1 de 10
Debat de política general

L'aposta de la CUP per un nou referèndum força ERC i Junts a mullar-se sobre la data del 2025

Els anticapitalistes presenten la proposta de resolució en solitari després que els dos socis del Govern hagin mostrat reticències al text

Carles Riera, diputat de la CUP, en el debat de política general. | Gala Espín
per Sara González / Oriol March / Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 29 de setembre de 2021 a les 18:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La CUP ha presentat una quinzena de propostes de resolució al debat de política general -que persegueixen, entre d'altres objectius, aturar "macroprojectes especulatius" i una "gestió aeroportuària dimensionada"-, però la que generarà més controvèrsia és la que fixa el compromís per "dur a terme un referèndum d'autodeterminació abans no finalitzi la legislatura", a l'horitzó del 2025, si s'esgota el mandat. El text, rebut amb suspicàcies tant per ERC com per Junts -Pere Aragonès ha recordat que la data no formava part de l'acord d'investidura-, s'ha registrat finalment en solitari. Aquest fet forçarà la majoria independentista a pronunciar-se i s'endevina una divisió en els posicionaments. En la reunió de la mesa del Parlament per acceptar a tràmit les propostes, només se n'ha tombat una de la CUP que demanava retirar "distincions" a Joan Carles de Borbó, per defectes de forma.

La CUP ha centrat la seva estratègia en aquest debat en una nova votació sobre la independència, que ha emmarcat en un nou "cicle de conflicte" destinat a fer irreversible la negociació "real i efectiva" amb l'Estat. "Cal crear les condicions perquè els actors internacionals i Espanya hagin de cedir. El referèndum és el marc polític mobilitzador i democràtic, com ens demostra l'1-O, perquè és l'element que tensa més l'Estat", ha indicat el diputat Carles Riera, que també ha defensat situar-lo en paral·lel a la celebració de la segona votació sobre la independència d'Escòcia. "No es pot desaprofitar aquesta oportunitat. Posi data al referèndum, no perdi el tren d'Escòcia, i fixi'l per abans del 2025", ha ressaltat Riera cap al final de la seva intervenció. Aragonès, en el torn de rèplica, ha indicat que això no formava part de l'acord d'investidura signat al març, i no s'ha compromès amb el fet de posar cap data.


La proposta de resolució sobre el referèndum que planteja la CUP, a banda, situa la mesa del Parlament davant d'una decisió complexa, perquè tant Vox com Ciutadans ja han avisat que se'n poden derivar conseqüències penals en cas que sigui tramitada. Laura Borràs, presidenta de la cambra, ha estat sovint crítica amb el paper del seu predecessor, Roger Torrent, per decisions preses en l'anterior legislatura que, segons ella, no van "respectar" la "sobirania" del Parlament. La primera gran decisió que va prendre l'actual mesa va ser permetre el vot a distància de Lluís Puig, diputat de Junts des de Bèlgica. Les converses entre grups són constants des de fa hores per abordar quina estratègia seguir de cara a les votacions del debat de política general.

El resultat de les eleccions ha estat reivindicat ja per Junts en el discurs d'Albert Batet, el seu cap de files al Parlament, en el discurs del matí. "La majoria del 52% [de vot independentista aconseguida a les eleccions del 14-F] no demana una reforma de l'Estatut, no demana una taula de diàleg: demana la independència", ha destacat. Batet també reclamat "cultura d'unitat" i "cultura de coalició i no de subordinació" dins del Govern liderat per Aragonès, però al mateix temps ha situat en un segon pla la mesa de negociació amb l'Estat que defensa el president com a via principal per resoldre el conflicte. "No restarem immòbils ni impassibles", ha apuntat Batet, que ha situat la "unitat" com a "únic camí". "No s'hi val que cadascú tingui la seva pròpia estratègia", ha remarcat el dirigent de Junts, que ha dedicat part de la intervenció a la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya i a les seves conseqüències.


Al seu torn, Aragonès ha demanat a Junts "generositat" i "mirada llarga" per fer productiva la taula de negociació amb l'Estat. En el torn de rèplica d'aquest dimecres, el president de la Generalitat s'ha tornat a mostrar "absolutament convençut" de la via dialogada per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació