21
d'agost
del
2021
Actualitzat
el
23
d'agost
a les
16:05h
Hajar Khamlichi és una jove enginyera marroquina que presideix la Xarxa Mediterrània de la Joventut pel Clima. Va treballar en la gestió de l'aigua a les ciutats de Tànger i Tetuan, i es va anar implicant en la causa de la defensa del clima, que és especialment greu al sud de la Mediterrània. Khamlichi ha participat recentment en un acte organitzat pel Club de Roma al Palau Macaya i atén NacióDigital per explicar els punts negres del repte climàtic a la regió mediterrània i el treball necessari per conscienciar unes societats que afronten problemes quotidians dramàtics
- Expliqui'ns breument què és i què fa l'organització que presideix.
- La Xarxa Mediterrània de la Joventut pel Clima la vam crear l'any 2016 en el marc del MedCop Clima, un fòrum euromediterrani pel clima. Vam decidir aplegar un moviment de joves del nord i del sud de la Mediterrània, de la societat civil, i des d'aleshores hem estat treballant plegats per assegurar una major sensibilització envers el combat contra l'escalfament global. És una ONG independent i apolítica, no depèn de cap govern.
- En quins països és més present la xarxa?
- Especialment al Líban, Síria, França, Itàlia i Egipte. També tenim interlocutors a Palestina.
- I amb l'estat espanyol?
- Encara no. El desembre passat, sí que vam ser presents en el fòrum organitzat per la Generalitat sobre joves i mediterrània, on vam presentar la nostra xarxa.
- Com va arribar a implicar-se en la lluita pel clima?
- Soc enginyera ambiental i vaig estar treballant durant tretze anys en l'empresa de gestió de l'aigua a les ciutats de Tànger i Tetuan. Estava encarregada de gestionar la pol·lució industrial. Vaig veure que el problema del clima era global i no es podia afrontar només des d'un punt de vista només ambiental, i que era imprescindible una gran mobilització social. Era evident que hi havia molta feina a fer i no tothom n'era conscient. Així que cap al 2014 em vaig començar a implicar en l'activisme climàtic. En aquests moments, hem establert acords amb altres organitzacions, com l'Aliança Marroquina pel Clima i el Desenvolupament Sostenible, que ja suma més de 800 associacions.
- Com està el combat contra el canvi climàtic al Marroc?
- Fins fa uns pocs anys no hi havia una consciència clara del problema climàtic. Era la darrera de les prioritats. Els poders públics han començat a integrar aquest tema en les seves agendes, però més recentment. Hi ha un dèficit important que afecta els governs locals, que estan abocats als problemes quotidians dels seus municipis i consideren que hi ha assumptes més urgents. El llarg termini els neguiteja menys.
- Quins són els punts negres del clima en el sud de la Mediterrània?
- Un dels problemes més greus és el de l'aigua. Els experts han parlat d'una sequera creixent i una disminució de les precipitacions molt acusada, que podrien arribar a ser d'un descens del 40% de les pluges d'hivern. Té, a més, un impacte directe sobre la població i el fenomen migratori. També tenim un greu problema amb els residus sòlids al Líban, un país que ha vist incrementar la seva població per l'arribada de refugiats. Però aquest problema també és present en alguns llocs del nord de la Mediterrània, com en algunes regions italianes. Al Líban hi ha centenars de dipòsits d'escombraries a cel obert i tenen un greu problema de gestió.
- L'any passat, precisament, es va produir una gravíssima explosió al port de Beirut.
- En efecte. Els responsables polítics han fallat. Ha estat sobretot una mancança de gestió que ha empitjorat la qualitat de vida. Això va generar una gran mobilització de la societat civil libanesa, especialment a Beirut. És un fet que va fer de bressol de molts moviments que s'han estès a altres països. Sense oblidar un altre tema, tot el que implica la crema de combustibles fòssils als països del Golf, amb tot el que estan emetent. Ara estan començant a revisar el seu model, però van molt endarrerits.
- En quins països són més dramàtics els efectes de la sequera?
- Ho són especialment a l'Orient Mitjà. A Jordània, a Síria, a Palestina. I ara tenim una accentuació de les tensions per l'aigua entre Egipte i Etiòpia pel control de la conca del Nil. La construcció de l'anomenada Gran Presa del Renaixement Etíop (GERD), en sòl d'Etiòpia, ha agreujat un conflicte amb Egipte que ja dura anys.
- I al Marroc quin és el problema vinculat al clima més urgent?
- Tenim una problemàtica seriosa en el que afecta a la contaminació i la qualitat de l'aire, amb unes conseqüències molt negatives per a la salut pública. Una realitat que es veu accentuada per un creixement de la densitat de les ciutats.
- Creu que s'està fent tard?
- Sí, estem arribant tard. Però millor tard que mai. És fonamental que el nord i el sud de la Mediterrània treballin conjuntament per afrontar un problema que és global. Hi ha pocs països de la Mediterrània que estiguin preparats per afrontar el canvi climàtic. Molts d'ells tenen un seguit de grans problemes tan greus i tan immediats, com tot el que afecta a la immigració o les urgències econòmiques, que fan que vegin el repte climàtic es vegi com a no prioritari. Però el drama és que hi ha problemes igual de dramàtics. És ara que es comença a veure que totes les problemàtiques estan estretament vinculades.
- Com ha afectat la pandèmia a la societat marroquina?
- Ha estat molt dur. Crec que s'ha gestionat el millor possible, però el teixit social marroquí té moltíssimes mancances que s'han accentuat per la crisi sanitària. El que nosaltres anomenem l'economia informal s'ha ensorrat. Això ha fet que per primer cop s'estigui pensant a endreçar aquest sector. Un altre problema és el que afecta les condicions laborals. En el pla social, s'ha mostrat el drama de la manca de cobertura mèdica. Ja se sabia, però la pandèmia ha despullat la realitat. El proper setembre hi haurà eleccions legislatives i municipals i confiem que el govern que sorgeixi afronti tota aquesta agenda social.
- És difícil per una dona culminar estudis universitaris al Marroc?
- No. A diferència d'altres països del món àrab, hi ha moltes dones que estudien carreres científiques. El que succeeix és que poques d'elles entren en el mercat laboral per fer la seva especialitat ja que hi ha un problema d'oferta. Però hi ha moltes dones universitàries. De fet, el percentatge d'èxit acadèmic femení és superior al masculí.
- Expliqui'ns breument què és i què fa l'organització que presideix.
- La Xarxa Mediterrània de la Joventut pel Clima la vam crear l'any 2016 en el marc del MedCop Clima, un fòrum euromediterrani pel clima. Vam decidir aplegar un moviment de joves del nord i del sud de la Mediterrània, de la societat civil, i des d'aleshores hem estat treballant plegats per assegurar una major sensibilització envers el combat contra l'escalfament global. És una ONG independent i apolítica, no depèn de cap govern.
- En quins països és més present la xarxa?
- Especialment al Líban, Síria, França, Itàlia i Egipte. També tenim interlocutors a Palestina.
- I amb l'estat espanyol?
- Encara no. El desembre passat, sí que vam ser presents en el fòrum organitzat per la Generalitat sobre joves i mediterrània, on vam presentar la nostra xarxa.
- Com va arribar a implicar-se en la lluita pel clima?
- Soc enginyera ambiental i vaig estar treballant durant tretze anys en l'empresa de gestió de l'aigua a les ciutats de Tànger i Tetuan. Estava encarregada de gestionar la pol·lució industrial. Vaig veure que el problema del clima era global i no es podia afrontar només des d'un punt de vista només ambiental, i que era imprescindible una gran mobilització social. Era evident que hi havia molta feina a fer i no tothom n'era conscient. Així que cap al 2014 em vaig començar a implicar en l'activisme climàtic. En aquests moments, hem establert acords amb altres organitzacions, com l'Aliança Marroquina pel Clima i el Desenvolupament Sostenible, que ja suma més de 800 associacions.
- Com està el combat contra el canvi climàtic al Marroc?
- Fins fa uns pocs anys no hi havia una consciència clara del problema climàtic. Era la darrera de les prioritats. Els poders públics han començat a integrar aquest tema en les seves agendes, però més recentment. Hi ha un dèficit important que afecta els governs locals, que estan abocats als problemes quotidians dels seus municipis i consideren que hi ha assumptes més urgents. El llarg termini els neguiteja menys.
- Quins són els punts negres del clima en el sud de la Mediterrània?
- Un dels problemes més greus és el de l'aigua. Els experts han parlat d'una sequera creixent i una disminució de les precipitacions molt acusada, que podrien arribar a ser d'un descens del 40% de les pluges d'hivern. Té, a més, un impacte directe sobre la població i el fenomen migratori. També tenim un greu problema amb els residus sòlids al Líban, un país que ha vist incrementar la seva població per l'arribada de refugiats. Però aquest problema també és present en alguns llocs del nord de la Mediterrània, com en algunes regions italianes. Al Líban hi ha centenars de dipòsits d'escombraries a cel obert i tenen un greu problema de gestió.
"De tots els problemes mediambientals, el de la sequera i l'aigua a l'Orient Mitjà i la gestió de residus al Líban estan entre els més greus"
- L'any passat, precisament, es va produir una gravíssima explosió al port de Beirut.
- En efecte. Els responsables polítics han fallat. Ha estat sobretot una mancança de gestió que ha empitjorat la qualitat de vida. Això va generar una gran mobilització de la societat civil libanesa, especialment a Beirut. És un fet que va fer de bressol de molts moviments que s'han estès a altres països. Sense oblidar un altre tema, tot el que implica la crema de combustibles fòssils als països del Golf, amb tot el que estan emetent. Ara estan començant a revisar el seu model, però van molt endarrerits.
- En quins països són més dramàtics els efectes de la sequera?
- Ho són especialment a l'Orient Mitjà. A Jordània, a Síria, a Palestina. I ara tenim una accentuació de les tensions per l'aigua entre Egipte i Etiòpia pel control de la conca del Nil. La construcció de l'anomenada Gran Presa del Renaixement Etíop (GERD), en sòl d'Etiòpia, ha agreujat un conflicte amb Egipte que ja dura anys.
- I al Marroc quin és el problema vinculat al clima més urgent?
- Tenim una problemàtica seriosa en el que afecta a la contaminació i la qualitat de l'aire, amb unes conseqüències molt negatives per a la salut pública. Una realitat que es veu accentuada per un creixement de la densitat de les ciutats.
- Creu que s'està fent tard?
- Sí, estem arribant tard. Però millor tard que mai. És fonamental que el nord i el sud de la Mediterrània treballin conjuntament per afrontar un problema que és global. Hi ha pocs països de la Mediterrània que estiguin preparats per afrontar el canvi climàtic. Molts d'ells tenen un seguit de grans problemes tan greus i tan immediats, com tot el que afecta a la immigració o les urgències econòmiques, que fan que vegin el repte climàtic es vegi com a no prioritari. Però el drama és que hi ha problemes igual de dramàtics. És ara que es comença a veure que totes les problemàtiques estan estretament vinculades.
"A diferència d'altres països del món àrab, hi ha moltes estudiants científiques al Marroc, el problema és que després no troben feina"
- Com ha afectat la pandèmia a la societat marroquina?
- Ha estat molt dur. Crec que s'ha gestionat el millor possible, però el teixit social marroquí té moltíssimes mancances que s'han accentuat per la crisi sanitària. El que nosaltres anomenem l'economia informal s'ha ensorrat. Això ha fet que per primer cop s'estigui pensant a endreçar aquest sector. Un altre problema és el que afecta les condicions laborals. En el pla social, s'ha mostrat el drama de la manca de cobertura mèdica. Ja se sabia, però la pandèmia ha despullat la realitat. El proper setembre hi haurà eleccions legislatives i municipals i confiem que el govern que sorgeixi afronti tota aquesta agenda social.
- És difícil per una dona culminar estudis universitaris al Marroc?
- No. A diferència d'altres països del món àrab, hi ha moltes dones que estudien carreres científiques. El que succeeix és que poques d'elles entren en el mercat laboral per fer la seva especialitat ja que hi ha un problema d'oferta. Però hi ha moltes dones universitàries. De fet, el percentatge d'èxit acadèmic femení és superior al masculí.