procés català

El Tribunal de Comptes tomba l'aval de la Generalitat per l'acció exterior del procés

Rebutja que sigui l'Institut Català de Finances qui pagui la fiança de 5,4 milions imposada a exalts càrrecs del Govern

per Sara González / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 14 d'octubre de 2021 a les 12:43 |
La façana de l'edifici del tribunal | Europa Press
El Tribunal de Comptes ha rebutjat els avals que va presentar la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) per fer front a la fiança de 5,4 milions d'euros imposada als 34 exalts càrrecs que van promoure l'acció exterior del procés amb diners públics. La decisió de la jutge instructora es pot recórrer, però si els afectats no abonen la quantitat que se'ls reclama se'ls podran embargar els seus béns.

La magistrada instructora ja havia mostrat dubtes sobre el sistema ideat per la Generalitat tot argumentant que resulta paradoxal que avali la mateixa entitat pública presumptament perjudicada. Per aquest motiu, va demanar un informe a l'Advocacia de l'Estat abans de l'estiu, però l'organisme va evitar pronunciar-se en considerar que podria afectar la imparcialitat del procediment. Sí que va dir que el decret llei que va crear el fons per avalar les fiances no havia estat suspès ni declarat inconstitucional. De fet, va rebre el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) abans de portar-se a votació al ple.


La causa afecta una trentena d'alts càrrecs del Govern per un presumpte ús irregular de fons públics per promoure el procés a l'exterior a través de les delegacions i el Diplocat. El tribunal ha rebutjat també els recursos que van interposar els afectats.

Entre els afectats hi ha l'exsecretari del Diplocat Albert Royo, a qui se li reclamen 3,6 milions; l’exinterventora de la Generalitat Mireia Vidal (3,1 milions), l’exconseller de Presidència Francesc Homs (2,9 milions), l’expresident Artur Mas (2,8 milions), l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell (2,7 milions), l’exconseller Raül Romeva (2,1 milions), l’exvicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras (1,9 milions), i l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont (1,9 milions).


El fons de l'ICF, dotat amb deu milions, es va posar en marxa des de la conselleria d'Economia que dirigeix Jaume Giró. Va rebre tant el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) com l'aprovació de la majoria del Parlament -amb l'abstenció del PSC-. Amb aquest aval previ, la Moncloa no va presentar recurs davant del Tribunal Constitucional tot i que els dictàmens del CGE no són d'obligat compliment. 

L'episodi va constituir la primera gran topada entre els socis de Govern en aquesta legislatura. Un dels entrebancs amb els quals van ensopegar Giró i el president Pere Aragonès va ser la dimissió de tres membres de l'ICF abans de la votació, tenint en compte que a Economia s'aspirava a mantenir sota control les discrepàncies per minimitzar qualsevol impacte en el CGE. Amb la decisió del Tribunal de Comptes, els partits independentistes activaran una alternativa que s'estudia des de fa setmanes i que passaria per assumir la fiança des de les organitzacions. 


Les fiances, en tot cas, són una mesura cautelar perquè el cas encara no està resolt. Serveixen, segons fonts del tribunal, per garantir que en cas de condemna ferma es puguin pagar els diners que s'han malversat. Les defenses dels acusats han denunciat indefensió davant d'un organisme opac, tacat pel nepotisme i que des de fa setmanes actua amb el mandat caducat, una irregularitat que es resoldrà aviat gràcies a l'acord assolit aquest dijous entre el PP i el PSOE

La Fiscalia ho investiga


Paral·lelament, la Fiscalia va obrir abans de l'estiu una investigació contra els avals. La setmana passada, el ministeri pública va prendre declaració com a testimonis els vocals independents de l'ICF que van votar en contra dels avals i també al conseller delegat que es va abstenir. Tots ells, com va informar La Vanguardia, es van ratificar en els seus arguments i van expressar dubtes sobre la viabilitat de la fórmula plantejada pel Govern. 

Alguns dels afectats ja s'han pronunciat a les xarxes socials. Junqueras ha fet notar que la decisió del Tribunal de Comptes arriba quan tot just es compleixen dos anys de la sentència de l'1-O. "La persecució contra l'independentisme persisteix i s'intensifica. Ara, embargant-nos, fins i tot, les cases on viuen els nostres fills", ha escrit a Twitter.
  També el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, ha assegurat que Espanya "ni canvia ni canviarà", mentre que l'exconseller Jordi Turull, en la mateixa línia, ha assegurat que amb l'Estat "no hi ha res a fer".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació