Barcelona

«No pagarem més del que diu la llei»: així s'ha forçat la primera multa a Barcelona per lloguer abusiu

Tres llogaters d'un pis de barri de Sant Antoni aconsegueix que l'Ajuntament tramiti la primera sanció vinculada a la llei d'habitatge: els cobraven un sobrecost de 250 euros mensuals i han decidit deixar de pagar-lo

per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 27 d'octubre de 2021 a les 12:00 |
Ramon Casas, al pis on resideix del carrer Viladomat. | Gala Espín
No feia ni un mes que vivien al pis que havien llogat al carrer Viladomat, al barri de Sant Antoni de Barcelona, i es van adonar que el preu que pagaven no s'ajustava a llei catalana que regulava els lloguers. El desembre del 2020, quan Ramon Casas i els seus dos companys de pis van instal·lar-se a l'immoble, ja feia un trimestre que la normativa validada al Parlament estava en vigor. Els cobraven 1.200 euros mensuals, però van poder comprovar amb una consulta a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) que el contracte anterior era de 950 euros. El sobrecost aplicat no s'ajustava a la llei i van decidir actuar.

El primer pas va ser intentar una negociació amb la propietat, però la resposta no va ser satisfactòria. Tal com detallen els inquilins a NacióDigital, no es va produir cap cessió que es traduís en una rebaixa del preu que s'ajustés a l'esperit de la normativa. El pis, en mans d'una persona jurídica -Circum Barcino SL-, mantenia el cost que figurava en el contracte. La propietat va esgrimir obres de reforma, sense presentar les factures corresponents, i va transmetre disconformitat amb el canvi legal aplicat a Catalunya.


Casas i els seus companys de pis van obrir la via del recurs, que no va resultar senzilla. Assessorats pel Sindicat de Llogateres -almenys un dels inquilins n'és afiliat-, van presentar una denúncia a l'Ajuntament de Barcelona. La tramitació de l'expedient va concloure aquest juliol, mig any després del primer moviment dels veïns, amb una sanció per incompliment de la regulació de 9.000 euros. La primera multa per no respectar el preu del lloguer a la capital catalana.

Quan els llogaters van rebre la confirmació de la resolució de l'expedient per part de l'Ajuntament van prendre la decisió de deixar de pagar el sobrecost de 250 euros mensuals. "No pagarem més del que diu la llei", exposa Casas en conversa amb aquest diari. "Som víctimes d'una il·legalitat", afegeixen. La resta del cost del pis el paguen puntualment. Només han deixat d'ingressar la diferència sobre la quantitat inicial, que no respon a la regulació de preus en vigor a Barcelona.



Els inquilins disposen de recursos per abonar el lloguer que reclama la propietat -tots tres disposen de feina i podrien fer front al cost dels 1.200 euros mensuals que se'ls requereix-, però estan decidits a pagar només els 950 euros que fixa la normativa com a cost legal del seu immoble. La llei els dona la raó. "Entenem que el que fem és respectar la legalitat", expliquen els protagonistes del cas, que assumeixen el "risc" que suposa obrir el pols amb la propietat. Respecten que el seu gest no el puguin fer famílies en situació més precària que no volen entrar en conflicte amb l'arrendatari, però consideren que el seu exemple i la lluita del Sindicat de Llogateres poden contribuir a transmetre que la llei de l'habitatge s'ha de respectar.


Reclamació dels cobraments "il·legals"


En el procés per forçar el reconeixement de l'anomalia del sobrecost, els inquilins van comprovar que l'arrendador havia posat el contracte al seu nom, malgrat que la propietat del pis corresponia a una persona jurídica. Això va fer que obrissin una negociació per rebre el retorn dels 1.600 euros d'honoraris que havien hagut de pagar. El decret 7/2019 aprovat pel govern espanyol fa dos anys detalla que els honoraris els ha d'assumir l'arrendador quan la titularitat de l'immoble correspon a una empresa (persona jurídica). La quantitat que era retornable s'afegia al sobrecost de les mensualitats del lloguer, que els llogaters defineixen com a "il·legals".


L'expedient tramitat per l'Ajuntament de Barcelona dona recorregut a la llei 11/2020 de regulació dels lloguers. El consistori té capacitat sancionadora, així com l'Agència Catalana de l'Habitatge i l'Agència Catalana de Consum. Els dos organismes tenen expedients en curs, que podrien desencallar sancions en els pròxims mesos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació