1 de 10
emergència climàtica

El paper de Biden a la cimera del clima dirà si Glasgow reprèn el camí de París

La trobada internacional, en què es vol passar de les promeses a les accions en favor del clima, també comptarà amb la presència de Pere Aragonès i Ada Colau

Cartells de la cimera del clima a Glasgow | UNclimatechange
per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 31 d'octubre de 2021 a les 08:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'octubre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A partir d'aquest diumenge i fins al 12 de novembre, tindrà lloc la COP26 de les Nacions Unides, la vint-i-sisena cimera del clima que en aquesta ocasió se celebrarà a la ciutat escocesa de Glasgow, i que es presenta com a decisiva després que l'any passat no es pogués celebrar per la Covid-19.

Avaluar la implementació dels acords de París del 2015, concretar els plans i els objectius de cada país, reconduir el paper dels Estats Units en l'era postTrump, no excusar-se en el comodí de la pandèmia, i la presència d'una delegació catalana a Glasgow seran algunes de les claus més rellevants de la cimera.


Avaluar els compromisos de París


La cimera del clima celebrada a París el 2015 és considerada la primera en la qual hi ha compromisos específics de tots els països participants per lluitar contra l'emergència climàtica. El principal acord d'aquella trobada va ser mantenir l'augment de la temperatura global per sota dels 2 °C, i posar tot l'esforç perquè aquest augment fos dels 1,5 °C.


La vigència d'aquest acord va començar el 2020, un cop va finalitzar el Protocol de Kyoto, i com que l'any passat la cimera va quedar ajornada per la pandèmia, aquest any serà el primer en què es podrà avaluar si els països estan en la línia d'actuar en el sentit que manaven els acords assolits ara fa sis anys.

Les dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) no fan pensar que els països estan complint amb el compromís dels 2 °C, ni tampoc evidentment amb el dels 1,5 °C. Els esforços actuals dels països, segons aquest òrgan de l'ONU, limitaran l'augment global en 2,7 °C. Molt lluny, per tant, del que es va acordar a París.


Concreció i ambició en els plans per reduir les emissions


En l'anterior cimera del clima, celebrada a Madrid, les parts no es van posar d'acord sobre la quantificació i la sincronització dels plans nacionals, que s'han d'actualitzar cada cinc anys. A la cimera d'aquest any només 13 països venen amb els deures fets respecte a l'actualització d'aquests plans. La majoria d'ells necessiten ser més concrets i més ambiciosos.


I és que les previsions no són gens optimistes. Segons l'informe de la Bretxa d'Emissions 2021, publicat fa pocs dies i que també elabora el PNUMA, els compromisos i plans dels països per al 2030 només eviten el 7,5% addicional de les emissions anuals de gasos efecte hivernacle previstes per aquest any, mentre que l'objectiu marcat a París va del 30% al 55%, i com a camí per arribar a l'objectiu de l'augment dels 1,5 °C.

El paper dels Estats Units


La relació entre els Estats Units i l'emergència climàtica ha estat molt complicada en els últims anys. En aquests històrics acords de París, un país governat encara per l'administració de Barack Obama va ser un dels 195 signants. Ara bé, una de les promeses estrelles de Donald Trump -negacionista confés del canvi climàtic- només arribar a la Casa Blanca va ser la de treure els Estats Units de l'acord i així ho va acabar fent el novembre de 2020.

La primera decisió de Joe Biden en arribar a la presidència del país, però, va fer un gir complet a la política seguida per Trump. De fet, la primera decisió de l'exvicepresident d'Obama -presa el mateix dia en què va accedir al càrrec- va ser retornar els Estats Units dins d'aquest acord. El mateix Biden serà un participant actiu de la cimera d'aquestes dues pròximes setmanes. I és que el compromís estatunidenc amb el canvi climàtic no és menor, ja que és el segon país del món que més contamina, només per darrere de la Xina.

L'avís més dur dels científics


Els experts sobre el clima ja van alertar el passat mes d'agost que els acords assolits a París no eren suficients per aturar els efectes del canvi climàtic. En un dels informes més durs publicats sobre les conseqüències de no cuidar el planeta, s'exposa un escenari caòtic de futur, però també de present, amb un augment de la temperatura global, del nivell del mar i més desastres naturals.



Així doncs, entre les conseqüències "irreversibles" si no s'actua ja, hi havia un augment generalitzat de les temperatures de 4,4 °C a finals de segle. A més, també es parlava que es multiplicarien els desastres naturals i els fenòmens meteorològics violents. En aquest sentit, a la zona del Mediterrani a la qual pertany Catalunya es preveien més pluges torrencials i més intenses, i onades de calor extremes.

No hi ha el comodí de la pandèmia


En un inici es pensava que el confinament durant els primers mesos de la Covid hauria servit per reduir les emissions de gasos contaminants des de llavors. El raonament era simple: si s'atura o es disminueix l'activitat humana, es redueix l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i el planeta guanya anys de vida.

Doncs no, la pandèmia no va endarrerir l'avenç del canvi climàtic, segons un informe de l'ONU. Un any i mig després de l'inici de la Covid, no hi ha indicis d'un creixement més ecològic, ja que les emissions de diòxid de carboni -que es van relaxar durant el confinament- estan augmentant de nou mentre les mesures per frenar el virus s'han anat relaxant i l'activitat econòmica i social s'ha anat reprenent.

Aquesta és la principal conclusió d'un informe de les Nacions Unides publicat el passat mes de setembre, en el qual s'avisa que la concentració de gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera segueixen a uns nivells mai vistos i que condemnen el planeta a "un perillós escalfament" en el futur més immediat.

A més, entre les altres reflexions de l'estudi, s'explica que cada cop és més probable que les temperatures en diversos moments de l'any superin el llindar dels 1,5 °C que es marca en els acords climàtics. Per molt que es prenguessin mesures ambicioses en l'aspecte climàtic, segons l'informe, algunes conseqüències com el creixement del nivell del mar ja no es podria frenar i afectarà illes i ciutats costaneres de tot el món.

Catalunya i Barcelona també seran a la cimera


El president Pere Aragonès, segons ha pogut saber NacióDigital, i la consellera Teresa Jordà lideraran la delegació catalana que serà a Glasgow. La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha estat protagonista en les últimes setmanes per la modificació del decret de renovables que pretén dotar de més mecanismes de decisió al territori. Catalunya no queda exempta de la corresponsabilitat mundial en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i Aragonès ha reiterat en diverses ocasions que la "revolució verda" és una de les prioritats del Govern.

Així doncs, a més d'Aragonès i Jordà, la delegació catalana la completen Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica, i Marc Sanglas, director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic i responsable de mitigació de l'Oficina del Canvi Climàtica. L'agenda oficial de la consellera, a la qual ha tingut accés NacióDigital, és entre el dissabte 6 i el dilluns 8 de novembre. Aragonès hi serà els dos primers dies però, a hores d'ara, encara no té l'agenda tancada.
 

Pere Aragonès i Teresa Jordà, en l'acte «Compromís 2030, Horitzó 2050» Foto: ACN / Aina Martí

 

Entre els actes més destacats del Govern hi ha la presentació oficial de la declaració de Glasgow d'Alimentació i Clima o les diferents reunions dels membres de la Under2 Coalition, que es tracta d'una comunitat de governs estatals i regionals compromesos amb mantenir l'augment de la temperatura global per sota dels 2 °C i amb l'objectiu d'arribar als 1,5 °C.

Els 260 governs membres d'aquesta coalició -que concentren 1.750 milions de persones i el 50% de l'economia global- es comprometen a alguns dels objectius que marcaven Jordà i Aragonès en la conferència de la setmana passada sobre transició energètica, com el d'assolir les zero emissions el 2050.

L'agenda catalana a Glasgow


Dissabte 6 de novembre


- Presentació oficial de la Declaració de Glasgow d'Alimentació i Clima 
- Gala de l'Under2 Leaders'

Diumenge 7 de novembre


- Comitè executiu de l'Under2 Coalition 
- Assemblea general de l'Under2 Coalition 
- Reunió dels membres europeus de l'Under2 Coalition
- Trobades bilaterals amb el govern d'Escòcia i de la Bretanya
- Trobada de ministres dels 4 Motors per Europa: Catalunya, Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia) i Alvèrnia-Roine-Alps (França).
- Trobada de catalans a la COP26

Dilluns 8 de novembre


- Acte Under2: States and regions for the Climate Decade 
- Trobada bilateral amb la ministra de Flandes


Al seu torn, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, serà a Glasgow des d'aquest dilluns 1 de novembre i fins al dimecres 3. La capital catalana serà l'única ciutat de l'Estat espanyol que tindrà veu en la trobada, a més de ser l'única ciutat sense un Estat propi reconegut. "Madrid ni hi és, ni se l'espera", assenyala una font del consistori municipal.

Així doncs, Colau, juntament amb l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, i l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, lideraran la taula de ciutats de la COP26. Barcelona està integrada dins el C40, una xarxa de gairebé cent ciutats de tot el món disposades liderar la lluita contra el canvi climàtic, i en el marc d'aquesta cimera, Colau n'assumirà la vicepresidència.

A banda de l’activitat pública vinculada amb la cimera, durant els tres dies que l’alcaldessa de Barcelona serà a Glasgow, també mantindrà contactes bilaterals amb dirigents de diferents ciutats del món. "Per Barcelona, és un moment dels forts, on la ciutat recull els fruits de l’estratègia internacional que ha anat teixint els últims temps", expliquen des del govern de la ciutat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació