Teresa Jordà: «El debat al Govern sobre l'ampliació del Prat està tancat»

Quan Pere Aragonès i Jordi Sànchez es van asseure per dissenyar els noms del nou Govern, un dels objectius que es van posar és el de la renovació. Fins al punt que, en l'executiu que lidera el dirigent d'ERC, només tres noms continuen en relació amb la legislatura anterior. Una d'elles és Teresa Jordà (Ripoll, 1972), ara al capdavant d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Un departament clau en el relat del nou executiu, tenint en compte que una de les grans transformacions que enumera el president és la transició energètica. Aquesta setmana, Jordà i Aragonès han presentat les prioritats en aquesta carpeta, que en el curt termini té a veure amb la modificació del decret d'energies renovables que es va aprovar l'anterior legislatura.

En aquesta entrevista a NacióDigital, la consellera detalla el funcionament del nou decret, situa les prioritats en matèria de transició energètica, dona per tancat el debat sobre l'ampliació del Prat i defensa que la taula de diàleg és l'única via realista plantejada per aconseguir l'autodeterminació i l'amnistia. Exalcaldessa de Ripoll i amb experiència a Madrid com a diputada, defensa no prendre cap decisió sobre els pressupostos generals de l'Estat fins que es conegui el grau de compliment de l'acord de l'any passat ERC-PSOE.

- La premissa del Govern és que el nou decret vol dotar de mecanismes al territori per decidir sobre els projectes de renovables. Hi és i hi serà, aquest consens?

- És una modificació del decret que ja existia, que no havia trobat el consens al territori, ans al contrari. Molt possiblement era perquè no es va ser prou hàbil a l'hora d'explicar els mecanismes i què anàvem a fer. Tot plegat va provocar que s'encengués el territori. Part del decret antic tenia incorporada la consulta prèvia, que era una barra lliure d'entrada de projectes. Què provocava? Que en un enclavament se superposessin projectes. El territori més rural és extremadament damnificat per moltes coses. Què busca aquest decret? Una nova manera de fer i un nou model energètic distribuït amb autoconsum i mitja tensió. Participat i democràtic, amb el territori i propietari -ciutadania i municipis-, i més cohesió. El que fem és que totes aquelles queixes, greuges i inquietuds es plasmin al màxim, tant com podem, jugant amb l'equilibri per tal que el decret no sigui inconstitucional, la qual cosa ens faria endarrerir.

- Hi ha entitats i empreses que han criticat el decret per insuficient. Què els diria?

- D'entrada, que han de conèixer amb profunditat les modificacions. Estem en disposició d'explicar-les en primera persona. El que més critica alguna entitat en concret és que no ha pogut ser partícip de l'elaboració. En part, els dono la raó. Tenim clar que hem de fer aquest procés, que anem molt endarrerits i que era molt important resoldre els problemes que ens encenien el territori. I també teníem molt clar el model que no volíem, que és extractiu i donava barra lliure als oligopolis. Coneixíem perfectament les demandes, i donem la resposta màxima dins la legalitat que ens permet la modificació d'un decret. Les primeres persones i entitats que l'han tingut són ells. Ens havíem reunit amb tothom i havíem recollit les inquietuds. Que no hem fet una assemblea ciutadana? És veritat. No sé si hauríem pogut donar resposta a totes les necessitats, el temps és imperiós i ens haurien pogut caure querelles.

"Teníem molt clar el model que no volíem, que és extractiu i donava barra lliure als oligopolis"

- Un dels problemes és que hi ha zones del país que es poden sentir maltractades pel que fa a les infraestructures energètiques. Ho entén, el Govern?

- Sí, evidentment. El model que ha imperat en aquest país és el que no volem, extractiu i oligopòlic. Hi ha molts exemples: el Pallars, l'Alta Ribagorça o la Terra Alta. Les dues primeres, en concret, van patir la destrossa de les centrals hidroelèctriques. En el cas de la Terra Alta, ja ha contribuït prou amb energia eòlica al conjunt del país. Tot això és el que no volem. Tampoc macroinstal·lacions connectades a línies de molt alta tensió que destrossin el territori i el desertitzin. Per això modifiquem el decret. Ara bé: perquè ens en sortim, cal la implicació absoluta i total del territori. Agradi més o menys, estem en emergència climàtica, vivim en un planeta amb un escalfament global de primer ordre i ens volem descarbonitzar. Ens ho hem manat nosaltres mateixos amb una llei del canvi climàtic. El 2030 hem de tenir el 50% de renovables i ens hem de desconnectar de les nuclears. Aquest model no és un canvi de model de recursos, és també una manera diferent de fer. Quan parlem de democràcia i participació, ho fem de debò.

- La pagesia s'ha mostrat reticent amb mesures com les que proposen, en algunes ocasions. Com es conjuga el canvi de model amb determinades activitats econòmiques del primer sector?

- Ho hem de fer tot, i tot alhora. Si d'alguna cosa em sento orgullosa, una d'elles és ser encara avui consellera del sector primari d'aquest país. El sector ha posat molts esforços per fer els deures. Fins ara, el sector primari i l'ambiental han estat absolutament d'esquenes, i això és un error increïble perquè, mentre s'han fet la guitza l'un o l'altre, els dos han patit. L'administració ha dit que es continuessin barallant, en lloc de cooperar. Quan cooperen són invencibles, perquè són els dos actors que vetllen pel territori, que el dibuixen, i que fan un mosaic. En aquest cas, el sector primari fa molt temps que fa els deures. Seria hora que es comencés a treure l'etiqueta segons la qual són els que produeixen més emissions i els que més embruten.
 
- Segons els últims baròmetres del CEO, una part de la ciutadania considera secundària l'emergència climàtica. En la conferència que van fer amb el president, van parlar també de canvi social. Com s'aconsegueix variar la mentalitat?

- És complicat, perquè aquí no s'han fet els deures. No responsabilitzo només els governs catalans. Fixeu-vos que el maig del 2019 el Parlament va declarar el país en emergència climàtica, quan hi som des de fa molt temps. És culpa de tots, però sobretot dels qui han tingut o tenim responsabilitats d'explicar tot això sense alarmar, i també fer els deures. Si haguéssim fet els deures, potser tindríem totes les teulades dels edificis municipals, comarcals, diputacions i Generalitat plens de paques fotovoltaiques, o funcionaríem amb calderes de biomassa, i això no ha passat. Ni segurament s'han dotat les eines a la ciutadania perquè ho fes, o se li facilités. Falta comunicació, pedagogia i consens, ens necessitem molt tots. No només per assolir els reptes marcats per llei, que també, sinó també perquè ho requereix la situació. El planeta continuarà, ens pot eliminar a tots, però això és per la nostra supervivència, la qualitat de vida i la salut. Sempre m'agafo a la proclama de la manifestació en contra de l'ampliació de l'aeroport: "Per la salut i per la vida". I és per això que ho hem de fer, no només pel planeta, que continuarà, habitat o no. No hem estat capaços, fins ara.

"Si haguéssim fet els deures, potser tindríem totes les teulades dels edificis municipals, comarcals, diputacions i Generalitat plens de paques fotovoltaiques"

Els que ara ens manen presses, els oligopolis que piquen a la porta, són els que van aturar les renovables en l'última dècada i mitja. Es pretén que fem en vuit anys o nou el que hem fet en 140, des que es va electrificar el país. Tenim 12 gigawatts, dels quals només 3,5 són renovables. I d'aquí al 2030 hem d'arribar als 14. Hem de fer el mateix en 8 anys que en 140, aquest és el tema. Alguna cosa haurem fet malament entre tots que hàgim arribat a estar tan al límit.

- Als successius governs de la Generalitat els ha faltat relat climàtic?

- Amb aquesta pedagogia anem 20 anys tard. Som pioners en moltes coses, i ho hauríem pogut ser amb això, també. Tenim una llei de canvi climàtic molt ambiciosa, i les lleis estan per complir-les.

- Després de les jornades de convivència celebrades a La Vall d'en Bas el 4 de setembre, el Govern va assenyalar que estudiaria mesures pel preu de la llum. En quin punt està?

- Abaixar el preu no està en mans de la Generalitat, si no ja ho hauríem fet. És un tema regulatori, el govern espanyol pot fer altres coses, i s'està fent pressió des dels grups parlamentaris. Com a mínim, en tot allò que puguem ajudar la ciutadania, hi hem de posar les eines i regular-ho.
 
- L'energètica pública que posaran en marxa serviria per abaixar el preu que paga la ciutadania per la llum?

- Ha de servir per a moltes coses. De fet, en poc temps sabrem què farà l'energètica pública. No hem de fer volar coloms. Seria fàcil vendre la moto, però potser per temes purament legals o competencials no podríem. Un exemple: pot participar en molts dels projectes que nosaltres en diem distribuïts, els que prioritzarem amb el decret. Podem estar fent coses que els privats no farien, com ara renovables en embassaments, canals, carreteres, edificis públics. Ho hem de saber i tenir dibuixat en mig any per convertir aquesta energètica en una realitat.

"En mig any hem de tenir dibuixat què ha de fer la nova energètica pública de la Generalitat"

- Defensaven en la conferència amb el president que les ciutats també han de jugar un paper protagonista en aquesta transició. Com es conjuga amb el món rural? Són necessaris incentius econòmics?

- Clar. Cal tot. Tots hi hem de posar el màxim. Quan empoderem la ciutadania, els hem de posar recursos humans, que són importantíssims. Potser hi hauria d'haver un tècnic de transició energètica a cada municipi. Tenim el país que tenim: la majoria de gent viu a Barcelona i a l'àrea metropolitana. El territori ha estat massa sovint solidari, i damnificat. La capital ha de fer els deures. Estem treballant en la facilitació a la ciutadania perquè posi plaques a la ciutat. Hi ha una modificació del decret que introdueix els sòls urbanitzables, desenvolupats o no, que fins ara no hi eren. Ara podem omplir polígons industrials de plaques i el que convingui.- Confien en el suport de la CUP a la modificació del decret?

- Sí. És tan gros el repte que hi hem d'empènyer tots. Ens hi hem reunit. La recepció dels companys de la CUP hi és tota. La modificació del decret és el màxim que ens permet no fer un decret nou. Compleix els màxims i està en el model que ens comprometem amb les bases del Pacte de Transició Energètica de la llei del canvi climàtic. Ens trobarem, segur. Els agrada la música. Voldrien més ambició, i segons en quin punt, jo també. Una servidora no deixarà de fer res per una qüestió de valentia, tenim clar el model, i amb els companys de la CUP el compartim. Ens necessitem a tots per la complicitat al territori. El que puguem millorar, ho farem. Compto amb ells perquè els necessito, i no n'hi ha prou amb aprovar el decret, hi ha camp per córrer.
 
- Si no tenen el suport de la CUP, aniran a buscar el PSC o els comuns?

- Estem parlant amb tots els grups parlamentaris, perquè és un tema de país. No m'he assegut amb Vox, això sí.

- Des que s'han aixecat les barreres de peatge a les autopistes i ha tornat la plena presencialitat als llocs de treball, cada dia hi ha més embussos als accessos a Barcelona. Treure carrils sense oferir alternatives és una bona solució?

- No és una bona opció, hem de canviar de mentalitat. Els paisatges canviaran, ho haurien de fer les carreteres i qui les ocupa. Hem de potenciar i tenim un bon transport públic, i no l'estem oferint. És difícil renunciar al cotxe privat si no hi ha una contraoferta. Paral·lelament, hem d'ajudar al vehicle elèctric, hem de caminar cap aquí. Quan volem aconseguir un repte, hem de planificar abans i saber què passa. Si traiem carrils per tenir més espais per bicicletes i transport públic, però no donem facilitats, es produeixen embussos. Hi ha una part de conscienciació, però falta pedagogia.

"Si traiem carrils per tenir més espais per bicicletes i transport públic, però no donem facilitats, es produeixen embussos"

- La Generalitat és conscient que no tothom es pot permetre comprar un cotxe elèctric o que hi ha gent que s'ha comprat un híbrid sense saber que, al cap de poc, se li prohibiria circular als accessos de Barcelona?

- El país i la Generalitat són conscients de les dificultats i del preu que té fer aquest trànsit. Per això hem de ser-hi, ajudar i estar al costat de la gent. Quan el Govern passa de 15 milions d'euros l'any passat per ajudar amb el vehicle elèctric a 65 milions no és només perquè aquest és el camí, sinó perquè venen fons Next Generation. Si podem sumar-hi més esforços, aquest és el camí. Però amb el cotxe elèctric no n'hi ha prou, tenim molts deures amb el transport públic i en altres aspectes. Hem dissenyat el model energètic, però l'hem d'acompanyar de suport tècnic i de recursos. Si no, serà molt difícil.

- En el cas dels embussos, no desapareixen si en lloc de cotxes de combustió hi ha cotxes elèctrics. El model seria el mateix, amb vehicles diferents. Els fons europeus, si es destinen a l'electrificació del parc mòbil, acabaran sent útils a llarg termini?

- Els que som en política és per ser valents, encara que tingui un cost. Per què ho dic? Molt possiblement, haurem de fer moltes coses alhora. Serà irremeiable no fer-les. El paisatge canviarà, i hem de mirar d'adaptar-nos-hi i que ens agradi. Hi ha d'haver aposta ja per moltes coses: transport públic, trens de qualitat, puntualitat, una altra mentalitat del transport compartit de debò, ajudar més la gent. Ja estem cobrant l'impost del CO2, que segueix la base que qui més contamina més paga. Ho hem d'acompanyar, tot això, i analitzar el parc mòbil, quins cotxes hi ha, qui els té, i fer polítiques per a la gent. Tot és planificació i valentia.
 
- Entén, però, que el servei de Rodalies empenyi a l'utilització del vehicle privat?

- Clar que ho entenc. Jo em vaig treure el carnet amb 40 anys. Tota la vida he estat usuària de Renfe, de l’R3, que és una de les més damnificades del país. No havia arribat mai tard a la feina, ni havia perdut cap AVE a Madrid. Però sortia amb quatre hores d'antelació, quan ho hauria pogut fer amb dues. Avui [per dijous] anava a TV3 a quarts de set del matí i hi havia un trànsit increïble. No sé quanta gent es posa a treballar a les set, però la gent va amb garanties. Si vas amb el temps normal, no arribes. Si hi hagués més transport públic, hi hauria menys contaminació. Amb bones campanyes, ho aconseguiríem, però no existeix.

"No tinc cap garantia que l'aeroport del Prat s'hagués convertit en un hub internacional amb l'ampliació de la tercera pista"

- En quin punt es troba el debat al Govern sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat?

- Tancat, tancat.

- En la compareixença del vicepresident Jordi Puigneró de la setmana passada, va indicar que no s'havien mogut de l'acord intern al qual van arribar a La Vall d'en Bas, que implicava defensar la inversió pactada el 2 d'agost amb la ministra Raquel Sánchez i també perquè no es toqués la Ricarda.

- Està tancat, el tema de l'aeroport. El govern espanyol i Aena van marxar. A la Vall d'en Bas, en aquell moment, no tinc cap dubte que el tema estava sobre un pla director que s'havia de desenvolupar. El Govern va decidir entrar en aquest pla d'inversions del DORA per una possible -subratllo "possible" amb fluorescent i amb vermell- ampliació de la tercera pista. Un bon dia, entenc que volgudament -el que comença malament, acaba malament-, a algú se li escapa que s'amplia per l'est, i això vol dir xafar absolutament un espai protegit que havia d'anar a parar a la taula del comissari de Medi Ambient a Europa, cosa que em tranquil·litzava bastant. Llavors és quan el Govern diu "atenció, què esteu fent", perquè havíem quedat en un pla director que ens diria les possibilitats i les analitzaria. A partir d'aquí, s'ha acabat tot. Carpetazo. La Vall d'en Bas no existeix, no hi ha res damunt la taula.

- Per tant. el Govern dona per tancada l'ampliació del Prat.

- No n'hem parlat. Jo no he parlat mai més a Govern, i no me n'he saltat mai cap, d'aquest tema.
 
- Aquest cop de porta de Pedro Sánchez a l'ampliació els ha fet un favor, en el fons, per salvar una qüestió en la qual hi havia discrepàncies entre ERC i Junts?

- No, al Govern no li ha anat ni bé ni malament. Aquest és un tema que algú li va interessar posar damunt la taula quan li va donar la gana i quan li va semblar que era el moment de fer-ho, amb xantatge i pressió. Això és el que denuncio com a consellera: les coses no es fan així. La manera de fer no és pròpia ni d'Aena ni del govern espanyol, que n'és el màxim responsable. Així és impossible avançar. Ara bé, un sistema aeroportuari comme il faut al segle XXI ens convé. Les connexions ferroviàries, també. Vols intercontinentals, també. Però no som un hub intercontinental perquè no li ha donat la gana al govern de Madrid. No ara, fa temps. Podríem ser-ho, fa temps. Ara bé, no tinc cap garantia que ho haguéssim estat amb una possible ampliació de la tercera pista.

"El Govern no s'ha ressentit de les discrepàncies entre ERC i Junts sobre les fiances del Tribunal de Comptes"

- Escoltant-la, es fa estrany no haver-la vist a la manifestació contra l'ampliació.

- Els governs deliberem i parlem de les coses. Em remeto al que vam quedar a l'executiu, que és desenvolupar un pla director en la forma pertinent. Mai m'he discutit amb el conseller Puigneró.

- En clau política, divendres passat es va viure una vegada més un episodi de discrepàncies entre ERC i Junts per les fiances del Tribunal de Comptes. El Govern se n'ha ressentit?

- No. A mi, personalment, no m'arriba. Penseu que els consells executius tracten temes ordinaris de cada conselleria. Quan s'acaba l'ordre del dia ordinari, repassem l'actualitat, com va passar amb el cas de la detenció de Carles Puigdemont, o la pandèmia, o les escoles. D'això [les fiances] no se n'ha parlat, segurament s'ha fet en altres organismes.

- Aquest dimecres, al Parlament, el president va demanar a Junts que se sumés a la taula de diàleg, i Junts va demanar que s'aixequés el veto. S'hauria d'integrar els dirigents de Junts que no formen part del Govern a la taula de negociació?

- Això és una negociació sobre un conflicte polític de govern a govern. Em sembla que és un tema molt clar. No vol dir que, paral·lelament, hi hagi altres fòrums amb partits i entitats. Però la taula de negociació és de govern a govern.
 
- És realista pensar que d'aquesta taula en sortiran el referèndum o l'amnistia, tenint en compte la posició del govern espanyol?

- És molt difícil, però no hem de deixar d'intentar-ho ni un segon. No només per qui tenim davant: a vegades convences, o ets capaç de fer canviar les maneres de veure les coses. Treballant i fent les coses bé, tens més suport, i quan tens més suport ciutadà, el pes és més important. I també per la comunitat internacional: hem de tenir semàfor verd en tot el que se'ns demani per assolir la nostra fita. No hem parat d'asseure'ns, no hem parat de ser més, de negociar, de reclamar, sempre pacíficament i cívicament, perquè així ho vam decidir un dia. Es pot canviar, però aquesta és l'estratègia. L'autodeterminació i l'amnistia tenen el consens increïble en aquest país, és la manera de fer-ho, malgrat que és molt complicat i sabem qui tenim davant. Renunciar a això no em sembla una bona fórmula. Ningú me n'ha explicat cap altra per arribar al nostre propòsit. Ara ja tenim força en algunes decisions de Madrid, com ara les pressupostàries. Imaginem si fóssim més, més forts i empoderats.

"No hem parat d'asseure'ns, no hem parat de ser més, de negociar, de reclamar, sempre pacíficament i cívicament, perquè així ho vam decidir un dia. Es pot canviar, però aquesta és l'estratègia"

- Citava ara els pressupostos generals de l'Estat. ERC ha de presentar una esmena a la totalitat si no es compleixen les demandes que fa davant del PSOE?

- Veurem. De moment, se sap que els dos socis de govern s'han posat d'acord a Espanya per presentar els pressupostos. S'han de desgranar. Sempre dic, i això em ve de quan era alcaldessa de Ripoll, que el més important és la liquidació. ERC va aprovar els pressupostos i ara hem de veure què s'ha complert i què s'acaba complint. Quan s'adquireixen compromisos s'han de complir. Si no, per què t'he de tornar a creure? Mirem-nos la liquidació i veurem què fem. Per creure't, no m'has d'haver enganyat.

- Hi ha d'haver mesures polítiques de desjudicialització que acompanyin els comptes per poder-los votar a favor?

- El conflicte fa temps que hauria d'estar desjudicialitzat. Tot ajudaria, de ben segur.

- En aquests pressupostos s'està parlant de fons Covid, de fons europeus, de Rodalies, de blindatge del català i de garanties de compliment de les inversions. Es tracta d'una agenda autonomista?

- No, tot això ajuda a fer avançar el país.