06
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:40h
La distància entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges, i la Moncloa és evident. Han estat diversos els enfrontaments públics entre els dos poders de l'Estat des que Pedro Sánchez, amb el suport de Podem, és a l'executiu, i aquest dilluns se n'ha vist un nou exemple. El president del CGPJ, Carlos Lesmes, ha aprofitat l'obertura de l'any judicial per denunciar els intents d'ingerència del poder polític a la justícia i per retreure, sota l'atenta mirada de Felip VI i davant tota la cúpula judicial, la gestió que va fer el govern espanyol dels indults. Sense citar-lo, Lesmes ha retret a Sánchez que a l'hora de concedir els indults contraposés "la concòrdia davant del ressentiment", com si l'acció de la justícia fos "un obstacle a la convivència".
No ha calgut explicitar per a qui anava dirigit el missatge. Les setmanes prèvies a la concessió de l'indult, aviat farà tres mesos, el govern espanyol va anar preparant el terreny amb una idea clau: la decisió sobre el perdó s'adoptaria per "utilitat pública" i pensant en la "concòrdia" per tal d'afavorir la "convivència" entre espanyols. A ulls del jutges, i especialment del Tribunal Suprem, això va ser vist com una rectificació de la sentència de l'1-O, que va condemnar els líders del procés a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició. I Lesmes no ha deixat passar l'oportunitat de tancar files amb el Suprem, endurir el pols amb la Moncloa i retreure a Sánchez la mesura de gràcia, que a dia d'avui està recorreguda a l'alt tribunal espanyol, que encara s'ha de pronunciar.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, que ocupava el lloc a l'esquerra del rei, ha rebut impassible el dard del president del poder judicial, i fora del Suprem ha tornat a defensar els indults com una aposta en contra del "bloqueig i la crispació". "Som en una disjuntiva, sobre si optem per la recuperació econòmica i social o el bloqueig, i el govern ja ha escollit", ha remarcat. A ulls del Suprem, l'indult va ser vist com una desautorització del govern espanyol a la sentència del procés, que se sumava als diversos revessos a Bèlgica, Alemanya i Escòcia i al dictamen del Consell d'Europa. Magistrats de l'alt tribunal citats per El Mundo just després de la concessió del perdó ja admetien que la sentència del procés estava "morta" a Estrasburg.
La situació del CGPJ és "insostenible"
El discurs de Lesmes -de l'òrbita conservadora, proper al PP i alt càrrec del govern de José María Aznar- s'ha centrat en la independència del poder judicial i no ha amagat el malestar dels jutges per la incapacitat del PSOE i el PP per arribar a un acord i desbloquejar la renovació del CGPJ. Fa més de 1.000 dies que l'organisme està en funcions, des del desembre de 2018. Aquest dilluns ha estat la tercera vegada que Lesmes inaugura l'any judicial amb el mandat caducat i, també per tercer cop, ha reclamat al poder polític que es desencalli la situació. Avui ha anat un pas més enllà i ha acusat socialistes i populars d'"incomplir la legalitat ajornant la renovació del Consell" i ha advertit que tot plegat és "insostenible".
El president del CGPJ ha evitat l'autocrítica i s'ha desentès del bloqueig. Com ha transcendit aquests últims dies, descarta dimitir per forçar la renovació de l'òrgan, i avui s'ha centrat en exigir als dos principals partits que arribin a un "acord de renovació en les pròximes setmanes", i que ho facin per "patriotisme constitucional i generositat". La millor manera de defensar la Constitució, ha dit, "és procurant-ne el compliment". A la situació de bloqueig s'hi suma, també, el malestar dels jutges per la reforma de la llei del poder judicial impulsada per PSOE i Podem, que fa que el CGPJ no pugui fer nomenaments quan es troba en funcions. Segons ha detallat Lesmes, hi ha onze places sense cobrir al Suprem i també diverses presidències de tribunals.
Sense perspectives de renovació
Els jutges apugen el to, però les perspectives de renovació a curt termini són escasses. Fa mesos que els populars entorpeixen l'acord amb condicions que van variant per tal de no perdre la influència que tenen en aquest òrgan. Els requisits que ha posat el PP passen per "despolititzar" el CGPJ, pels vetos a Podem, per impulsar reformes del codi penal per tipificar de nou el delicte de referèndum amb la vista posada a Catalunya o per modificar la manera com s'escullen els membres del CGPJ, que ara requereixen d'una majoria reforçada. El PSOE, que ara és qui té majoria a les Corts, reclama al PP que no "segresti" les institucions de l'Estat i vol que els 20 vocals s'escullin com s'ha fet fins ara. Comença un nou curs, el CGPJ continua en funcions, i no es veu cap acord a l'horitzó.
No ha calgut explicitar per a qui anava dirigit el missatge. Les setmanes prèvies a la concessió de l'indult, aviat farà tres mesos, el govern espanyol va anar preparant el terreny amb una idea clau: la decisió sobre el perdó s'adoptaria per "utilitat pública" i pensant en la "concòrdia" per tal d'afavorir la "convivència" entre espanyols. A ulls del jutges, i especialment del Tribunal Suprem, això va ser vist com una rectificació de la sentència de l'1-O, que va condemnar els líders del procés a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició. I Lesmes no ha deixat passar l'oportunitat de tancar files amb el Suprem, endurir el pols amb la Moncloa i retreure a Sánchez la mesura de gràcia, que a dia d'avui està recorreguda a l'alt tribunal espanyol, que encara s'ha de pronunciar.
La ministra de Justícia, Pilar Llop, que ocupava el lloc a l'esquerra del rei, ha rebut impassible el dard del president del poder judicial, i fora del Suprem ha tornat a defensar els indults com una aposta en contra del "bloqueig i la crispació". "Som en una disjuntiva, sobre si optem per la recuperació econòmica i social o el bloqueig, i el govern ja ha escollit", ha remarcat. A ulls del Suprem, l'indult va ser vist com una desautorització del govern espanyol a la sentència del procés, que se sumava als diversos revessos a Bèlgica, Alemanya i Escòcia i al dictamen del Consell d'Europa. Magistrats de l'alt tribunal citats per El Mundo just després de la concessió del perdó ja admetien que la sentència del procés estava "morta" a Estrasburg.
La situació del CGPJ és "insostenible"
El discurs de Lesmes -de l'òrbita conservadora, proper al PP i alt càrrec del govern de José María Aznar- s'ha centrat en la independència del poder judicial i no ha amagat el malestar dels jutges per la incapacitat del PSOE i el PP per arribar a un acord i desbloquejar la renovació del CGPJ. Fa més de 1.000 dies que l'organisme està en funcions, des del desembre de 2018. Aquest dilluns ha estat la tercera vegada que Lesmes inaugura l'any judicial amb el mandat caducat i, també per tercer cop, ha reclamat al poder polític que es desencalli la situació. Avui ha anat un pas més enllà i ha acusat socialistes i populars d'"incomplir la legalitat ajornant la renovació del Consell" i ha advertit que tot plegat és "insostenible".
El president del CGPJ ha evitat l'autocrítica i s'ha desentès del bloqueig. Com ha transcendit aquests últims dies, descarta dimitir per forçar la renovació de l'òrgan, i avui s'ha centrat en exigir als dos principals partits que arribin a un "acord de renovació en les pròximes setmanes", i que ho facin per "patriotisme constitucional i generositat". La millor manera de defensar la Constitució, ha dit, "és procurant-ne el compliment". A la situació de bloqueig s'hi suma, també, el malestar dels jutges per la reforma de la llei del poder judicial impulsada per PSOE i Podem, que fa que el CGPJ no pugui fer nomenaments quan es troba en funcions. Segons ha detallat Lesmes, hi ha onze places sense cobrir al Suprem i també diverses presidències de tribunals.
Sense perspectives de renovació
Els jutges apugen el to, però les perspectives de renovació a curt termini són escasses. Fa mesos que els populars entorpeixen l'acord amb condicions que van variant per tal de no perdre la influència que tenen en aquest òrgan. Els requisits que ha posat el PP passen per "despolititzar" el CGPJ, pels vetos a Podem, per impulsar reformes del codi penal per tipificar de nou el delicte de referèndum amb la vista posada a Catalunya o per modificar la manera com s'escullen els membres del CGPJ, que ara requereixen d'una majoria reforçada. El PSOE, que ara és qui té majoria a les Corts, reclama al PP que no "segresti" les institucions de l'Estat i vol que els 20 vocals s'escullin com s'ha fet fins ara. Comença un nou curs, el CGPJ continua en funcions, i no es veu cap acord a l'horitzó.