Congrés del PSOE

Sánchez es consagra en un congrés sense enemics amb l'objectiu de retenir la Moncloa

Cinc claus per entendre un conclave que consolida el líder del PSOE i deixa enrere disputes internes per encarar el nou cicle electoral

per Sara González, Barcelona, Catalunya | 16 d'octubre de 2021 a les 09:00 |
Pedro Sánchez i la cúpula del PSOE, en la jornada inaugural del congrés del partit a València. | PSOE
Un altre 1-O ha passat desapercebut en l'historial de les efemèrides d'octubre: el de Pedro Sánchez. Aquell dia del 2016 sortia per la porta de Ferraz defenestrat de la secretaria general del PSOE per l'establishment del partit, abocat a una guerra civil interna amb l'andalusa Susana Díaz, entronitzada abans d'hora com a líder per remuntar el declivi electoral. Cinc anys després, Sánchez és president del govern espanyol i líder indiscutible dels socialistes després d'una trajectòria marcada per les apostes de risc, els girs de guió i el seu manual de resistència. El seu objectiu és assegurar-se a la Moncloa de cara a les eleccions espanyoles del 2023. I al servei d'aquest objectiu i de l'exhibició de la sea obra de govern està el 40è congrés del PSOE que ha arrencat aquest divendres a València.

Està previst que sigui un conclave plàcid, d'una pau interna desconeguda pel secretari general, que serveixi per muscular el partit a partir de dues premisses: una unitat insòlita al voltant de Sánchez i una renovació de la cúpula en la qual no quedi ni rastre del sotrac de fa cinc anys i que sigui capaç de transitar en paral·lel a la consolidació al govern. "Sabem quina és la font de la nostra força: la unitat. Estem més forts que mai perquè estem més units que mai", ha deixat per escrit Sánchez en una carta adreçada a la militància de cara a la trobada. 


De principi a fi, el congrés està dissenyat per exhibir la musculatura dels socialistes a la mateixa ciutat on fa dues setmanes el líder del PP, Pablo Casado, es va donar el seu primer bany de masses. De fet, la prèvia de la reunió socialista ja ha estat marcada per la fotografia de Sánchez amb els seus ministres, barons i membre de la direcció. És també a València on la candidata in pectore de Podem, la vicepresidenta Yolanda Díaz, prepara l'acte del projecte de reunificació de l'espai de la mà de la vicepresidenta valenciana Mònica Oltra i l'alcaldessa Ada Colau.

A continuació, les cinc claus per entendre un congrés del PSOE concebut per marcar el full de ruta per encarar el pròxim cicle electoral, que s'inaugurarà amb els comicis andalusos l'any vinent.


1. El lideratge indiscutible de Sánchez


Pocs van preveure fa cinc anys que, després de ser desnonat de la secretaria general en una jornada maratoniana de crits i retrets entre els barons, Sánchez agafaria el seu cotxe per guanyar-se territori a territori el seu retorn. I encara menys previsible era aleshores que de la seva mà el PSOE tornaria a governar Espanya amb una moció de censura que va aconseguir expulsar el PP de la Moncloa amb una aritmètica complexa.


Al congrés del 2017, celebrat a Madrid amb una Susana Díaz capcota i els crítics remugant amb sordina, les ferides eren encara molt tendres i Sánchez maldava per reivindicar-se després de la seva gesta. Ara, ningú al partit gosa qüestionar-li el comandament ni cap altre dirigent li fa ombra com fa, en el cas del PP, Isabel Díaz Ayuso amb Pablo Casado. Els barons més crítics amb el secretari general han anat caient a cop d'efecte, ja sigui per derrotes a les urnes -en el cas d'Andalusia-, per l'estratègia efectiva de donar poder orgànic a aquells que en el seu dia no li van donar suport o pel poc desgast que han acabat tenint decisions com els indults als líders del procés. 

Poc tindrà a veure aquest congrés no només amb el de fa quatre anys, sinó també amb el del 2014, quan a les primàries es van enfrontar Sánchez, Eduardo MadinaJosé Antonio Pérez Tapias; o amb el del 2012, quan Alfredo Pérez Rubalcaba va guanyar Carme Chacón per només 22 vots. Quan s'està governant la Moncloa sempre minven les tempestes internes. I a hores d'ara les enquestes apuntalen Sánchez i, malgrat que pronostiquen que el PP recupera terreny, cap apunta que la dreta pugui sumar majoria.

Una imatge resumirà com el partit travessa una etapa de compactació com fa anys que no vivia: la de tots els dirigents en vida que han liderat el partit flanquejant Pedro Sánchez durant el congrés. Des de José Luis Rodríguez Zapatero a Felipe González i Joaquín Almunia -faltarà Alfredo Pérez Rubalcaba, mort l'any 2019-. Zapatero va donar suport a Díaz a les primàries de fa quatre anys, però es va alinear després amb Sánchez i hi té bona sintonia. Més complexa ha estat la relació de González amb l'actual president, a qui ha criticat durament en moltes ocasions però amb qui, segons han explicat diversos mitjans, ha refet ponts des de l'estiu. Sánchez aconseguirà la fotografia que Casado no va obtenir a València amb Aznar i Rajoy.

2. Un partit més compactat i una direcció més reduïda


La contestació interna dels barons que mai van voler Sánchez al capdavant del partit ha anat disminuint. Díaz va perdre les eleccions i el govern d'Andalusia i exerceix de senadora. Dirigents com el president d'Extremadura, Guillermo Fernández-Vara, que també va donar suport a Díaz, va reconduir ràpidament la relació amb Sánchez i es va incorporar a la direcció malgrat algunes discrepàncies públiques. Els dos dirigents amb qui continua mantenint una relació més complicada són el president d'Aragó, Javier Lambán, i el de Castella La-Manxa, Emiliano García-Page

La darrera remodelació del govern també ha estat clau per desdibuixar fractures. Sánchez va incorporar a l'executiu dirigents que anteriorment havien donat suport a Díaz, com les ministres Isabel Rodríguez, Diana Morant i Pilar Alegría, així com Óscar López com a cap de gabinet substituint Iván Redondo, un moviment clau perquè el partit se senti més representat a la Moncloa. Continua sent una incògnita el motiu pel qual va ser fulminat del govern José Luis Ábalos, un dels dirigents que formaven part del cercle de confiança de Sánchez.

Fins a 49 membres van ser escollits en el darrer congrés per formar part de la direcció del PSOE. Ara, la intenció és, expliquen fonts socialistes, que sigui més reduïda. Hi ha ja algunes certesses sobre la seva composició. Està confirmat que Adriana Lastra continuarà com a vicesecretària general i que Santos Cerdán -un dels incondicionals de Sánchez des del primer moment- continuarà comandant la secretaria d'Organització. Cristina Narbona continuarà com a presidenta del partit.

La línia que s'apunta és que no en formin part els ministres perquè se centrin en la tasca governamental i que s'incorporin cares noves. Els socialistes catalans hi tindran com a referent Eva Granados, ara portaveu al Senat i, per tant, membre nata; mentre que Salvador Illa se centrarà en rellevar Miquel Iceta, ara ministre de Cultura, en el lideratge del PSC.

També és previsible que guanyi pes el candidat andalús Juan Espadas, que coordinarà el consell polític federal, per promoure'l de cara a les eleccions a la Junta l'any que ve. I Vara serà el nou responsable de Política Autonòmica. El diputat Alfonso Rodríguez Gómez de Celis es posarà al capdavant de Política Municipal, carpeta que fins ara ha recaigut sobre Patxi López, el tercer en discòrdia a les primàries del 2017 i que Sánchez va incorporar a la direcció. Javier Izquierdo -delegat del govern a Castella i Lleó- assumirà la secretaria d'Acció Electoral, i María de los Llanos Castellanos, assessora de Sánchez a la Moncloa, exercirà com a secretària de Justícia, Administracions Públiques i Relacions Institucionals.

El pes català, clau; i les expectatives valencianes


Més enllà de Granados, que ha coordinat la ponència política del partit, caldrà veure si el PSC manté el pes que fins ara ha tingut a l'executiva. En l'anterior congrés, tres membres dels socialistes catalans es van incorporar a l'executiva: l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; l'exsíndic de l'Aran Paco Boya; i l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz. Parlon, però, va estar-hi només quatre mesos i va deixar el càrrec després de l'aval dels socialistes a l'aplicació del 155 a Catalunya i en el seu lloc hi va entrar l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, imputada en el cas Consell Esportiu. Ara, serà Granados qui assumeixi el pes català a la direcció.

Fonts socialistes apunten que caldrà veure si el Secretari d'Estat de Comunicació, el català Francesc Vallès, assumeix també responsabilitat orgànica a Ferraz i s'hi s'incorpora una cara nova. En tot cas, el PSC és i ha estat una de les federacions clau per a la consolidació de Sánchez en el lideratge del PSOE. Miquel Iceta i també Salvador Illa li han donat sempre suport incondicional, motiu pel qual els socialistes catalans aspiren a mantenir influència a Ferraz. 

Si hi ha una federació, a més de la catalana, que ha tingut sempre una ascendència històrica dins del PSOE aquesta ha estat l'andalusa, però en els darrers anys ha perdut influència des de la caiguda en desgràcia de Díaz i la pèrdua del govern de la Junta. És per això que la federació valenciana veu l'oportunitat per guanyar en influència dins del partit. De fet, Ximo Puig és el president autonòmic més important que a hores d'ara tenen els socialistes. Que el conclave es faci a València ja és tot un missatge. A més, els socialistes valencians esperen que es compensi la sobtada baixa del govern d'Ábalos amb una important presència al comandament del partit. 

4. El debat incòmode sobre el rei i la batalla per la llei trans


El congrés es preveu plàcid i sense contratemps, però entre les 10.500 esmenes plantejades hi ha carpetes irresoltes. El debat sobre la monarquia continua sent una pedra a la sabata pels socialistes. Especialment ara, amb el rei emèrit a Abu Dhabi esquitxat pels presumptes casos de corrupció i investigat per la justícia Suïssa. Fins a una trentena d'esmenes promogudes per les Joventuts Socialistes, pel corrent Esquerra Socialista i també per agrupacions tant del PSC com del PSOE advoquen per defensar la República i un referèndum sobre el model d'Estat.

Aquesta qüestió ja va suposar un maldecap per a la cúpula en l'anterior congrés, que la va desactivar contrarellotge. Caldrà veure ara com s'afronta tenint present que la ponència política no en fa una referència directa. Preveient, però, que caldrà pactar especialment amb les joventuts, el document sí que recull en la necessitat d'"aprofundir en la transparència i rendició de comptes" de la Casa Reial i Lastra ja ha deixat caure que la petició "històrica" de les joventuts quedarà desactivada.


L'acord amb Podem per la llei de l'habitatge desinflama el debat sobre la regulació dels preus dels lloguers. A més, la ponència ja inclou l'aposta per implementar "mecanismes de contenció i baixada dels preus del lloguer". Altres qüestions obertes són la regulació del cànnabis -Podem ha presentat una llei per despenalitzar-ne el consum- o el model de finançament, que Sánchez pretén afrontar i que sempre és motiu de disputes entre territoris. 

Però si hi ha un debat obert d'imprevisible final és entre les feministes sobre la llei trans, que més enllà de la disputa amb Podem també agita les files socialistes. Un sector sí que avala l'autodeterminació de gènere, mentre que un altre, el més clàssic i amb Carmen Calvo com a cara visible, s'hi oposa. Del congrés n'ha de sortir un posicionament oficial per als propers quatre anys i s'han presentat més d'una quarantena d'esmenes. En l'anterior conclave ja va quedar fixada l'oposició a la maternitat subrogada malgrat que el col·lectiu LGTBI i les joventuts van qüestionar-ho.  

5. El conflicte amb Catalunya, en segon pla


Menys incòmode suposa a hores d'ara el debat sobre com afrontar el conflicte amb Catalunya un cop aprovats els indults i canalitzat a través de la taula de negociació amb la Generalitat. La via dialogada és àmpliament acceptada a les files socialistes com a mètode per rebaixar la tensió i així es referma en la ponència política. Amb tot, el PSOE, que rebutgja tant l'amnistia com l'autodeterminació que reclama l'independentisme, no han explicitat encara quina és la proposta per resoldre el conflicte que plantejaran al Govern.

Durant el debat de política general, Salvador Illa va assegurar que la seva aposta estava recollida en la Declaració de Granada, és a dir, una reforma federal de la Constitució que per ara Sánchez no ha promogut. De fet, la ponència marc fa referència a un aprofundiment de l'Estat de les autonomies en el que defineix com una "Espanya multinivell", però no es fa referència explícita a la reforma federal de la Constitució que sí que recollia el document del congrés del 2017. És per aquest motiu que el PSC ha presentat una esmena en bloc en aquest sentit que espera que sigui incorporada.

També s'ha acabat assumint que no hi ha cap alternativa d'estabilitat al Congrés que no impliqui pactar els pressupostos amb ERC i Bildu, una suma que incomoda un sector del partit, però que ha acabat sent clau per a la supervivència a la Moncloa. Els socialistes admeten, però, que la situació de Carles Puigdemont continua sent un factor de desestabilització, com ho és també l'acció de la cúpula del poder judicial, que no es pot renovar pel bloqueig que manté el PP.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació