llei de l'audiovisual

Cuixart avisa que la llei de l'audiovisual és «la llei Wert portada a la pantalla»

El president d'Òmnium denuncia, en un acte amb una àmplia representació del sector, que l'avantprojecte del govern espanyol vol ser "l'estocada definitiva" a la llengua

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 19 d'octubre de 2021 a les 20:20 |
Òmnium congrega el sector de l'audiovisual català per exigir que la nova llei de l'audiovisual protegeixi el català | Òmnium
El sector de l'audiovisual de Catalunya alça la veu. Una àmplia representació del ram -actors, actrius, el món del cinema, del teatre, els dobladors, entre molts d'altres- ha participat aquesta tarda a l'acte organitzat per Òmnium Cultural al Museu d'Història de Barcelona Oliva Artés, al Poblenou, per exigir al govern espanyol que protegeixi el català en la nova llei de l'audiovisual, que és a punt d'aprovar-se al consell de ministres i començar els tràmits parlamentaris al Congrés dels Diputats. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha alertat que l'avantprojecte de llei és "la llei Wert portada a la pantalla" i vol ser "l'estocada definitiva" a la llengua. Per això, s'ha mostrat convençut que la societat catalana combatrà aquesta nova llei i ha demanat convertir el que a dia d'avui és "un atac" en una "oportunitat".

El president d'Òmnium ha avisat que no es permetrà cap excusa en la defensa del català. "Volem protegir drets lingüístics i culturals de milions de ciutadans de la Unió Europea. Uniformització i pensament únic o pluralisme i drets humans, aquest és el dilema", ha afirmat. Cuixart ha avisat que el govern espanyol està tocant "el moll de l'os" amb la llengua, element de cohesió del país. "Atacant aquest gran consens, el govern espanyol menysprea la diversitat que avui, aquí, convoca la llengua i l'audiovisual", ha assegurat, i ha definit el sector com una "autèntica estructura d'estat". 


Cuixart ha agraït al sector audiovisual la resposta davant d'un moment "crític" i ha avisat que la llei de l'audiovisual "pot ser un punt final" però està a les mans de tots que sigui "un punt d'inici". El dirigent independentista ha dit que la lluita per la llengua és una "lluita compartida" i un "gran consens de país". "Els estudis i els pressupostos ens diuen que estem davant d'un moment molt crític per al català i per això avui fem un crit d'alerta màxima", ha dit. "A través de les pantalles enriquim el nostre imaginari col·lectiu. No podem permetre que l'audiovisual català sigui un convidat de perdre perquè hi perdria tothom, tot el món", ha deixat clar.

També ha demanat que ningú no s'espolsi les responsabilitat i ha avisat que no es tracta només d'assenyalar el "desinterès" de les plataformes, ni de "denunciar les lleis de l'estat", ni tampoc esperar que la solució arribi d'Europa. "Exigim coherència a les nostres institucions", ha dit, i s'ha preguntat: "Quina és la millor manera de deixar clar a Madrid que les institucions pròpies es prenen seriosament l'audiovisual, que reparar el finançament de la Corporació?". També ha valorat positivament l'anunci del hub audiovisual i el compromís de dedicar a la cultura un mínim del 2% del pressupostos. 


Sota el títol Per un futur audiovisual en català, l'acte s'ha estructurat en quatre blocs, quatre demandes del sector per a la nova llei: la primera, ressaltar la importància de tenir producció pròpia; la segona, situar un mínims en doblatge; també el paper que ha de tenir el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC); i per últim, el finançament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). 

"Amb la llei ens hi juguem el futur com a país"


L'acte ha estat conduït pel periodista Marc Giró, que ha alertat que el govern espanyol no vol protegir la llengua en la nova llei. El primer bloc de l'acte ha fet referència a la importància de la nova llei de l'audiovisual. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Catalana ha fet la primera intervenció i ha estat clara: "Amb la llei de l'audiovisual ens ho juguem tot, ens juguem el futur com a país". Collell ha dit que l'audiovisual en català "explica" el país, i si no n'hi ha pot perillar el futur del país. Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, ha remarcat la importància de la llei per construir un sector de l'audiovisual "fort". "El sector de l'audiovisual mundial està en ple creixement, és un sector econòmic de molta importància i si no som capaços d'aprofitar-ho ens quedarem desfasats", ha alertat.

Al seu torn, Míriam Porté, vicepresidenta de PROA, ha dit que en la negociació de la nova llei hi ha en joc, també, "la independència dels productors". "La llei ho recull de manera molt ambigua i obre la porta a que les televisions o les grans operadores puguin exercir el rol de decidir els continguts i la producció", ha explicat. Norbert Llaràs, president de Productors Audiovisuals de Catalunya, ha dit que la defensa de la producció independent és la "clau" de la nova llei. "Hem de mantenir la propietat intel·lectual. Correm el perill de passar de ser els amos dels nostres continguts a ser uns simples servidors", ha avisat. Per tancar el primer bloc, Rosa Andreu, secretària general de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, ha dit que la llei és "necessària" perquè els creadors "s'han de poder expressar en la seva llengua sense que això limiti les opcions de feina". 

La importància de la producció pròpia


Abans del discurs de Cuixart, han intervingut el productor i soci fundador de Mediapro, Jaume Roures, que ha conversat amb Judith Colell. Roures ha explicat que les grans productores produeixen en les grans llengües perquè "és el més fàcil" i cal que hi hagi un percentatge obligatori a la llei per altres idiomes. Però també ha remarcat guanyar la batalla de la "qualitat". "Per això sempre ens ha faltat un pla estratègic clar, que depèn fonamentalment de l'administració, que abordi el finançament de TV3, també", ha explicat, i ha demanat que siguin les administracions qui paguin les televisions públics.

És clau també, ha dit Roures, crear indústria i treballar per "ser competitius" en un sector que mou milers de milions d'euros anuals. "Si tens indústria, qualitat i suport, podrem competir", ha afirmat. Collell ha ressaltat que hi ha "talent" a Catalunya i ha plantejat que les plataformes hagin de fer més producció pròpia. "Tenim productes de qualitat, no hem de ser tan tremendament exigents amb nosaltres mateixos", ha insistit la presidenta de l'Acadèmia del Cinema. 

La llei ha d'incloure uns mínims de doblatge


El doblatge també ha tingut un paper destacat en l'acte. El sector reclama que la llei inclogui "uns mínims" de doblatge per poder doblar "nous referents juvenils" com alguna de les sèries de moda. L'actriu Àngels Gonyalons i Pol Cruz-Corominas, assessor voluntari de Plataforma per la Llengua sobre la llei audiovisual han conversat sobre la qüestió. Cruz ha constatat que les plataformes no doblen en català perquè es basen en criteris econòmics i no interessa doblar en català quan ho pots fer en castellà. "Nosaltres demanem que s'incloguin obligacions de tipus lingüístics i això depèn de la voluntat polítiques dels estats", ha dit. Cruz ha insistit que defensar les llengües minoritzades no implica disputar espai al castellà. "No hi ha cap excusa", ha afirmat. La nova llei, ara com ara, "deixa la llengua a la intempèrie: és un atac al català". "Si la llei tira endavant, això també és escalar en el conflicte polític", ha afegit.

Àngels Gonyalons ha remarcat la importància del doblatge. "Té una importància absoluta. El jovent consumeix a les plataformes per la via fàcil, la nostra llengua. I si no la troba, agafa l'altra llengua, l'hegemònica, que ofega la nostra llengua", ha dit l'actriu i dobladora. Pel que fa al públic infantil, Gonyanols ha dit que el doblatge és clau. "És la seva via de cultura: veure la televisió. Ara se sorprenen gairebé de sentir català a la televisió. Hem d'omplir aquesta esquerda", ha dit. 

Les competències del CAC, el risc amb la nova llei


Un dels punts especialment polèmics de la nova llei de l'audiovisual que prepara el govern espanyol és el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que queda relegat. El periodista i exconseller del CAC Salvador Alsius i la periodista i exdegana del Col·legi de Periodistes, Neus Bonet, han abordat el problema. Alsius ha remarcat que la regulació és necessària i calen unes "regles del joc". Aquesta és una de les funcions que ha de fer el CAC: controlar quins continguts s'emeten a determinades hores i "posar línies vermelles" a, per exemple, el discurs de l'odi. També regular els continguts en campanya electoral, que ara depèn de la Junta Electoral Central (JEC).

Neus Bonet ha detallat que dins de l'estat només hi ha dos consells de l'audiovisual, el català i l'andalús, i ha alertat del perill dels oligopolis i la concentració de mitjans. "Tots els diners, el temps i les il·lusions que es van invertir per crear i consolidar l'espai català de comunicació es perdria sense el CAC", ha assegurat, i ha ressaltat la importància d'una autoritat que regulés els mitjans públics amb criteris de qualitat i independents del poders polític, i garantint el dret a la informació i la llibertat d'expressió. "Demanàvem moltes coses i en el projecte de llei, molt fet a mida de les plataformes i la concentració dels grans mitjans, hi ha coses que no es garanteixen", ha avisat.

El finançament de la CCMA via plataformes


La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) també ha estat protagonista, especialment el seu finançament. El professor de la UAB i expresident de la Corpo, Enric Marín, n'ha parlat amb la periodista Montserrat Armengou. Marín ha explicat que les plataformes de continguts han conformat un "oligopoli global" sense pagar impostos i sense obligacions. "La directiva europea corregeix això i imposa obligacions pensant en la defensa de la producció pròpia i la diversitat, però l'avantprojecte del govern espanyol és conservador, de drets i neoliberal, que no imposa obligacions a les plataformes. És un nyap de dalt a baix", ha assegurat, i ha insistit que "no és un nyap innocent", perquè tindrà conseqüències. "La nova llei vol reforçar la producció audiovisual a Madrid i la llengua espanyola als mercats globals", ha afegit.

Marín ha dit que si les plataformes han de finançar les televisions estatals, també ho ha de fer amb les catalanes. També ha alertat denunciat l'infrafinançament de la CCMA, que ha de ser una "gran fàbrica de continguts". "Anem deu anys tard i en els propers anys la transformació de l'audiovisual serà encara més ràpida. Hem de reaccionar a temps", ha afirmat.

Montserrat Armengou ha denunciat que el govern espanyol vol "debilitar TV3" perquè "fa nosa" des que va néixer. La periodista ha defensat les bondats de les plataformes, on hi ha productes de molta qualitat però cal que hi hagi presència del català, com passa en el cas de Filmin. Armengou ha dit que cal una dotació pressupostària que faci de la CCMA un òrgan "competent i competitiu". "La indústria està patint una barbaritat, però si pateix la indústria és que pateix TV3. Si pateix TV3 pateix el sector", ha dit. Ha demanat, en aquest sentit, pedagogia. "No ens agrada que estigui infradotada la sanitat o els serveis socials, però quan està infradotat l'espai comunicatiu en català a ningú li surt cap granet", ha afirmat, i ha reclamat una televisió forta i potent.

Àmplia representació del sector de l'audiovisual


Òmnium ha aglutinat una àmplia representació del sector de l'audiovisual al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) del Poblenou. Més enllà de Cuixart, encarregat del discurs més polític, l'acte ha comptat amb la participació de la presidenta de l'Acadèmia de Cinema en Català, Judith Colell; el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant; la secretària general de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Rosa Andreu; el president de Productors Audiovisuals de Catalunya, Norbert Llaràs; Míriam Porté, de PROA; el productor i soci fundador de Mediapro, Jaume Roures; Pol Cruz, assessor voluntari de Plataforma per la Llengua sobre la llei audiovisual; l'actriu Àngels Gonyalons; el periodista i exconseller del CAC Salvador Alsius; el professor de la UAB i expresident de la CCMA Enric Marín, i els periodistes Montserrat Armengou, Neus Bonet i Marc Giró, entre altres.

Entre el públic també han estat presents el president del CAC, Roger Loppacher; els productors Francesc Escribano, Xavier Atance i Joan Gonzàlez; els directors Ventura Pons i Ventura Durall; els creadors de continguts Pol Gisé i Maria Bouabdellah; l’actor Sergi López, i l’actor i doblador en català Joan Pera; representants de Plataforma per la Llengua, l’Ateneu Barcelonès, l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Barça; els sindicats CCOO, UGT, IAC, USTEC i Intersindical; les patronals Pimec, Cecot i FemCat; el rector de la UB, vicerectors i responsables de la UPC, UAB i Universitat Ramon Llull, i representants d’ERC, JxCat, els Comuns, la CUP, Guanyem i el PDECat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació