31
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
17:01h
L'escena és habitual: l'asfalt de l'autopista va guanyant espai cap als extrems, apareixen les senyals per reduir la velocitat i, cap al fons, ja s'hi veuen les barreres de peatge. El conductor abaixa la finestra, treu la mà i, amb més o menys destresa, caça el tiquet o bé encabeix la targeta de crèdit a l'espai destinat per pagar. A partir d'aquest dimecres, els usuaris que transiten per l'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33 ja no ho han de fer més. A les dotze de la nit decauran definitivament les concessions no renovades i s'hi podrà circular sense haver de pagar. Com serà la mobilitat?
El Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori porta mesos planificant la gestió del moment. L'AP-7 i l'AP-2 són estatals -Jordi Puigneró en va demanar el traspàs a la ministra Raquel Sánchez en la trobada que van mantenir el 2 d'agost a Madrid, en la qual van acordar l'ampliació del Prat per valor de 1.700 milions d'euros-, però la C-32 i la C-33 són competència de la Generalitat. "Celebrem la fi d'aquest model", assegura el vicepresident de la Generalitat, que en declaracions als mitjans insisteix que els peatges també han estat un "espoli" per a la ciutadania catalana en la mesura que aquesta via, a Espanya, ha estat pràcticament inexistent per la mobilitat.
Quines seran les afectacions immediates en la mobilitat? A les 00.00 de dimecres s'aixecaran les barreres i els conductors que passin per la zona del peatge, ja en desús, hauran de circular a només 30 quilòmetres per hora. Es trobaran les barreres aixecades, i podran passar sense pagar ni un euro. Al llarg dels propers mesos, com a molt tard, fins el juny de l'any vinent, es procedirà a la demolició de les estructures troncals dels peatges i també dels accessos i sortides repartits pels trams d'autopista. El manteniment de la C-32 i de la C-33 està quantificat en sis milions d'euros -un euro per persona cada any- i les obres previstes costaran 7,5 milions. Totes aquestes xifres aniran a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, pendents d'elaboració.
El Govern, tenint en compte que es va procedir al rescat de les radials de Madrid, iniciat el 2018 i que pot arribar als 4.000 milions d'euros, també posa sobre la taula que el rescat dels quatre peatges que es mantindran a Catalunya -tres trams de la C-16 i la part sud de la C-32- podria acostar-se als 1.500 milions d'euros. De moment, però, la Generalitat es manté a l'expectativa sobre quin model s'aplicarà de pagament en aquelles vies que encara gaudeixin de concessió o de cara a la mobilitat futura. L'executiu aparca cada vegada més la via de la vinyeta -vigent en països europeus com Suïssa i que l'exconseller Josep Rull va plantejar en més d'una ocasió-, i età obert a altres solucions "tecnològiques". Fins que l'Estat no plantegi model, però, res a dir.
De moment, les àrees de servei -una a la C-33 i dues a la C-32- han rebut autorització per continuar funcionant com fins ara, almenys de manera provisional. "Des del punt de vista de l'usuari, no es notarà res. L'únic canvi és que es veuran eliminats els rastres dels peatges", assenyala Ricard Font, secretari general de Vicepresidència. Cada cinc anys s'hauran d'invertir 15 milions d'euros per al manteniment extraordinari, que passa per tornar a asfaltar les vies. Un cop decaiguts els peatges, a Catalunya hi ha només 120 quilòmetres de pagament d'un total de 676 quilòmetres d'autopista.
Un estudi per reformular la mobilitat a la C-32
Al llarg dels últims mesos, la conselleria ha dut a terme una enquesta entre els usuaris de la C-32 i de la N-II al seu pas per tot el Maresme per saber quins serien els hàbits un cop aixecades les barreres de peatge. A la zona sud de la comarca es calcula que l'afluència cap a l'autopista serà molt rellevant, mentre que a Mataró i al nord serà menys voluminosa. La idea de Territori és que, amb el pas dels anys, al baix Maresme la nacional es converteixi en una via més urbana que interurbana. La inversió programada és de 120 milions d'euros en el període 2022-2026.
Aniran destinats a un "projecte de pacificació" amb rotondes i un carril bici previst que haurien de servir per desplaçar usuaris cap a l'autopista i descongestionar la N-II. A la C-33 sí que està previst un transvasament de circulació fins a Mollet des de la C-17, però no preveuen que passi el mateix a la zona de Granollers. En aquesta autopista les tasques de reacondicionament -treure els peatges troncals i també els accessos- no seran tan costoses com a la C-32. "Els peatges explícits han costat diners als ciutadans", assenyala Puigneró, que indica que les bonificacions a les autopistes eren de 75 milions d'euros anuals i ara passaran a situar-se entre els 60 i els 65 milions.
Davant la possibilitat que la caiguda de les barreres impliqui un creixement en l'ús del cotxe, la conselleria insisteix que cal "descarbonitzar" el transport, i que abans de la pandèmia tenien detectat un augment en el transport públic que després no s'ha acabat de consolidar. "El trànsit rodat és un dels principals emissors de Catalunya", destaca Puigneró. La resposta a si la gratuïtat implica més ús del cotxe arriba des d'aquest dimecres a mitjanit a l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i la C-33.
El Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori porta mesos planificant la gestió del moment. L'AP-7 i l'AP-2 són estatals -Jordi Puigneró en va demanar el traspàs a la ministra Raquel Sánchez en la trobada que van mantenir el 2 d'agost a Madrid, en la qual van acordar l'ampliació del Prat per valor de 1.700 milions d'euros-, però la C-32 i la C-33 són competència de la Generalitat. "Celebrem la fi d'aquest model", assegura el vicepresident de la Generalitat, que en declaracions als mitjans insisteix que els peatges també han estat un "espoli" per a la ciutadania catalana en la mesura que aquesta via, a Espanya, ha estat pràcticament inexistent per la mobilitat.
Quines seran les afectacions immediates en la mobilitat? A les 00.00 de dimecres s'aixecaran les barreres i els conductors que passin per la zona del peatge, ja en desús, hauran de circular a només 30 quilòmetres per hora. Es trobaran les barreres aixecades, i podran passar sense pagar ni un euro. Al llarg dels propers mesos, com a molt tard, fins el juny de l'any vinent, es procedirà a la demolició de les estructures troncals dels peatges i també dels accessos i sortides repartits pels trams d'autopista. El manteniment de la C-32 i de la C-33 està quantificat en sis milions d'euros -un euro per persona cada any- i les obres previstes costaran 7,5 milions. Totes aquestes xifres aniran a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, pendents d'elaboració.
El Govern, tenint en compte que es va procedir al rescat de les radials de Madrid, iniciat el 2018 i que pot arribar als 4.000 milions d'euros, també posa sobre la taula que el rescat dels quatre peatges que es mantindran a Catalunya -tres trams de la C-16 i la part sud de la C-32- podria acostar-se als 1.500 milions d'euros. De moment, però, la Generalitat es manté a l'expectativa sobre quin model s'aplicarà de pagament en aquelles vies que encara gaudeixin de concessió o de cara a la mobilitat futura. L'executiu aparca cada vegada més la via de la vinyeta -vigent en països europeus com Suïssa i que l'exconseller Josep Rull va plantejar en més d'una ocasió-, i età obert a altres solucions "tecnològiques". Fins que l'Estat no plantegi model, però, res a dir.
De moment, les àrees de servei -una a la C-33 i dues a la C-32- han rebut autorització per continuar funcionant com fins ara, almenys de manera provisional. "Des del punt de vista de l'usuari, no es notarà res. L'únic canvi és que es veuran eliminats els rastres dels peatges", assenyala Ricard Font, secretari general de Vicepresidència. Cada cinc anys s'hauran d'invertir 15 milions d'euros per al manteniment extraordinari, que passa per tornar a asfaltar les vies. Un cop decaiguts els peatges, a Catalunya hi ha només 120 quilòmetres de pagament d'un total de 676 quilòmetres d'autopista.
Un estudi per reformular la mobilitat a la C-32
Al llarg dels últims mesos, la conselleria ha dut a terme una enquesta entre els usuaris de la C-32 i de la N-II al seu pas per tot el Maresme per saber quins serien els hàbits un cop aixecades les barreres de peatge. A la zona sud de la comarca es calcula que l'afluència cap a l'autopista serà molt rellevant, mentre que a Mataró i al nord serà menys voluminosa. La idea de Territori és que, amb el pas dels anys, al baix Maresme la nacional es converteixi en una via més urbana que interurbana. La inversió programada és de 120 milions d'euros en el període 2022-2026.
Aniran destinats a un "projecte de pacificació" amb rotondes i un carril bici previst que haurien de servir per desplaçar usuaris cap a l'autopista i descongestionar la N-II. A la C-33 sí que està previst un transvasament de circulació fins a Mollet des de la C-17, però no preveuen que passi el mateix a la zona de Granollers. En aquesta autopista les tasques de reacondicionament -treure els peatges troncals i també els accessos- no seran tan costoses com a la C-32. "Els peatges explícits han costat diners als ciutadans", assenyala Puigneró, que indica que les bonificacions a les autopistes eren de 75 milions d'euros anuals i ara passaran a situar-se entre els 60 i els 65 milions.
Davant la possibilitat que la caiguda de les barreres impliqui un creixement en l'ús del cotxe, la conselleria insisteix que cal "descarbonitzar" el transport, i que abans de la pandèmia tenien detectat un augment en el transport públic que després no s'ha acabat de consolidar. "El trànsit rodat és un dels principals emissors de Catalunya", destaca Puigneró. La resposta a si la gratuïtat implica més ús del cotxe arriba des d'aquest dimecres a mitjanit a l'AP-7, l'AP-2, la C-32 nord i la C-33.