Pressupostos de la Generalitat

Junts situa Aragonès com a «màxim responsable» dels pressupostos i del rumb de la legislatura

Artadi assegura que el president s'ha "d'involucrar" per dotar de continuïtat els acords d'investidura i la majoria del 52% obtinguda a les urnes el 14-F

per Oriol March, Sant Fruitós de Bages, Catalunya | 15 de novembre de 2021 a les 13:30 |
Reunió de l'executiva de Junts al Món Sant Benet. | ACN
El recinte Món Sant Benet ha acollit aquest dilluns l'executiva de Junts en plena incògnita sobre què passarà amb els pressupostos de la Generalitat per al 2022. La tramitació del projecte, presentat la setmana passada i que ha liderat el conseller d'Economia, Jaume Giró, depèn de què digui la militància de la CUP, que té tot el dia per pronunciar-se sobre quatre escenaris dels quals en depenen els comptes i, també, l'operativitat de la majoria independentista al Parlament. Després de la reunió de l'executiva, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha indicat que aprovar els pressupostos és responsabilitat "en primer terme" del president Pere Aragonès. "No pot ser que els acords [d'investidura] no tinguessin recorregut, l'emplacem perquè serveixin d'alguna cosa", ha remarcat Artadi en el transcurs de la roda de premsa. Aragonès, ha insistit, és el "màxim responsable" dels comptes i del rumb de la legislatura.

Segons la portaveu de Junts, la majoria obtinguda el 14-F a través del 52% de vot independentista no pot quedar en "retòrica" i no es pot desfigurar al "primer revolt". "S'ha de vetllar pels acords", ha insistit en tot moment Artadi, que ha indicat que les tres forces que integren la majoria parlamentària potser podrien haver "fet més". "Les negociacions dels pressupostos també tenen a veure amb el rumb del país, i això no té a veure amb el conseller Giró. Estem fent la feina. Cal que es doni recorregut a la orientació política del Govern", ha remarcat la cap de files de Junts a Barcelona.


En aquest sentit, Artadi ha posat damunt la taula un fet que des de la CUP també s'ha manifestat durant la negociació dels pressupostos: l'orientació política a mig i llarg termini de l'executiu dista de la concreció sobre el full de ruta. És una carpeta que no genera unanimitat, perquè els anticapitalistes van proposar fixar data per un nou referèndum abans del 2025 i tant Junts com ERC s'hi van oposar. L'estratègia de la taula de diàleg, estendard dels republicans i que Aragonès greixa personalment amb Pedro Sánchez, tampoc és del gust dels de Carles Puigdemont i de la CUP, que li ha retret públicament en sessions de control al Parlament. L'operativitat de la majoria independentista, difícil, s'ha traslladat a les converses pels comptes. 


Davant la possibilitat que la CUP acabi presentant una esmena a la totalitat als pressupostos, Junts evita pronunciar-se sobre escenaris alternatius. El PSC de Salvador Illa ha ofert reiteradament la mà per aprovar-los pràcticament "a canvi de res", però ERC és reticent a parlar-hi. Els comuns també han exhibit una certa predisposició a validar els comptes, però insisteixen que si no reben cap trucada amb voluntat negociadora acabaran presentant una esmena a la totalitat. La formació de Puigdemont continua veient marge per parlar amb la CUP per revalidar la majoria de la investidura, i esperen implicació -més política que pressupostària- d'Aragonès.

La militància anticapitalista decideixen una pregunta arbre que deixa obertes aquestes possibilitats: esmenar a la totalitat els pressupostos i tancar la porta a continuar negociant amb el Govern; presentar l'esmena però mantenir vives les converses amb l'executiu abans que es procedeixi a la votació a la cambra catalana; no oposar-se a la tramitació però negociar per modificar partides del projecte; i no oposar-se a la tramitació i donar per bons, definitivament, els números de Giró i Aragonès. Una de les queixes de la CUP és que no s'està complint el pacte d'investidura signat amb ERC, un posicionament que es rebat des de Presidència amb l'argument que el 80% de les mesures que hi apareixen estan projectades o bé en tràmit.


Segons consta en un detallat document intern del Govern al qual ha tingut accés NacióDigital, de l'acord d'investidura se'n desprenen 78 accions concretes de les quals la majoria estan "en execució" o en "execució planificada". Concretament, un 45% de les mesures s'estan executant ara com ara, un 31% estan planificades i consten al pla normatiu, i un 4% de les accions ja s'han fet. Un 14% de les mesures no tenen encara una execució prevista, tot i que consten al pla de Govern, i un 6% es classifiquen com "en blanc". El Govern preveu executar la majoria de les accions, un 59%, durant el curs 2021-22, mentre que el 35% haurà d'esperar. En clau pressupostària, el Govern manté que el 53% de les accions previstes en l'acord d'investidura estan vinculades a l'aprovació dels comptes de 2022, mentre que el 42% no ho estan. "Sense pressupost no hi ha transformació", advertia dijous Aragonès.

A finals de la setmana passada, l'executiu va fer arribar una última oferta a la CUP abans que es posessin en marxa les assemblees dels anticapitalistes. Damunt la taula, tres grans mesures: no presentar candidatura als Jocs Olímpics Barcelona-Pirineus del 2030 fins que no es produeixi la consulta ciutadana; no destinar cap partida al projecte Hard Rock del Camp de Tarragona; i accelerar la retirada de la Generalitat en les causes obertes contra manifestants independentistes. El degoteig de propostes del Govern no va aconseguir estovar el posicionament de la CUP, que en les últimes setmanes ha anat decantant-se cap a la presentació de l'esmena a la totalitat amb el dubte de si es mantindrà oberta la porta a negociar amb Giró i Aragonès camí del 22 de novembre, que és el dia en què s'ha votar la tramitació dels comptes al Parlament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació