1 de 10
Infraestructures

Barreres amunt: la fi dels peatges arriba sense l'alternativa a punt

L'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33 deixen de ser de pagament a partir d'aquesta mitjanit mentre la Generalitat descarta aplicar la vinyeta si no es posa en marxa el mateix sistema arreu de l'Estat

Peatge de Vila-seca | ACN
per Bernat Surroca / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 31 d'agost de 2021 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'agost de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
És una de les imatges més habituals a les carreteres catalanes. Després d'uns quilòmetres sense impediments, els senyals comencen a indicar que cal reduir la velocitat. La zona de l'asfalt va guanyant espai fins que apareixen les barreres dels peatges i cal preparar les targetes de crèdit -o les monedes, en funció del conductor- per sortejar-lo en el menor temps possible. L'escena s'ha produït durant dècades, però ja ha deixat de ser una realitat des d'aquest vespre a l'AP-7, l'AP-2, la C-33 i el tram nord de la C-32. A les dotze de la nit decauran definitivament les concessions no renovades i s'hi podrà circular sense haver de pagar. "Els catalans han pagat massa diners durant massa temps per circular per Catalunya", ha dit aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la línia de l'argumentari exhibit els últimes dies per l'executiu.

La nova etapa sense peatges -no en quedarà cap en vies de titularitat estatal, però sí en carreteres catalanes com la C-16 i el tram sud de la C-32- arrenca a partir d'aquest dimecres i ho fa sense haver concretat quin serà el nou model. La Generalitat, que en altres moments havia plantejat un sistema de vinyeta -el va posar damunt la taula Josep Rull quan era conseller-, aparca per ara aquesta opció a l'espera que l'Estat defineixi quina alternativa planteja als peatges. I tot plegat, mentre els ajuntaments veuen com deixen d'ingressar més de 14 milions d'euros per l'alliberament de les autopistes. A continuació repassem les claus de l'adeu dels peatges:


1. Com es pagarà el manteniment de les autopistes?


A partir de la mitjanit s'aixequen les barreres i els conductors que passin per la zona del peatge, ja en desús, hauran de circular a només 30 quilòmetres per hora. Es trobaran les barreres aixecades, i podran travessar-les sense pagar ni un euro. Al llarg dels propers mesos, com a molt tard el juny de l'any vinent, es procedirà a la demolició de les estructures troncals i dels accessos i sortides repartits pels trams d'autopista. Els peatges desapareixen, però el manteniment de les vies encara s'ha de pagar. De moment, aquesta despesa anirà a càrrec dels pressupostos de la Generalitat Per ara, com ha detallat aquest dimarts el Govern, s'ha adjudicat a una unió temporal d'empreses (UTE) per 8,4 milions d'euros el manteniment de les vies fins al març.


2. Què deixen d'ingressar els ajuntaments?


L'existència de peatges suposava uns ingressos per als ajuntaments que deixaran de ser-hi. Concretament, els ajuntaments deixaran de percebre l'IBI de les autopistes alliberades. L'any 2020, la xifra va pujar fins als 14,4 milions d'euros, uns diners que en alguns casos són part rellevant dels pressupostos municipals. A les comarques gironines, una trentena de municipis deixaran de cobrar 3,75 milions d'euros; a les comarques del Vallès, Baix Llobregat i Penedès, uns 2,8 milions; i a les comarques tarragonines, uns 3,14. Al Maresme, diversos municipis deixaran de rebre 2,9 milions en concepte d'IBI, mentre que a les comarques de Ponent es deixaran d'ingressar 1,3. D'entrada, ni la Generalitat ni l'Estat es faran responsables d'aquesta pèrdua.


3. Traspassos, vinyeta, rescats... Què farà la Generalitat?


El Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori porta mesos planificant la gestió del moment. L'AP-7 i l'AP-2 són estatals, i Jordi Puigneró en va demanar el traspàs a la ministra Raquel Sánchez en la trobada que van mantenir el 2 d'agost a Madrid -hi van acordar l'ampliació del Prat per valor de 1.700 milions d'euros-, però la C-32 i la C-33 són competència de la Generalitat. El Govern, tenint en compte que es va procedir al rescat de les radials de Madrid, iniciat el 2018 i que pot arribar als 4.000 milions d'euros, també posa sobre la taula que el rescat dels quatre peatges que es mantindran a Catalunya -tres trams de la C-16 i la part sud de la C-32- podria acostar-se als 1.500 milions d'euros.



De moment, però, la Generalitat es manté a l'expectativa sobre quin model s'aplicarà de pagament en aquelles vies que encara gaudeixin de concessió o de cara a la mobilitat futura. L'executiu aparca cada vegada més la via de la vinyeta -vigent en països europeus com Suïssa-, perquè només l'acceptaria si fos estatal, i està obert a altres solucions "tecnològiques". Fins que la Moncloa no plantegi model, però, res a dir.

4. Què diu la Moncloa?


De moment, no concreta quin model hi ha d'haver, un cop alliberades les carreteres. La ministra Sánchez ha dit aquest dimarts que el model serà "públic, just i homogeni territorialment", sense que "generi greuges" entre territoris de l'Estat". Un dels models que hi ha sobre la taula i que el govern espanyol veu amb bons ulls és aquell en què es pagui per ús. No ha tancat la porta la vinyeta. "Busquem un sistema de tarifes per ús, però no serà com un peatge. No té sentit que el manteniment passi pels pressupostos de l'Estat, perquè això fa que pagui tothom i no qui utilitzi la carretera", ha detallat aquest dimarts. En tot cas, l'alternativa es plantejarà en els propers mesos i s'intentarà buscar el consens. A partir d'aquesta mitjanit, no quedaran peatges en la xarxa de carreteres de l'Estat, però sí que en quedaran de titularitat de la Generalitat. 

5. Hi haurà més trànsit a les autopistes gratuïtes?


Caldrà veure quins són els efecte que té l'aixecament dels peatges en el comportament dels conductors. Una opció és que hi hagi més trànsit per la percepció que és més barat agafar el cotxe. Al llarg dels últims mesos, el Govern ha dut a terme una enquesta entre els usuaris de la C-32 i de la N-II al seu pas per tot el Maresme per saber quins serien els hàbits un cop aixecades les barreres de peatge. A la zona sud de la comarca es calcula que l'afluència cap a l'autopista serà molt rellevant, mentre que a Mataró i al nord serà menys voluminosa. La idea de Territori és que, amb el pas dels anys, al baix Maresme la nacional es converteixi en una via més urbana que interurbana. La inversió programada és de 120 milions d'euros en el període 2022-2026. Aniran destinats a un "projecte de pacificació" que haurien de servir per desplaçar usuaris cap a l'autopista i descongestionar la N-II.

A la C-33 sí que està previst un transvasament de circulació fins a Mollet des de la C-17, però no preveuen que passi el mateix a la zona de Granollers. En aquesta autopista les tasques de reacondicionament -treure els peatges troncals i també els accessos- no seran tan costoses com a la C-32. Davant la possibilitat que la caiguda de les barreres impliqui un creixement en l'ús del cotxe, la conselleria insisteix que cal "descarbonitzar" el transport, i que abans de la pandèmia tenien detectat un augment en el transport públic que després no s'ha acabat de consolidar. "El trànsit rodat és un dels principals emissors de Catalunya", destaca Puigneró. La resposta a si la gratuïtat implica més ús del cotxe arriba des d'aquest dimecres a mitjanit a l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i la C-33.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació