Procés català

El Govern sosté que forçarà «al màxim» la taula de diàleg després de l'avís de Junts

L'executiu assegura que, al marge de "percepcions" o "opinions de part", se centrarà en aconseguir els objectius de la legislatura, que són el referèndum i l'autodeterminació

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 27 de juliol de 2021 a les 14:00 |
Aragonès, Puigneró i Vilagrà, aquest dimarts. | Govern
Els termes de la taula de diàleg constitueixen una de les carpetes més espinoses de la relació entre Junts i ERC. Els republicans han convertit la negociació amb l'Estat en un dels puntals de la seva estratègica política, malgrat la manca de fruits en el curt termini, mentre que els de Carles Puigdemont en desconfien públicament i no desaprofiten cap oportunitat per manifestar-ho. Ho va demostrar ell mateix aquest diumenge, des de Perpinyà, i hi va aprofundir ahir dilluns la portaveu del partit, Elsa Artadi, que va plantejar obertament si calia esperar als dos anys de marge per veure si la "suposada" taula de diàleg aportava fruits concrets sobre l'autodeterminació i l'amnistia.

Sense entrar en cap xoc evident amb una de les formacions que integren l'executiu, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha clarificat aquest dimarts que portaran "al màxim" les possibilitats del diàleg "més enllà de percepcions i opinions de part". "Tenim un acord de Govern que es va firmar fa quatre dies, i recull de manera diàfana quina és la posició de l'executiu sobre aquest tema", ha apuntat Plaja. L'acord estipula -també ho fa el que està signat entre ERC i la CUP- donar dos anys de marge al diàleg i, en cas que fracassi, preparar un "nou embat", preferiblement en forma de referèndum.


Artadi va definir la primera trobada de la mesa de negociació, el 26 de febrer del 2020, com un "reportatge fotogràfic" ordit per Pedro Sánchez, president del govern espanyol, a l'hora d'argumentar internacionalment que estava fent passos per resoldre el conflicte. "No ha passat res més", va ressaltar Artadi, que va definir -de la mateixa manera que també ho ha fet la dreta espanyola- el canvi de ministres a l'Estat com una "purga". En aquests moviments, qui ha ascendit és Isabel Rodríguez, nova ministra de Política Territorial. Després d'assegurar que l'independentisme ha d'aprendre la "lliçó", la dirigent de Junts va assenyalar que la seva actitud és "supèrbia".

És precisament amb Rodríguez qui la Generalitat està negociant els últims detalls de la comissió bilateral, que s'ha de reunir dilluns vinent a Madrid. L'ordre del dia encara s'està tancant, i de moment hi apareixen qüestions com traspassos pendents -és el cas de les beques- i Rodalies. La Moncloa no està oberta a parlar dels fons europeus en aquesta trobada. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va defensar fa unes setmanes, davant del Cercle d'Economia, la necessitat que l'aeroport del Prat, el Port de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca fossin gestionats des de Catalunya.


Plaja ha refermat que Aragonès no serà aquest divendres a la conferència de presidents autonòmics a Santander, en la qual Sánchez hi vol parlar precisament dels fons europeus. "Les relacions entre Sánchez i el president són prioritàriament bilaterals, no multilaterals, i centrades en espais on s'hi vagi a fer feina. Per tant, no està previst que vagi a la conferència de divendres, on l'ordre del dia és molt obert", ha apuntat Plaja. Jaume Giró, conseller d'Economia, sí que serà telemàticament al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d'aquest dimecrs, on està planificat que les comunitats coneguin quin és el marge de dèficit per al 2022, clau per als pressupostos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació