08
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
10
d'agost
a les
16:58h
La Generalitat ha aprovat injectar 19 milions al Circuit de Catalunya per tapar les pèrdues d'aquest 2021. La primera transferència, d'11,1 milions, es va aprovar al consell executiu del 13 de juliol i va ser publicitada entre els acords de govern junt amb la llum verda per iniciar la negociació per renovar el contracte de Fórmula 1 i MotoGP. Una setmana més tard, però, el consell executiu va avalar dos ingressos més per un total de 7,9 milions d'euros que ja no van ser difosos llavors entre la premsa, però sí dies més tard al portal de transparència.
Des del Departament d'Empresa i Ocupació, en mans de Roger Torrent, s'argumenta que, com cada any, el Govern cobreix la previsió de pèrdues del Circuit de Catalunya -l'empresa pública que gestiona el Circuit de Montmeló-, la qual aquest any ascendia a 19 milions. Aquest cop, afegeix, s'havia acordat amb el Departament d'Economia i Hisenda que 11,1 milions procedissin del fons de contingència per a imprevistos i 7,9 milions més d'Empresa i Treball, un fet que hauria provocat que les tramitacions no triguessin el mateix i, per tant, que el Govern les hagués de validar en dues reunions successives.
Els propietaris de la Fórmula 1, de fet, segellen anualment un aval de prop de 25 milions amb la Generalitat pel qual aquesta es compromet a transferir els recursos per tapar les pèrdues de l'organització de l'esdeveniment, que sempre és deficitari. I aquest 2021, amb l'anul·lació d'alguns premis i la celebració d'altres a porta tancada a causa de la pandèmia de coronavirus, ho ha estat especialment i això ha dut a una aportació especialment generosa de l'executiu català.
Pel que fa als 7,9 milions provinents d'Empresa i Treball, s'han repartit en dues transferències. Per una banda, 5 milions surten del pressupost d'Avançsa -empresa pública dedicada a la promoció i reconversió industrial-, mentre que els altres 2,9 milions arriben de l'Institut Català de Finances (ICF) i d'un programa sobre emprenedoria que ja ha finalitzat. Des del Departament s'assegura, en tot cas, que els recursos d'Avançsa ja no s'havien d'executar aquest any i, per tant, l'operació no limitaria la seva capacitat de suport empresarial i, pel que fa a l'ICF, es tractaria d'una partida compromesa per a un aval que no hauria estat finalment necessari.
Exigències per renovar
La situació del Circuit de Catalunya és delicada, ja que el contracte per organitzar la Fórmula 1 a Montmeló està a l'aire després que expirés el 2019 i, per als següents dos anys de pandèmia, se subscrivissin pròrrogues anuals. La voluntat del Govern és arribar a un acord per donar estabilitat al premi "a mitjà o a llarg termini" i vincular-ho a un nou pla estratègic del Circuit, pel que fa al projecte, la infraestructura i el model de gestió. La contrapart, per quedar-se, reclamaria inversions per valor d'entre 70 i 80 milions a la Generalitat, segons va publicar La Vanguardia.
El problema és que el Circuit de Catalunya genera pèrdues des del 2009, a causa de la crisi econòmica i la fi de la febre per Fernando Alonso, havent acumulat des de llavors i fins al 2019 un dèficit de més de 50 milions que ha hagut de tapar sobretot la Generalitat, tot i que també arriben recursos de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació i un gruix de la recaptació de la taxa turística. L'executiu català, de fet, és propietari de prop del 80% del Circuit, amb el Racc i l'Ajuntament de Montmeló com a socis minoritaris.
En tot cas, el Govern ha assegurat en diverses ocasions que aquesta instal·lació generaria un impacte econòmic de prop de 340 milions anuals, a més dels rèdits d'imatge per al país. Algunes de les vies explorades per tapar la sagnia -per ara infructuosament- passen per una major implicació del sector privat que es beneficia del turisme vinculat a aquest esport i també que l'Estat hi aportés recursos. El govern espanyol no abona ni un euro al Circuit, malgrat que, dels 42 milions que aquest genera en impostos anualment, 35 milions anirien cap a Madrid.
Irregularitats en la gestió
A més dels números vermells permanents de la instal·lació, diversos estudis han fet aflorar nombroses irregularitats en la seva gestió que han dificultat l'abordatge del seu futur. La Intervenció General de la Generalitat va detectar el 2020 retribucions no reconegudes en el conveni per un import de més de 700.000 euros o contractacions a través d'empreses de treball temporal no permeses al sector públic.
El maig del 2021 s'hi sumava la Sindicatura de Comptes, que en un informe ratificava aquestes deficiències i n'afegia d'altres, com l'incompliment per part de Racc i l'Ajuntament de Montmeló de l'acord pel qual es cobririen solidàriament les pèrdues, una responsabilitat que ha afrontat en solitari la Generalitat. El Racc, a més, cobrava uns 50.000 euros anuals al Circuit en concepte d'"assessorament o direcció esportiva" no formalitzats enlloc i que podria tractar-se d'un sou del director esportiu del club automobilístic cobrat sense contracte.
Les potencialitats de l'entorn
En paral·lel, però, la Cambra de Comerç del Vallès Oriental reclama potenciar l'entorn del Circuit. En un estudi presentat a finals del 2020, calcula que, amb 76 milions d'inversió, s'hi podrien atraure 144 empreses que generarien un impacte econòmic de 430 milions en el valor afegit del territori i la creació de 6.000 llocs de treball. Això s'aconseguiria, argumenta l'entitat empresarial, desenvolupant els polígons al voltant previstos en el pla director urbanístic aprovat el 2016 i encara no executat.
Des del Departament d'Empresa i Ocupació, en mans de Roger Torrent, s'argumenta que, com cada any, el Govern cobreix la previsió de pèrdues del Circuit de Catalunya -l'empresa pública que gestiona el Circuit de Montmeló-, la qual aquest any ascendia a 19 milions. Aquest cop, afegeix, s'havia acordat amb el Departament d'Economia i Hisenda que 11,1 milions procedissin del fons de contingència per a imprevistos i 7,9 milions més d'Empresa i Treball, un fet que hauria provocat que les tramitacions no triguessin el mateix i, per tant, que el Govern les hagués de validar en dues reunions successives.
Els propietaris de la Fórmula 1, de fet, segellen anualment un aval de prop de 25 milions amb la Generalitat pel qual aquesta es compromet a transferir els recursos per tapar les pèrdues de l'organització de l'esdeveniment, que sempre és deficitari. I aquest 2021, amb l'anul·lació d'alguns premis i la celebració d'altres a porta tancada a causa de la pandèmia de coronavirus, ho ha estat especialment i això ha dut a una aportació especialment generosa de l'executiu català.
Pel que fa als 7,9 milions provinents d'Empresa i Treball, s'han repartit en dues transferències. Per una banda, 5 milions surten del pressupost d'Avançsa -empresa pública dedicada a la promoció i reconversió industrial-, mentre que els altres 2,9 milions arriben de l'Institut Català de Finances (ICF) i d'un programa sobre emprenedoria que ja ha finalitzat. Des del Departament s'assegura, en tot cas, que els recursos d'Avançsa ja no s'havien d'executar aquest any i, per tant, l'operació no limitaria la seva capacitat de suport empresarial i, pel que fa a l'ICF, es tractaria d'una partida compromesa per a un aval que no hauria estat finalment necessari.
Exigències per renovar
La situació del Circuit de Catalunya és delicada, ja que el contracte per organitzar la Fórmula 1 a Montmeló està a l'aire després que expirés el 2019 i, per als següents dos anys de pandèmia, se subscrivissin pròrrogues anuals. La voluntat del Govern és arribar a un acord per donar estabilitat al premi "a mitjà o a llarg termini" i vincular-ho a un nou pla estratègic del Circuit, pel que fa al projecte, la infraestructura i el model de gestió. La contrapart, per quedar-se, reclamaria inversions per valor d'entre 70 i 80 milions a la Generalitat, segons va publicar La Vanguardia.
El problema és que el Circuit de Catalunya genera pèrdues des del 2009, a causa de la crisi econòmica i la fi de la febre per Fernando Alonso, havent acumulat des de llavors i fins al 2019 un dèficit de més de 50 milions que ha hagut de tapar sobretot la Generalitat, tot i que també arriben recursos de l'Ajuntament de Barcelona, de la Diputació i un gruix de la recaptació de la taxa turística. L'executiu català, de fet, és propietari de prop del 80% del Circuit, amb el Racc i l'Ajuntament de Montmeló com a socis minoritaris.
En tot cas, el Govern ha assegurat en diverses ocasions que aquesta instal·lació generaria un impacte econòmic de prop de 340 milions anuals, a més dels rèdits d'imatge per al país. Algunes de les vies explorades per tapar la sagnia -per ara infructuosament- passen per una major implicació del sector privat que es beneficia del turisme vinculat a aquest esport i també que l'Estat hi aportés recursos. El govern espanyol no abona ni un euro al Circuit, malgrat que, dels 42 milions que aquest genera en impostos anualment, 35 milions anirien cap a Madrid.
Irregularitats en la gestió
A més dels números vermells permanents de la instal·lació, diversos estudis han fet aflorar nombroses irregularitats en la seva gestió que han dificultat l'abordatge del seu futur. La Intervenció General de la Generalitat va detectar el 2020 retribucions no reconegudes en el conveni per un import de més de 700.000 euros o contractacions a través d'empreses de treball temporal no permeses al sector públic.
El maig del 2021 s'hi sumava la Sindicatura de Comptes, que en un informe ratificava aquestes deficiències i n'afegia d'altres, com l'incompliment per part de Racc i l'Ajuntament de Montmeló de l'acord pel qual es cobririen solidàriament les pèrdues, una responsabilitat que ha afrontat en solitari la Generalitat. El Racc, a més, cobrava uns 50.000 euros anuals al Circuit en concepte d'"assessorament o direcció esportiva" no formalitzats enlloc i que podria tractar-se d'un sou del director esportiu del club automobilístic cobrat sense contracte.
Les potencialitats de l'entorn
En paral·lel, però, la Cambra de Comerç del Vallès Oriental reclama potenciar l'entorn del Circuit. En un estudi presentat a finals del 2020, calcula que, amb 76 milions d'inversió, s'hi podrien atraure 144 empreses que generarien un impacte econòmic de 430 milions en el valor afegit del territori i la creació de 6.000 llocs de treball. Això s'aconseguiria, argumenta l'entitat empresarial, desenvolupant els polígons al voltant previstos en el pla director urbanístic aprovat el 2016 i encara no executat.