Església

Manresa viu la primera beatificació de la seva història

Fra Benet de Santa Coloma de Gramenet, Fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Fra Josep Oriol de Barcelona van ser martiritzats i assassinats a Manresa el 1936, víctimes de la persecució religiosa que va tenir lloc a l’inici de la Guerra Civil

per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 6 de novembre de 2021 a les 16:44 |
Moment en què es descobreix l'estendard dels tres màrtirs beatificats | Pere Fontanals
La basílica Santa Maria de la Seu ha acollit un dels actes litúrgics més importants de la seva basta història, sinó el que més, aquest dissabte al matí amb la beatificació dels caputxins Fra Benet de Santa Coloma de Gramenet, Fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Fra Josep Oriol de Barcelona, una cerimònia que fins el 2005 se celebrava al Vaticà, però que el papa Benet XVI va voler descentralitzar als bisbats on pertanyin els màrtirs. Aquesta ha estat la primera beatificació que s'ha fet en temps moderns al Bisbat de Vic.

Els vitralls del temple lluïen en tota la seva magnitud gràcies a un matí molt assolellat. La posada en escena, meticulosa, amb vermells, daurats i blancs, com corresponen a certs graus eclesiàstics, però també amb el marró de la roba de l'orde a qui es rendia beatia. Majoria post-convergent -o sigui, tant de Junts com del PDECat- entre les autoritats locals, amb l'alcalde Marc Aloy com a únic republicà i per obligació institucional com ho ha demostrat el fet que no s'ha senyat en cap moment, i els anticapitalistes de Fem Manresa que eren lluny de la Seu reivindicant el tren comarcal amb una caminada fins a Santpedor.


Les bancades no s'han omplert del tot. Unes 600 persones s'han aplegat a la Seu. Una imatge que contrasta amb el record de cerimònies del mateix calibre a la plaça de Sant Pere. Les portes eren obertes per a tothom, però la gran majoria del quòrum ha estat format per religiosos i religioses i, després, a gran distància, feligresos de la ciutat i la comarca que no s'han volgut perdre un acte com aquest. Darrere de l'altar una peça invisible però indispensable durant tota la celebració: les veus de la Capella de Música de la Seu.

Entre tots, també hi han estat presents familiars dels nous beats i de les seves poblacions d'origen, que són Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Barcelona. També hi han participat els actuals rectors de les poblacions d'origen dels beats. 


Les més altes autoritats eclesiàstiques, a Manresa


El Cardenal Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, Mons. Marcello Semeraro, ha presidit una celebració que, a grans trets ha estat dividida en dues parts, la cerimònia de beatificació pròpiament dita que s'ha coronat amb l'anunci, la descoberta de l'estendard commemoratiu i l'arribada de les relíquies dels màrtirs, i l'ofici mateix que, amb la important presència d'alta cúria que hi havia a la basílica, ha tingut poc de convencional.


Han acompanyat Mons. Semeraro en la concelebració el bisbe de la diòcesi de Vic, Mons. Romà Casanova; l'arquebisbe d'Urgell, Mons. Joan Enric Vives; el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, el bisbe de Tortosa, Mons. Enric Benavent, i els bisbes auxiliars de Barcelona bisbe Antoni Vadell i Javier Vilanova. També han concelebrat la celebració el nunci apostòlic Mons. Bernardito Auza, i dels abats de Montserrat i Poblet, el P. Manel Gasch i el P. Octavi Vila

Han participat en la celebració frares caputxins de Catalunya i Balears, entre aquests, el provincial fra Eduard Rey i el vice-postulador de la Causa de beatificació, Fra Pere Cardona. A més a més, hi hagut un gran nombre de preveres diocesans i d'altres bisbats, especialment de l'arquebisbat de Barcelona i del bisbat Sant Feliu de Llobregat on van néixer els beats. 


Puntual, la cerimònia ha començat amb la processó arribant a l'altar, i en últim terme, Mons. Marcello Semeraro. S'han llegit els mèrits dels màrtirs per a les seves beatificacions i l'acceptació del papa Francesc. La descoberta de l'estendard amb la imatge dels tres nous beats, amb alguns moments de suspens quan s'ha encallat un dels fils que havia de descobrir la imatge, ha donat pas a una segona processó molt menys nodrida de caputxins que han deixat el baül amb les relíquies dels tres màrtirs a primer terme de l'altar. Aplaudiments, molt discrets, de tothom. El bisbe titular de Manresa, Romà Casanova, ha agraït la beatificació.

Causa de beatificació


El procés de beatificació dels màrtirs caputxins Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona es va iniciar a la diòcesi de Vic el 1955. El 24 de gener del 2020 el papa Francesc va aprovar de manera oficial la seva beatificació. En un primer moment estava prevista per la passada tardor, però es va haver d'anul·lar per la situació de la pandèmia. És la primera beatificació que es fa al bisbat de Vic i Manresa des de que el papa Benet XVI va traslladar aquestes cerimònies que es feien a Roma a les diòcesis per tal d'apropar el testimoni dels beatificats a l'Església local.

Els nous beats


Fra Benet de Santa Coloma de Gramenet és el nom de religiós de Josep Domènech i Bonet, nascut a Santa Coloma de Gramenet el 1892. Fundador dels 'Amics del cant gregorià' i mestre de novicis a Manresa, va ser detingut el 6 d'agost del 1936 per uns milicians que el van torturar. Va acabar sent assassinat el 7 d'agost d'aquell mateix any.

Fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles és el nom de religiós de Joan Romeu i Canadell, nascut a Sant Pere de Riudebitlles el 1882. Mogut per uns forts ideals missioners, l'any 1917 va ser enviat a l'Amèrica Central on, durant 17 anys, va treballar pastoralment a Cartago (Costa Rica) i a Managua (Nicaragua). L'any 1930, va retornar a Catalunya força malalt i va viure la darrera etapa de la seva vida al convent de Manresa. En esclatar la revolta, va ser identificat i detingut com a eclesiàstic a casa d'uns parents, on havia estat acollit, i –confessant la seva condició religiosa– va ser assassinat el 27 de juliol de 1936.

Fra Josep Oriol de Barcelona és el nom de religiós de Jaume Barjau Martí, nascut a Barcelona el 1891. Josep Oriol es va ordenar sacerdot l'any 1915. L'any 36 havia trobat refugi en una casa veïna al convent de Manresa, i celebrava clandestinament missa, a més visitava fidels a qui administrava clandestinament els sagraments. En una d'aquestes sortides, va ser descobert i detingut. Va ser assassinat als afores de Manresa.

El procés de beatificació


El terme beat fa referència a la paraula llatina beātus que vol dir "feliç", "benaurat". En declarar una persona com a beata l'Església la reconeix de manera oficial com un model de vida i algú a qui acudir perquè intercedeixi davant Déu. També se'n permet el culte públic. Per culminar el procés de beatificació, cal que prèviament la persona hagi estat reconeguda com a servent de Déu i s'hagi provat que va viure les virtuts en grau heroic. Finalment, cal que es reconegui la seva intercessió en un miracle, o bé, com en el cas dels tres caputxins, es pot acreditar que va morir com màrtir, és a dir, que va ser assassinat a causa de la seva fe, és a dir, in odium fidei

La devoció o veneració d'un beat en principi queda restringida a un àmbit local o a un determinat col·lectiu. És un culte reconegut per l'Església però no té un abast universal. Quan la devoció a un beat s'estén més enllà de l'àmbit local es pot continuar amb el procés de canonització, si s'acredita un miracle. Finalitzat el procés, el Sant Pare és qui pot declarar aquesta "suprema glorificació", per part de l'Església, d'un servent de Déu. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació