11
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
21:36h
Fa ja tres mesos que Oriol Junqueras sortia de la presó després de passar-hi tres anys i mig per l'organització de l'1-O. Aquest és, per al líder d'ERC, un octubre molt diferent al de l'any passat -quan encara estava a presó amb una condemna de 13 anys per davant- o al de fa quatre anys, quan l'estat major del procés bullia per com s'havia de gestionar el llegat de l'1-O. Indultat i inhabilitat per exercir un càrrec públic, està concentrat en la consolidació de l'estratègia del partit, que pivota en la via dialogada amb l'Estat per encarrilar el conflicte i en reivindicar-se des del timó de la gestió d'esquerres ara que els republicans comanden la Generalitat.
Compactar ERC a un horitzó a dos anys vista és el principal objectiu de la batuda territorial que està fent Junqueras. L'any 2023, la cita és triple: les eleccions municipals, les eleccions espanyoles i la qüestió de confiança a la qual s'haurà de sotmetre el president Pere Aragonès en virtut del pacte d'investidura segellat amb la CUP. L'anàlisi que fan a la sala de màquines de la seu de Calàbria és que el trajecte fins aleshores no serà fàcil i estarà farcit d'entrebancs polítics i judicials.
Cal, insisteixen, "fer-se entendre", sent conscients que el missatge que abanderen és "complex", sobretot tenint present que mantenir l'aposta pel diàleg i la negociació amb el govern espanyol -tant per abordar el conflicte com pels pressupostos- no és comprès per una part de l'independentisme. Especialment, si no hi ha resultats tangibles a curt termini. "L'Oriol té el temps i l'ascendència per poder-ho explicar bé", asseguren des d'ERC, que també subratllen que no es produiran "dissonàncies" entre el discurs de Junqueras i el d'Aragonès per molt que es treballi en consolidar una bicefàlia.
A finals del mes de juliol visitava les Terres de l'Ebre i l'Hospitalet de Llobregat, al setembre era al barri de Sant Andreu de Barcelona i aquest octubre intensifica activitat: el 5 d'octubre va ser a Horta i divendres passat a Tarragona i Reus, des d'on va emplaçar Junts a posar-se "al costat" d'Aragonès per negociar els pressupostos de l'Estat. El dia 13 té previst ser a Sabadell, el 19 trepitjarà Lleida i a finals de mes es concentrarà també en una ciutat de l'àrea metropolitana.
"Com a president del partit és la meva obligació recórrer el territori, les seccions locals, conèixer la militància i conèixer, en definitiva, la gent d’aquest país", explica Junqueras a NacióDigital, que afegeix que després del pas per la presó té ganes de "recórrer el país i parlar amb la seva gent". L'objectiu, assegura, és exposar les propostes que té ERC tant a nivell local com per al país i, al mateix temps, escoltar les necessitats i inquietuds de la ciutadania. El propòsit del president republicà és tornar a ser la força més votada a les pròximes municipals. "Això només s’aconsegueix assemblant-nos al màxim a la societat que volem representar", insisteix.
ERC va guanyar per primera vegada l'any 2019 les eleccions municipals amb una penetració a l'anomenat cinturó roig que mai abans havia tingut. Continua sent un feu indiscutible del PSC, però la segona força a les principals ciutats de l'àrea metropolitana -tot i que a molta distància dels socialistes- van ser els republicans. "Tenim terreny per recórrer", subratllen. És precisament en aquesta zona on els republicans pretenen esmerçar molts esforços.
"No és que sigui una zona estratègica políticament, és que és una zona estratègica pel país, on s’hi concentra una immensa part de la població catalana", subratlla Oriol Junqueras, que afegeix que el seu propòsit és que l'independentisme creixi a tot arreu, però especialment en aquesta àrea "explicant-se i convencent". Arguments com el de contraposar la República a la d'una "monarquia corrupta" o assenyalar l'Ibex 35 i la repressió formen part de l'argumentari.
L'agenda de Junqueras dels darrers mesos està abocada a l'objectiu de fer pedagogia de la seva aposta, criticada pels partidaris d'emprendre la via de la confrontació amb l'Estat. No es tracta, però, d'una qüestió que, per ara, esquerdi les federacions, segons analitzen des de la cúpula d'ERC. Fins i tot en l'eix més sensible, el que va de Vic a Girona, asseguren que s'ha "compactat" per les fortes crítiques rebudes en els darrers mesos principalment per part de Junts i l'ANC.
El feed back que recull a l'hora d'explicar l'aposta del seu partit, explica Junqueras, és que la gent "entén" la proposta a nivell social i econòmic que fa ERC, així com que el conflicte s'ha de resoldre políticament. "La ciutadania entén que en aquests moments el que hem de fer seure i negociar, que la bandera de la negociació no la podem deixar anar, de cap de les maneres", sosté.
La consolidació d'Ernest Maragall a Barcelona
La polèmica sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat sí que va alimentar suspicàcies, especialment a les federacions dels municipis més afectats. Però la situació s'ha apaivagat després del debat de política general al Parlament, on els republicans no van avalar l'ampliació que defensen Junts i el PSC. Al consell nacional previst per al 16 d'octubre -el primer d'aquest curs polític- s'aprovarà una resolució consensuada sobre aquesta qüestió.
A més de consolidar missatge i estratègia, s'està també fent inventari de candidats. I és en aquest sentit que Barcelona jugarà de nou un paper clau. Els republicans continuen valorant positivament la figura d'Ernest Maragall, que va guanyar les eleccions amb un marge estret i que es va quedar sense l'alcaldia pel pacte d'Ada Colau amb el PSC. En aquests moments, es treballa amb l'escenari que torni a ser el candidat, tot i que admeten que, si no hi ha el factor novetat en el cap de llista, caldrà trobar un revulsiu afegit.
Més enllà de les eleccions municipals, l'any 2023 hi haurà també eleccions espanyoles. Tot just ara comença una partida d'escacs pels pressupostos generals de l'Estat que marcarà com arriben els de Gabriel Rufián al final de la legislatura al Congrés dels Diputats. ERC fa càlculs a diferents dimensions sabent que totes s'entrecreuen i admetent, això sí, que el factor Carles Puigdemont i la seva situació judicial pot sacsejar totes les previsions.
Compactar ERC a un horitzó a dos anys vista és el principal objectiu de la batuda territorial que està fent Junqueras. L'any 2023, la cita és triple: les eleccions municipals, les eleccions espanyoles i la qüestió de confiança a la qual s'haurà de sotmetre el president Pere Aragonès en virtut del pacte d'investidura segellat amb la CUP. L'anàlisi que fan a la sala de màquines de la seu de Calàbria és que el trajecte fins aleshores no serà fàcil i estarà farcit d'entrebancs polítics i judicials.
Cal, insisteixen, "fer-se entendre", sent conscients que el missatge que abanderen és "complex", sobretot tenint present que mantenir l'aposta pel diàleg i la negociació amb el govern espanyol -tant per abordar el conflicte com pels pressupostos- no és comprès per una part de l'independentisme. Especialment, si no hi ha resultats tangibles a curt termini. "L'Oriol té el temps i l'ascendència per poder-ho explicar bé", asseguren des d'ERC, que també subratllen que no es produiran "dissonàncies" entre el discurs de Junqueras i el d'Aragonès per molt que es treballi en consolidar una bicefàlia.
A finals del mes de juliol visitava les Terres de l'Ebre i l'Hospitalet de Llobregat, al setembre era al barri de Sant Andreu de Barcelona i aquest octubre intensifica activitat: el 5 d'octubre va ser a Horta i divendres passat a Tarragona i Reus, des d'on va emplaçar Junts a posar-se "al costat" d'Aragonès per negociar els pressupostos de l'Estat. El dia 13 té previst ser a Sabadell, el 19 trepitjarà Lleida i a finals de mes es concentrarà també en una ciutat de l'àrea metropolitana.
"Com a president del partit és la meva obligació recórrer el territori, les seccions locals, conèixer la militància i conèixer, en definitiva, la gent d’aquest país", explica Junqueras a NacióDigital, que afegeix que després del pas per la presó té ganes de "recórrer el país i parlar amb la seva gent". L'objectiu, assegura, és exposar les propostes que té ERC tant a nivell local com per al país i, al mateix temps, escoltar les necessitats i inquietuds de la ciutadania. El propòsit del president republicà és tornar a ser la força més votada a les pròximes municipals. "Això només s’aconsegueix assemblant-nos al màxim a la societat que volem representar", insisteix.
ERC va guanyar per primera vegada l'any 2019 les eleccions municipals amb una penetració a l'anomenat cinturó roig que mai abans havia tingut. Continua sent un feu indiscutible del PSC, però la segona força a les principals ciutats de l'àrea metropolitana -tot i que a molta distància dels socialistes- van ser els republicans. "Tenim terreny per recórrer", subratllen. És precisament en aquesta zona on els republicans pretenen esmerçar molts esforços.
Junqueras: "L'àrea metropolitana no és que sigui una zona estratègica políticament, és que és una zona estratègica pel país"
"No és que sigui una zona estratègica políticament, és que és una zona estratègica pel país, on s’hi concentra una immensa part de la població catalana", subratlla Oriol Junqueras, que afegeix que el seu propòsit és que l'independentisme creixi a tot arreu, però especialment en aquesta àrea "explicant-se i convencent". Arguments com el de contraposar la República a la d'una "monarquia corrupta" o assenyalar l'Ibex 35 i la repressió formen part de l'argumentari.
L'agenda de Junqueras dels darrers mesos està abocada a l'objectiu de fer pedagogia de la seva aposta, criticada pels partidaris d'emprendre la via de la confrontació amb l'Estat. No es tracta, però, d'una qüestió que, per ara, esquerdi les federacions, segons analitzen des de la cúpula d'ERC. Fins i tot en l'eix més sensible, el que va de Vic a Girona, asseguren que s'ha "compactat" per les fortes crítiques rebudes en els darrers mesos principalment per part de Junts i l'ANC.
El feed back que recull a l'hora d'explicar l'aposta del seu partit, explica Junqueras, és que la gent "entén" la proposta a nivell social i econòmic que fa ERC, així com que el conflicte s'ha de resoldre políticament. "La ciutadania entén que en aquests moments el que hem de fer seure i negociar, que la bandera de la negociació no la podem deixar anar, de cap de les maneres", sosté.
La consolidació d'Ernest Maragall a Barcelona
La polèmica sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat sí que va alimentar suspicàcies, especialment a les federacions dels municipis més afectats. Però la situació s'ha apaivagat després del debat de política general al Parlament, on els republicans no van avalar l'ampliació que defensen Junts i el PSC. Al consell nacional previst per al 16 d'octubre -el primer d'aquest curs polític- s'aprovarà una resolució consensuada sobre aquesta qüestió.
A més de consolidar missatge i estratègia, s'està també fent inventari de candidats. I és en aquest sentit que Barcelona jugarà de nou un paper clau. Els republicans continuen valorant positivament la figura d'Ernest Maragall, que va guanyar les eleccions amb un marge estret i que es va quedar sense l'alcaldia pel pacte d'Ada Colau amb el PSC. En aquests moments, es treballa amb l'escenari que torni a ser el candidat, tot i que admeten que, si no hi ha el factor novetat en el cap de llista, caldrà trobar un revulsiu afegit.
Més enllà de les eleccions municipals, l'any 2023 hi haurà també eleccions espanyoles. Tot just ara comença una partida d'escacs pels pressupostos generals de l'Estat que marcarà com arriben els de Gabriel Rufián al final de la legislatura al Congrés dels Diputats. ERC fa càlculs a diferents dimensions sabent que totes s'entrecreuen i admetent, això sí, que el factor Carles Puigdemont i la seva situació judicial pot sacsejar totes les previsions.