Els liberals ja no s'amaguen

La consellera Alsina elogia l'Institut Ostrom pel seu "liberalisme sense complexos" en el sopar de cinquè aniversari del "think tank"

El vicepresident d'Ostrom, Martí Jiménez, intervé en el sopar, amb Mas-Colell i la consellera Alsina.
El vicepresident d'Ostrom, Martí Jiménez, intervé en el sopar, amb Mas-Colell i la consellera Alsina. | Institut Ostrom
04 de novembre del 2021
Actualitzat el 05 de novembre a les 16:51h
L'Institut Ostrom, reconegutthink tank liberal, ha complert cinc anys i ho ha celebrat a l'engròs amb un sopar de gala al Sagardi, a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya. Un cop d'ull als principals vips assistents permet fer-se una idea de la incidència del pensament liberal en la societat catalana. Hi ha assistit la consellera d'Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, així com dirigents empresarials com Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment; el president de la Cecot, Antoni Abad, o el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. 

La consellera Alsina ha intervingut per elogiar dos dels guardonats d'aquesta nit, Òscar Pierre i Sacha Michaud, de Glovo, afirmant que l'empresa representa "el model que volem", i tot seguit ha felicitat l'Institut Ostrom pel seu "rigor metodològic" i la capacitat de generar "debat documentat" que s'allunya de les fake news. Alsina ha fet una defensa apassionada del liberalisme, que ha lligat a les democràcies, la separació de poders i la separació de l'esfera pública i la privada. 

Alsina ha assenyalat que la globalització ha generat "guanyadors i perdedors", però ha lamentat que aquests darrers "s'han apuntat als populismes", una situació que ha dit que ella ha viscut als Estats Units. Ha defensat l'estat del benestar, però "entès no des del paternalisme sinó des de l'empoderament de les persones i les empreses".  

Hi era present una representació rellevant del sobiranisme més empresarialista, des de l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell a la secretària general del PDECat i exconsellera Àngels Chacón, l'exconseller Ramon Tremosa, retrobats tots aquesta nit a tocar del mar i Joan Canadell, expresident de la Cambra i diputat de Junts. S'hi han trobat també expolítics del camp exconvergent, com Roger Montañola (ex-UDC) o Jordi Cuminal. Antoni Castellà (Demòcrates) també ha compartit mantell. 

Hi havia empresaris i directius de perfil emergent i agressiu, com l'esmentat Òscar Pierre; Andreu Castellano (director de Comunicació d'Airbnb) o Anna Gener (Savills Aguirre Newman). Ser un empresari liberal, o anar d'emprenedor liberal per la vida és una mica diferent que fer-ho amb altres etiquetes, com la democristiana, per exemple. A un democristià se'l distingeix per mirar de fer-se perdonar l'èxit en l'altar de la cohesió social o de la comunió entre classes. En canvi, el liberal sol mostrar-se més desacomplexat. Al capdavall, si s'ha guanyat, on hi ha el problema?  

Eric Herrera, el president de l'institut, ha explicat que el laboratori d'idees va néixer amb la pretensió de reforçar el corpus de pensament liberal, "revitalitzar el liberalisme", i ha assegurat que s'han consolidat com un centre d'influència en la societat civil i en el debat sobre polítiques públiques. S'ha queixat de "la inexistència d'un marc fiscal competitiu" a l'estat espanyol i de les dificultats que, segons ell, arrossega l'emprenedoria per engegar nous projectes, invocant "un futur de llibertat"

Herrera ha elogiat les polítiques liberalitzadores fetes al Regne Unit a partir dels vuitanta, com les que es van fer a Suècia i Nova Zelanda. Sense esmentar-los explícitament, països on, després d'etapes de govern laborista o socialdemòcrata, van arribar al poder governs conservadors. És el cas de Margaret Thatcher a Gran Bretanya.     

En el transcurs de la gala han estat guardonats diverses personalitats. Una ha estat l'exconseller i acadèmic Andreu Mas-Colell, a qui s'ha reconegut per la seva aportació intel·lectual. Mas-Colell ha fet una crida a enriquir el debat públic, que segons ell depèn de la qualitat del pensament. D'aquí la contribució que fan entitats com Ostrom, ha dit l'economista. Mas-Colell no ha fet referències polítiques, però sí que ha assegurat que la societat catalana viu un procés de "transició cap a on no se sap ben bé, com també succeeix en les altres societats del nostre entorn". 

Òscar Pierre i Sacha Michaud, de Glovo, han rebut el premi al lideratge empresarial que ha atorgat Ostrom. Pierre ha apel·lat a l'"ambició" que és necessària per obrir-se pas en el món del negoci, ha explicat que són presents a una vintena llarga de països i que ha estat a l'estat espanyol on han topat més dificultats i han rebut més crítiques en el que ha qualificat de "tsunami mediàtic". S'ha referit així a les polèmiques i denúncies per les condicions de vida de la gent que treballa per Glovo.

En els seus inicis, els de l'Institut Ostrom es queixaven de la poca influència del pensament liberal en els llocs on es prenen les grans decisions polítiques. Més que de parlar de liberalisme, potser fora més encertat parlar de liberalismes, ja que són molt diferents les tradicions que s'anomenen liberals d'Europa o dels Estats Units. En el cas d'Ostrom, sembla pesar més la influència dels corrents més llibertaris del Partit Republicà dels EUA que la tradició liberal republicana catalana. Des d'Ostrom es vindica la línia dels partits liberals nòrdics. En tot cas, a partir d'aquesta nit, ja no podran dir que no se'ls escolta.
Arxivat a