Els clàssics que han fet de la tele una bona aliada del català

La televisió és un element clau a l'hora de crear cultura popular i imaginari col·lectiu. Des dels programes de televisió, passant pels informatius o les sèries i pel·lícules que s'hi projecten. TV3, RTVE o les cadenes catalanes de tot el país no són una excepció: els seus espais han aconseguit arrelar la llengua catalana en un sector audiovisual cada vegada més dèbil.

Tot i això, en les últimes dècades s'han consolidat diversos moments, programes, personatges, històries, sèries, produccions o situacions que han esdevingut clàssics del català. Amb o més o menys força, la televisió ha marcat agenda en el llenguatge popular que ha acabat influint en diverses generacions.

1. APM?
Un dels programes més populars de la història de la televisió pública catalana. Originalment va ser un espai de ràdio creat per Carles Capdevila i Antoni Bassas a El Matí de Catalunya Ràdio que va aconseguir una notorietat i un auge impresionant. Fa més de dues dècades que l'Alguna Pregunta Més? recull els moments més hilarants, divertits, curiosos i controvertits de la televisió a nivell català, espanyol i internacional. El seu ressó ha estat tant gran que multitud d'escenes, gags i talls de vídeo han traspassat fronteres i han quallat en l'imaginari col·lectiu de Catalunya i a la resta de l'Estat. Els exemples es compten per milers.

2. Els animes japonesos en català
Diverses generacions de catalans no conceben la seva infantesa ni la seva adolescència sense els animes japonesos doblats al català. La tasca del 3xL i el Super3 va ser clau per fer popular el català a través dels animes que arribaven des del Japó. Des de Bola de Drac fins a Inuyasha, passant pel Dr Slump, Doraemon, Inuyasha o El Detectiu Conan. El doblatge en català de totes aquelles sèries va aconseguir que, a la vegada que la immersió lingüística, la llengua pròpia arribés a fusionar-se amb una cultura popular japonesa que va impregnar els racons del país. 

3. Escurçó Negre
La tasca de TV3 per doblar sèries de renom en català va suposar un auge de qualitat immens per la llengua pròpia. La dècada dels anys 80 i els 90 va aglutinar diverses de les ficcions més notòries del panorama televisiu que, en català, van aconseguir ajudar a popularitzar un contingut que només arribava al país en castellà o en llengua anglesa. Va ser el cas de l'idil·li de Catalunya amb Rowan Atkison -evidentment es va consolidar amb Mr Bean-. L'Escurçó Negre va ser una de les grans sèries descobertes pel públic català procedent de la indústria britànica, d'una BBC que va marcar càtedra. El curós i llaminer doblatge en català -els famosos Nyééé de Joan Pera- van popularitzar una història d'humor irrepetible.

4. Plats Bruts
La sèrie de Catalunya. La sitcom per excel·lència de la història de l'audiovisual en català. La seva repercussió a totes les generacions que la van gaudir -o recuperar amb les reposicions de TV3- no té precedents a la història d'aquest país. La creació de Joel Joan i Jordi Sánchez, de sis temporades i més de 70 episodis, va marcar un abans i un després del gènere a l'Estat, en un mastegat format nord-americà però una original essència catalana. Les històries del David i el Lopes segueixen formant part de l'imaginari col·lectiu, en especial diverses intervencions que encara avui dia es fan servir com a exemple o argument per defensar la cultura catalana.

5. Polònia / Crackòvia
Sota la batuta de Toni Soler, aquests dos programes de sàtira política i esportiva han marcat índexs d'audiència mai vistos a la televisió catalana. El Polònia, amb 15 anys d'història, ja ha emès gairebé 550 programes i setmana rere setmana fa una paròdia de la política nacional i internacional. El Crackòvia va tenir una vida més curta: del 2008 i fins al 2017 el Futbol Club Barcelona i la seva rivalitat amb el Reial Madrid van protagonitzar la nit dels dilluns a TV3. En tots dos casos, les adaptacions musicals que acompanyen els diferents episodis s'han acabat convertint en la banda sonora d'un bon grapat de catalans. 

6. Super3 i tots els seus dibuixos doblats al català
"Doraemon, el gat còsmic". La sintonia matinal per excel·lència amb què una generació de catalans es llevava i esmorzava cada dia abans d'anar a l'escola. Però no només Doraemon és història de la televisió en català. El canal Super3, i abans el K3, amb tots els seus dibuixos doblats han acompanyat el jovent del país des del 2001. Vint anys plens de continguts infantils en català: des de Les tres bessones, fins al Rovelló, passant per La pantera rosa i L'abella maia. Ens hem fet grans menjant-nos el berenar davant la televisió acompanyats de tots els personatges del Super3: el Tomàtic, la Lila, el Fluski i el Senyor Pla ens han vist créixer des de dins de la pantalla.

7. Dallas
És la sèrie que va marcar un abans i un després a la televisió pública catalana a l'hora de difondre la llengua en un ambient audiovisual popular. La sèrie va ser emesa a TV3 entre 1983 i 1992, amb un dels primers doblatges més mítics de la història moderna de la televisió del país. Era una de les ficcions amb més arrelament als Estats Units i es va dubtar del seu potencial èxit a Catalunya: les audiències, però, van demostrar el contrari. Dallas gaudeix d'un dels moments més mítics del doblatge de la història: "Sue Ellen, ets un pendó".

8. InfoK
Vint anys de continguts informatius especialment explicats per a nens no són fàcils de dir. Però la idea del periodista Joan Carreras segueix ocupant part de la graella del canal públic infantil i s'ha convertit en un referent. Els nens i nenes també volen saber què passa al món i l'Info K és, exactament, informació d'actualitat explicada per a infants d'entre 8 i 12 anys. El 2020, l'únic informatiu infantil de l'Estat va rebre el Premi Nacional de Comunicació per la seva tasca des de l'inici de la pandèmia del coronavirus, durant la qual va "facilitar que nens i joves poguessin accedir a una informació clara i veraç". 

9. Malalts de tele
Un dels programes més innovadors del segle XX de TV3. Toni Soler presentava aquest programa d'humor que va aconseguir aglutinar gags, pífies, entrevistes i diverses seccions -amb professionals de la casa que acabarien consolidant-se en altres espais, com Albert Om o Rosa Andreu-. L'espai irreverent va aconseguir acabar de trencar el motlle conservador d'una televisió pública que, gràcies a una nova generació, es desinhibia cada vegada més. Una de les majors gestes del programa va ser el 1999, quan Soler va entrevistar l'humorista Pepe Rubianes en un directe de més de 9 hores. 

10. Lo Cartanyà
El català nord-occidental va aparèixer a la televisió pública de la mà de Lo Cartanyà. Humor, comèdia, aventures i desventures de Vicenç Cartanyà en un poble desconegut de la província de Lleida conformaven els capítols de la sèrie que va posar de moda un català "fora del normal". El bar, la barberia, la casa d'en Cartanyà i la redacció de la tele local d'aquest poble desconegut de Lleida van ser els únics escenaris visibles al llarg dels 39 episodis que va durar la sèrie.

11. Els serials de TV3
Les tardes de TV3 estan ocupades pels grans serials que han marcat la història de la cadena. El cor de la ciutat i La Riera són els precedents de l'actual Com si fos ahir, tot i que Ventdelplà es pot incloure al grup de serials identitaris de la casa. Qui més qui menys ha vist un capítol d'alguna d'aquestes sèries i recordarà el bar Peris, el Tramuntana o la Fonda i tots els embolics que lliguen i deslliguen els personatges d'aquests serials. Després del Cuines i amb la panxa plena després de dinar, els sofàs de les llars catalanes agafen forma mentre comença un nou episodi de la telenovel·la de torn que tothom identifica gràcies a la característica música d'inici.

12. Les obres de teatre de TVE
El franquisme va vetar el català durant gairebé 30 anys de dictadura. En una etapa més posterior, a partir de la meitat de la dècada dels 60, el règim va permetre certes concessions com l'emissió d'un espai al mes en català. TVE va començar a emetre obres de teatre en català, permetent només programes culturals en català o espais que no tractessin temes polítics. Només apareixien un cop al mes i van passar desapercebudes per a la gran majoria fins que l'Arxiu de TVE va poder emmagatzemar i recuperar-los a partir de 1975. La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra va ser la primera obra que es va emetre en català a televisió, el 1964. Aquí podeu trobar totes les que es van emetre a TVE.

13. El Giravolt, el primer programa en català consolidat a TVE
L'apertura de l'etapa final del franquisme va permetre l'emissió dels primers espais televisius en llengua catalana. Encara que Mare Nostrum va ser la primera aparició de la llengua catalana a la televisió (el 1964), no va ser fins a l'espai de Giravolt que es va reconèixer el català en un espai digne i amb un programa amb cara i ulls. Era un magazín presentat pel periodista Antoni Serra que tractava temes polítics i tenia intencionalitat ideològica, un fet que no es podia permetre Mare Nostrum.Va ser el primer programa en català que es va emetre en color amb uns especials dedicats a Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Una de les més mítiques entrevistes del programa va ser a l'escriptor Josep Pla. Aquí podeu veure l'arxiu de TVE.

14. Doctor Caparrós
Dues temporades de dotze episodis van ser suficients per situar Doctor Caparrós a l'imaginari col·lectiu de principis dels vuitanta. Un simpàtic i irònic metge, interpretat per un ja gairebé retirat Joan Capri, és també patidor i rep consultes dels pacients a casa seva. Fart de la ciutat, decideix anar a viure a un poble d'alta muntanya amb la seva dona on pot exercir la seva professió amb més tranquil·litat. Un altre emblema de TVE en català després de l'obertura post-franquisme.

15. Vostè jutja
Concurs, ficció cinematogràfica, exercicis de llengua catalana, simulacres de judici i una enquesta sobre què pensava l'opinió pública catalana. Un jove Joaquim Maria Puyal estava al capdavant del Vostè jutja, el programa-sèrie de televisió de TV3 on Carles Canut feia el paper del savi del poble. I és que a cada episodi s'enfrontaven dos concursants en l'entorn d'un cas fictici que plantejava un dilema ètic: el defensor i l'acusador. El Rafeques, el savi, va ser el mestre de la frase "Li garanteixo un judici com cal".