Diada 2021

Borràs defensa la força del simbolisme en l'homenatge del Parlament als represaliats

La presidenta del Parlament lliura la Medalla d'Honor a les víctimes de la repressió i reclama que la Generalitat es retiri de les acusacions particulars

per Roger Tugas / Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 10 de setembre de 2021 a les 19:20 |
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, en l'acte de lliurament de la Medalla d'Honor a les ''víctimes de la repressió'' | Adrià Costa
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha lliurat aquest divendres la Medalla d'Honor del Parlament a les "víctimes de la repressió", que l'independentisme xifra en unes 3.500 persones. Borràs ha defensat la força dels simbolisme en el seu discurs i, com els representants dels represaliats que han intervingut, ha instat la Generalitat a retirar les acusacions particulars contra independentistes. La presidenta ha dit que la concessió de la medalla és un acte "simbòlic" que té transcendència política, davant les crítiques rebudes aquests últims dies. "La medalla que simbòlicament us acabem de donar evita la falsa normalitat que se'ns vol imposar quan se'ns convida a passar pàgina", ha dit, i ha confiat que el gest serveixi per fer visible que la repressió no s'ha acabat i va més enllà dels presos indultats. "Malgrat tot, la repressió només tindrà sentit si continuem endavant fins a culminar el que vam començar l'1-O", ha reblat.

La dirigent independentista ha arrencat amb un agraïment a les persones que han assistit a l'acte de concessió de la Medalla d'Honor del Parlament. La distinció, ha dit, ha generat reaccions diverses i ha volgut explicar que la medalla és un "gest simbòlic", però va més enllà. "Hi ha qui critica els gestos simbòlics, alguns perquè gaudeixen de símbols hegemònics que no han de justificar, i altres que es queixen perquè només és un gest simbòlic mentre la Generalitat els acusa", ha detallat, i ha dit que la distinció s'inspira en un esperit "crític i autocrític" envers les institucions i l'Estat de les Autonomies, "que és de l'Estat". "Vull creure que serà un gest que ajudarà a fer possible que les acusacions de la Generalitat siguin retirades", ha dit, i ha afegit que la medalla pot incomodar "qui té a la seva mà" avançar en aquest sentit.


La presidenta ha defensat la força dels simbolismes a les portes de la Diada i des del Parlament, cambra que va fixar "símbols" com la data de la Diada, la bandera i l'himne. "No reconeixerem la força dels símbols? Quan un llaç o una pancarta han estat censurats i li ha costat un escó al president de la Generalitat?", s'ha preguntat, fent referència a Quim Torra, que ha assistit a l'acte. La medalla, ha reivindicat Borràs, distingeix una figura que en sigui mereixedora "a títol individual o col·lectiu". "Enguany hem volgut destacar el conjunt dels ciutadans que han defensat la llibertat d'escollir el futur del país i han patit persecució pel futur del país", ha dit Borràs, que ha conclòs que, sí bé el gest pot ser simbòlic, la concessió d'aquesta medalla té un "caràcter polític". 

La presidenta del Parlament ha reivindicat l'1-O i ha condemnat la repressió policial de l'Estat, primer, i la repressió en general que hi ha hagut des de llavors. "La resposta de l'Estat ha estat sempre el menyspreu polític, la violència policial i la repressió judicial", ha dit, una resposta que ha afectat centenars de persones, que s'enfronten procediment judicials, en algun cas, acusats per terrorisme. Borràs ha parlat dels indults "parcials i condicionats" del govern espanyol, que van arribar, ha dit, per les decisions "que arriben d'Europa" mentre continua la repressió. "Som conscients que la medalla no us rescabalarà com a represaliats, però sempre que he pogut us he acompanyat a peu de carrer i una de les reclamacions que he sentit és la manca de suport institucional", ha dit.


Per això, amb aquest gest, el Parlament vol "posar al focus la repressió que molts volen desenfocar". "Volem ser conseqüents i acompanyar institucionalment aquells que patiu o heu patit persecució", ha defensat Borràs. Ha reivindicat el referèndum i ha assegurat que, no ha acceptat "accedir a ocupar càrrecs" per "posar-se de perfil davant les conseqüències d'aquella data històrica". També ha recordat les crítiques que ha rebut ella com a presidenta del Parlament per haver proposat la concessió d'aquesta medalla. "Potser per les crítiques que hem rebut, l'acte no ha estat simbòlic", ha dit, i ha demanat tornar-se a unir amb generositat com es va fer el dia del referèndum, ara aviat farà quatre anys.

"Parlament i Govern, heu d'enfrontar-vos a l'Estat i complir el mandat de la gent"


Roger Español i Anna Llauradó, com a representants de les víctimes de la repressió, han estat els encarregats d'adreçar unes paraules als assistents a l'acte. Español ha agraït el reconeixement, que ha dit que explica la història "de persones valentes i van aparcar les diferències per un objectiu comú". L'activista ha remarcat "l'encert" que aquesta medalla no sigui personal i es dipositi al Museu d'Història de Catalunya. "La repressió a Catalunya és transversal i única. Elimina l'eix esquerra-dreta, les diferències de classe. S'exerceix una repressió organitzada contra l'independentisme", ha dit, i ha reclamat una resposta "transversal, unitària i contundent des de tots els eixos".

L'activista, que va perdre l'ull durant l'1-O, ha dit que "és imprescindible posar la independència al centre de tots els debats". "Necessitem la independència urgentment: el Parlament i el Govern heu d'enfrontar-vos a l'Estat i complir el mandat de la ciutadania", ha dit, i ha criticat la "lluita partidista" i que en els últims anys no s'hagi avançat enlloc. "Les taules de negociació no ens acosten a la independència", ha dit Español a pocs dies de la reunió entre la Generalitat i el Govern. També ha criticat la repressió de l'administració catalana. "Molta gent va ser represaliada pel Govern del país que defensava, i això fa mal", ha afirmat, i ha retret a Interior que agents dels Mossos "posin el llacet" a la repressió de l'Estat. "No sigueu còmplices de la repressió i treballeu per complir el mandat que us ha donat la gent amb els seus vots", ha insistit. Per concloure, ha instat el Govern "a continuar escrivint la història de l'1-O".

Al seu torn, Anna Llauradó, que presta assistència jurídica a diversos represaliats per l'1-O, ha reivindicat la tasca dels advocats i ha admès que ningú podia preveure la resposta de l'Estat. "La força desproporcionada de les forces de seguretat va suposar l'agressió més greu als drets fonamentals des de la restauració de la democràcia", ha dit Llauradó, que ha condemnat la "utilització política" del poder judicial espanyol per "modificar les regles del joc". En aquesta línia, l'advocada ha exigit al Departament d'Interior que es desmarqui d'aquesta repressió. També ha reivindicat l'1-O i la feina de "la gent", que va fer possible la votació. "Els advocats ens mantindrem ferms en la defensa dels drets i llibertats del nostre poble", ha dit, i ha volgut recordar Enric Sirvent, una de les víctimes de l'1-O a Lleida i que va morir fa pocs mesos a causa de la Covid. "L'1-O de 2017 quedarà marcat de forma perenne en la memòria col·lectiva de Catalunya", ha reblat. 

"L'1-O, un dia fundacional"


Conduït per la periodista Txe Arana, que ha esperat que els represors se sentin "incòmodes" avui que es concedeix aquesta medalla, l'acte ha començat amb la interpretació de Cançó sense nom, de Lluís Llach, a càrrec del compositor i músic Borja Penalba. Després, per encàrrec de la presidència, el director de VilaWeb, Vicent Partal, ha fet la glosa als homenatjats, que ha reivindicat les persones que "han decidit ser lliures" i "assumir-ne les conseqüències".

Partal ha situat l'1-O com "un dia fundacional". "És per això que, des de llavors, tot es desplega a partir d'ell, també la repressió. Ningú que va viure el primer d'octubre tornarà a ser com era abans", ha asseverat. El periodista també ha lamentat que la repressió continua, que afecta encara molts servidors públics i milers de persones anònimes, i ha dit que la classe política "ha decebut molta gent" i ha dit que la Generalitat ha portat a judici i ha demanat presó per molta gent. "Representeu gent que no és capaç d'entendre l'espectacle que feu tancats en el partidisme", ha reblat. 

Després ha estat el torn de nou de Penalba, que ha interpretat Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, acompanyat d'imatges de l'1-O i de la violència policial. Un cop feta aquesta introducció, han pujat a l'escenari una vintena de representants de les víctimes de la repressió i dels col·lectius jurídics que les defensen per rebre la medalla de mans de la presidenta Borràs. L'acte ha continuat amb la cançó No puc dir el teu nom, de Penalba, Tomàs de los Santos i Vicent Andrés Estellés. Després dels guardonats i del de la presidenta del Parlament, l'acte es clourà amb l'himne nacional de Catalunya, interpretat per l'Octet de Veus del Conservatori del Liceu.

Crítiques la decisió del Parlament: "És un gest simbòlic"


L'acte no ha estat exempt de crítiques. Una setantena de represaliats reunits en deu grups de suport han denunciat aquest matí a través d'un comunicat la concessió d'aquesta medalla. Amb el suport de la CUP, han criticat que aquest honor sigui només un "gest simbòlic, buit de contingut i una simple operació estètica" i han exigit que el reconeixement vagi més enllà i es tradueixi en accions polítiques reals. Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó, ha anunciat poques hores abans de l'acte que no hi assistiria, i altres víctimes de la repressió han fet el mateix. Reclamen un reconeixement que vagi més enllà de simbolismes i, per això, exigeixen que la Generalitat retiri totes les acusacions populars contra independentistes i deixi de ser còmplice de la repressió de l'Estat, i també canvis de fons al Departament d'Interior, amb nous mecanismes de control als Mossos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació