salvador Illa


Des d'ERC no volen fer futuribles i mantenen que l'acord amb la CUP és possible. "Per respecte, hem d'esperar. Cada cosa al seu temps", ha defensat la secretària general adjunta, Marta Vilalta, que també ha deixat clar que volen continuar negociant amb la CUP encara que presentin una esmena a la totalitat. Els republicans reivindiquen que bona part dels acords d'investidura estan en marxa -un 80%, sostenen, ja estan en marxa o bé planificats- i que s'han fet molts esforços els darrers dies per incorporar reclamacions de la CUP com la internalització del 061, la retirada dels 120 milions d'euros dels terrenys del projecte Hard Rock, el compromís de modificar el protocol dels Mossos en els desnonaments o la no presentació d'acusacions particulars per part de la Generalitat quan no es poden acreditar lesions o els autors. 

El pla B amb els comuns i els pressupostos de Barcelona


Els republicans analitzaran els passos a seguir a partir del posicionament que fixi la CUP aquest dimarts. Si presenten esmena a la totalitat volen saber, per exemple, si hi ha opcions de tornar a plantejar una consulta a la militància per retirar-la en cas d'arribar a un acord amb el Govern. Si perceben que la negociació pot anar pel pedregar, tot i ser partidaris de negociar fins al final, la cúpula d'ERC considera que cal prémer altres tecles per no quedar a expenses del PSC a darrera hora. Conscients d'aquesta necessitat, els comuns han vist l'oportunitat per col·locar-se al centre del tauler: si el Govern vol evitar l'esmena a la totalitat, reclamen que se'ls truqui i se'ls inclogui a la negociació. 


"Estem a disposició, volem que s'obri una negociació amb el Govern", ha assegurat el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, que reclama a Aragonès que ampliï "el perímetre de la investidura". Els comuns veuen una doble oportunitat en aquest moviment: arrabassar a la CUP el paper clau per a l'estabilitat del Govern -almenys en l'episodi dels pressupostos- i obtenir a canvi el favor dels republicans a l'Ajuntament de Barcelona. Precisament aquest dilluns, el líder d'ERC a la capital catalana, Ernest Maragall, ha anunciat que votarà en contra de la tramitació dels comptes d'Ada Colau

Malgrat que continuen mantenint la CUP com a primera opció per fer prosperar els comptes, els d'Aragonès admeten que tenen interès en els comuns. D'entrada, si s'asseguren la majoria independentista, Vilalta ha assegurat que voldran explorar "compatibilitats" amb altres grups, en clara referència als d'Albiach. De fet, Aragonès ja va intentar sense èxit que s'impliquessin a l'aritmètica de la seva investidura. El veto creuat entre comuns i Junts va acabar pesant. La pregunta és si tornarà imposar-se en cas que el no de la CUP als pressupostos acabi sent definitiu

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació