crònica

La confessió borgiana de Zapatero

L'expresident espanyol defensa el català, diu que "la identitat és la llengua" i assegura que "el diàleg és un fi en si mateix"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 7 d'octubre de 2021 a les 20:41 |
Rodríguez Zapatero, aquest dijous a l'Ateneu. | ACN
Algun secret esotèric deu amagar que, en l'actual context polític, l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero presenti a Barcelona un llibre sobre Borges. Però això és el que ha passat. I ha passat a l'Ateneu Barcelonès, una de les entitats mare del catalanisme, on ha presentat aquest dijous el seu llibre No voy a traicionar a Borges (Huso editorial), un assaig on l'exlíder socialista interpreta el complex univers de l'escriptor de Buenos Aires. Zapatero, parlant de literatura, ha recorregut a Borges com a manual per parlar de política, superar el conflicte a Catalunya i advertir mirant als Estats Units, dels perills que afronta la democràcia.  

Rodríguez Zapatero ha assenyalat, en referència a la situació política a Catalunya, que "no ens podem resignar al trist destí d'una confrontació infinita". Parlant sempre de Borges per referir-se a la realitat política, ha defensat el diàleg com "una passió". "Com Borges -ha dit- no es tracta de guanyar o perdre. A mi no em fa por perdre. Ell deia que en la derrota pot haver-hi més dignitat que en la victòria. El diàleg és un fi en si mateix", ha dit, per propugnar, després de la pandèmia, "una gran conversa social". 


Isona Passola, la presidenta de l'Ateneu, ha presentat Zapatero i ha aprofitat per dir que li hagués agradat que poguessin ser també a l'acte "altres presidents que no poden ser-hi perquè són a l'exili, i sé que m'entendràs", mentre Zapatero assentia. Tot seguit, ha mantingut un diàleg amb la periodista Lola García, que ha admès descobrir, després d'haver conegut el Zapatero polític, un "apòstol de la bellesa". 

Zapatero s'ha definit com un adepte a l'"escepticisme essencial" que defensava Borges, un home que deia que no creia en Déu, però que li interessava bastant. Ha recordat diversos textos borgians, com un diàleg imaginari entre Sòcrates i Parmènides, que després de dialogar "han oblidat la pregària i la màgia, el mite. No volen guanyar ni imposar res a l'altre, ni ser convençuts".  


Malgrat la referència a l'escepticisme, Zapatero ha donat mostres d'un optimisme vital, negant la frase que qualsevol temps pretèrit fos millor. Ha assegurat que li agrada més la política que el poder i a la pregunta de Lola García sobre si li demanen consell o els dona, ha dit que no hi ha res pitjor que donar consells que ningú et demana.

Puigdemont "condiciona"


Zapatero no ha defugit cap tema. Ha assegurat aquest dijous que Carles Puigdemont és "un tema important que s'haurà de substanciar". Ha afegit que la situació del president a l'exili "condiciona", per afegir que "condiciona, però no determina", i que l'essencial és el "diàleg". "Ens hem d'autodeterminar en favor del diàleg", ha sostingut, per subratllar també sobre el paper del Tribunal Suprem que "som una democràcia amb divisió de poders, això és inequívoc". 

L'expresident s'ha referit també als deu anys de l'anunci d'ETA que deixava les armes, un fet del qual ha dit que se sent orgullós perquè hi va contribuir decisivament. Un sentiment diferent del que li genera el record del fracàs de l'Estatut, un fet que li genera "amargura". Ha reconegut que "no va tenir capacitat de reacció" després de la sentència de l'Estatut, Estatut que va ser "votat sense entusiasme", però que sovint els entusiasmes porten a decepcions. Ha explicat que la comunitat internacional "no entenia" la reacció de l'Estat al procés sobiranista. Ha considerat que "la identitat és la llengua" i que "el reconeixement del català" com un patrimoni espanyol "és encara un tema pendent".  

L'exlíder del PSOE ha advertit de la situació als Estats Units, que considera crucial, i on es viu una situació de "revolta" de l'extrema dreta, que s'està exportant a Europa, on ja ha aconseguit resultats al Regne Unit. Ha assenyalat la paradoxa actual d'una Alemanya, que en el passat havia estat el focus del feixisme i que ara està jugant un paper d'estabilitat i lideratge, just al revés dels EUA.

La "dretanització de la dreta" que ve dels Estats Units és fruit d'una situació de pèrdua i de manca d'un discurs nou, que "només pot fer el president dels EUA". Ha afirmat que "la dreta espanyola cada cop s'assembla més a la dreta llatinoamericana i aquesta cada cop més a la nord-americana". Zapatero ha expressat que "per primer cop, la democràcia demoliberal està a la defensiva".  

Escoltant Zapatero a l'Ateneu ha fet la sensació que l'expresident, ben acompanyat de Borges, feia tota una confessió, força sincera, dels seus errors i encerts, d'una gestió que potser va quedar a mitges, però amb un llenguatge i una aproximació als problemes poc habitual en la política espanyola. És possible que Rodríguez Zapatero hagi estat el governant més modern d'un estat on la classe dirigent és encara molt antiga. 

"L'obra borgiana -escriu Zapatero en el llibre- inclou tants misteris com la història, el temps i la literatura". L'expresident defineix l'obra de l'autor argentí com "una literatura sublim que ens revela les infinites possibilitats de l'existència". Des d'aquest punt de partida, és possible contemplar l'escenari polític fins i tot amb optimisme.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació