28
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
11:15h
L'associació No és Teràpia, l'organització més activa en la lluita contra les anomenades "teràpies de conversió" sexual a l'estat espanyol, té recopilada àmplia informació sobre aquestes pràctiques que pretenen "curar" l'homosexualitat. Testimonis recollits per l'entitat han aportat detalls sobre els "itineraris" organitzats per grups catòlics ultraconservadors. En un d'ells, com a mínim, hi hauria participat el bisbe emèrit de Solsona, Xavier Novell. Entre les activitats que inclouen les suposades "teràpies" hi ha sessions, tant individuals com grupals, en què els participants són sotmesos a burles, insults i humiliacions, obligant-los a explicar detalls sobre la seva sexualitat i, en ocasions, exigint que es despullin i s'abracin entre ells per "superar el desig sexual".
Un dels moments estelars de les "teràpies de conversió" era el que es coneixia com a "paredó", en què les víctimes eren situades al mig d'un cercle, envoltat d'altres participants i dels organitzadors dels cursos, i havien d'escoltar tot tipus d'insults i improperis per part de la resta de presents. La vexació dels participants era considerada necessària per generar dubtes sobre la seva identitat sexual. Segons ha recollit No és Teràpia, el curs al qual va assistir Novell es va fer en una de les trobades organitzades per Veritat i Llibertat, grup fundat per Miguel Ángel Sánchez Cordón, a la parròquia de Torrent, a València. A Novell, però, se li va donar un tracte diferent a la resta de participants i clarament preferent, sempre segons els testimonis.
El periodista Jesús Bastante ha informat àmpliament sobre les actuacions de Veritat i Llibertat. Ara podem detallar com funcionaven aquestes suposades teràpies. Segons ha pogut saber NacióDigital, No és Teràpia està recollint nova informació sobre les activitats d'aquests grups amb els que Novell va mantenir relació. El suport de Novell a les teràpies homòfobes va ser substanciat per No és Teràpiaen un informe enviat al Ministeri d'Igualtat, tal com va avançar aquest diari. Però com eren aquests itineraris?
En molts dels cursos organitzats pels grups antigai, hi havia una figura clau: la psicòloga Lourdes Yllán, vinculada durant temps a Veritat i Llibertat, del qual es va separar per crear un gabinet clínic propi, Crecer y Madurar, establert a València. Yllán era l'encarregada de "donar la benvinguda" als suposats "pacients" que acudien a les teràpies per "curar-se".
L'inici d'un itinerari eren cinc sessions d'avaluació (al preu de 70 euros la sessió). Els participants eren sotmesos a tot tipus de preguntes personals i íntimes, des de la relació amb la seva família a aspectes referents als seus perfils sexuals. Els qui "superaven" aquest estadi eren enviats a Miguel Ángel Sánchez, veritable home fort de les teràpies i que no amagava l'objectiu polític d'aconseguir el reconeixement jurídic de Veritat i Llibertat per part de l'episcopat.
Les teràpies incloïen un seguit de rituals, una mena d'iniciació al que es convertia en un viatge cap a la humiliació dels participants. Els "cursos" duraven 270 dies, aplegats en quatre blocs. A tots els assistents se'ls designava un "germà gran", en principi algun "exgai" que havia superat la "malaltia" i s'encarregava de monitoritzar l'evolució de les víctimes. Tenien l'obligació de contactar amb ell en cas de "temptació".
"La trampa rota", un manual obligatori
Una figura important en tota l'estructura de les teràpies, al costat de Lourdes Yllán, era el psicòleg Juan Mayo, un dels qui tenia cura del desenvolupament de les trobades amb els participants. Una referència ideològica dels cursos era el llibre La trampa rota. El problema de la adicción sexual, de Miguel Ángel Fuentes, un sacerdot vinculat a l'Institut del Verb Encarnat, de posicions quasi integristes i que va editar aquest llibre.
Aquestes "teràpies", que no són il·legals a l'estat espanyol, han proliferat els darrers anys, organitzats per diverses entitats properes al catolicisme més tronat. No és Teràpia n'esmenta diverses. Una altra de les més actives és la que gira entorn de l'activista Elena Lorenzo, qui es presenta com a "coaching d'identitat" i que des del seu web assegura que "ho sé, sí, pots recuperar la teva heterosexualitat".
Com vam explicar a NacióDigital, les teràpies de conversió van trobar escalf en algunes diòcesis, com Alcalà d'Henares i Sant Sebastià, els bisbes de les quals van defensar-les obertament, com també va fer Novell dins l'episcopat. Però des del Vaticà es va comunicar el rebuig envers aquests cursos, dels quals sempre se n'ha desvinculat la Conferència Episcopal.
Un dels moments estelars de les "teràpies de conversió" era el que es coneixia com a "paredó", en què les víctimes eren situades al mig d'un cercle, envoltat d'altres participants i dels organitzadors dels cursos, i havien d'escoltar tot tipus d'insults i improperis per part de la resta de presents. La vexació dels participants era considerada necessària per generar dubtes sobre la seva identitat sexual. Segons ha recollit No és Teràpia, el curs al qual va assistir Novell es va fer en una de les trobades organitzades per Veritat i Llibertat, grup fundat per Miguel Ángel Sánchez Cordón, a la parròquia de Torrent, a València. A Novell, però, se li va donar un tracte diferent a la resta de participants i clarament preferent, sempre segons els testimonis.
El periodista Jesús Bastante ha informat àmpliament sobre les actuacions de Veritat i Llibertat. Ara podem detallar com funcionaven aquestes suposades teràpies. Segons ha pogut saber NacióDigital, No és Teràpia està recollint nova informació sobre les activitats d'aquests grups amb els que Novell va mantenir relació. El suport de Novell a les teràpies homòfobes va ser substanciat per No és Teràpiaen un informe enviat al Ministeri d'Igualtat, tal com va avançar aquest diari. Però com eren aquests itineraris?
En molts dels cursos organitzats pels grups antigai, hi havia una figura clau: la psicòloga Lourdes Yllán, vinculada durant temps a Veritat i Llibertat, del qual es va separar per crear un gabinet clínic propi, Crecer y Madurar, establert a València. Yllán era l'encarregada de "donar la benvinguda" als suposats "pacients" que acudien a les teràpies per "curar-se".
L'inici d'un itinerari eren cinc sessions d'avaluació (al preu de 70 euros la sessió). Els participants eren sotmesos a tot tipus de preguntes personals i íntimes, des de la relació amb la seva família a aspectes referents als seus perfils sexuals. Els qui "superaven" aquest estadi eren enviats a Miguel Ángel Sánchez, veritable home fort de les teràpies i que no amagava l'objectiu polític d'aconseguir el reconeixement jurídic de Veritat i Llibertat per part de l'episcopat.
Les teràpies incloïen un seguit de rituals, una mena d'iniciació al que es convertia en un viatge cap a la humiliació dels participants. Els "cursos" duraven 270 dies, aplegats en quatre blocs. A tots els assistents se'ls designava un "germà gran", en principi algun "exgai" que havia superat la "malaltia" i s'encarregava de monitoritzar l'evolució de les víctimes. Tenien l'obligació de contactar amb ell en cas de "temptació".
"La trampa rota", un manual obligatori
Una figura important en tota l'estructura de les teràpies, al costat de Lourdes Yllán, era el psicòleg Juan Mayo, un dels qui tenia cura del desenvolupament de les trobades amb els participants. Una referència ideològica dels cursos era el llibre La trampa rota. El problema de la adicción sexual, de Miguel Ángel Fuentes, un sacerdot vinculat a l'Institut del Verb Encarnat, de posicions quasi integristes i que va editar aquest llibre.
Aquestes "teràpies", que no són il·legals a l'estat espanyol, han proliferat els darrers anys, organitzats per diverses entitats properes al catolicisme més tronat. No és Teràpia n'esmenta diverses. Una altra de les més actives és la que gira entorn de l'activista Elena Lorenzo, qui es presenta com a "coaching d'identitat" i que des del seu web assegura que "ho sé, sí, pots recuperar la teva heterosexualitat".
Com vam explicar a NacióDigital, les teràpies de conversió van trobar escalf en algunes diòcesis, com Alcalà d'Henares i Sant Sebastià, els bisbes de les quals van defensar-les obertament, com també va fer Novell dins l'episcopat. Però des del Vaticà es va comunicar el rebuig envers aquests cursos, dels quals sempre se n'ha desvinculat la Conferència Episcopal.