Nova legislatura

El Govern i la Moncloa transmeten avenços limitats: hi haurà reunions «periòdiques» i «discretes»

La part catalana insisteix davant dels interlocutors estatals en la demanda de referèndum i amnistia, i tanca la porta a fer servir la mesa de negociació per tractar-hi inversions o qüestions competencials

per Joan Serra Carné / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 15 de setembre de 2021 a les 20:10 |
Els integrants de la taula de diàleg, aquest dimecres a Palau. | Adrià Costa
Un cop han marxat Pedro Sánchez i Pere Aragonès, les delegacions de l'Estat i la Generalitat reunides a la sala Torres Garcia de Palau eren completament noves respecte la primera cita de la taula de diàleg, celebrada el 26 de febrer de l'any passat a la Moncloa. Roger Torrent, Laura Vilagrà, Isabel Rodríguez, Félix Bolaños, Yolanda Díaz i Miquel Iceta -dos representants de la Generalitat, quatre del govern espanyol- no s'havien assegut mai a la mateixa taula. En bona part d'ells recaurà la dinàmica de treball de la mesa de negociació, un organisme que Sánchez i Aragonès han volgut allunyar dels terminis per superar les discrepàncies evidents de fons sobre el conflicte.

En aquesta segona part de la trobada, que ha comptat amb la presència breu dels presidents i no ha arribat a les dues hores, s'hi ha abordat el calendari i la metodologia de treball, dues qüestions que portaven pràcticament vint mesos pendents, des de la ja llunyana cita a la Moncloa. En un comunicat, la Generalitat ha indicat que s'han acordat reunions "periòdiques" i que es continuarà amb la feina "discreta" dels equips de treball. "Els consellers Vilagrà i Torrent han deixat clar també que el marc de la mesa de negociació s'hi han de tractar únicament qüestions relacionades amb la resolució política del conflicte, i no d'altres aspectes sobre inversions, infraestructures o competències, que tenen ja altres espais previstos com les comissions bilaterals", remarca la Generalitat, que recorda que qualsevol acord ha de ser votat per la ciutadania. 


La delegació catalana ha reiterat que l'amnistia i l'autodeterminació són la proposta del Govern per resoldre el conflicte polític, perquè permeten posar fi a la repressió "que afecta a milers de catalans i catalanes", i posar el futur de Catalunya "en mans de la ciutadania". Han apuntat, en aquest sentit i en la línia del que abans havia exposat Aragonès, que la fórmula del referèndum és la "més inclusiva de totes". En el comunicat enviat per la Moncloa, en canvi, s'hi defensa l'agenda del retrobament i la necessitat d'ampliar els "horitzons" de la mesa amb infraestructures, creixement econòmic, salut, serveis socials i medi ambient. Els aspectes que, com han indicat Vilagrà i Torrent, la part catalana vol debatre en altres fòrums ja existents. Les posicions, també en aquesta qüestió, són especialment "allunyades".


Es tracta de la tercera vegada que, de manera pública, delegacions de l'Estat i la Generalitat es troben per canalitzar el conflicte. La primera cita es va produir el 20 de desembre del 2018 al Palau de Pedralbes, quan Quim Torra es va citar amb Sánchez mentre, en paral·lel, Aragonès -en aquell moment vicepresident- i Elsa Artadi es van trobar amb Carmen Calvo i Meritxell Batet. De la cita, que va tenir una foto inèdita fins aquell moment dels sis protagonistes, en va sortir un comunicat conjunt en el qual es reconeixia l'existència del conflicte i s'apostava per trobar una sortida dins del marc de la "seguretat jurídica", fórmula pensada per evitar posar-hi la paraula "Constitució".

De la cimera de Pedralbes en va sortir un grup de Whatsapp que compartien Aragonès i Artadi amb Calvo, destinat a intercanviar documentació sobre com trobar punts de diàleg. La figura del relator es va convertir en l'eix del debat públic: la Moncloa el va arribar a acceptar, però una manifestació convocada per la dreta a la Plaça Colón de Madrid i la proximitat del judici de l'1-O al Tribunal Suprem van fer embarrancar les converses. De tot plegat en va sortir el veto dels partits independentistes a la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, i d'aquí se'n va derivar una convocatòria electoral anticipada per part de Sánchez. Es va haver de votar l'abril del 2019 i també al novembre, degut a la manca d'entesa per la investidura.


Després de la repetició electoral, el PSOE va arribar a un acord llampec amb Unides Podem, però continuava necessitant més suports per tornar a portar el seu líder a la Moncloa. Es va posar en marxa una negociació entre ERC i els socialistes que va desembocar en un acord d'investidura basat en la posada en marxa d'una taula de diàleg per abordar el conflicte. Havia de servir, de fet, per plantejar una solució que fos votada per la ciutadania de Catalunya. Aquest acord, que Junts denuncia que es va fer "d'esquenes i en secret" de la resta de l'independentisme, va rebre l'oposició de Torra, malgrat que finalment es va asseure a la taula de diàleg del 26 de febrer del 2020.


D'aquella trobada, que l'expresident ha limitat sempre a una "fotografia", en va sortir l'acord de reunir mensualment mesa, una vegada a Madrid i una altra a Barcelona, i també es va pactar que els dos presidents només s'hi asseurien quan s'hagués de segellar algun acord. Qualsevol entesa, sostenia el comunicat conjunt, s'hauria d'emmarcar dins la "seguretat jurídica". Només dues setmanes després de la trobada va esclatar la pandèmia a l'Estat i es va deixar la negociació en suspens. La inhabilitació de Torra i la interinitat a Catalunya, marcada per les eleccions del 14-F i la negociació al límit entre Junts i ERC, van impedir que la taula es reunís abans.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació