30
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
14:10h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha enviat aquest dilluns un avís a Pedro Sánchezquan queden poques setmanes per reprendre la taula de diàleg: si no hi ha "avenços", l'acord signat entre ERC i el PSC per situar Sánchez a la Moncloa a canvi de posar en marxa un mecanisme de negociació entre governs pot "saltar pels aires". En aquests termes s'ha expressat Aragonès en una entrevista al programa Els Matins de TV3 en la qual ha donat per fet que el president del govern espanyol participarà en la trobada de la setmana del 13 de setembre. L'agenda i l'ordre del dia, de fet, s'estan negociant directament amb la Moncloa. En els propers dies s'acabarà de perfilar qui integra les dues delegacions, que patiran canvis respecte el febrer del 2020.
En aquella ocasió hi va haver vuit dirigents per cada banda. En el cas català hi havia quatre membres del consell executiu -Quim Torra, Pere Aragonès, Alfred Bosch i Jordi Puigneró- i quatre dirigents de partit -Elsa Artadi, Josep Rius, Marta Vilalta i Josep Maria Jové. En el cas de l'Estat, els vuit membres eren integrants del consell de ministres. De la fotografia d'aquell moment, però, només tres d'ells continuen formant part de l'executiu. Són Sánchez, María Jesús Montero i Manuel Castells. En el cas català, per la reunió de la setmana del 13 de setembre només hi haurà membres del consell executiu, segons ha remarcat aquest dilluns Aragonès. Aquesta qüestió s'ha debatut internament entre el president i Puigneró, vicepresident i líder de Junts al Govern.
Els consellers de la formació que lidera Carles Puigdemont es van reunir aquest diumenge per preparar les prioritats del nou curs, que també estaran marcades per l'elaboració del pla de Govern, el projecte de pressupostos i també inversions com la de l'aeroport del Prat, pactada a l'agost però encara pendent de concrecions. L'executiu es torna a reunir aquest dimarts en la primera cita després de les vacances, i en els propers dies també s'ha de posar en marxa l'anomenat acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, del qual ja s'està definint el grup promotor. La intenció d'Aragonès és que aquest acord vagi més enllà de la majoria que defensa una sortida acordada al conflicte i l'amnistia per tots els encausats de la tardor del 2017.
En aquest sentit, el president de la Generalitat ha ressaltat que hi haurà d'haver un "recomençament" entre totes les parts per definir una nova etapa. Això passa per la via escocesa, segons Aragonès. Per això ha citat les novetats relacionades amb el Regne Unit i la demanda d'un segon referèndum per part de l'SNP i dels Verds de cara a aquesta legislatura a Escòcia. El govern britànic, de fet, ja ha obert la porta a permetre la votació si la demanen un 60% o més dels escocesos. "Això dona la possibilitat de guanyar a tothom", ha remarcat el dirigent d'ERC, que ha reclamat a l'Estat que "reconegui" l'existència d'un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Tot i que Aragonès ha indicat que "moltes vegades" s'han sentit "sols" en la demanda d'una sortida negociada al conflicte, ha volgut tancar qualsevol fissura existent amb Junts. "La posició del Govern serà compacta", ha apuntat sobre la relació entre els socis. Tot i això, al llarg de les últimes setmanes s'han expressat visions discrepants amb la taula, com és el cas de la verbalitzada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, al costat de Torra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Puigneró, en el mateix fòrum, va demanar no renunciar a la unilateralitat per tal de no perdre "força" negociadora davant l'Estat. Segons Aragonès, "ningú" aposta pel xoc.
"Volem un procediment acordat per votar quan abans millor", ha ressaltat el president de la Generalitat, que ha negat que l'existència d'un principi d'acord per ampliar l'aeroport del Prat amb l'horitzó del 2030 i la possibilitat de celebrar els Jocs Olímpics d'Hivern el mateix any no suposen una renúncia a la independència. Els pressupostos de la Generalitat, que Aragonès ha dit que vol acordar amb la CUP per revalidar la majoria amb la investidura, suposaran el primer repte de l'executiu al Parlament, perquè els anticapitalistes no veuen bé cap dels dos projectes.
Tampoc els va agradar la visita del major Josep Lluís Trapero a Madrid, en concret al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, per entregar condecoracions pendents a magistrats espanyols. Aquestes reunions van remoure el Govern i, molt especialment, la conselleria de l'Interior que lidera Joan Ignasi Elena, proposat per ERC. Preguntat sobre el futur de Trapero al capdavant dels Mossos, Aragonès ha indicat que té la seva "confiança" i que ningú li ha plantejat el relleu del major, que va ser restituït al novembre quan el conseller era Miquel Sàmper, de Junts.
En aquella ocasió hi va haver vuit dirigents per cada banda. En el cas català hi havia quatre membres del consell executiu -Quim Torra, Pere Aragonès, Alfred Bosch i Jordi Puigneró- i quatre dirigents de partit -Elsa Artadi, Josep Rius, Marta Vilalta i Josep Maria Jové. En el cas de l'Estat, els vuit membres eren integrants del consell de ministres. De la fotografia d'aquell moment, però, només tres d'ells continuen formant part de l'executiu. Són Sánchez, María Jesús Montero i Manuel Castells. En el cas català, per la reunió de la setmana del 13 de setembre només hi haurà membres del consell executiu, segons ha remarcat aquest dilluns Aragonès. Aquesta qüestió s'ha debatut internament entre el president i Puigneró, vicepresident i líder de Junts al Govern.
Els consellers de la formació que lidera Carles Puigdemont es van reunir aquest diumenge per preparar les prioritats del nou curs, que també estaran marcades per l'elaboració del pla de Govern, el projecte de pressupostos i també inversions com la de l'aeroport del Prat, pactada a l'agost però encara pendent de concrecions. L'executiu es torna a reunir aquest dimarts en la primera cita després de les vacances, i en els propers dies també s'ha de posar en marxa l'anomenat acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, del qual ja s'està definint el grup promotor. La intenció d'Aragonès és que aquest acord vagi més enllà de la majoria que defensa una sortida acordada al conflicte i l'amnistia per tots els encausats de la tardor del 2017.
En aquest sentit, el president de la Generalitat ha ressaltat que hi haurà d'haver un "recomençament" entre totes les parts per definir una nova etapa. Això passa per la via escocesa, segons Aragonès. Per això ha citat les novetats relacionades amb el Regne Unit i la demanda d'un segon referèndum per part de l'SNP i dels Verds de cara a aquesta legislatura a Escòcia. El govern britànic, de fet, ja ha obert la porta a permetre la votació si la demanen un 60% o més dels escocesos. "Això dona la possibilitat de guanyar a tothom", ha remarcat el dirigent d'ERC, que ha reclamat a l'Estat que "reconegui" l'existència d'un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Tot i que Aragonès ha indicat que "moltes vegades" s'han sentit "sols" en la demanda d'una sortida negociada al conflicte, ha volgut tancar qualsevol fissura existent amb Junts. "La posició del Govern serà compacta", ha apuntat sobre la relació entre els socis. Tot i això, al llarg de les últimes setmanes s'han expressat visions discrepants amb la taula, com és el cas de la verbalitzada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, al costat de Torra a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Puigneró, en el mateix fòrum, va demanar no renunciar a la unilateralitat per tal de no perdre "força" negociadora davant l'Estat. Segons Aragonès, "ningú" aposta pel xoc.
"Volem un procediment acordat per votar quan abans millor", ha ressaltat el president de la Generalitat, que ha negat que l'existència d'un principi d'acord per ampliar l'aeroport del Prat amb l'horitzó del 2030 i la possibilitat de celebrar els Jocs Olímpics d'Hivern el mateix any no suposen una renúncia a la independència. Els pressupostos de la Generalitat, que Aragonès ha dit que vol acordar amb la CUP per revalidar la majoria amb la investidura, suposaran el primer repte de l'executiu al Parlament, perquè els anticapitalistes no veuen bé cap dels dos projectes.
Tampoc els va agradar la visita del major Josep Lluís Trapero a Madrid, en concret al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, per entregar condecoracions pendents a magistrats espanyols. Aquestes reunions van remoure el Govern i, molt especialment, la conselleria de l'Interior que lidera Joan Ignasi Elena, proposat per ERC. Preguntat sobre el futur de Trapero al capdavant dels Mossos, Aragonès ha indicat que té la seva "confiança" i que ningú li ha plantejat el relleu del major, que va ser restituït al novembre quan el conseller era Miquel Sàmper, de Junts.