Afganistan

L'Afganistan, la primera gran taca de Joe Biden

El president nord-americà afronta la crisi més greu del seu mandat mentre intenta deixar enrere una guerra impopular i endreçar els problemes interiors, de la pandèmia a l'economia

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 29 d'agost de 2021 a les 15:47 |
Joe Biden, reunit amb el seu equip de seguretat nacional. | @WhiteHouse
L'operació de sortida dels Estats Units de l'Afganistan s'ha convertit en la primera gran crisi internacional que ha d'afrontar l'Administració Biden. Quan fa poc més de mig any que el líder demòcrata va assumir la presidència dels EUA, Washington ha d'entomar una situació imprevista: l'ensulsiada de l'estat afganès construït per la potència ocupant després de vint anys i una ofensiva terrorista que fa encara més humiliant la imatge de la sortida. Tot això emmarcat per la victòria rotunda dels talibans.


Sobre el despatx de Biden a la Sala Oval de la Casa Blanca ja hi ha els cossos de més d'una desena de marines nord-americans després d'un atemptat que ha deixat 170 morts. La crisi a Kabul, a més, ha desbaratat l'agenda del president nord-americà, que vol estar centrada tan sols en la recuperació econòmica i la superació de la pandèmia. Tot pensant en les eleccions del 2024 -i les parlamentàries de mig mandat, el novembre del 2022- i el fantasma d'un amenaçador retorn de Donald Trump. Aquestes són cinc claus que ajuden a interpretar el que està passant a Kabul.

1. La guerra dels quatre presidents


"No passaré la responsabilitat de sortir de l'Afganistan a un cinquè president", va assegurar Biden en un missatge als nord-americans en què va explicar les raons per les quals els EUA abandonarien el país asiàtic. L'ocupació de l'Afganistan per part nord-americana va començar a finals del 2021, quan el govern dels talibans es va negar a lliurar Ossama Bin Laden a Washington després de l'atac de l'11-S. La guerra va anar in crescendo i, malgrat les declaracions dels diversos presidents, la presència nord-americana va passar de 10.000 a 30.000 efectius durant els vuit anys de presidència de George Bush (2000-2008), el primer líder que va iniciar la campanya afganesa. 

Després, Barack Obama (2008-16) va anunciar una retirada però la pressió del Pentàgon i la resistència dels talibans van fer que la xifra de tropes sobre el terreny arribés als 100.000. No va ser fins al 2014 que Obama va declarar la fi de l'etapa de la fase de combat per passar a una altra de "assessorament" al govern de Kabul. En les discussions internes dins l'Administració, el vicepresident Biden va alinear-se sempre en favor d'una sortida.


2. Trump i el pacte amb el diable


Trump va prometre abandonar l'Afganistan. De mentalitat aïllacionista, va fer dels fracassos de les campanyes militars un dels seus cavalls de batalla contra un establishment fracassat. Amb ell, les tropes es van reduir, però fins al darrer any de mandat no es va atrevir a una sortida nítida. Va ser el febrer del 2020 quan el seu secretari d'Estat, Mike Pompeo, va signar els Acords de Doha (Qatar). Amb qui? Amb Abdul Ghani Baradar, un dels homes forts dels talibans, a qui prèviament havien aconseguit que el Pakistan deixés en llibertat. 

El compromís amb Baradar era clar: el maig del 2021, els EUA marxarien, amb la paraula que Kabul deixaria de ser un santuari del terrorisme islamista. La política freda s'imposava per damunt d'ideologies. La figura de Baradar emergia com la d'un suposat "moderat". Una imatge que el temps dirà si tenia base o era un sarcasme cruel.  

3. Un conflicte impopular

 
El pes de l'opinió pública nord-americana ha estat un element decisiu en la decisió de marxar de l'Afganistan. El percentatge de partidaris d'abandonar el país havia arribat a ser del 70% el juliol passat. El desori a l'aeroport de Kabul ha reduït aquest marge i ha dut Biden a una pèrdua de popularitat (que aquests dies frega el 46-47%). Però el balanç de vint anys de guerra han fet que la causa de la presència a l'Afganistan sigui impopular: 150.000 morts, la immensa majoria afganesos, 2.500 soldats nord-americans morts i una despesa de guerra per als EUA d'uns dos bilions de dòlars.
  

4. La decisió de Biden


Així les coses, Biden ha hagut de prendre una decisió: mantenir una presència de baixa intensitat (en aquests moments eren uns 2.500 soldats) amb el risc de patir accions terroristes o marxar, conscients que això lliurava el país als talibans. En aquesta tessitura, els acords de Doha i ara la decisió de sortir tenen la seva lògica, però al cost de deixar la societat afganesa en mans d'un règim teocràtic.

Biden, un home que va arribar al Senat fa 49 anys, en plena Guerra del Vietnam, s'ha fet fort en la decisió de sortir, empassant-se la imatge d'una renúncia. L'operació final ha delatat un munt de nyaps, el més greu de tots és la incapacitat, de Bush a Biden, de construir un estat afganès de certa consistència. La rapidesa amb què els talibans han avançat mostra greus errors d'informació i ha dificultat l'operació d'evacuar tot el personal que ha treballat per als ocupants, així com totes les persones que poden estar en perill davant dels talibans. D'altra banda, s'han evacuat en pocs dies més de 80.000 persones, una xifra molt elevada. 

5. Pensar en el 2024


Definirà la crisi afganesa la presidència de Biden? Els analistes nord-americans es pregunten aquests dies els efectes del fracàs a l'Àsia Central. Històricament, poques crisis internacionals han decidit unes eleccions als EUA. Però el populisme trumpià va erigir part de la seva base amb una crítica a les guerres exteriors. I Biden ha volgut evitar tornar als anys de Biden i Obama, enfangats en aquella zona. Si el triomf talibà es tradueix en un increment dels atacs contra els EUA, la decisió del president demòcrata li passarà factura.

De moment, demòcrates i republicans calculen. Trump espera esdeveniments: si l'Administració Biden s'incendia, les seves opcions de tornar s'incrementen. La primera gran batalla serà el novembre del 2022 per al control del Congrés. Biden té una estratègia al cap: deixar enrere l'Afganistan, mentre avança la vacunació i es reforça l'economia. Endreçar la casa, mentre es prepara per crisis globals encara més greus. Si pot encaixar totes les peces, contenint el perill d'un xoc amb la Xina (potser Taiwan?), les seves opcions, les de Kamala Harris o de qui sigui el candidat demòcrata el 2024, s'enlairaran. I els republicans hauran de repensar estratègies, intentant bandejar Trump.        

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació