LGBTIfòbia

El col·lectiu LGBTI acumula més del 50% dels casos de delictes d'odi

La conselleria d'Igualtat i Feminismes preveu desplegar tots els efectes de la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació durant aquesta legislatura per "erradicar" la LGBTIfòbia

per Joan Obiols, Barcelona, Catalunya | 28 de juliol de 2021 a les 17:30 |
Detall de banderes de l'arc de Sant Martí, a la manifestació de l'Orgull a Tarragona | Josep M. Llauradó

L'augment de les agressions LGTBIfòbiques d'aquests darrers mesos es constata també en les dades que han fet públiques aquesta tarda la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, en una sessió informativa al Parlament de Catalunya sobre les actuacions per a afrontar les agressions, les discriminacions i els delictes d'odi. Els consellers han explicat que les persones LGBTI sumen més del 50% dels casos de delicte d'odi que es recullen des de 2015. Els dos consellers han exposat davant la Comissió d'Igualtat i Feminismes, amb representació de tots els grups parlamentaris, les diferents accions que desenvolupen des de cada conselleria per fer front als delictes d'odi.

Tània Verge ha iniciat la intervenció repassant la tasca de la Direcció General d'Igualtat, l'organisme predecessor de l'actual conselleria d'Igualtat i Feminismes. La consellera ha fet una valoració positiva del desplegament dels darrers anys de la xarxa de serveis d'atenció a persones LGBTI: "s'ha consolidat el desplegament de la xarxa d'atenció arreu del territori amb 111 espais per al col·lectiu LGBTI", ha expressat Verges. També ha anunciat algunes de les accions "imminents" que es duran a terme des del seu departament, amb l'objectiu principal "d'erradicar" la LGBTIfòbia. En aquest sentit, desplegarà quatre direccions generals a Igualtat i Feminismes: la d'erradicació de violències masclistes, la de polítiques públiques LGBTI, la de defensa dels drets humans, i la de defensa de l'acollida i contra el racisme.



Per altra banda, la consellera ha anunciat que la gran tasca del seu departament anirà centrada en el desplegament de la Llei d'igualtat de tracte i no discriminació -aprovada la darrera legislatura- primerament amb l'obertura a partir de setembre de l'Oficina d'igualtat de tracte i no discriminació. A banda, la conselleria té pendent el desplegament del reglament sancionador en matèria d'agressions LGTBIfòbiques i l'elaboració del pla d'igualtat de tracte i no-discriminació. Per últim, ha anunciat un seguit de campanyes conjuntes amb les entitats socials per fer front a les notícies falses contra col·lectius vulnerables, per la presa de consciència dels drets humans, i la millora del coneixement i exercici d'aquests per part de la societat.

Joan Ignasi Elena ha exposat la tasca del cos de Mossos d'Esquadra en la "prevenció, actuació i seguiments" dels delictes d'odi. En aquest sentit, ha explicat que durant la primera meitat del 2021 els Mossos han recollit 213 denúncies per delictes d'odi: la meitat corresponents al col·lectiu LGBTI, el 30% relacionades amb el racisme, la resta, responen a qüestions polítiques. Elena ha expressat el convenciment d'Interior "de conjurar-se contra els delictes d'odi", per això "s'impulsa la formació, especialment cap als agents del cos encarregats de l'atenció de les víctimes, per evitar la doble victimització dels ciutadans, així com de tots els membres de la policia, incloent-hi la Brimo".


Interior també difon material preventiu i contra la violència masclista, i disposa d'una bústia de correu electrònic d'atenció al ciutadà, on s'han gestionat 431 denúncies. Finalment, Elena ha reivindicat la tasca de l'oficina de delictes d'odi i discriminació del cos de Mossos d'Esquadra en la tasca "de sensibilització de la població i la rebuda de denúncies", i ha exposat l'existència d'una nova unitat central encarregada exclusivament en els delictes d'odi i discriminació que s'encarrega d'investigar els casos i els autors de les agressions.

En el torn d'intervencions dels grups parlamentaris, la CUP i els comuns han qüestionat el corporativisme dels Mossos d'Esquadra en casos de delictes d'odi que afecten agents del cos. Les dues formacions han posat d'exemple el cas d'un jove de Manresa que va patir una agressió racista per part d'agents de l'ARRO, que en cap cas es van apartar del seu lloc de feina i encara avui ha de celebrar-se la roda de reconeixement dels agents, que va quedar suspesa el passat gener a l'espera de la resposta de l'Audiència Provincial

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació