ampliació de l'aeroport

El Govern es conjura per preservar l'entorn natural del Prat al pla director

L'executiu assegura que el pla d'inversions d'AENA de setembre només recollirà els 1.700 milions i no l'afectació, que espera negociar d'acord amb els paràmetres europeus i amb capacitat de condicionar

per Ferran Casas, Barcelona, Catalunya | 4 d'agost de 2021 a les 21:00 |
Pere Aragonès i Jordi Puigneró, el dia de la presa de possessió del Govern. | Europa Press
L'acord per ampliar l'aeroport del Prat ha remogut, en el final de curs polític, els fonaments del Govern. Han encès les alarmes el fet que el pacte tancat per Jordi Puigneró amb la ministra Raquel Sánchez es filtrés abans d'hora -s'havia d'explicar dimarts, però Madrid tenia pressa per difondre-ho dilluns i tapar una reunió de la comissió bilateral sense grans acords-; la incomoditat per l'aval de Pere Aragonès en sectors del seu partit, ERC, singularment al Baix Llobregat; i el qüestionament de la CUP, el soci de referència de l'executiu. Les veus crítiques posicionades obertament en contra de l'ampliació de l'aeroport, que inclouen també l'expresident Quim Torra, esgrimeixen una qüestió ambiental i l'aposta que, entenen, implica pel turisme massiu.

La visió que tenen Aragonès i Puigneró és diferent. Un i altre defensen, i també ho faran internament, l'acord per evitar un bloqueig que impliqués perdre la inversió i creuen que, en la concreció, podran blindar el respecte a l'entorn natural del Prat. La gran batalla, afirmen tant a Palau com a Vicepresidència, caldrà lliurar-la en la redacció del Pla Director de l'aeroport, que s'ha d'abordar els pròxims anys i en concretarà l'ampliació.



En la negociació entre el Departament de Polítiques Digitals i Territori i el ministeri de Transport s'ha assegurat que s'hi consigni la inversió de 1.700 milions a Barcelona, però no el detall de l'ampliació. Així hauria de quedar recollit, segons que expliquen, al DORA, el pla d'inversions d'AENA, l'empresa de majoria pública que gestiona els aeroports espanyols. Afirmen que la negociació ha garantit la quantitat econòmica i la connexió amb TGV amb els aeroports de Girona i Reus, però que no hi ha cap concreció sobre quina afectació tindrà l'ampliació sobre la Ricarda i si aquesta ha d'impactar o no en les pistes.


Segons detallen des del departament de Puigneró, es tractava senzillament de "no dir que no als diners" perquè, si es rebutjava l'acord, la inversió a Barcelona "no s'hagués inclòs" al DORA, el qual s'aprovarà al consell de ministres del 30 de setembre. "I si Barcelona no vol un aeroport intercontinental, la inversió hauria anat segurament a Madrid, que ja ho és", afirmen recordant també que l'Estat és el primer interessat en "revalorar una infraestructura de la seva propietat". I desafien els comuns a pressionar per un DORA o un pla director diferent "amb els seus ministres a Madrid". 

Les converses entre Aragonès i Puigneró han estat constants aquests dies. Un i altre són conscients de fins a quin punt l'assumpte crea malestar i contradiccions per més que, a la reunió de la taula institucional de l'aeroport de juny, el Govern ja afirmés que era partidari de l'ampliació. L'executiu envia un missatge tranquil·litzador afirmant que la taula tècnica que es va acordar crear amb totes les administracions implicades seguirà activa i que s'ha convocat per al setembre i l'octubre.


L'acord que van tancar Puigneró i la ministra no està escrit, però inclou els 1.700 milions i la connexió en TGV. També que l'ampliació haurà d'estar supervisada per les institucions europees. De fet, l'estany de la Ricarda està integrat dins la Xarxa Natura 2000 i, per tant, cal el vist-i-plau europeu per actuar-hi.

La Generalitat es pronunciarà davant la UE


La Generalitat és la que gestiona la conservació d'aquests espais a Catalunya i haurà d'elevar un informe a les institucions europees, el qual se sumarà als que haurà de preparar el ministeri per justificar l'obra perquè Brussel·les es pronunciï en el marc de la redacció del pla director del Prat. "I serà aleshores, i poden passar anys, quan es decidirà si cal actuar sobre 100 metres, 200 o els que siguin si és que cal tocar-ne algun", afirmen. Un debat que a Palau tenen molt interès que es faci a la taula tècnica que es va acordar formar el passat mes de juny.
 

L'estany de La Ricarda Foto: ACN


Per ara, el Govern tanca files i n'està segur que l'obra tindrà un impacte ambiental mínim. Una altra cosa és el debat -que s'intueix bizantí- sobre si calia o no ampliar el Prat per tenir un aeroport intercontinental, fins a quin punt això condiciona el model econòmic, i la titularitat de la infraestructura, que l'Estat es nega a transferir fa anys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació