Pressupostos 2022

Increment de despesa de 5.618 milions: el pressupost de Giró, en 10 claus

La injecció de fons europeus permet maquillar la reducció dels recursos del model de finançament i presentar el projecte "més elevat i expansiu de la història", segons el Govern

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 9 de novembre de 2021 a les 13:15 |
Jaume Giró entrega el projecte de pressupostos a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El primer projecte de pressupostos de Jaume Giró com a conseller d'Economia i Hisenda ha vist la llum aquest dimarts, amb l'esperança de ser aprovat abans de finals d'any. Després de validar-los al consell executiu, els ha portat al Parlament, on els ha presentat davant de la societat civil i la premsa. Segons detalla la presentació dels comptes, és "el pressupost més elevat i expansiu de la història", ja que els ingressos dels fons europeus permeten salvar la reducció de les transferències fruit del model de finançament.

Giró i la resta del Govern esperen que aquestes quantitats, a banda del fet que tres de cada quatre euros inclosos es destinen a despesa social i diversos compromisos que s'hi adopten, permetin seduir la CUP perquè li doni llum verda, per bé que per ara l'acord sembla complicat. En tot cas, la referència amb què es compara són els comptes del 2020, els quals no preveien els recursos per a la Covid i, per tant, l'augment de recursos serà més matisat si es compara amb l'execució definitiva. Inclou, però, novetats com l'inici del finançament del curs de P2, augments notables en salut o habitatge, o partides per a l'energètica pública i per al pla per a la renda bàsica. En presentem les principals claus.


1. Increment de 5.618 milions



La despesa total prevista augmenta en 5.618 milions, assolint una xifra rècord històrica per a la Generalitat de 38.139 milions d'euros -excloent les partides de retorn del deute-. D'aquests, 2.142 milions són fons Next Generation, mentre que la despesa no finalista creix en realitat 2.503 milions respecte els comptes del 2020. D'aquesta suma total, el 74,6% es dirigeix per a despesa social, segons els comptes del Departament d'Economia, qui també eleva el pressupost total a 42.169 milions si es tenen en compte totes les entitats del sector públic.


2. Reducció dels recursos pel finançament



L'arribada dels fons europeus permet que no sigui tan dura la caiguda pròpia del model de finançament de l'Estat. Com que les bestretes ingressades el 2020 van ser superiors a les que realment pertocarien per l'impacte de la Covid, ara la Generalitat ha de retornar 2.256 milions a l'Estat i, per tant, el conjunt dels recursos del model de finançament cauen en 978 milions. Tot i això, sí que rep 186 milions més pels compromisos adquirits per als Mossos i en el compliment de la disposició addicional tercera, així com uns 500 milions de la correcció de la fórmula de càlcul de l'IVA, la qual havia generat deutes del govern central amb les administracions autonòmiques.


3. Impostos verds entren en joc



El pressupost no inclou pràcticament canvis en el model fiscal, ja que no toca els impostos. Tot i això, la recaptació prevista en els tributs propis i cedits es preveu que creixi un 14,4%, dels 4.096 milions als 4.684 milions, beneficiant-se dels canvis aprovats i encara no aplicats en els anteriors comptes. En concret, l'impost als vehicles contaminants ja està vigent i la recaptació pujarà a 160 milions l'any vinent, mentre que l'impost a les instal·lacions elèctriques sumarà 155 milions més.

També creix successions (per l'augment de defuncions i per canvis normatius anteriors), així com els impostos de patrimoni i transmissions patrimonials (per la millora econòmica), però cau la taxa turística per la reducció del turisme, que no es preveu que es recuperi encara del tot. Pel que fa a la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la rebaixa de l'IRPF a les rendes baixes, el Govern estudiarà més endavant com mantenir la mesura per altres vies.

4. Quasi 1.500 milions més a Salut



El departament que més augmentarà la despesa prevista és el que ja la tenia més gran, el de Salut, que augmentarà de 9.715 milions pressupostats el 2020 a 11.171 milions el 2022. Tot i això, la xifra de referència no inclou la despesa extraordinària Covid i, per tant, l'increment serà menor si es compara amb la despesa finalment meritada o executada els darrers anys, quan s'ha beneficiat de fons extraordinaris de l'Estat d'uns 3.300 milions anuals. Economia calcula que el pressupost executat de Salut a la pràctica creixerà un 4,3%, i no el 15% sobre el paper.

El segon departament que més augmentarà la partida inicial és el d'Educació, amb 1.009 milions més (fins a 6.681 milions), seguit del de Drets Socials, amb 905 milions més (fins a 3.869 milions). Tot i això, si la comparació es fa en termes relatius, la conselleria d'Igualtat i Feminismes serà la que més s'infli, amb un 99,1% més de recursos per als programes que el 2020 es repartien en diferents departaments, per davant de l'augment del 34,2% d'Acció Climàtica, Agricultura i Ramaderia.

5. Els compromisos socials



L'accent social amb què el Govern busca el suport de la CUP es tradueix en augments en diverses partides concretes, com 68,9 milions per a un pla per a l'enfortiment de l'atenció primària; la reducció de ràtios a P3 de 25 a 20 alumnes i 90 milions per a la gratuïtat de P2; 36,6 milions més per a menjador i transport escolar; 246,8 milions per a un pla d'educació digital de Catalunya; 749 milions per a habitatge (que arriben als 997 milions si es té en compte ordenació del territori); 141 milions per comprar 3.300 habitatges per lloguer social; 400 milions per a renda garantida (11 milions més que el 2020); 13 milions per combatre la pobresa energètica; 500.000 euros per posar les bases de l'energètica pública; o 4 milions per al pla pilot per a la renda bàsica. La llei d'acompanyament també preveurà la internalització del servei del 061.

6. Ocupació, universitats i medi ambient



A nivell d'economia i medi ambient, els pressupostos també preveuen diversos compromisos concrets de despesa. En concret, un augment de 248 milions en les polítiques d'ocupació, 212,8 milions per a recerca i desenvolupament, o 55 milions per a programes de suport a la indústria. Les universitats públiques rebran 980,1 milions (70 milions més), es nodrirà el Fons climàtic i de patrimoni natural amb 149,2 milions, les polítiques d'eficiència energètica creixeran en 120,8 milions, i les de suport al transport públic, en 119 milions.

7. L'1,3% per a cultura



Pel que fa a la política cultural, el Govern es remet al compromís d'apujar-ne el pressupost fins al 2% del total, augmentant-lo per ara fins a l'1,3%, amb 385 milions, uns 85,2 milions més que en els pressupostos anteriors. La cultura popular i els equipaments augmentaran les partides un 37%, mentre que es preveu també augmentar la producció, doblatge i subtitulació de productes audiovisuals al català. Igualment, els mitjans de comunicació socials incrementaran les partides dels 303 als 312 milions, les delegacions exteriors sumaran 4 milions més i el conjunt de l'acció exterior augmenta la dotació dels 78 als 98 milions, sobretot per a cooperació, però també amb 28 milions per a relacions exteriors.

8. Quasi 30.000 treballadors més



Els pressupostos preveuen una augment de la dotació de personal notable, incloent part dels recursos humans extraordinaris fruit de la gestió de la Covid, però en bona mesura aquests es consolidaran. En concret, l'increment serà de 28.882 persones, el 61% del qual, a l'àmbit de salut (17.663 professionals), però també 5.498 són personal educatiu, 1.122 són mossos, bombers i agents rurals i la resta, d'altres departaments. De tots aquests, 7.351 són temporals mentre durin les urgències de la pandèmia, especialment uns 4.400 del sector educatiu.

9. Prop de 4.000 milions en inversió



Una de les novetats dels comptes és l'augment de la inversió prevista, que creix dels 2.012 milions del pressupost anterior fins a 3.951 milions. Aquest increment és possible gràcies a l'arribada dels recursos dels fons europeus i es destinen principalment als àmbits de salut (585 milions) i d'habitatge i actuacions urbanes (529 milions). En tot cas, part d'aquestes inversions no les executarà directament el Govern, ja que els fons europeus exigeixen que, en part, siguin transferits als ajuntaments perquè se n'encarreguin.

10. El preu del gas es multiplica gairebé per sis



Aquests pressupostos s'han elaborat amb una previsió de creixement del PIB català del 6,4% durant el 2022, al mateix ritme que l'any actual, per bé que hi ha alguns riscos a l'horitzó com l'augment fort del preu de l'energia i, en concret, del gas natural, el qual ara és un 478% més car que fa un any. Tot i això, les previsions del Govern apunten a que la taxa d'atur baixarà del 12,1% de finals del 2021 a l'11,2%, mentre que aspira a tancar l'exercici vinent amb un dèficit del 0,6% -el permès per l'Estat- i un deute equivalent al 33,8% del PIB -2,2 punts menys que a finals d'aquest any.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació