06
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
19:04h
Fa més d'un any que Joan Carles I va fugir d'Espanya acorralat pels casos de corrupció. Res no li ha impedit tornar en tot aquest temps, però el rei emèrit ha preferit no fer-ho tot i insistir sempre que està "a disposició de la justícia". La Casa Reial coneixia les intencions del monarca de marxar del país, i també el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, però sempre han evitat donar detalls d'aquella maniobra. Al Congrés, les investigacions sobre les irregularitats de la monarquia són sistemàticament bloquejades perquè el PSOE tanca files amb el PP i Vox. Fins ara, la Fiscalia continuava investigant, però aquest dimecres ha transcendit que ja prepara l'arxivament de totes les diligències obertes contra el monarca. El ministeri fiscal ho té tot a punt per amnistiar Joan Carles sense presentar cap querella i ni tan sols citar-lo a declarar.
El rei emèrit va deixar Espanya en ple estiu de 2020, encara amb l'impacte emocional d'una pandèmia que ningú havia previst. Feia mesos que la Fiscalia investigava la seva implicació en diverses irregularitats, diligències obertes que fan referència a les comissions per l'AVE a la Meca, a l'ús de targetes opaques i als diners en paradisos fiscals. S'han acreditat irregularitats, però el ministeri fiscal considera que no es pot presentar una querella al Tribunal Suprem perquè en alguns casos els possibles delictes es van cometre quan Joan Carles encara era rei i, per tant, inviolable; perquè en altres casos el delicte ja ha prescrit; i perquè el rei emèrit s'ha acollit a dues regularitzacions fiscals que la Fiscalia considera correctes.
Les diligències continuen actives a dia d'avui, però tot apunta que s'arxivaran en les properes setmanes. La data límit és el desembre: els fiscals que porten la investigació, comandats pel tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, no volen prorrogar una tercera vegada el cas, que va néixer el desembre de 2018, fa tres anys. Sense resultats que permetin imputar Joan Carles, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, signarà properament un decret per ordenar el tancament de tots els procediments. Això no vol dir, però, que no es puguin reobrir en un futur si apareixen noves informacions sobre les implicacions del rei emèrit en trames delictives. En tot cas, el moviment de la Fiscalia treu pressió a Felip VI i la família reial, sota el focus per l'activitat irregular de l'Emèrit.
Les comissions de l'AVE a la Meca
La primera investigació fa referència al cobrament per part de Joan Carles I de 100 milions d'euros en comissions per l'adjudicació de la construcció de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles. Això va néixer de les gravacions de José Manuel Villarejo i Corinna. El rei va rebre aquests diners el 2008, quan encara era cap de l'Estat, en un compte suïs obert a nom d'una societat a Panamà, la Fundació Lucum, que tenia com a testaferros els suïssos Arturo Fasana i Dante Canonica. Segons El Confidencial, tots dos haurien viatjat a Espanya amb diners en efectiu per entregar-los a Joan Carles a la Zarzuela. Lucum va ser tancada el 2012 i va entregar a Corinna els 65 milions d'euros que quedaven al compte bancari, que va dir al jutge que eren "un regal".
Ja fa temps que aquesta investigació no avança. Per acreditar que els 100 milions provenen de comissions de l'AVE a la Meca caldria que el règim saudita col·laborés amb Espanya, una opció molt poc probable. A banda, la Fiscalia argumenta que no hi ha fets reprovables a Joan Carles després de la seva abdicació, el 2014, i que les conductes que sí que ho podrien ser són prèvies a aquell any i per tant el rei era inviolable. La qüestió de la inviolabilitat del rei i la interpretació que se n'ha fet fins ara és un dels grans problemes que hi ha hagut en aquests últims anys per poder investigar l'emèrit, i és de fet un dels arguments que aporta els fiscals per arxivar les diligències.
Les targetes opaques de la família reial
Una segona investigació fa referència a l'ús de targetes opaques per part de Joan Carles i altres membres de la família reial. Destapada per eldiario.es, aquestes diligències apunten a transferències de part d'un empresari mexicà amic del rei i que s'haurien utilitzat per pagar viatges, restaurants, classes de piano o la compra de cavalls de competició. Les targetes s'abonaven des d'un compte del qual ni el rei emèrit ni la família n'eren titulars. Les despeses s'haurien produït els anys 2016, 2017 i 2018. Entre els beneficiaris d'aquestes targetes no hi hauria, però, ni Felip VI ni Letícia, ni tampoc les princeses Leonor i Sofia.
Segons El País, hi ha indicis que l'emèrit va cometre un delicte fiscal i va defraudar més de 120.000 euros a l'any quan ja havia abdicat i no era inviolable. Davant d'això, Joan Carles es va acollir a una regularització fiscal "voluntària" i va pagar més de 600.000 euros, o el que és el mateix: va admetre que no havia pagat els impostos que tocava en el seu moment. Fa poques setmanes va transcendir que la Fiscalia havia notificat al rei emèrit que estava sent investigat per l'origen de la seva fortuna abans de fer la regularització. El moviment de l'emèrit, en tot cas, hauria funcionat i dona arguments als fiscals per arxivar la investigació contra ell.
La tercera investigació oberta, més recent, fa referència a la informació del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals sobre un possible trust vinculat a Joan Carles a l'illa de Jersey, un paradís fiscal. Va ser anunciada per la pròpia fiscal general Dolores Delgado i, mesos després, sembla que no tindrà més recorregut. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que la Fiscalia no té tracte de favor amb Joan Carles.
Un cop es tanquin les diligències a Espanya, quedarà oberta la investigació a Suïssa. El fiscal Yves Bertrossa persegueix des de 2018 els 100 milions de l'Aràbia Saudita, que van anar a un banc suïs, i els testaferros Fasana i Canonica ja se'ls investiga per un delicte de blanqueig de capitals. En tot cas, a l'espera noves concrecions, la pregunta és obligada: sense investigacions en marxa, Joan Carles I tornarà a Espanya?
El rei emèrit va deixar Espanya en ple estiu de 2020, encara amb l'impacte emocional d'una pandèmia que ningú havia previst. Feia mesos que la Fiscalia investigava la seva implicació en diverses irregularitats, diligències obertes que fan referència a les comissions per l'AVE a la Meca, a l'ús de targetes opaques i als diners en paradisos fiscals. S'han acreditat irregularitats, però el ministeri fiscal considera que no es pot presentar una querella al Tribunal Suprem perquè en alguns casos els possibles delictes es van cometre quan Joan Carles encara era rei i, per tant, inviolable; perquè en altres casos el delicte ja ha prescrit; i perquè el rei emèrit s'ha acollit a dues regularitzacions fiscals que la Fiscalia considera correctes.
Les diligències continuen actives a dia d'avui, però tot apunta que s'arxivaran en les properes setmanes. La data límit és el desembre: els fiscals que porten la investigació, comandats pel tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, no volen prorrogar una tercera vegada el cas, que va néixer el desembre de 2018, fa tres anys. Sense resultats que permetin imputar Joan Carles, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, signarà properament un decret per ordenar el tancament de tots els procediments. Això no vol dir, però, que no es puguin reobrir en un futur si apareixen noves informacions sobre les implicacions del rei emèrit en trames delictives. En tot cas, el moviment de la Fiscalia treu pressió a Felip VI i la família reial, sota el focus per l'activitat irregular de l'Emèrit.
Les comissions de l'AVE a la Meca
La primera investigació fa referència al cobrament per part de Joan Carles I de 100 milions d'euros en comissions per l'adjudicació de la construcció de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles. Això va néixer de les gravacions de José Manuel Villarejo i Corinna. El rei va rebre aquests diners el 2008, quan encara era cap de l'Estat, en un compte suïs obert a nom d'una societat a Panamà, la Fundació Lucum, que tenia com a testaferros els suïssos Arturo Fasana i Dante Canonica. Segons El Confidencial, tots dos haurien viatjat a Espanya amb diners en efectiu per entregar-los a Joan Carles a la Zarzuela. Lucum va ser tancada el 2012 i va entregar a Corinna els 65 milions d'euros que quedaven al compte bancari, que va dir al jutge que eren "un regal".
Ja fa temps que aquesta investigació no avança. Per acreditar que els 100 milions provenen de comissions de l'AVE a la Meca caldria que el règim saudita col·laborés amb Espanya, una opció molt poc probable. A banda, la Fiscalia argumenta que no hi ha fets reprovables a Joan Carles després de la seva abdicació, el 2014, i que les conductes que sí que ho podrien ser són prèvies a aquell any i per tant el rei era inviolable. La qüestió de la inviolabilitat del rei i la interpretació que se n'ha fet fins ara és un dels grans problemes que hi ha hagut en aquests últims anys per poder investigar l'emèrit, i és de fet un dels arguments que aporta els fiscals per arxivar les diligències.
Les targetes opaques de la família reial
Una segona investigació fa referència a l'ús de targetes opaques per part de Joan Carles i altres membres de la família reial. Destapada per eldiario.es, aquestes diligències apunten a transferències de part d'un empresari mexicà amic del rei i que s'haurien utilitzat per pagar viatges, restaurants, classes de piano o la compra de cavalls de competició. Les targetes s'abonaven des d'un compte del qual ni el rei emèrit ni la família n'eren titulars. Les despeses s'haurien produït els anys 2016, 2017 i 2018. Entre els beneficiaris d'aquestes targetes no hi hauria, però, ni Felip VI ni Letícia, ni tampoc les princeses Leonor i Sofia.
Segons El País, hi ha indicis que l'emèrit va cometre un delicte fiscal i va defraudar més de 120.000 euros a l'any quan ja havia abdicat i no era inviolable. Davant d'això, Joan Carles es va acollir a una regularització fiscal "voluntària" i va pagar més de 600.000 euros, o el que és el mateix: va admetre que no havia pagat els impostos que tocava en el seu moment. Fa poques setmanes va transcendir que la Fiscalia havia notificat al rei emèrit que estava sent investigat per l'origen de la seva fortuna abans de fer la regularització. El moviment de l'emèrit, en tot cas, hauria funcionat i dona arguments als fiscals per arxivar la investigació contra ell.
La tercera investigació oberta, més recent, fa referència a la informació del Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals sobre un possible trust vinculat a Joan Carles a l'illa de Jersey, un paradís fiscal. Va ser anunciada per la pròpia fiscal general Dolores Delgado i, mesos després, sembla que no tindrà més recorregut. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, insisteix que la Fiscalia no té tracte de favor amb Joan Carles.
Un cop es tanquin les diligències a Espanya, quedarà oberta la investigació a Suïssa. El fiscal Yves Bertrossa persegueix des de 2018 els 100 milions de l'Aràbia Saudita, que van anar a un banc suïs, i els testaferros Fasana i Canonica ja se'ls investiga per un delicte de blanqueig de capitals. En tot cas, a l'espera noves concrecions, la pregunta és obligada: sense investigacions en marxa, Joan Carles I tornarà a Espanya?