06
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
13
de setembre
a les
8:13h
Fa vint anys, el món tremolava davant la televisió en veure les Torres Bessones de Nova York en flames, només una mica abans que caiguessin enrunades. La imatge dels dos gratacels abatuts per l'acció terrorista va ser vist com l'amenaça a l'hegemonia de l'imperi nord-americà, que pocs anys abans, amb la caiguda del Mur de Berlín, semblava inapel·lable.
Els atemptats van provocar la reacció dels Estats Units, la guerra de l'Iraq i la campanya a l'Afganistan. Una nova correlació de forces semblava dibuixar-se. En paral·lel, començaven a proliferar tota mena d'especulacions i rumors sobre l'origen de l'atemptat i tot el que l'envoltava. La conspiranoia va viure temps feliços. Vint anys després, queden interrogants dempeus? Aquestes són algunes de les grans preguntes que resten encara obertes.
1. Què va passar amb el tercer i el quart avió?
L'11-S, 19 terroristes d'Al-Qaida van trasbalsar els Estats Units. Dos avions segrestats van atacar les Torres Bessones de Nova York. Un tercer, el vol 77 d'American Airlines, desviat cap a Washington, va dirigir-se cap al Pentàgon, la seu de la secretaria de Defensa, i s'hi va estavellar. Van morir prop de 200 persones, entre elles tots els ocupants de l'avió. Aquest és l'episodi d'aquell dia que va generar més rumors i especulacions. Diversos defensors de les teories conspiratòries asseguren que, en realitat, va ser un míssil el que va estavellar-se al Pentàgon, apuntant a la hipòtesi d'un autoatemptat. Algunes fotografies semblaven mostrar pocs indicis de les restes d'un Boeing 757 al Pentàgon. Però aquestes teories han anat quedant desmentides pel pes de les evidències.
També es va especular i molt sobre la sort del vol 93 d'United Airlines, el que es va estavellar a Pennsilvània abans que pogués arribar a un altre objectiu terrorista, probablement el Capitoli. En aquest cas, s'ha parlat sobre la possibilitat que fossin avions de la força aèria nord-americana els que aterressin la nau per impedir que cometés l'atemptat. D'aquesta manera, l'Administració Bush hauria sacrificat una quarantena de vides. En aquest cas, la teoria de la sospita té més arguments en què aferrar-se: en un primer moment, la CBS va informar que dos caces empaitaven l'avió (hi ha unes imatges que ho corroboren). I una primera versió oficial va informar que la nau havia estat aterrada, però de seguida es va modificar la versió. Una pel·lícula United 93, dirigida per Paul Greengrass, mostra la versió oficial: els passatgers es van enfrontar als segrestadors i van forçar la caiguda.
2. Què va passar amb la torre 7 del World Trade Center?
Les Torres Bessones no van ser les úniques a caure a Manhattan aquell 11 de setembre. Una altra torre veïna, la número 7 del World Trade Center, es va ensorrar set hores després de l'atac terrorista. Molts anys després, un exagent de la CIA, Malcom Howard, que es trobava en fase terminal, va explicar que se li havia encarregat la demolició de l'edifici. El seu testimoni, però, va ser considerat fals per la major part d'experts.
La versió oficial -sostinguda per l'Institut Oficial d'Estàndards i Tecnologia- va explicar que la torre 7, de 47 pisos, va caure per l'efecte de l'atac a les altres dues torres, que va provocar un seguit d'incendis incontrolables. Un informe de la Universitat d'Alaska Fairbanks elaborat el 2018 va qüestionar la tesi oficial especulant amb la possible voladura de la torre, on s'haurien trobat restes de termita, un producte que s'empra per a les voladures controlades. Però la major part de la comunitat científica -i les imatges que es tenen de la caiguda- solidifiquen la versió oficial.
3. Per què no s'ha desclassificat la documentació oficial?
En vigílies del vintè aniversari dels atemptats, hi ha molta documentació sobre els fets que es troba classificada per motius de seguretat nacional. La pressió perquè es desclassifiquin, però, ha estat creixent i finalment han aconseguit l'objectiu. Més de 1.800 familiars de víctimes van demanar al president Joe Biden que fes pública la informació que té el govern nord-americà. L'actual president s'hi va comprometre durant la seva campanya electoral. Divendres passat, el president Biden va ordenar al departament de Justícia que desclassifiqués en sis mesos la documentació fins ara secreta. Els familiars havien demanat a Biden que si no ho feia, preferien que no assistís als actes de commemoració. Segons s'especula, els papers secrets podrien donar informació sobre la connivència d'oficials saudites en els atemptats.
4. Per què no han estat jutjats cinc dels inculpats?
Sembla increïble, però vint anys després encara no s'ha celebrat un judici als Estats Units sobre els atemptats. Hi ha persones, de fet, que continuen esperant la vista oral. Es tracta de cinc presos residents a Guantánamo, al nord-est de Cuba. El principal d'elles és el pakistanès Jalid Sheij Muhammad, considerat el cervell de l'11-S.
Capturat el 2003 en una acció conjunta de la CIA i dels serveis secrets pakistanesos, Jalid Sheij Muhammad i quatre presoners van ser traslladats a la polèmica presó. Organitzacions dels drets humans han denunciat la seva situació. Fora del territori dels EUA, els reclusos no estan protegits per les lleis federals i, acusats de terrorisme, no se'ls reconeixen els drets dels presoners de guerra. El seu judici estava previst per aquest 2021, però s'ha ajornat a causa de la pandèmia.
5. Què sabia la CIA?
Les mancances evidenciades pels serveis d'intel·ligència nord-americans a l'hora de prevenir un atemptat d'aquestes característiques ha nodrit totes les teories conspiratòries. Però no hi ha cap prova que demostri que l'11-S fos un autoatemptat. Sí que n'hi ha de la ineficàcia de la comunitat d'intel·ligència. En això hi van intervenir molts factors. Un d'ells va ser la descoordinació entre les diferents agències del govern, en especial entre l'FBI i la CIA, que van impedir vincular informació.
La investigació del periodista Lawrence Wright (La torre elevada. Al-Qaida i els orígens de l'11-S), de The New Yorker, dona moltes dades sobre les febleses mostrades per les agències d'informació. L'autor acusa la CIA de no voler compartir les seves dades i com això va fer que no es processés amb cura una dada clau: que una cèl·lula d'Al-Qaida estava arrelada als EUA des de més d'un any i mig abans de l'11-S i que l'FBI no va disposar de prou informació per procedir a la seva detenció.
Els atemptats van provocar la reacció dels Estats Units, la guerra de l'Iraq i la campanya a l'Afganistan. Una nova correlació de forces semblava dibuixar-se. En paral·lel, començaven a proliferar tota mena d'especulacions i rumors sobre l'origen de l'atemptat i tot el que l'envoltava. La conspiranoia va viure temps feliços. Vint anys després, queden interrogants dempeus? Aquestes són algunes de les grans preguntes que resten encara obertes.
1. Què va passar amb el tercer i el quart avió?
L'11-S, 19 terroristes d'Al-Qaida van trasbalsar els Estats Units. Dos avions segrestats van atacar les Torres Bessones de Nova York. Un tercer, el vol 77 d'American Airlines, desviat cap a Washington, va dirigir-se cap al Pentàgon, la seu de la secretaria de Defensa, i s'hi va estavellar. Van morir prop de 200 persones, entre elles tots els ocupants de l'avió. Aquest és l'episodi d'aquell dia que va generar més rumors i especulacions. Diversos defensors de les teories conspiratòries asseguren que, en realitat, va ser un míssil el que va estavellar-se al Pentàgon, apuntant a la hipòtesi d'un autoatemptat. Algunes fotografies semblaven mostrar pocs indicis de les restes d'un Boeing 757 al Pentàgon. Però aquestes teories han anat quedant desmentides pel pes de les evidències.
També es va especular i molt sobre la sort del vol 93 d'United Airlines, el que es va estavellar a Pennsilvània abans que pogués arribar a un altre objectiu terrorista, probablement el Capitoli. En aquest cas, s'ha parlat sobre la possibilitat que fossin avions de la força aèria nord-americana els que aterressin la nau per impedir que cometés l'atemptat. D'aquesta manera, l'Administració Bush hauria sacrificat una quarantena de vides. En aquest cas, la teoria de la sospita té més arguments en què aferrar-se: en un primer moment, la CBS va informar que dos caces empaitaven l'avió (hi ha unes imatges que ho corroboren). I una primera versió oficial va informar que la nau havia estat aterrada, però de seguida es va modificar la versió. Una pel·lícula United 93, dirigida per Paul Greengrass, mostra la versió oficial: els passatgers es van enfrontar als segrestadors i van forçar la caiguda.
2. Què va passar amb la torre 7 del World Trade Center?
Les Torres Bessones no van ser les úniques a caure a Manhattan aquell 11 de setembre. Una altra torre veïna, la número 7 del World Trade Center, es va ensorrar set hores després de l'atac terrorista. Molts anys després, un exagent de la CIA, Malcom Howard, que es trobava en fase terminal, va explicar que se li havia encarregat la demolició de l'edifici. El seu testimoni, però, va ser considerat fals per la major part d'experts.
La versió oficial -sostinguda per l'Institut Oficial d'Estàndards i Tecnologia- va explicar que la torre 7, de 47 pisos, va caure per l'efecte de l'atac a les altres dues torres, que va provocar un seguit d'incendis incontrolables. Un informe de la Universitat d'Alaska Fairbanks elaborat el 2018 va qüestionar la tesi oficial especulant amb la possible voladura de la torre, on s'haurien trobat restes de termita, un producte que s'empra per a les voladures controlades. Però la major part de la comunitat científica -i les imatges que es tenen de la caiguda- solidifiquen la versió oficial.
3. Per què no s'ha desclassificat la documentació oficial?
En vigílies del vintè aniversari dels atemptats, hi ha molta documentació sobre els fets que es troba classificada per motius de seguretat nacional. La pressió perquè es desclassifiquin, però, ha estat creixent i finalment han aconseguit l'objectiu. Més de 1.800 familiars de víctimes van demanar al president Joe Biden que fes pública la informació que té el govern nord-americà. L'actual president s'hi va comprometre durant la seva campanya electoral. Divendres passat, el president Biden va ordenar al departament de Justícia que desclassifiqués en sis mesos la documentació fins ara secreta. Els familiars havien demanat a Biden que si no ho feia, preferien que no assistís als actes de commemoració. Segons s'especula, els papers secrets podrien donar informació sobre la connivència d'oficials saudites en els atemptats.
4. Per què no han estat jutjats cinc dels inculpats?
Sembla increïble, però vint anys després encara no s'ha celebrat un judici als Estats Units sobre els atemptats. Hi ha persones, de fet, que continuen esperant la vista oral. Es tracta de cinc presos residents a Guantánamo, al nord-est de Cuba. El principal d'elles és el pakistanès Jalid Sheij Muhammad, considerat el cervell de l'11-S.
Capturat el 2003 en una acció conjunta de la CIA i dels serveis secrets pakistanesos, Jalid Sheij Muhammad i quatre presoners van ser traslladats a la polèmica presó. Organitzacions dels drets humans han denunciat la seva situació. Fora del territori dels EUA, els reclusos no estan protegits per les lleis federals i, acusats de terrorisme, no se'ls reconeixen els drets dels presoners de guerra. El seu judici estava previst per aquest 2021, però s'ha ajornat a causa de la pandèmia.
5. Què sabia la CIA?
Les mancances evidenciades pels serveis d'intel·ligència nord-americans a l'hora de prevenir un atemptat d'aquestes característiques ha nodrit totes les teories conspiratòries. Però no hi ha cap prova que demostri que l'11-S fos un autoatemptat. Sí que n'hi ha de la ineficàcia de la comunitat d'intel·ligència. En això hi van intervenir molts factors. Un d'ells va ser la descoordinació entre les diferents agències del govern, en especial entre l'FBI i la CIA, que van impedir vincular informació.
La investigació del periodista Lawrence Wright (La torre elevada. Al-Qaida i els orígens de l'11-S), de The New Yorker, dona moltes dades sobre les febleses mostrades per les agències d'informació. L'autor acusa la CIA de no voler compartir les seves dades i com això va fer que no es processés amb cura una dada clau: que una cèl·lula d'Al-Qaida estava arrelada als EUA des de més d'un any i mig abans de l'11-S i que l'FBI no va disposar de prou informació per procedir a la seva detenció.