Nova legislatura

Pactar amb el PSC ja no és tabú

El diàleg i l'ampliació del Prat són les grans carpetes amb les quals ERC i Junts s'acosten als socialistes, claus per renovar els càrrecs institucionals catalans amb el mandat caducat

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 1 de novembre de 2021 a les 08:30 |
Aragonès, Puigneró i Illa, al Parlament. | Gala Espín
Hi ha haver una etapa, immediatament posterior a la tardor del 2017, que el PSC era vist per l'independentisme com l'extensió del PP. Pedro Sánchez, per la seva capacitat d'entesa amb Mariano Rajoy a l'hora d'aplicar el 155, apareixia en la cartografia d'ERC i de Junts com un dels enemics a abatre en les eleccions del 21-D. S'hi barrejaven dues qüestions: l'animadversió generada per la mediació fallida prèvia a la declaració d'independència, i també la frontera de les dues formacions amb Miquel Iceta, que finalment va veure com Inés Arrimadas, al capdavant de Ciutadans, aglutinava el vot constitucionalista en unes eleccions excepcionals. Pràcticament quatre anys després, pactar amb els socialistes -tant al Congrés com al Parlament- ja no és tabú.

La conseqüència directa d'això és que el trencament dels blocs de les dues últimes legisatures s'està començant a esberlar en qüestions com l'ampliació de l'aeroport del Prat -en el debat de política general el PSC va pactar amb Junts una proposta de resolució per tornar a la inversió acordada el 2 d'agost, vist amb reticències per part d'ERC-, els Jocs Olímpics d'Hivern 2030 -els socialistes i els de Carles Puigdemont els veuen amb més entusiasme que els republicans- i, per descomptat, la taula de diàleg amb l'Estat. També en el debat de política general, el PSC va fer costat, juntament amb ERC, a totes les propostes de resolució que defensaven la mesa de negociació.


Aquest trencament dels blocs és vist com una oportunitat per als de Salvador Illa com una manera de guanyar centralitat i, de passada, evidenciar les discrepàncies que, de manera intermitent, apareixen en els socis de Govern. És per això, per exemple, que el cap de l'oposició s'ofereix sempre que pot per pactar els pressupostos catalans, encara sense soci. Els comptes de Pere Aragonès i Jaume Giró s'aprovaran en la reunió del consell executiu del 9 de novembre, data assenyalada fa setmanes al Govern perquè és el límit per arrencar la maquinària a l'hora de tenir-los en vigor l'1 de gener. Els plans de la CUP, però, incorporen la possibilitat -així ho va avançar NacióDigital- d'ajornar-ne l'entrada en vigor per forçar la inclusió de modificacions en salut i habitatge. El protocol en els desnonaments també ha enfrontat Aragonès i els anticapitalistes.


El president de la Generalitat prioritza l'entesa amb la CUP, perquè vol revalidar la majoria que li va permetre la investidura en la primera gran votació de la legislatura. Giró, que porta mesos mantenint contactes per l'aprovació dels pressupostos, ha prioritzat els anticapitalistes, fins al punt que fonts parlamentàries tant dels comuns com del PSC assenyalaven, fa unes setmanes, que ni se'ls havia contactat. En cas que la negociació amb la CUP s'enquisti -el partit és crític amb el rumb social, econòmic i polític del Govern-, Aragonès i el conseller d'Economia hauran d'explorar un canvi de socis. ERC i els socialistes, per exemple, col·laboren activament a Madrid, i Junts, malgrat l'esmena a la totalitat als pressupostos de Pedro Sánchez, ha tornat a negociar, després de dos anys en fora de joc, amb el govern espanyol. 

Ho ha fet a través de Míriam Nogueras, portaveu a Madrid, però també de Giró, que ha estat en contacte amb Félix Bolaños -ministre de la Presidència i home fort de Sánchez en totes les negociacions sensibles-, Nadia Calviño -vicepresidenta primera i ministra d'Economia- i María Jesús Montero, titular d'Hisenda. Junts ha insistit -i insistirà- en la negociació conjunta dels comptes un cop passin les esmenes a la totalitat amb cinc demandes concretes: cogestió dels fons europeus, manteniment dels fons Covid, traspàs de Rodalies, català en l'audiovisual -blindatge pactat per ERC a l'espera de posar-hi una quota concreta- i garantia del compliment de les inversions.


Renovació de càrrecs pendents a Catalunya


En la legislatura passada, Ciutadans va deixar passar l'oportunitat d'incidir en la renovació del centenar de càrrecs que depenen del Parlament i que requereixen un ampli consens per ser escollits. Entre aquestes institucions hi ha la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Consell de Garanties Estatutàries. En alguns dels casos, com ara el de Jaume Amat, al capdavant de la Sindicatura de Comptes, el mandat està caducat des del 2017. El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, està en funcions des del 2019. L'encarregada de negociar amb ERC i Junts la renovació és Alícia Romero, portaveu parlamentària del PSC.

Són necessaris almenys 81 vots afirmatius per tirar endavant els nomenaments, que també afecten organismes de nova creació com ara la Comissió de Garanties del Dret a la Informació Pública o bé el Consell Fiscal de Catalunya. Un dels debats més llaminers -i delicats- és el de la renovació de la CCMA, perquè d'aquí en penja tota l'estructura de TV3 i de Catalunya Ràdio. Per al PSC no es tracta només de qui situar a l'òrgan de governança dels mitjans públics, sinó de quin projecte hi ha al darrere i d'allunyar-los del que, en privat i en més d'una ocasió, han definit com la "FOX catalana", en relació al seu paper en el procés. ERC aspira a presidir la CCMA aprofitant l'intercanvi de papers amb Junts gràcies al resultat de les eleccions del 14-F.

El concurs del PSC en totes aquestes negociacions, l'aliança sòlida d'Aragonès amb Sánchez i la voluntat dels de Puigdemont de tornar a ser una opció davant l'establishment -l'aeroport, els Jocs Olímpics d'Hivern i també el projecte de Hard Rock en terres tarragonines- situen als socialistes al centre de les aliances. Encara més si la negociació amb la CUP pels pressupostos s'enroca i els d'Illa emergeixen com una opció per tirar-los endavant. Encara que ERC i els seus responsables insisteixin que, ara per ara, el PSC no sigui una opció per aprovar-los al Parlament quan sigui el moment.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació