28
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
15:28h
El Cosmocaixa de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins al febrer del 2022 una exposició biogràfica sobre el visionari Nikola Tesla. La mostra fa un recorregut cronològic per la seva vida i pels avenços tecnològics que van marcar la seva trajectòria, des dels seus inicis a Europa fins a la seva fructífera etapa a Amèrica, on finalment va morir sol i pràcticament arruïnat.
La mostra, en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum de Belgrad, posa en relleu la importància de Tesla en la història de la ciència. A Tesla, de qui hi ha documentades prop de 300 patents, li devem contribucions essencials per a la vida moderna, com ara la invenció del motor d’inducció, el desenvolupament del corrent altern com a font d’energia i la transmissió sense fils d’energia i informació, entre d’altres.
Tesla, de personalitat excèntrica però captivadora, plagiat i sovint injustament tractat per alguns dels seus contemporanis, va protagonitzar episodis polèmics, com la “guerra dels corrents” amb Edison. Després de morir va ser pràcticament oblidat durant dècades i posteriorment ha esdevingut un personatge convertit en llegenda.
En sintonia amb l’essència de CosmoCaixa, la mostra inclou mòduls electromecànics perquè els visitants puguin observar els principals invents de Tesla en funcionament, i presenta també experiments espectaculars que permeten explicar de manera entenedora la física que hi ha al darrere. En destaquen dues grans bobines de Tesla amb les quals es duran a terme exhibicions d’alta tensió durant les visites guiades a l’exposició.
Darwin, Einstein... i Tesla
La directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán; la gerent del Nikola Tesla Museum, Radmila Adzic, i el director de CosmoCaixa, Valentí Farràs, han presentat aquest dijous 28 d'octubre l’exposició Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna, una mostra que recorre la vida i l’obra de l’enginyer serbi, figura clau en la història de la ciència gràcies al desenvolupament d’invents que van marcar el segle XX.
Aquesta és la tercera exposició biogràfica dedicada exclusivament a un personatge científic que organitza CosmoCaixa. Després d’aprofundir en les trajectòries de Charles Darwin i Albert Einstein, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Barcelona reconeix ara la tasca del genial inventor serbi. Va ser un autèntic pioner en branques de la ciència i les tecnologies que estaven en expansió, però també en d’altres que encara trigarien anys a ser preses en consideració, com la robòtica o les comunicacions interplanetàries.
L’exposició, coproduïda en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum, té com a objectiu fer conèixer la realitat i les llegendes que giren entorn del fundador de la tecnologia moderna, la persona a qui hem d’agrair, per exemple, que avui dia puguem prémer un interruptor i s’encengui el llum. Tesla va néixer en un món que funcionava gràcies al vapor i a la força física, i quan va morir va deixar un món totalment nou, impulsat per l’energia elèctrica, el món que encara avui coneixem.
Malgrat la seva genialitat i la seva visió, Tesla no estava dotat d’una gran perspicàcia per als negocis i va ser plagiat per alguns dels seus contemporanis. Després de dècades d’aportacions rellevants en diversos camps científics, algunes de les quals el van arribar a arruïnar, va morir en soledat i va ser pràcticament oblidat durant anys, malgrat que més tard va esdevenir una icona popular envoltada d’enigmes i d’algunes teories conspiratives inversemblants.
Tesla: llums i ombres
L’exposició posa fil a l’agulla a les llums i ombres de la vida de Tesla, i desmunta també alguns mites que es van crear al llarg de la seva vida i a posteriori, com per exemple que havia aconseguit generar terratrèmols artificials, que el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla o que va guanyar el Nobel de Física el 1915 juntament amb Thomas Alva Edison.
Avui en dia, es desconeix el nombre real de patents que va registrar Nikola Tesla. N’hi ha 280 de documentades a 26 països diferents, però se sospita que n’hi ha més que encara no han estat identificades –alguns n’hi atribueixen més de 700-. Sigui com sigui, la importància de Tesla rau en les solucions enginyoses, les aplicacions universals i els nombrosos avenços científics i tecnològics que va posar en marxa arreu del món.
A CosmoCaixa es podran veure mòduls electromecànics operatius que permeten als visitants reproduir el funcionament dels aparells i enginys ideats per Tesla. La major part d’aquests mòduls són reproduccions dels aparells originals, cedides pel Nikola Tesla Museum de Belgrad. També n’hi ha de producció pròpia, desenvolupats per mostrar de manera didàctica i entenedora alguns principis físics que s’amaguen rere les creacions de Tesla, com ara l’electromagnetisme.
Completen l’exposició, maquetes dels seus prototips i de les seves instal·lacions més destacades, rèpliques de pertinences personals de Tesla, audiovisuals sobre els seus enginys, i també instruments científics d’època relacionats, que pertanyen a la col·lecció de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
La mostra, que té com a fil conductor la vida i l’obra de Tesla en ordre cronològic, es divideix en sis àmbits, tots encapçalats per dibuixos de còmic elaborats per l’il·lustrador Juan de Dios Tenorio. Es tracta dels orígens, els primers treballs a Europa, el viatge a Amèrica, Amèrica i decàdència-darrers anys.
La mostra, en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum de Belgrad, posa en relleu la importància de Tesla en la història de la ciència. A Tesla, de qui hi ha documentades prop de 300 patents, li devem contribucions essencials per a la vida moderna, com ara la invenció del motor d’inducció, el desenvolupament del corrent altern com a font d’energia i la transmissió sense fils d’energia i informació, entre d’altres.
Tesla, de personalitat excèntrica però captivadora, plagiat i sovint injustament tractat per alguns dels seus contemporanis, va protagonitzar episodis polèmics, com la “guerra dels corrents” amb Edison. Després de morir va ser pràcticament oblidat durant dècades i posteriorment ha esdevingut un personatge convertit en llegenda.
Nikola Tesla, clau en la història de la ciència. Foto: Getty
En sintonia amb l’essència de CosmoCaixa, la mostra inclou mòduls electromecànics perquè els visitants puguin observar els principals invents de Tesla en funcionament, i presenta també experiments espectaculars que permeten explicar de manera entenedora la física que hi ha al darrere. En destaquen dues grans bobines de Tesla amb les quals es duran a terme exhibicions d’alta tensió durant les visites guiades a l’exposició.
Darwin, Einstein... i Tesla
La directora general adjunta de la Fundació ”la Caixa”, Elisa Durán; la gerent del Nikola Tesla Museum, Radmila Adzic, i el director de CosmoCaixa, Valentí Farràs, han presentat aquest dijous 28 d'octubre l’exposició Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna, una mostra que recorre la vida i l’obra de l’enginyer serbi, figura clau en la història de la ciència gràcies al desenvolupament d’invents que van marcar el segle XX.
Aquesta és la tercera exposició biogràfica dedicada exclusivament a un personatge científic que organitza CosmoCaixa. Després d’aprofundir en les trajectòries de Charles Darwin i Albert Einstein, el museu de la ciència de la Fundació ”la Caixa” a Barcelona reconeix ara la tasca del genial inventor serbi. Va ser un autèntic pioner en branques de la ciència i les tecnologies que estaven en expansió, però també en d’altres que encara trigarien anys a ser preses en consideració, com la robòtica o les comunicacions interplanetàries.
Una de les instal·lacions de l'exposició de Tesla a Cosmocaixa. Foto: Fundació «la Caixa»
L’exposició, coproduïda en col·laboració amb el Nikola Tesla Museum, té com a objectiu fer conèixer la realitat i les llegendes que giren entorn del fundador de la tecnologia moderna, la persona a qui hem d’agrair, per exemple, que avui dia puguem prémer un interruptor i s’encengui el llum. Tesla va néixer en un món que funcionava gràcies al vapor i a la força física, i quan va morir va deixar un món totalment nou, impulsat per l’energia elèctrica, el món que encara avui coneixem.
Malgrat la seva genialitat i la seva visió, Tesla no estava dotat d’una gran perspicàcia per als negocis i va ser plagiat per alguns dels seus contemporanis. Després de dècades d’aportacions rellevants en diversos camps científics, algunes de les quals el van arribar a arruïnar, va morir en soledat i va ser pràcticament oblidat durant anys, malgrat que més tard va esdevenir una icona popular envoltada d’enigmes i d’algunes teories conspiratives inversemblants.
Tesla: llums i ombres
L’exposició posa fil a l’agulla a les llums i ombres de la vida de Tesla, i desmunta també alguns mites que es van crear al llarg de la seva vida i a posteriori, com per exemple que havia aconseguit generar terratrèmols artificials, que el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla o que va guanyar el Nobel de Física el 1915 juntament amb Thomas Alva Edison.
Avui en dia, es desconeix el nombre real de patents que va registrar Nikola Tesla. N’hi ha 280 de documentades a 26 països diferents, però se sospita que n’hi ha més que encara no han estat identificades –alguns n’hi atribueixen més de 700-. Sigui com sigui, la importància de Tesla rau en les solucions enginyoses, les aplicacions universals i els nombrosos avenços científics i tecnològics que va posar en marxa arreu del món.
A CosmoCaixa es podran veure mòduls electromecànics operatius que permeten als visitants reproduir el funcionament dels aparells i enginys ideats per Tesla. La major part d’aquests mòduls són reproduccions dels aparells originals, cedides pel Nikola Tesla Museum de Belgrad. També n’hi ha de producció pròpia, desenvolupats per mostrar de manera didàctica i entenedora alguns principis físics que s’amaguen rere les creacions de Tesla, com ara l’electromagnetisme.
Completen l’exposició, maquetes dels seus prototips i de les seves instal·lacions més destacades, rèpliques de pertinences personals de Tesla, audiovisuals sobre els seus enginys, i també instruments científics d’època relacionats, que pertanyen a la col·lecció de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
La mostra, que té com a fil conductor la vida i l’obra de Tesla en ordre cronològic, es divideix en sis àmbits, tots encapçalats per dibuixos de còmic elaborats per l’il·lustrador Juan de Dios Tenorio. Es tracta dels orígens, els primers treballs a Europa, el viatge a Amèrica, Amèrica i decàdència-darrers anys.
El somni de Tesla, avui
Un cop acabat el recorregut a través de la vida i l’obra de Tesla, a tall d’epíleg, l’exposició dedica un espai a la vigència de les seves idees (mostrant, per exemple, prototips de telèfons mòbils que es carreguen sense fils) i als premis, homenatges i reconeixements que s’han atorgat al gran científic serbi al llarg dels anys. Curiosament, la màxima distinció rebuda per Tesla en vida va ser la Medalla Edison, considerada com el “Premi Nobel dels enginyers”. El serbi també va ser nominat al premi Nobel de Física l’any 1937, però no el va aconseguir.
L’empresa de fabricació de cotxes elèctrics fundada per Elon Musk l’any 2003 es diu Tesla Motors en honor de l’inventor serbi. Més recentment, el 2018, SpaceX, una altra empresa de l’emprenedor sud-africà, va llançar a l’espai el cotxe Tesla Roadster, tripulat per un maniquí anomenat Starman.
Un cop acabat el recorregut a través de la vida i l’obra de Tesla, a tall d’epíleg, l’exposició dedica un espai a la vigència de les seves idees (mostrant, per exemple, prototips de telèfons mòbils que es carreguen sense fils) i als premis, homenatges i reconeixements que s’han atorgat al gran científic serbi al llarg dels anys. Curiosament, la màxima distinció rebuda per Tesla en vida va ser la Medalla Edison, considerada com el “Premi Nobel dels enginyers”. El serbi també va ser nominat al premi Nobel de Física l’any 1937, però no el va aconseguir.
L’empresa de fabricació de cotxes elèctrics fundada per Elon Musk l’any 2003 es diu Tesla Motors en honor de l’inventor serbi. Més recentment, el 2018, SpaceX, una altra empresa de l’emprenedor sud-africà, va llançar a l’espai el cotxe Tesla Roadster, tripulat per un maniquí anomenat Starman.