13
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
14
de novembre
a les
22:03h
La irrupció de Podem va prendre cos amb dos lideratges masculins: Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. La superació de Podem es basteix a partir de dos lideratges femenins: Yolanda Díaz i Ada Colau. Díaz i Colau, així com els seus equips, s'han esforçat a transmetre que l'acte d'aquest dissabte a València -presidit pel lema Unes altres polítiques, tot i que expressat només en castellà- no és el naixement de cap espai de confluència de l'esquerra alternativa espanyola. Però observant el cartell de qui hi haurà a l'escenari -la ministra de Treball i vicepresidenta del govern central, l'alcaldessa de Barcelona, Mònica Oltra (vicepresidenta valenciana i líder de Compromís) i Mónica García (líder de Més Madrid)- i atenent els gestos polítics dels darrers mesos, l'acte només es pot llegir com la llavor d'un moviment aglutinador, que hauria de cristal·litzar en una candidatura per a les pròximes eleccions espanyoles. "És un missatge en si mateix", exposen fonts de l'entorn de Díaz.
I, per entendre el que es pot començar a gestar a València, és important fixar-se en les protagonistes, però també tenir present les absències. Aquest dissabte no prendran la paraula Irene Montero ni Ione Belarra, les dues ministres amb carnet de Podem al govern espanyol, figures lligades a l'etapa de lideratge d'Iglesias i amb pes específic al partit que ha guiat les candidatures morades. Díaz i Colau entenen que, si es pretén esgarrapar espai electoral al PSOE, la pròxima aposta electoral ha de passar per un projecte ampli i amb sigles renovades, que integrin Podem però també altres formacions, com ara Més País, la formació d'Errejón, que fa anys que fa camí en solitari. Al capdavant hi haurà la vicepresidenta espanyola, un lideratge també impulsat per Colau. "S'han de crear condicions per reteixir aliances tan àmplies com sigui possible i, si s'anteposen objectius a sigles, no hi sobra ningú", afirmava l'alcaldessa de Barcelona en una entrevista a eldiario.es
Els noms propis que han d'impulsar el nou espai "plurinacional" demanen no afegir pressió a Díaz en la tasca de galvanitzar el projecte de suma, un camí que portarà el nom de Procés d'escolta. La ministra, que només té el carnet del PCE -per bé que lidera Unides Podem a l'executiu-, té la intenció d'atendre la carpeta orgànica a principis d'any, quan hagi encarrilat la negociació d'assumptes capitals al govern, com el de la reforma laboral. Treballarà per ampliar contactes amb sectors professionals, que complementi les complicitats que ja té amb les esferes sindicals. I Podem entra en l'equació del nou moviment, perquè és un actor electoral imprescindible. Però el seu concurs ha de ser compatible amb la integració de Més País -Díaz haurà de convèncer Errejón si l'espai vol tenir caràcter transversal- i l'aportació de socis territorials com Compromís i En Comú Podem.
Els comuns ja han pujat al tren. Colau, amb un rol més protagonista en el disseny del futur de l'esquerra alternativa espanyola després de la marxa d'Iglesias, hi està implicada. A Catalunya encara no ha aconseguit que el seu partit i Podem hagin confluït en una sola formació, però el control dels comuns sobre l'oferta electoral és absolut. I, ara, volen influir també en les aliances a escala estatal. L'alcaldessa de Barcelona ha exhibit una sintonia personal i política amb Díaz que no tenia amb Iglesias. Es va mostrar en la visita conjunta a la Ricarda de principis de setembre per projectar l'oposició a l'ampliació de l'aeroport del Prat i es repetirà diumenge que ve, quan està previst que la vicepresidenta del govern espanyol tanqui el congrés de Catalunya en Comú. El contacte entre la sala de màquines dels comuns i de l'equip de Díaz és constant i fluid.
Els esculls, a Madrid
El problema per a la integració de sigles no seran els comuns. Tampoc Compromís, amb una Oltra disposada a fer de pont. Els esculls es concentraran a Madrid. Les pressions per diluir la marca de Podem i el seu capital humà -amb ascendent en les candidatures electorals- es reproduiran quan toqui parlar d'encaixos, de la mateixa manera que tampoc s'endevina senzilla la negociació amb Errejón per integrar al projecte Més País. El líder del partit, que va trencar amb Podem, disposa de notorietat com a diputat al Congrés malgrat no disposar de pes polític en la legislatura. És difícil imaginar que se li reservi un rol protagonista camí del 2023, tot i que es compta amb la seva formació i, de moment, amb el concurs públic de Mónica García.
La llavor que volen plantar Díaz i Colau germinarà entre reticències, les que han aparegut en els últims anys cada cop que les diferents sigles de l'esquerra alternativa perseguien confluir. Hi ha, però, una diferència. Ara, el lideratge per eixamplar l'espai és femení. I ha fet un pas endavant.
I, per entendre el que es pot començar a gestar a València, és important fixar-se en les protagonistes, però també tenir present les absències. Aquest dissabte no prendran la paraula Irene Montero ni Ione Belarra, les dues ministres amb carnet de Podem al govern espanyol, figures lligades a l'etapa de lideratge d'Iglesias i amb pes específic al partit que ha guiat les candidatures morades. Díaz i Colau entenen que, si es pretén esgarrapar espai electoral al PSOE, la pròxima aposta electoral ha de passar per un projecte ampli i amb sigles renovades, que integrin Podem però també altres formacions, com ara Més País, la formació d'Errejón, que fa anys que fa camí en solitari. Al capdavant hi haurà la vicepresidenta espanyola, un lideratge també impulsat per Colau. "S'han de crear condicions per reteixir aliances tan àmplies com sigui possible i, si s'anteposen objectius a sigles, no hi sobra ningú", afirmava l'alcaldessa de Barcelona en una entrevista a eldiario.es
Els noms propis que han d'impulsar el nou espai "plurinacional" demanen no afegir pressió a Díaz en la tasca de galvanitzar el projecte de suma, un camí que portarà el nom de Procés d'escolta. La ministra, que només té el carnet del PCE -per bé que lidera Unides Podem a l'executiu-, té la intenció d'atendre la carpeta orgànica a principis d'any, quan hagi encarrilat la negociació d'assumptes capitals al govern, com el de la reforma laboral. Treballarà per ampliar contactes amb sectors professionals, que complementi les complicitats que ja té amb les esferes sindicals. I Podem entra en l'equació del nou moviment, perquè és un actor electoral imprescindible. Però el seu concurs ha de ser compatible amb la integració de Més País -Díaz haurà de convèncer Errejón si l'espai vol tenir caràcter transversal- i l'aportació de socis territorials com Compromís i En Comú Podem.
Els comuns ja han pujat al tren. Colau, amb un rol més protagonista en el disseny del futur de l'esquerra alternativa espanyola després de la marxa d'Iglesias, hi està implicada. A Catalunya encara no ha aconseguit que el seu partit i Podem hagin confluït en una sola formació, però el control dels comuns sobre l'oferta electoral és absolut. I, ara, volen influir també en les aliances a escala estatal. L'alcaldessa de Barcelona ha exhibit una sintonia personal i política amb Díaz que no tenia amb Iglesias. Es va mostrar en la visita conjunta a la Ricarda de principis de setembre per projectar l'oposició a l'ampliació de l'aeroport del Prat i es repetirà diumenge que ve, quan està previst que la vicepresidenta del govern espanyol tanqui el congrés de Catalunya en Comú. El contacte entre la sala de màquines dels comuns i de l'equip de Díaz és constant i fluid.
Els esculls, a Madrid
El problema per a la integració de sigles no seran els comuns. Tampoc Compromís, amb una Oltra disposada a fer de pont. Els esculls es concentraran a Madrid. Les pressions per diluir la marca de Podem i el seu capital humà -amb ascendent en les candidatures electorals- es reproduiran quan toqui parlar d'encaixos, de la mateixa manera que tampoc s'endevina senzilla la negociació amb Errejón per integrar al projecte Més País. El líder del partit, que va trencar amb Podem, disposa de notorietat com a diputat al Congrés malgrat no disposar de pes polític en la legislatura. És difícil imaginar que se li reservi un rol protagonista camí del 2023, tot i que es compta amb la seva formació i, de moment, amb el concurs públic de Mónica García.
La llavor que volen plantar Díaz i Colau germinarà entre reticències, les que han aparegut en els últims anys cada cop que les diferents sigles de l'esquerra alternativa perseguien confluir. Hi ha, però, una diferència. Ara, el lideratge per eixamplar l'espai és femení. I ha fet un pas endavant.