Giró reforça el pes polític al Govern a les portes dels nous pressupostos

L'elaboració dels comptes, la posada en marxa del fons davant del Tribunal de Comptes i la implicació en la comissió bilateral el fan guanyar protagonisme entre els fitxatges independents de Junts per a l'executiu

Jaume Giró, durant el ple d'aquesta setmana al Parlament.
Jaume Giró, durant el ple d'aquesta setmana al Parlament. | Junts
10 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 20:21h
Un dia abans que el Govern aprovés la creació del fons complementari de riscos, un mecanisme ideat per fer front a les fiances milionàries del Tribunal de Comptes contra dirigents governamentals implicats en l'acció exterior del procés, Jaume Giró va citar Salvador Illa al seu despatx. Ho va fer per explicar al líder del PSC els detalls de la iniciativa, sensible pel complex encaix legal i els possibles recursos davant dels tribunals, com a senyal de deferència. La iniciativa, per la qual també es va estar en contacte amb la Moncloa, no ha estat recorreguda pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional (TC). És un episodi que explica com concep les relacions polítiques el nou conseller d'Economia, fitxatge independent estrella de Junts per al nou Govern, que està guanyant progressivament pes polític a les portes de la presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022. Els presentarà, si no hi ha inconvenients, el 2 de novembre, i compta amb la CUP per aprovar-los al Parlament.

Aquest reforçament polític, comptes i fons complementari de riscos a banda, també s'explica per dos factors més: la seva presència en organismes multilaterals -el consell general de política fiscal (CPFF)- i bilaterals amb l'Estat, i el contingut de les respostes que verbalitza en les sessions de control al Parlament. "Quin tros de fitxatge hem fet", remarcaven al juliol dirigents de Junts consultats per NacióDigital, que amb el pas dels mesos veuen confirmada la seva percepció. Sobretot quan aquest dimecres, en resposta al PSC, va posar de manifest els seus orígens humils a Badalona davant les invectives dels socialistes, que més d'una vegada -també ho han fet altres grups, també la CUP- li han recordat el seu passat com a alt executiu a La Caixa fins el 2019.

"Vinc d'una família humil de Badalona, d'un pis de lloguer de 60 metres quadrats, i sense finestra a l'habitació. Estudiava al menjador", va indicar el conseller d'Economia, que va arribar al Govern gràcies a la proposta que li va fer arribar Jordi Sànchez, secretari general de Junts, amb qui ja tenia una relació fluïda. També se li atribueix proximitat personal amb David Madí, assessor àulic d'Artur Mas fins -almenys formalment- que va aterrar al Palau de la Generalitat. Aquest dimecres, en un gest que no acostuma a produir-se en els dirigents de Junts en seu parlamentària, va reivindicar la figura de l'expresident de la Generalitat, que ha vist confirmada pel Tribunal Constitucional (TC) la condemna pel 9-N i té via lliure per recórrer a Estrasburg.


El procés d'elaboració dels pressupostos ha permès a Giró disposar d'interlocució amb totes les conselleries, que li han fet arribar els projectes prioritaris per veure's consignats en els números del 2022. No han transcendit diferències de criteri entre els membres d'ERC i Junts pel que fa als comptes, a diferència del que ha passat amb la taula de diàleg, protagonista de la gran crisi d'aquesta legislatura. De fet, Giró va treure pit al Parlament del fet que existissin discrepàncies al govern espanyol entre el PSOE i Unides Podem pels comptes estatals i la llei d'habitatge. "Nosaltres estem d'acord des del primer dia", va indicar el conseller d'Economia aquest mateix dimecres.

Giró disposa de línia directa amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui ja coneixia de la seva etapa a La Caixa. De fet, no era infreqüent que visités el despatx que ocupava Aragonès a la Zona Franca com a conseller d'Economia, on ara s'hi asseu el dirigent independent fitxat per Junts, quan era alt directiu de l'entitat financera. En alguna ocasió, per exemple, havien analitzat fora dels focus l'impacte de la fusió entre La Caixa i Bankia, de la qual la Generalitat no se'n va assabentar fins a última hora, pràcticament en el moment que es va fer pública l'operació. Giró, a banda, també compta amb una bona relació amb Oriol Junqueras, líder d'ERC i que també havia estat conseller d'Economia en la legislatura del referèndum de l'1-O.

Nucli dur format per personal provinent de Junts
La línia directa amb Aragonès va fer que el conseller visqués amb certa perplexitat la polèmica interna generada a l'Institut Català de Finances (ICF) quan es va materialitzar l'aval davant del Tribunal de Comptes. A Economia, de fet, la versió que es traslladava aquells dies és que l'alineament entre el president i Giró era absoluta, i s'atribuïa a l'entorn de Presidència la voluntat de "generar cert soroll". El conseller va ser l'encarregat de posar-se en contacte amb els membres de l'ICF en els dies previs per testejar si el fons complementari de riscos generaria divisió. La dimissió de tres dels integrants de la cúpula de l'organisme va evidenciar el grau de tensió viscut.

A la conselleria, Giró s'ha envoltat de personal provinent de Junts, començant pel secretari general d'Economia, Jordi Cabrafiga, estret col·laborador de conselleres com Meritxell Borràs i Meritxell Budó en diversos departaments. Ell mateix ha participat en actes de partit, com és el cas del consell nacional del 18 de setembre -en el qual Sànchez va demanar protagonisme per a membres del Govern, inclòs Giró, en la negociació dels pressupostos de l'Estat- o bé la presentació del model de ciutat a càrrec d'Elsa Artadi, futura candidata a les municipals del 2023 a Barcelona. Artadi, com havia insistit el seu entorn després de les eleccions catalanes, era la més ben posicionada per assumir Vicepresidència i Economia amb el nou Govern, però va optar per quedar-se i al Parlament i a Barcelona, no sense tensions internes amb Sànchez.

El reforçament polític de Giró, qüestions del dia a dia a banda, va tenir un punt d'inflexió. Es va produir el 18 de juny, quan va mostrar-se desacomplexadament sobiranista davant d'un auditori -el Cercle d'Economia- del qual n'havia format part fins feia tan sols uns mesos. Va denunciar el dèficit fiscal - fa uns dies el va xifrar en 18.000 milions d'euros anuals- i va lamentar la situació dels represaliats i dels exiliats. "S'està produint una profunda injustícia", va assenyalar el conseller, que tot i no venir de la política institucional és un dels membres del Govern que en coneix amb més detall el funcionament. Experiència adquirida des de l'alta direcció i que ara aplica des d'una conselleria en què també disposa de responsabilitat sobre una carpeta tan delicada com la secretaria de Difusió, que gestiona la publicitat institucional.