Malgrat que els creadors d’Astèrix, el guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo, van voler mantenir-lo allunyat del partidisme polític, el cert és que les aventures del petit guerrer gal sempre van tenir una evident lectura social i política que els continuadors de la seva obra, Jean-Yves Ferri i Didier Conrad, han volgut mantenir tal com demostra el darrer episodi protagonitzat pels irreductibles gals, Astèrix i el griu, que va arribar a les llibreries el 21 d’octubre i que ens parla d’ecologisme i d’empoderament femení. Dues qüestions d’evident lectura política que ens serveixen com a punt de partida per analitzar l’univers d’Astèrix des d’aquesta perspectiva.
Coberta de l’edició catalana d’Astèrix i el griu, que porta el gal a descobrir la terra del sàrmates Foto: Salvat
Un reflex de la identitat diferenciada dels pobles
El nou Astèrix i el griu segueix la norma no escrita que, des de l’inici de la sèrie, estableix que l’escenari de les aventures s’alternarà entre el petit llogarret gal i un viatge fora de les costes de l’Armòrica. En aquest cas, la història acaba duent els protagonistes a descobrir el poble sàrmata, que habitava en una regió que s’estenia des de l’actual Ucraïna fins a les estepes de l’Àsia central. En la representació dels sàrmates, el dibuixant Didier Conrad s’inspira en les tradicions russa, kazakh i mongola mentre que el guionista Jean-Yves Ferri opta per batejar amb originals noms russos els personatges, com per exemple, l’amazona Kalaixnikova, capturada pels romans a l’inici de l’aventura.
Amb aquest viatge a l'est-europeu, al territori que els romans coneixien com a Barbàricum, Astèrix afegeix un nou destí fora de les fronteres de la Gàl·lia en una tradició que es va iniciar el 1963 amb l’àlbum Astèrix i els gots i que des d’aleshores ha servit per retratar de manera còmica els clixés que defineixen la identitat de multitud de territoris del nostre món.
Icònica vinyeta ecologista apareguda a La falç d’or, la segona aventura d’Astèrix, publicada el 1962 Foto: Les Éditions Albert René
En defensa del medi ambient
La nova aventura d’Astèrix està impregnada d’un to ecologista que Jean-Yves Ferri reconeix obertament. D’acord amb les seves mateixes afirmacions, els romans representen l’actitud occidental respecte el medi ambient, sovint poc curosa i basada interessos obscurs, mentre els sàrmates tenen una conducta respectuosa amb l’entorn natural. Un ecologisme que Astèrix practica gairebé des dels seus orígens. No en va, una de les seves vinyetes més icòniques la trobem a La falç d’or, una aventura publicada el 1962, i ens mostra com l’Astèrix i l’Obèlix, de camí cap a Lutècia, es queixen de l’impacte de les construccions romanes modernes com per exemple els aqüeductes. Una altra mostra de l’ecologisme present a la sèrie és la figura del gosset Ideafix que no suporta que algú faci mal als arbres, circumstància que el converteix en un exponent de l’ecologisme militant de la primera hora.
L'empoderament femení
Un aspecte en el que les aventures d’Astèrix sí que han viscut un canvi substancial des dels seus orígens és el del tractament de les figures femenines. En aquesta darrera aventura, se’ns presenta un poble sàrmata on les dones són guerreres i els homes viuen en pau al poblat, mentre la custòdia de la canalla és compartida. Tot un símbol d’empoderament femení que contrasta, i molt, amb la primera aventura d’Astèrix, publicada el 1959, on els personatges femenins eren inexistents i només apareixien dibuixades un parell de dones en tot l’àlbum sense cap mena de protagonisme en l’acció.
Aquesta circumstància va anar canviant amb el temps i va fer un tomb molt remarcable arran de la publicació de La rosa i l’espasa, el 1991, amb Uderzo com a dibuixant i guionista, on el personatge de la mestra Magistra va revolucionar el poblat amb les seves idees partidàries de la igualtat entre homes i dones. Una evident picada d’ullet al feminisme i una correcció de l’escàs protagonisme que, tradicionalment, els personatges femenins havien tingut a les aventures d’un Astèrix el gal que, arran de la seva darrera peripècia, ben bé podria ser Astèrix l’aliat.
De dretes o d’esquerres?
L’anàlisi en clau política de les aventures d’Astèrix ha fet córrer rius de tinta intentant establir quina seria la seva filiació. En aquest sentit, el diari conservador Le Figaro interpretava que el druida Panoràmix seria un personatge de dretes ja que s’ocupa de la defensa i de la sanitat, qüestions tradicionalment associades a posicions d’ordre. Per contra, per aquest mateix diari, el bard Assegurançatòrix, com a mestre i home de cultura, representaria les posicions d’esquerra.
Des de la mirada del diari d’esquerres Libération, els habitants del llogarret gal serien d’esquerres en tant que representants d’un poble oprimit que lluita contra l’imperialisme invasor. Una idea molt present a l’obra i que ha fet que, tot sovint, les minories oprimides hagin vist en Astèrix un mirall de la seva situació.
Sigui com sigui, els creadors de la sèrie sempre van negar qualsevol interpretació partidista del personatge a qui sí que van atribuir, però, els ideals de la fraternitat i de l’universalisme, unes idees que poden ser assumides per tots els espectres de la tradició política democràtica.
Sarkozy presenta un cartell del partit conservador RPR modificat després de la queixa d’Uderzo però clarament inspirat en l’univers d’Astèrix Foto: FranceTV
La instrumentalització política d’Astèrix
Un dels episodis més controvertits que posen en relació l’univers d’Astèrix i la política va tenir lloc el 1998, amb Nicolas Sarkozy com a protagonista. El futur president de la República francesa va presentar, en una reunió del partit Reagrupament per la República (RPR) un cartell que volia posar fi a la divisió de la dreta francesa a partir d’una vinyeta d’Astèrix. En concret, s’hi mostrava una de les tradicionals baralles, que implicaven gairebé tots els habitants del poblat, acompanyada del lema "Gals, Gal·les, esteu farts de la dreta més estúpida del món? Nosaltres també!" al mateix temps que es cridava a engreixar les files de l’RPR, presentant el partit com el pal de paller del conservadorisme francès.
La presentació del pòster va suscitar la reacció irada d’Albert Uderzo que, tot i els intents de Sarkozy per convèncer-lo, va prohibir la utilització partidista de les vinyetes d’Astèrix forçant a modificar el cartell per tal d’evitar que el seu icònic personatge pogués ser identificat amb una posició política concreta.
El legionari romà Feicnius, Fakenius a l’edició en francès, qüestionant-se fins i tot la certesa que el sol surti cada dia des de l’est Foto: @paolopapotti
Contra les “fake news” i les teories conspiranoiques
Una altra presa de posició política que descobrim a la darrera aventura del petit gal té a veure amb l’oposició a les notícies falses. En concret, a les files de l’exèrcit romà hi podem trobar un personatge, amb l’eloqüent nom de Feicnius, que mostra una exagerada tendència a trobar conspiracions a tot arreu, fins al punt d’arribar a trobar sospitós “que el sol surti una vegada al dia des de l’est”. Un evidència de la postura dels autors de l’obra contra les “fake news” i les cada vegada més esteses teories conspiranoiques.
En defensa de les llibreries i contra el gegant Amazon
Una altra subtil presa de posició que trobem a Astèrix i el griu fa referència a les queixes de les llibreries contra la competència del gegant Amazon, que comercialitza els llibres sense cobrar per les despeses d’enviament, cosa que els petits llibreters no poden assumir. En concret, hi podem veure un grup d’amazones sàrmates discutint sobre la traïció que va permetre que la seva companya Kalaixnikova caigués en mans dels romans. En plena conversa, una d’elles afirma que “l’entrega gratuïta d’amazona és un abús!”, en una evident referència a Amazon que, en francès, té una fonètica pràcticament idèntica a la paraula amazona.
La denúncia de la corrupció
Per acabar amb aquesta mirada política a les aventures d’Astèrix, farem referència al combat contra la corrupció que, tot sovint, han lliurat els irreductibles gals. Sense anar més lluny, en el seu segon àlbum, La falç d’or, Astèrix i els seus amics ja van fer caure el prefecte romà de Lutècia, que encapçalava una xarxa de traficants de falçs d’or. Una història que es va repetir a Astèrix al país dels helvecis, on els herois gals van haver d’enfrontar-se, de nou, a una administració corrupta arribant fins i tot a salvar la vida del qüestor romà que havia estat enverinat pel governador de Condate perquè havia descobert la seva trama corrupta. Una bona mostra de com les aventures d’Astèrix són una brillant reflexió sobre la política i la societat del nostre temps.