28
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
15:30h
Valtònyc ha aconseguit que el seu cas arribi fins a la monarquia belga. El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha decidit aquest dijous eliminar el delicte d'injúries a la Corona i ha conclòs que és llibertat d'expressió. La sentència, que neix arran del cas Valtònyc, és especialment important de cara al procés d'extradició que afecta el raper mallorquí, perquè el Constitucional diu que la seva conducta està emparada per la llibertat d'expressió. L'advocat de Valtònyc, Simon Beckaert, ha dit que la decisió del TC és un "pas històric en l'ordenament jurídic belga". A través de Twitter, el raper ha celebrat la sentència: "Des del principi he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col·lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat".
El delicte d'injúries a la Corona és un dels que van servir per condemnar Valtònyc a Espanya. El Tribunal d'Apel·lació de Gant va preguntar si aquesta norma era compatible amb la llibertat d'expressió i, per tant, si era vàlida per acceptar l'euroordre contra el cantant. Durant la vista judicial al TC, els advocats de Valtònyc van argumentar que la llei belga d'injúries a la corona limitava la llibertat d'expressió i van aportar diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre Espanya per justificar-ho. En canvi, els representants del govern belga van defensar la normativa, del 1847, que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que insultin el rei. Segons els experts, la llei fins ara estava de facto oblidada perquè pràcticament no es porta ningú als tribunals per aquest delicte a Bèlgica.
Fa més de tres anys que Espanya reclama a Bèlgica l'extradició del raper mallorquí. Després que un tribunal de primera instància rebutgés l'euroordre contra el cantant el setembre del 2018, el Tribunal d'Apel·lació de Gant està estudiant la petició d'entrega. Primer va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si podia acceptar l'extradició per la via ràpida pel delicte d'enaltiment del terrorisme com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i el tribunal de Gant analitza ara si el pot entregar pels altres delictes: injúries a la corona i amenaces.
En concret, el Tribunal d'Apel·lació de Gant explora si aquests delictes tenen un equivalent a la legislació belga, un requisit per poder aprovar l'euroordre. Com que té dubtes sobre la llei d'injúries a la corona, fa un any va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat, que ha fet pública aquest dijous la seva decisió. Independentment d'aquest pronunciament, la decisió sobre l'extradició està en mans del Tribunal d'Apel·lació de Gant, que ha de dir alguna cosa el 23 de novembre. La decisió que prengui encara es podrà recórrer en última instància al Tribunal de Cassació de Bèlgica.
Valtònyc va marxar a l'exili el maig de 2018 per no haver d'entrar a la presó. Un any abans, al febrer de 2017, l'Audiència Nacional el va condemnar el raper a tres anys i mig de presó per injúries a la corona, calúmnies i enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons. La decisió va ser ratificada pel Tribunal Suprem i confirmada pel Tribunal Constitucional, que ni tan sols va admetre a tràmit el seu recurs
El delicte d'injúries a la Corona és un dels que van servir per condemnar Valtònyc a Espanya. El Tribunal d'Apel·lació de Gant va preguntar si aquesta norma era compatible amb la llibertat d'expressió i, per tant, si era vàlida per acceptar l'euroordre contra el cantant. Durant la vista judicial al TC, els advocats de Valtònyc van argumentar que la llei belga d'injúries a la corona limitava la llibertat d'expressió i van aportar diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre Espanya per justificar-ho. En canvi, els representants del govern belga van defensar la normativa, del 1847, que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que insultin el rei. Segons els experts, la llei fins ara estava de facto oblidada perquè pràcticament no es porta ningú als tribunals per aquest delicte a Bèlgica.
Fa més de tres anys que Espanya reclama a Bèlgica l'extradició del raper mallorquí. Després que un tribunal de primera instància rebutgés l'euroordre contra el cantant el setembre del 2018, el Tribunal d'Apel·lació de Gant està estudiant la petició d'entrega. Primer va preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si podia acceptar l'extradició per la via ràpida pel delicte d'enaltiment del terrorisme com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no i el tribunal de Gant analitza ara si el pot entregar pels altres delictes: injúries a la corona i amenaces.
En concret, el Tribunal d'Apel·lació de Gant explora si aquests delictes tenen un equivalent a la legislació belga, un requisit per poder aprovar l'euroordre. Com que té dubtes sobre la llei d'injúries a la corona, fa un any va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat, que ha fet pública aquest dijous la seva decisió. Independentment d'aquest pronunciament, la decisió sobre l'extradició està en mans del Tribunal d'Apel·lació de Gant, que ha de dir alguna cosa el 23 de novembre. La decisió que prengui encara es podrà recórrer en última instància al Tribunal de Cassació de Bèlgica.
Valtònyc va marxar a l'exili el maig de 2018 per no haver d'entrar a la presó. Un any abans, al febrer de 2017, l'Audiència Nacional el va condemnar el raper a tres anys i mig de presó per injúries a la corona, calúmnies i enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons. La decisió va ser ratificada pel Tribunal Suprem i confirmada pel Tribunal Constitucional, que ni tan sols va admetre a tràmit el seu recurs