01
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
02
d'octubre
a les
10:48h
La primera vegada que es van veure públicament les urnes de l'1-Ova ser el 29 de setembre del 2017. Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, després d'una roda de premsa sobre l'operatiu de la votació, van ensenyar-ne una davant les càmeres. En aquell moment, la gran pregunta era si hi hauria urnes i paperetes arreu del país. On estaven amagades? Haurien sobreviscut a les múltiples operacions dels cossos de seguretat de l'Estat per requisar tot el material possible? Amb el pas dels dies -en bona part, gràcies a la perícia dels periodistes Xavi Tedó i Laia Vicens- es va conèixer que els receptacles, serigrafiats amb el logo de la Generalitat, havien vingut del nord.
De la Catalunya Nord, en concret. En el quart aniversari de l'1-O, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit retre homenatge als qui van guardar les urnes i van contribuir a distribuir-les per tal que, fa exactament quatre anys, més de dos milions de persones s'acostessin als col·legis electorals per pronunciar-se sobre la independència. Al marge dels dirigents polítics i de l'independentisme civil, el protagonisme a Illa se l'han endut una desena de ciutadans nord-catalans que van guardar urnes a casa. Amb mascareta, gorra i ulleres de sol, per dificultar-ne la identificació, han anat pujant un per un a l'escenari i, un cop a dalt, ja amb les urnes formant una pila, han dit el seu nom seguit de la fórmula: "Jo vaig fer possible l'1-O". Aplaudiments unànimes entre el mig miler de congregats, tan irreductibles com els qui van organitzar el referèndum.
El públic que s'ha desplaçat a Illa forma part del segment més mobilitzat dins dels mobilitzats, els que no es perden cap manifestació ni desaprofiten cap oportunitat per reivindicar el resultat de l'1-O. "Exigim la independència", es llegeix en els cartells. Proliferen també imatges de Carles Puigdemont, que ha intervingut a través d'un vídeo en el qual ha reivindicat la confrontació intel·ligent per vèncer l'Estat. Per a ell ha estat l'aplaudiment més fort de la tarda, quan l'alcaldessa de Banys d'Arles, Marie Costa -el seu discurs ha superat per la dreta el més abrandat que es pugui fer avui en dia al Parlament-, l'ha reivindicat com a "president legítim". Una de les furgonetes que després de l'acte s'ha desplaçat en fila cap a Figueres tenia Puigdemont al capó.
No era l'única simbologia associada a l'expresident. Al costat de l'escenari s'hi podia veure un cartell de Pablo Llarena amb una plantofada en forma d'estelada dibuixada a la cara, record de l'últim fracàs per extradir Puigdemont. La propera partida se celebra dilluns a l'Alguer, a Sardenya, on s'hi fa la vista sobre el seu cas. De moment, el líder de Junts ha demanat mesures cautelars per tal que se li restauri la immunitat perduda. A l'Alguer s'hi desplaçarà bona part de l'estat major de Junts, també representat aquest divendres a Illa, amb Jordi Turull, Jordi Sànchez i Laura Borràs al capdavant. També ha vingut Joan Canadell, amb una estelada lligada al coll. Turull ha estat el més aplaudit, però en peticions de fotografies sempre guanya Borràs.
De la Catalunya Nord, en concret. En el quart aniversari de l'1-O, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit retre homenatge als qui van guardar les urnes i van contribuir a distribuir-les per tal que, fa exactament quatre anys, més de dos milions de persones s'acostessin als col·legis electorals per pronunciar-se sobre la independència. Al marge dels dirigents polítics i de l'independentisme civil, el protagonisme a Illa se l'han endut una desena de ciutadans nord-catalans que van guardar urnes a casa. Amb mascareta, gorra i ulleres de sol, per dificultar-ne la identificació, han anat pujant un per un a l'escenari i, un cop a dalt, ja amb les urnes formant una pila, han dit el seu nom seguit de la fórmula: "Jo vaig fer possible l'1-O". Aplaudiments unànimes entre el mig miler de congregats, tan irreductibles com els qui van organitzar el referèndum.
El públic que s'ha desplaçat a Illa forma part del segment més mobilitzat dins dels mobilitzats, els que no es perden cap manifestació ni desaprofiten cap oportunitat per reivindicar el resultat de l'1-O. "Exigim la independència", es llegeix en els cartells. Proliferen també imatges de Carles Puigdemont, que ha intervingut a través d'un vídeo en el qual ha reivindicat la confrontació intel·ligent per vèncer l'Estat. Per a ell ha estat l'aplaudiment més fort de la tarda, quan l'alcaldessa de Banys d'Arles, Marie Costa -el seu discurs ha superat per la dreta el més abrandat que es pugui fer avui en dia al Parlament-, l'ha reivindicat com a "president legítim". Una de les furgonetes que després de l'acte s'ha desplaçat en fila cap a Figueres tenia Puigdemont al capó.
No era l'única simbologia associada a l'expresident. Al costat de l'escenari s'hi podia veure un cartell de Pablo Llarena amb una plantofada en forma d'estelada dibuixada a la cara, record de l'últim fracàs per extradir Puigdemont. La propera partida se celebra dilluns a l'Alguer, a Sardenya, on s'hi fa la vista sobre el seu cas. De moment, el líder de Junts ha demanat mesures cautelars per tal que se li restauri la immunitat perduda. A l'Alguer s'hi desplaçarà bona part de l'estat major de Junts, també representat aquest divendres a Illa, amb Jordi Turull, Jordi Sànchez i Laura Borràs al capdavant. També ha vingut Joan Canadell, amb una estelada lligada al coll. Turull ha estat el més aplaudit, però en peticions de fotografies sempre guanya Borràs.
La presidenta del Parlament ha superat el seu primer debat de política general en el càrrec i tem que s'activi un procediment per haver acceptat a tràmit la proposta sobre el referèndum de la CUP, que el seu entorn defineix com a "infantil". El clàssic episodi de pugna entre partits que desagrada les entitats, representades com és habitual per Jordi Cuixart i Elisenda Paluzie des de l'escenari. El missatge, unànime: s'ha de recuperar immediatament la unitat perduda la mateixa nit de l'1-O. Si als irreductibles de la Catalunya Nord que van fer possible l'arribada de les urnes els expliquen en què derivaria el debat quatre anys després, potser s'ho haurien pensat dues vegades.