06
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
18:47h
"La pressió fiscal no augmentarà a Catalunya l'any vinent. No augmentarà l'impost sobre el patrimoni ni pujarem els impostos a les empreses familiars". Així ha certificat el conseller d'Economia, Jaume Giró, que no preveu uns pressupostos que pugin la pressió fiscal sobre els catalans, una contundència que dificultarà encara més la negociació amb la CUP, amb qui el Govern té intenció d'aprovar els comptes. De fet, si bé la intenció inicial de la conselleria era que els pressupostos arribessin al Parlament a mitjans d'octubre, Giró ja ha admès que no seran aprovats per l'executiu fins a principis de novembre.
El discurs d'Economia topa frontalment amb el plantejament de la CUP. Els anticapitalistes han reclamat aquest dimecres que es modifiqui l'impost de patrimoni amb una rebaixa del mínim exempt, la limitació a l'acumulació per despossessió, la creació d'una figura impositiva per qui tingui més de 10 milions d'euros i l'augment dels trams superiors de l'IRPF que afecti als contribuents amb ingressos superiors als 60.000 euros. Amb tot, Giró ha tornat a insistir, com ja ha dit en les darreres setmanes, que no preveu modificacions a l'alça.
"Més aviat al contrari, aquesta conselleria treballarà, com ja ho està fent ara, per ajudar i facilitar l’activitat i impuls de totes les empreses, i especialment de les petites, mitjanes i familiars, com a font que són d’ocupació, de progrés, de cohesió i del model de país que volem", ha defensat el conseller. En tot cas, ha precisat, el que es farà és implementar els impostos que es deriven de la llei del canvi climàtic.
En una interpel·lació al Parlament, el conseller ha posat l'accent en el dèficit fiscal i l'infrafinançament que pateix Catalunya com a principals causes de la pressió fiscal que suporten els catalans. Giró ha definit el dèficit fiscal com un "greuge" per a tots els catalans amb independència del que votin. Segons les darreres estimacions en base el 2020, ha dit, aquest dèficit se situa en 18.000 milions d'euros l'any, xifra que representa uns 2.400 euros per persona. "Veure com l’Estat s'apropia cada any d’una part de la riquesa que generem a Catalunya, hauria de fer reaccionar a tots els membres d'aquesta Cambra", ha sentenciat.
Giró també ha denunciat l'"infrafinançament crònic i estructural" que pateix Catalunya derivat d'un model de finançament que ha definit com a "injust i caducat". Com a dada, ha especificat que, si bé Catalunya és la tercera comunitat, després de Madrid i Balears, que més aporta i més recapta, cau fins a la posició número 14 quan s'analitza la quantitat que rep. Això, ha dit, fa que els catalans disposin de 1.356 euros per habitant menys per finançar els mateixos serveis públics que altres autonomies i que ho hagin de compensar amb una major pressió fiscal. "La insuficiència financera del model de finançament és la que ha portat, en els darrers 20 anys, a que s’hagi hagut d’incrementar la càrrega impositiva per prestar els mateixos serveis", ha conclòs.
El discurs d'Economia topa frontalment amb el plantejament de la CUP. Els anticapitalistes han reclamat aquest dimecres que es modifiqui l'impost de patrimoni amb una rebaixa del mínim exempt, la limitació a l'acumulació per despossessió, la creació d'una figura impositiva per qui tingui més de 10 milions d'euros i l'augment dels trams superiors de l'IRPF que afecti als contribuents amb ingressos superiors als 60.000 euros. Amb tot, Giró ha tornat a insistir, com ja ha dit en les darreres setmanes, que no preveu modificacions a l'alça.
"Més aviat al contrari, aquesta conselleria treballarà, com ja ho està fent ara, per ajudar i facilitar l’activitat i impuls de totes les empreses, i especialment de les petites, mitjanes i familiars, com a font que són d’ocupació, de progrés, de cohesió i del model de país que volem", ha defensat el conseller. En tot cas, ha precisat, el que es farà és implementar els impostos que es deriven de la llei del canvi climàtic.
En una interpel·lació al Parlament, el conseller ha posat l'accent en el dèficit fiscal i l'infrafinançament que pateix Catalunya com a principals causes de la pressió fiscal que suporten els catalans. Giró ha definit el dèficit fiscal com un "greuge" per a tots els catalans amb independència del que votin. Segons les darreres estimacions en base el 2020, ha dit, aquest dèficit se situa en 18.000 milions d'euros l'any, xifra que representa uns 2.400 euros per persona. "Veure com l’Estat s'apropia cada any d’una part de la riquesa que generem a Catalunya, hauria de fer reaccionar a tots els membres d'aquesta Cambra", ha sentenciat.
Giró també ha denunciat l'"infrafinançament crònic i estructural" que pateix Catalunya derivat d'un model de finançament que ha definit com a "injust i caducat". Com a dada, ha especificat que, si bé Catalunya és la tercera comunitat, després de Madrid i Balears, que més aporta i més recapta, cau fins a la posició número 14 quan s'analitza la quantitat que rep. Això, ha dit, fa que els catalans disposin de 1.356 euros per habitant menys per finançar els mateixos serveis públics que altres autonomies i que ho hagin de compensar amb una major pressió fiscal. "La insuficiència financera del model de finançament és la que ha portat, en els darrers 20 anys, a que s’hagi hagut d’incrementar la càrrega impositiva per prestar els mateixos serveis", ha conclòs.