18
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
20
d'agost
a les
17:33h
Pocs personatges condensen amb més precisió les contradiccions viscudes la tardor del 2017. Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, va passar en poques setmanes de convertir-se en un heroi nacional per la resposta als atemptats del 17-A a ser vist, per part de l'independentisme, com un element indispensable per mantenir l'ordenament constitucional a Catalunya després de la declaració d'independència del 27-O. Una percepció que es va exacerbar quan, davant del jutge Manuel Marchena, va revelar l'existència d'un pla per detenir Carles Puigdemont i tot el Govern de l'1-O si així ho hagués demanat la justícia, un cop proclamada la República. La verbalització de la iniciativa va posar fi al miratge d'uns Mossos al servei de la independència.
Això no li va evitar haver de sotmetre's a l'escrutini judicial davant l'Audiència Nacional, on va ser acusat de rebel·lió al costat de la cúpula que liderava la conselleria d'Interior en l'etapa del referèndum. L'absolució, que va suposar un cop dur al relat elaborat per l'Estat amb el qual es pretenia fortificar el concepte de cop d'Estat a Catalunya per definir els dies més àlgids del procés, li va permetre esquivar la presó i repensar el seu futur, que acabaria passant per un retorn al capdavant dels Mossos. El gest va arribar el 12 de novembre, amb Miquel Sàmper com a conseller d'Interior -portava només dos mesos al càrrec després de substituir Miquel Buch- i ja amb Quim Torra, inhabilitat, fora de Palau. Trapero és l'únic alt càrrec restituït dels cessats pel 155.
El seu paper, especialment per tot allò vinculat al procés, sempre ha estat controvertit. Sempre va deixar clar davant Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn que els Mossos farien complir la llei -espanyola- i que no hi podien comptar a l'hora de desplegar una independència que, finalment, només es va proclamar. L'Estat, però, el tenia identificat com un objectiu a abatre, sobretot des que va protestar pel nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a líder de totes les forces policials en vigílies de l'1-O. El malestar de Trapero tenia més a veure amb una qüestió -quasi personal- de cadena de comandament que no pas amb una desavinença profunda sobre el caràcter legal del referèndum, tombat pel Tribunal Constitucional.
Des que va ser restituït només ha concedit una entrevista a TV3 i ha mantingut un perfil baix, fins i tot quan sectors de l'independentisme van posar el crit al cel pel desplegament policial durant les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél, just després de les eleccions del 14-F i en plenes negociacions per formar Govern. Aquest perfil discret, però, no ha evitat que transcendís -a través d'una informació del diari La Razón- que fa unes setmanes visités el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Palau de la Zarzuela, centre neuràlgic de la monarquia espanyola. Diversos mitjans han informat, però, que aquesta última plaça no va ser visitada per Trapero.
Les tres institucions, en tot cas, són al cor del combat de l'Estat contra l'independentisme. El Suprem és on s'hi va jutjar tot allò relacionat amb el referèndum i la declaració d'independència, una vista oral de quatre mesos en els quals es va fer l'autòpsia als dies més elèctrics del procés. L'Audiència Nacional és el tribunal que va jutjar -i absoldre- Trapero, però també on s'hi investiga el Tsunami Democràtic, la iniciativa apadrinada per partits i entitats que va provar de recollir la indignació per la sentència de l'1-O a través del lema Sit and talk. I la Zarzuela? Hi resideix Felip VI, que el 3 d'octubre del 2017 va anticipar la intervenció de l'autonomia amb un discurs que va provocar una cicatriu emocional amb Catalunya lluny de ser curada.
Reunions a Madrid sense el coneixement d'Interior
Tan rellevant és que Trapero visités aquestes institucions com el fet, segons les fonts consultades per NacióDigital, que ho fes sense el coneixement de la conselleria d'Interior que comanda Joan Ignasi Elena, independent nomenat per ERC. Al departament estan convençuts que hi ha un motiu per les visites a Madrid, però no n'estaven al corrent. Els equilibris són una constant en la carrera del major, que va arribar al càrrec quan el conseller era Ramon Espadaler. Va continuar amb Jordi Jané i Joaquim Forn, va conviure amb Sàmper i ara comparteix espai amb Elena.
Amb una relació fluïda amb la resta de forces de seguretat, no ha tingut impediment en saludar protocol·làriament Felip VI dues vegades en tres mesos. Primer, en una visita del cap d'Estat a la fàbrica de Seat a Martorell, acte en el qual l'executiu català, encara en funcions, va declinar enviar cap representant. Després, en l'obertura de les jornades del Cercle d'Economia a l'Hotel W de Barcelona, escenari d'una trobada freda entre Pere Aragonès, ja investit com a president, i el monarca espanyol.
ERC portava mesos preparant-se per assumir Interior i, un cop format el Govern, Trapero -absent aquest dimarts en l'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A- continua al capdavant dels Mossos. En l'entrevista a TV3, l'única concedida els últims quatre anys, entonava una versió particular del lema Ho tornarem a fer que tanta fortuna ha fet -sense necessitat de ser concretat- entre l'independentisme: "El meu posicionament seria el mateix que al 2017, que és el compliment de la llei, que és allò a què estem obligats". Quatre anys i una restitució després del referèndum de l'1-O, Trapero no abandona els equilibris. A Madrid, i també a Barcelona.
Això no li va evitar haver de sotmetre's a l'escrutini judicial davant l'Audiència Nacional, on va ser acusat de rebel·lió al costat de la cúpula que liderava la conselleria d'Interior en l'etapa del referèndum. L'absolució, que va suposar un cop dur al relat elaborat per l'Estat amb el qual es pretenia fortificar el concepte de cop d'Estat a Catalunya per definir els dies més àlgids del procés, li va permetre esquivar la presó i repensar el seu futur, que acabaria passant per un retorn al capdavant dels Mossos. El gest va arribar el 12 de novembre, amb Miquel Sàmper com a conseller d'Interior -portava només dos mesos al càrrec després de substituir Miquel Buch- i ja amb Quim Torra, inhabilitat, fora de Palau. Trapero és l'únic alt càrrec restituït dels cessats pel 155.
El seu paper, especialment per tot allò vinculat al procés, sempre ha estat controvertit. Sempre va deixar clar davant Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn que els Mossos farien complir la llei -espanyola- i que no hi podien comptar a l'hora de desplegar una independència que, finalment, només es va proclamar. L'Estat, però, el tenia identificat com un objectiu a abatre, sobretot des que va protestar pel nomenament de Diego Pérez de los Cobos com a líder de totes les forces policials en vigílies de l'1-O. El malestar de Trapero tenia més a veure amb una qüestió -quasi personal- de cadena de comandament que no pas amb una desavinença profunda sobre el caràcter legal del referèndum, tombat pel Tribunal Constitucional.
Des que va ser restituït només ha concedit una entrevista a TV3 i ha mantingut un perfil baix, fins i tot quan sectors de l'independentisme van posar el crit al cel pel desplegament policial durant les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél, just després de les eleccions del 14-F i en plenes negociacions per formar Govern. Aquest perfil discret, però, no ha evitat que transcendís -a través d'una informació del diari La Razón- que fa unes setmanes visités el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Palau de la Zarzuela, centre neuràlgic de la monarquia espanyola. Diversos mitjans han informat, però, que aquesta última plaça no va ser visitada per Trapero.
Les tres institucions, en tot cas, són al cor del combat de l'Estat contra l'independentisme. El Suprem és on s'hi va jutjar tot allò relacionat amb el referèndum i la declaració d'independència, una vista oral de quatre mesos en els quals es va fer l'autòpsia als dies més elèctrics del procés. L'Audiència Nacional és el tribunal que va jutjar -i absoldre- Trapero, però també on s'hi investiga el Tsunami Democràtic, la iniciativa apadrinada per partits i entitats que va provar de recollir la indignació per la sentència de l'1-O a través del lema Sit and talk. I la Zarzuela? Hi resideix Felip VI, que el 3 d'octubre del 2017 va anticipar la intervenció de l'autonomia amb un discurs que va provocar una cicatriu emocional amb Catalunya lluny de ser curada.
Reunions a Madrid sense el coneixement d'Interior
Tan rellevant és que Trapero visités aquestes institucions com el fet, segons les fonts consultades per NacióDigital, que ho fes sense el coneixement de la conselleria d'Interior que comanda Joan Ignasi Elena, independent nomenat per ERC. Al departament estan convençuts que hi ha un motiu per les visites a Madrid, però no n'estaven al corrent. Els equilibris són una constant en la carrera del major, que va arribar al càrrec quan el conseller era Ramon Espadaler. Va continuar amb Jordi Jané i Joaquim Forn, va conviure amb Sàmper i ara comparteix espai amb Elena.
Amb una relació fluïda amb la resta de forces de seguretat, no ha tingut impediment en saludar protocol·làriament Felip VI dues vegades en tres mesos. Primer, en una visita del cap d'Estat a la fàbrica de Seat a Martorell, acte en el qual l'executiu català, encara en funcions, va declinar enviar cap representant. Després, en l'obertura de les jornades del Cercle d'Economia a l'Hotel W de Barcelona, escenari d'una trobada freda entre Pere Aragonès, ja investit com a president, i el monarca espanyol.
ERC portava mesos preparant-se per assumir Interior i, un cop format el Govern, Trapero -absent aquest dimarts en l'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A- continua al capdavant dels Mossos. En l'entrevista a TV3, l'única concedida els últims quatre anys, entonava una versió particular del lema Ho tornarem a fer que tanta fortuna ha fet -sense necessitat de ser concretat- entre l'independentisme: "El meu posicionament seria el mateix que al 2017, que és el compliment de la llei, que és allò a què estem obligats". Quatre anys i una restitució després del referèndum de l'1-O, Trapero no abandona els equilibris. A Madrid, i també a Barcelona.