14
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:51h
El rol dels Mossos d'Esquadra en els desnonaments és un dels aspectes a debat entre el Govern i la CUP en la negociació dels pressupostos. L'executiu s'ha ofert a revisar el protocol i limitar la participació d'agents de la Brimo i dels Arro, tal com ja havien pactat ERC i els anticapitalistes per a la investidura, malgrat que això també requereix de l'acord amb els jutges. L'activitat de la policia catalana en aquest camp, però, ha estat intensa durant el primer semestre de l'any, ja que ha participat en 1.744 desnonaments, segons exposa el Departament d'Interior en una resposta parlamentària recent.
Segons les dades detallades a què ha tingut accés NacióDigital, la comarca on més han actuat ha estat el Barcelonès, amb 735 desnonaments amb presència dels Mossos, seguida pel Vallès Occidental (187), el Baix Llobregat (173) i el Vallès Oriental (116). Aquestes quatre comarques metropolitanes, de fet, concentren el 69,4% d'aquesta activitat policial, força per damunt del seu pes poblacional, ja que allí hi viu el 57,9% dels catalans. La problemàtica de l'habitatge, però, és més aguda a aquella regió de l'entorn de la capital, on el preu dels pisos és més elevat.
El Maresme, també en contacte amb el Barcelonès, és l'única altra comarca amb més de 100 desnonaments amb actuació dels Mossos, amb 114, i fins i tot a nou comarques només n'han fet una entre gener i juny, i a sis, no se n'ha fet cap (Alta Ribagorça, Berguedà, Ribera d'Ebre, Ripollès, Terra Alta i Aran). Al conjunt del país, el juny va ser el mes del semestre amb més desnonaments amb presència policial, amb 319, malgrat que la tendència no ha estat homogènia arreu, ja que el major nombre d'actuacions al Barcelonès, per exemple, va ser el febrer, tal com es pot comprovar al següent gràfic.
En tot cas, el ritme de desnonaments es pot accentuar a partir del 28 de febrer, quan venç l'última pròrroga de l'escut social del govern espanyol, el qual els prohibeix a determinades famílies vulnerables. El nou protocol relatiu a la participació dels Mossos, a més, haurà de rebre l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que recentment ha decidit ajornar-ne el debat plantejat per la Generalitat. En la resposta parlamentària, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, afirma que l'actuació dels Mossos en aquests casos "obeeix sempre a un requeriment judicial sol·licitant el seu auxili".
La llei els obliga a col·laborar amb la justícia en els termes que marca la normativa, per bé que el conseller afirma que "els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència són d'aplicació en qualsevol actuació policial", també en els desnonaments, els quals es fan "sempre a presència de la comitiva judicial". L'objectiu del canvi plantejat, en tot cas, passa per reduir la presència en concret de les unitats de Brimo i Arro.
Participació de la Brimo i l'Arro
En aquest sentit, segons la mateixa resposta parlamentària al diputat de la CUP Xavier Pellicer, unitats de la Brimo van intervenir en 31 desnonaments durant el primer semestre de l'any, malgrat que la seva assistència només havia estat requerida explícitament pels jutjats en 14 ocasions. Així mateix, els jutges van reclamar l'actuació de l'Arro en 122 desnonaments, entre gener i juny, però aquest cos dels Mossos va acabar participant en un total de 267.
Si s'analitza la presència dels Mossos a nivell local, aquesta va tenir lloc en llançaments executats a 191 dels 947 municipis catalans. Lògicament, en primer lloc se situa Barcelona (558 desnonaments), per davant de l'Hospitalet de Llobregat (95), Terrassa (83), Mataró (61) i Girona (54). Totes les dades d'actuacions locals i comarcals es poden consultar al mapa inicial i el detall d'aquestes al requadre següent, amb data, nombre d'equips participants i raó o destinatari de la petició judicial.
Segons les dades detallades a què ha tingut accés NacióDigital, la comarca on més han actuat ha estat el Barcelonès, amb 735 desnonaments amb presència dels Mossos, seguida pel Vallès Occidental (187), el Baix Llobregat (173) i el Vallès Oriental (116). Aquestes quatre comarques metropolitanes, de fet, concentren el 69,4% d'aquesta activitat policial, força per damunt del seu pes poblacional, ja que allí hi viu el 57,9% dels catalans. La problemàtica de l'habitatge, però, és més aguda a aquella regió de l'entorn de la capital, on el preu dels pisos és més elevat.
El Maresme, també en contacte amb el Barcelonès, és l'única altra comarca amb més de 100 desnonaments amb actuació dels Mossos, amb 114, i fins i tot a nou comarques només n'han fet una entre gener i juny, i a sis, no se n'ha fet cap (Alta Ribagorça, Berguedà, Ribera d'Ebre, Ripollès, Terra Alta i Aran). Al conjunt del país, el juny va ser el mes del semestre amb més desnonaments amb presència policial, amb 319, malgrat que la tendència no ha estat homogènia arreu, ja que el major nombre d'actuacions al Barcelonès, per exemple, va ser el febrer, tal com es pot comprovar al següent gràfic.
En tot cas, el ritme de desnonaments es pot accentuar a partir del 28 de febrer, quan venç l'última pròrroga de l'escut social del govern espanyol, el qual els prohibeix a determinades famílies vulnerables. El nou protocol relatiu a la participació dels Mossos, a més, haurà de rebre l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que recentment ha decidit ajornar-ne el debat plantejat per la Generalitat. En la resposta parlamentària, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, afirma que l'actuació dels Mossos en aquests casos "obeeix sempre a un requeriment judicial sol·licitant el seu auxili".
La llei els obliga a col·laborar amb la justícia en els termes que marca la normativa, per bé que el conseller afirma que "els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència són d'aplicació en qualsevol actuació policial", també en els desnonaments, els quals es fan "sempre a presència de la comitiva judicial". L'objectiu del canvi plantejat, en tot cas, passa per reduir la presència en concret de les unitats de Brimo i Arro.
Participació de la Brimo i l'Arro
En aquest sentit, segons la mateixa resposta parlamentària al diputat de la CUP Xavier Pellicer, unitats de la Brimo van intervenir en 31 desnonaments durant el primer semestre de l'any, malgrat que la seva assistència només havia estat requerida explícitament pels jutjats en 14 ocasions. Així mateix, els jutges van reclamar l'actuació de l'Arro en 122 desnonaments, entre gener i juny, però aquest cos dels Mossos va acabar participant en un total de 267.
Si s'analitza la presència dels Mossos a nivell local, aquesta va tenir lloc en llançaments executats a 191 dels 947 municipis catalans. Lògicament, en primer lloc se situa Barcelona (558 desnonaments), per davant de l'Hospitalet de Llobregat (95), Terrassa (83), Mataró (61) i Girona (54). Totes les dades d'actuacions locals i comarcals es poden consultar al mapa inicial i el detall d'aquestes al requadre següent, amb data, nombre d'equips participants i raó o destinatari de la petició judicial.