Ada Colau: «Exigiré una consulta ciutadana a Barcelona sobre els Jocs d'Hivern»

Ada Colau (Barcelona, 1974) rep NacióDigital al Saló de Cent de l'Ajuntament un cop ha superat l'equador del seu segon mandat com a alcaldessa de Barcelona. Amb ella, el diari tanca la sèrie d'entrevistes als principals alcaldes catalans. La pandèmia ha marcat el rumb de les polítiques municipals en el darrer any i mig, i la capital veu com l'emergència social cada cop afecta més veïns. Colau defensa la gestió feta pel consistori i demana més implicació a les altres administracions, especialment a la Generalitat, amb qui ha encetat una nova etapa de relacions des que va arribar Pere Aragonès a Palau. Quim Torra, diu, va "donar l'esquena" a Barcelona.

Colau reivindica el paper dels comuns i Unides Podem en l'inici del diàleg entre Catalunya i l'Estat, i confia en l'obertura d'un nou cicle polític que sigui sinònim de polítiques d'esquerres a Catalunya. Quan falten dos anys per a les eleccions municipals, l'alcaldessa assegura que no ha decidit si optarà a la reelecció. Aprofita per enviar un missatge contundent sobre els Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus del 2030: si hi ha candidatura, reclamarà una consulta ciutadana per avaluar-ne el suport.

- Ha estat una primera meitat de mandat clarament marcada pels efectes de la pandèmia. Com creu que se n'ha sortit, l'Ajuntament?

- La ciutat no s'ha aturat en cap moment, i l'Ajuntament ha estat més que a l'altura. Ràpidament vam reaccionar i ens vam posar a disposició d'altres administracions que tenien més competències en la gestió de la pandèmia. Hem assumit coses que no ens tocaven i hem ajudat a muntar plantes hospitalàries en pavellons municipals. Només tinc paraules d'agraïment pels serveis municipals, que la ciutadania ha valorat de forma molt positiva, perquè hem fet coses increïbles en temps d'excepcionalitat. Alhora, estic especialment orgullosa que la gestió de la pandèmia s'hagi fet amb un altíssim nivell de consens, a diferència d'altres administracions on hi ha hagut més crispació. Estic molt agraïda a tots els grups municipals perquè el fons Covid que vam fer després de reformular els pressupostos es va aprovar per unanimitat.

No només hem estat gestionant la pandèmia, sinó que la ciutat no s'ha aturat amb els seus plans de futur. Tenim la política d'habitatge al seu màxim històric, el procés de transformació urbanística de la ciutat avança, estem desenvolupant àrees com el Bon Pastor, la Sagrera, i el Port Olímpic.

- Des de l'inici de la pandèmia, els serveis socials han registrat al conjunt de la ciutat un increment del 22% d'usuaris. Alhora, centres de serveis socials denuncien manca de recursos per atendre tots els usuaris. Què es preveu fer per garantir que tots els usuaris tinguin les necessitats cobertes?

- Estic molt d'acord amb les professionals dels serveis socials, que tenen tot el meu reconeixement i el del conjunt del consistori. Estan fent una feina excel·lent en el lloc més difícil, perquè estan a la primera línia de la trinxera d'una situació d'excepcionalitat. Hi ha moltes coses que depenen d'altres administracions que durant la pandèmia han tingut les oficines tancades, tant la Generalitat com l'Estat. La gent continuava tenint la necessitat i anava als serveis socials. Han tingut un excés de feina i tenen tota la raó quan demanen que es resolguin temes estructurals com la tramitació de l'atur, les ajudes extraordinàries d'altres administracions o les polítiques d'habitatge. Nosaltres hem augmentat les nostres ajudes socials, hem reforçat amb personal els serveis socials i Barcelona fa anys que és la ciutat de l'Estat amb més inversió social. Així i tot, no és suficient. Fa massa temps que els serveis socials dels municipis fan de final de canonada i això s'accentua en la crisi de la pandèmia. Les altres administracions han de fer l'esforç de resoldre temes estructurals que els serveis socials no poden resoldre. 
 
- El govern espanyol allargarà la moratòria de desnonaments fins al 31 d'octubre, però els desallotjaments no se suspenen, sinó que s'ajornen, i a més el degoteig de llançaments continua tot i que la moratòria és en vigor. De quines eines es pot dotar l'Ajuntament per atendre els afectats, tenint en compte que la mesa d'emergència està col·lapsada i que les persones desnonades són enviades a pensions que no reuneixen unes condicions prou dignes?

- Estàvem en emergència habitacional abans de la pandèmia i ara els problemes s'accentuen. La nostra presència al govern de l'Estat, encara que sigui com a soci minoritari, ha estat rellevant per aconseguir que aquest escut social es posés en marxa en el primer moment i s'hagi prorrogat, però evidentment aquesta no és la solució definitiva. Ho ha de ser una llei d'habitatge estatal que s'està negociant i que ha de regular els preus del lloguer. Mentre aquesta llei no arriba, hem posat en marxa serveis que abans no existien. Tenim una unitat pionera de mediació en desnonaments que ha servit per trobar solucions en 10.000 casos. Seria òptim que aquesta experiència es fes també des de la Generalitat i els hem ofert tota la nostra ajuda perquè així sigui. Això serveix per aturar el primer cop, però cal buscar la solució més estable i definitiva.

Ara estem fent més habitatge de lloguer social que mai i només aquest any hi ha 2.300 pisos de lloguer social en construcció, hem fet un acord pioner amb les cooperatives d'habitatge que suposa la creació de 1.000 habitatges més i hem creat un operador metropolità. Estem utilitzant tots els mecanismes al nostre abast per fer més habitatge públic que mai. Barcelona i la resta de municipis necessitem que les altres administracions facin la seva part. Espero que ara que hi ha un nou Govern, recuperi el temps perdut i ofereixi resultats en polítiques que són competència exclusiva seva. La Generalitat ens deu més de 1.000 pisos per a la mesa d'emergència. Nosaltres tenim el 40% del Consorci d'Habitatge que compartim amb ells, però actualment assumim el 80% del pressupost. Això no és normal ni sostenible.

"Torra va donar-nos l'esquena. No entenia el paper de Barcelona i molts cops semblava que intentés frenar-la"

- Des del seu municipal s'ha reclamat més inversió de la Generalitat en educació, habitatge, serveis socials o sensellarisme. Confia, doncs, que les demandes siguin ara ateses?

- Confio que la relació serà millor amb el nou Govern, perquè amb l'anterior va ser molt difícil. Va ser molt dur i l'executiu de Torra va donar l'esquena a Barcelona. Es va dedicar a gesticular molt però no a fer polítiques concretes. Aragonès em va rebre molt de pressa, amb un to que vaig apreciar més constructiu i amb ganes de fer polítiques concretes. Espero que, com ha dit, entengui el paper de Barcelona. La ciutat és la capital i, per tant, motor de Catalunya. Una de les coses més frustrants amb el Govern de Torra era que no entengués aquest paper. Moltes vegades semblava que intentessin frenar-la. Amb això ens hem d'entendre i les primeres converses han estat molt positives. Ara espero resultats concrets amb pressupostos concrets. Donem un marge d'uns mesos, però després de l'estiu serem exigents amb temes molt urgents, com l'habitatge. L'Ajuntament està fent més de 2.300 pisos públics i la Generalitat 36. No és normal. 
 
- Deia que un dels objectius de la llei estatal d'habitatge és la regulació de lloguers. Com s'entén, doncs, que el govern espanyol hagi recorregut la regulació catalana de lloguers al Tribunal Constitucional (TC)?

- No estàvem d'acord amb el recurs i va ser una decisió del PSOE, que té la posició majoritària. Deien que els advocats de l'Estat argumentaven que era una obligació per una qüestió de competències. Al final la via intermèdia que es va trobar en la negociació va ser posar el recurs però no demanar la suspensió immediata de la norma catalana. La llei continua amb plena vigència i nosaltres hem renovat al ple la consideració de zona amb mercat tensionat d'habitatge.

- Li preocupa que un govern espanyol amb Podem segueixi els passos del PP, que també va recórrer la regulació catalana al TC?

- Si el recurs hagués depès de mi, no l'hauria interposat. Insisteixo que l'acord amb el PSOE, més enllà del recurs, és treballar en una llei que supera aquesta situació i regula els lloguers a tot l'Estat. Aquest és l'horitzó i és radicalment oposat al que es plantejava amb el PP.

"Si hagués depès de mi, no hauria interposat el recurs contra la regulació catalana de lloguers al TC"

-Si la regulació dels lloguers no es consolida, un dels projectes estrella del seu govern municipal, com són les superilles, pot acabar provocant gentrificació?

- La regulació de lloguers és urgent. En una gran ciutat sempre hi ha interessos especulatius i tots els barris estan potencialment amenaçats. És cert que quan planteges millores en un barri, això pot augmentar l'expectativa de negoci amb relació als habitatges però també al comerç. Per això, quan vam fer la superilla a Sant Antoni, vam fer un pla d'usos per evitar una desertització del comerç de barri. També tenim el mecanisme per garantir que el 30% dels habitatges en les noves promocions siguin protegits. Evidentment la regulació de lloguers és fonamental, però el fet que encara no hagi arribat [al conjunt de l'Estat] no pot aturar una transformació urgent de la ciutat perquè si no, no faríem res. El que volem fer amb les superilles és millorar tota la ciutat, no només un barri.
 
- El passat 21 de novembre un agent de la Guàrdia Urbana disparava a Marjan C., un home sense sostre, al passeig de Sant Joan. Vostè avala la gestió política del cas que ha fet Albert Batlle des de la tinència d'alcaldia de Seguretat? Que l'agent continuï patrullant és una mostra d'impunitat?

- Evidentment, el que va passar no m'agrada com a alcaldessa. No s'hauria d'haver produït i no vull que es torni a produir. En aquests termes n'he parlat amb el tinent d'alcaldia i amb el cap de la Guàrdia Urbana. Ells m'han reconegut que l'ús de l'arma de foc per part d'un agent ha de ser un fet absolutament excepcional i l'últim dels recursos. Un cop es produeixen els fets, la investigació la fan els Mossos i l'última paraula la té un jutge, i la resolució diu que l'agent ha actuat de forma correcta. Per tant, jo no puc prendre cap mesura contra l'agent. Una de les coses que s'ha fet és elaborar un protocol més afinat encara sobre l'excepcionalitat en l'ús de l'arma.

"El tiroteig al sensesostre no s'hauria d'haver produït i no vull que es torni a produir, però no puc prendre cap mesura contra l'agent"

- Dies enrere Jorge Brown, un dels organitzadors del Future of Tourism World Summit que se celebrarà a l'octubre a Barcelona, deia al costat de Jaume Collboni que l'objectiu és convertir la ciutat en la "Davos del turisme". Hi està d'acord?

- No sé exactament què voldria dir. Sé quin és el nostre model, que estem treballant des de fa anys. Quan vam arribar el 2015 vam ser els primers a dir que s'havia de posar ordre a un descontrol absolut, amb milers de pisos turístics il·legals i massificació turística. Vam fer un pla d'ordenació, hem tancat més de 7.000 pisos turístics il·legals i hem fet un pla per no fer més hotels al centre. Ens van dir que això aturaria l'economia i al final el mateix sector turístic ens ha donat la raó. El turisme és una activitat positiva que genera llocs de treball, som una ciutat oberta i ens agrada que ens visitin, però s'ha de fer de forma equilibrada i complint amb les normatives. Ara hem d'insistir que al centre no hi ha d'haver més creixement turístic i hem de fer més esforços per fer-hi més habitatge, perquè hi hagi més veïns. Evidentment, no és un model que canviïs d'un any per l'altre. No volem un turisme de borratxera ni que la gent vingui a fer el que no fa a casa seva. Insistirem en un turisme centrat en la programació cultural i els congressos.
 
-L'Ajuntament i la Generalitat han avalat recentment l'ampliació de l'aeroport sempre que es protegeixi la Ricarda. És l'única línia vermella, tenint en compte les alertes que s'han fet des del seu govern sobre els riscos d'incrementar la contaminació i la quantitat de visitants?

- Ha de ser un debat de mobilitat i una de les coses que més l'ha dificultat és com l'ha plantejat Aena. És un error que el senyor Lucena plantegés el debat com un ultimàtum a través dels mitjans de comunicació. Això ha dificultat el diàleg i ara entre tot sestem intentant arreglar aquest mal inici. Crec que és positiva la taula que ha creat la Generalitat perquè han de ser les administracions les que tinguin el debat sobre les infraestructures que necessita el país. Tots volem una millor connectivitat i inversions a les nostres infraestructures, però hem de fer un debat global, que no passa només per la protecció de la Ricarda. Implica eliminar vols de curta durada, inversions ferroviàries i millorar la connectivitat amb una visió global de les infraestructures. Al setembre esperem les primeres conclusions de la taula tècnica de la Generalitat i confiem que es facin amb rigor i dades. D'Aena només havíem rebut un power point. La sostenibilitat ha de ser central i prioritària, no anecdòtica. S'ha de protegir la Ricarda i quan es parla de compensacions d'Aena, no pot ser a costa del parc agrari, que s'ha de protegir. També hem de reduir les emissions i això ha de ser un punt principal.

"Amb l'ampliació de l'aeroport s'ha de protegir la Ricarda, però també hem de reduir les emissions"

- La de l'aeroport no és l'única qüestió troncal en què hi ha postures diferents per part dels socis de govern. L'Hermitage n'és un altre exemple. A quina part del seu model de ciutat ha renunciat Barcelona en Comú per governar amb el PSC?

- Amb el PSC tenim una bona relació de govern. Parlem els temes i busquem punts d'acord. Si hi ha alguna discrepància important, la correlació és la que és. L'alcaldessa soc jo i Barcelona en Comú té 10 regidors i el PSC vuit. Això ha passat, per exemple, amb el cas de l'Hermitage. L'última responsabilitat la tinc jo com a alcaldessa i l'última posició a la comissió de govern va ser un "no" a la proposta inicial perquè pensem que no encaixa amb el model de ciutat. Tot ho hem d'intentar resoldre per consens i per acord, no només amb el PSC sinó amb la resta de grups i especialment amb ERC, que és el soci preferent d'aquest govern. 
 
- Un dels moments que han definit el seu mandat és el vot de Manuel Valls per arribar a l'alcaldia. Era una possibilitat que, en campanya, va definir a aquest diari com una "operació estranya". Això l'ha condicionat al llarg dels últims dos anys? Collboni deia fa uns mesos que aquest vot de Valls era pactat amb el PSC, i vostè té un acord amb el PSC.

- No sé si va tenir algun tipus d'acord, però Collboni no va fer cap acord amb Valls que tingués a veure amb el govern de la ciutat de Barcelona. El mateix Valls ho ha reconegut en públic. Per tant, no hi va haver cap acord pel govern de Barcelona amb ell, ni fet per mi ni fet pel senyor Collboni. Dit això, el govern d'esquerres respon a la majoria del ple municipal, perquè els partits d'esquerres sumem 28 dels 41 regidors i regidores. En un primer moment, Ernest Maragall, amb qui teníem el mateix nombre de regidors, va fer la seva proposta de govern preferent amb Junts, que sumava 15 edils, i jo vaig fer la meva amb el PSC, que en sumava 18. Li vaig proposar que féssim un acord a tres, perquè em semblava que era el millor per a la ciutat. No va ser possible, però estic molt contenta i agraïda perquè hem posat la ciutat per davant i hem fet acords estables d'esquerres. Treballaré perquè continuïn durant tot el mandat. Els pressupostos els hem negociat amb ERC, com les grans transformacions urbanístiques, la connexió del Tramvia. Amb el senyor Valls no hem acordat les polítiques de ciutat, ho hem fet amb els republicans.

"Collboni no va fer cap acord amb Valls que tingués a veure amb el govern de la ciutat"

 
- Es veu de candidata a les pròximes eleccions municipals?

- Encara no he pres aquesta decisió. Soc molt sincera. No és el moment de prendre-la, queden gairebé dos anys i vivim temps molt excepcionals. M'he compromès a dos mandats. Estic molt il·lusionada, perquè després de sis anys molt difícils, on han passat coses molt dures -el procés, el 155, l'atemptat de la Rambla, la pandèmia- estem impulsant la transformació amb la mobilitat, les superilles i les polítiques d'habitatge. M'he de concentrar en això, en què que les transformacions donin resultats concrets. Ja ens plantejarem les candidatures quan tinguem les eleccions a l'horitzó. 

- No té decidit quan ho decidirà, per tant.

- No, no, encara no ho he decidit.
 
- La setmana del 13 de setembre es reuneix per segona vegada la taula de diàleg, i ho farà a Barcelona. Creu que en sortirà algun avenç concret sobre el referèndum i l'amnistia, les dues principals demandes que hi portarà l'independentisme?

- Vull ser molt respectuosa amb la taula de diàleg, l'hem batallada molt des del meu grup. Hem de reconèixer la feina feta pel grup d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats i al Parlament. Finalment, s'ha imposat la via que sempre havíem proposat: ens deien que érem uns ingenus, que els indults eren inviables, i que també ho era la taula de diàleg. Finalment, és la via Asens i la via dels comuns la que s'ha obert camí com la més pràctica i la més efectiva més enllà de les posicions de màximes, legítimes, que pot tenir tothom. Hem de trobar el punt mitjà on trobar-nos tot.

Era urgent desjudicialitzar, i la via que vam proposar com la més ràpida i efectiva és la que s'ha imposat. Tothom ha començat a moure una mica les posicions, i aquest és el camí, en política democràtica. No li vull posar cap pressió, a la taula de diàleg, li vull demostrar tota la meva confiança. Hem patit molt, a Catalunya, amb la repressió, la judicialització i la polarització. Crec que la ciutadania, en pandèmia, demana que el clima polític contribueixi a destensar, no a polaritzar més, i tots hem de posar el diàleg per davant, posar l'empatia per davant, i donar una oportunitat. Vull expressar la meva confiança i suport a totes les parts. Els indults eren la condició per fer el diàleg amb respecte i serenor. Ara es tracta que comencin a treballar, el diàleg es fa practicant-lo. No vull posar ni exigències ni línies vermelles.

"Vull ser molt respectuosa amb la taula de diàleg. S'ha imposat la via que sempre havíem proposat"

- El govern espanyol ha fet un pas amb els indults, però el Govern el considera encara insuficient per resoldre el conflicte. No s'ha activat la reforma de la sedició, com ha insistit sovint Jaume Asens, a qui vostè coneix molt bé. S'hauria de posar en marxa? Quin marge té Pedro Sánchez per encarar un diàleg autèntic amb la Generalitat?

- Voldria destacar que en un primer moment Sánchez i el PSOE no es plantejaven els indults, i ara els han liderat i els han aprovat. Continuo confiant que la proposta d'Asens, que són els indults i la via de la reforma del codi penal, és la més efectiva. La reforma s'ha de fer per desjudicialitzar del tot el conflicte a Catalunya, i també per millorar la protecció dels drets democràtics de la ciutadania. S'ha de plantejar, i confio que en aquest procés de diàleg es pugui plantejar.
 
- Quin és el principal enemic de la taula de diàleg: la negativa de l'Estat a abordar l'arrel del conflicte o les mirades de reüll entre els socis de Govern?

- Perquè el diàleg funcioni, ens hem de fixar en tots aquells que el volen i mostrar-los el nostre suport. No vull destacar qui és un enemic, o el principal escull: ja s'ha vist qui ajuda i qui no. Veig un lideratge al Palau de la Generalitat que vol el diàleg i veig un govern espanyol que també en vol. Que s'asseguin i que es posin a treballar.

- El punt intermig que comentava vostè abans és un nou Estatut acompanyat d'un nou model de finançament? N'hi hauria prou?

- Entenc que tothom doni les seves opinions, però prefereixo donar ànims i força a la gent que ha de liderar el diàleg. No vull dir-los de què han de parlar o de què no, quin és el punt intermig... Deixem que treballin, i mostrem-los suport. Ho dic més enllà de partidismes, fins i tot cap a aquells amb qui tinc moltes discrepàncies, com és el cas de Junts per Catalunya, amb qui tenim models de polítiques públiques molt diferents. Així i tot, malgrat aquestes diferències, em sembla que la taula és tan important i tan desitjada pel futur del país que ara hem de mostrar confiança i suport perquè avanci.

- Parlava ara de Junts. El seu líder, Carles Puigdemont, resideix a Bèlgica i seria un dels beneficiats per la reforma de la sedició. Ha parlat amb ell? Té intenció d'anar-lo a visitar?

- No he parlat recentment amb ell. Quan va ser president sí que vam tenir una relació regular. Evidentment, no tindria cap problema en parlar-hi. Més enllà de les diferències polítiques, la judicialització ha estat un terrible error. Crec que no s'acabarà de resoldre el conflicte fins que no es desjudicialitzi del tot, i això afecta tant Puigdemont com Toni Comín i la resta de persones afectades.
 
- Abans deia que les relacions havien millorat amb la Generalitat des que va aterrar-hi Pere Aragonès. Una de les qüestions que sobrevolen els primers compassos del seu mandat és la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus del 2030. ERC defensa, per exemple, una consulta al territori. Aquesta consulta hauria de ser també a Barcelona?

- Amb els Jocs Olímpics, com amb l'aeroport, se senten moltes informacions o opinions als mitjans de comunicació, però com a ciutat, i ho vull deixar clar, no hem rebut cap proposta. Ni de la Generalitat, ni de l'Estat, m'ha arribat cap proposta concreta per aquesta candidatura. El que puc dir és que, com a Ajuntament, ja en el mandat anterior, quan aquest debat es va plantejar, es va crear una comissió i, per unanimitat, es va acordar que, en la mesura que no era un projecte estrictament per Barcelona sinó pels Pirineus, el que se li demanaria a la capital és que acompanyés aquest projecte. Es van fixar unes condicions: sostenibilitat ambiental i econòmica. Per això hem de veure un projecte, i no n'hem vist cap. No puc opinar sense haver-ne vist cap.

Ara bé, sí que he escoltat el president Aragonès i el Govern dir que es faria una consulta al territori, i semblava que es referien als Pirineus. Evidentment, jo com a alcaldessa, dono per fet o en tot cas exigiré que, si es fa una consulta als Pirineus i es demana a Barcelona que acompanyi el projecte posant el nom de la ciutat, també es consultarà a la ciutadania de Barcelona. Em sembla que és un mínim exigible perquè, si demanen que acompanyem aquest projecte, entenc que si es fa una consulta als Pirineus també s'ha de fer a Barcelona. Suposo que tothom hi estarà d'acord. 

"No hem rebut cap proposta concreta de la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030"

- Només un relleu de lideratges en l'independentisme pot alterar les aliances actuals al Parlament i propiciar la majoria d'esquerres que ja posa en pràctica a Barcelona amb ERC i el PSC?

- El camí es fa caminant. Vull ser optimista i positiva. Hem avançat molt, si mirem un any enrere. Hem obert la via del diàleg, han arribat els indults, que semblaven impossibles. Estem avançant. Desjudicialitzar i obrir el diàleg vol dir baixar la tensió i acabar amb la polarització, que tant mal ha fet a Catalunya i a Espanya. Igual que a Barcelona, a Catalunya hi ha una gran majoria que demana polítiques d'esquerres, i amb una fórmula o una altra, amb uns lideratges o amb uns altres, el que és rellevant és que un cop entrem en un període d'estabilitat, s'han de posar davant les polítiques per al país. Vivim un moment importantíssim on haurem de bastir grans consensos, i si es mira el Parlament és evident que hi ha una majoria d'esquerres. La gent demanarà polítiques d'esquerres. Confio que avancin, igual que a Barcelona, en el conjunt de Catalunya.
 
- Quin llegat creu que deixa el Pablo Iglesias governant després de deu anys a primera fila, un cop sorgit el 15-M? Manté contacte amb ell?

- Hi he parlat, està molt bé, i me n'alegro per ell. És un polític brillant que va saber llegir molt bé un moment de crisi del sistema bipartit. Va encapçalar una primera proposta de Podem que es va obrir camí contra pronòstic. És inqüestionable que se li ha fet pagar molt car el seu lideratge, molt més que a d'altres. Ha hagut de patir nivells d'assetjament, d'insult i de difamació que no són normals ni acceptables en una democràcia sòlida i saludable. Ha aconseguit moltes fites, com el primer govern de coalició progressista de la història, en el qual la part de Podem i els comuns ha liderat la resposta social i la resposta al conflicte amb Catalunya. La nostra presència ha marcat la diferència. Se li ha de reconèixer la valentia per dir que el conflicte es resoldria amb diàleg i democràcia, i no deixar-se portar per les pressions que hi havia per donar una resposta repressiva. Desitjo que pugui gaudir d'aquesta nova etapa, com està fent.

- Quin retret li faria l'Ada Colau activista a l'Ada Colau que porta sis anys com a alcaldessa?

- Més que parlar de retrets, mantindria totes les exigències. L'activisme no s'ha d'identificar mai amb els governants, perquè cadascú té el seu paper. Governi qui governi: reconèixer quan s'avança, però exigir més. Hi ha coses que s'han fet que ens deien que eren impossibles, com l'energètica municipal, el lideratge en inversió social, l'habitatge públic, la unitat antidesnonaments i la transformació verda de la ciutat. S'ha de fer més. La política és correlació de forces, i no tenim majoria absoluta. Hi ha interessos mediàtics, ens posen querelles. És important una ciutadania exigent i activa per contrarestar les pressions que existeixen. Hi ha molts jocs de poder, a la ciutat.