21
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
15:26h
Sessió de control al Parlament marcada pel compte enrere en relació a les fiances que el Tribunal de Comptes demana als 34 alts càrrecs de la Generalitat encausats per l'acció exterior del Govern. Un dia després que el conseller d'Economia anunciés que l'executiu renunciava, per ara, a fer servir el fons creat per pagar les fiances -per la dificultat de trobar bancs que avalessin l'operació i la necessitat de protegir els treballadors de l'Institut Català de Finances (ICF)-, el mateix Jaume Giró ha anunciat a la cambra catalana que la Generalitat sí que utilitzarà finalment el mecanisme habilitat en temps rècord. El termini per pagar les fiances de 5,4 milions d'euros al Tribunal de Comptes acaba aquesta mitjanit.
Què ha canviat en les últimes hores perquè Giró hagi expressat aquest dimecres que l'ICF finament avalarà els alts càrrecs perseguits? Ho ha explicat el mateix conseller d'Economia al Parlament, després d'una pregunta de la diputada Elsa Artadi (Junts). Giró s'ha limitat a assegurar que treballadors de l'ICF s'han dirigit a la conselleria per demanar-li que no deixi de fer passos endavant en la protecció dels encausats. Segons el titular d'Economia, aquests mateixos empleats públics li han sol·licitat que la seva protecció no sigui un obstacle per fer ús del decret aprovat pel Govern per crear el fons complementari de riscos. "I això és el que farem", ha insistit Giró, abans de rebre els aplaudiments del seu grup parlamentari. Cap més explicació. Per tant, el Govern farà ús d'una disposició transitòria en el decret del fons complementari que permet que l'organisme actuï com a garant de la quantitat imposada fins que no es trobi una entitat financera que ho faci.
Les paraules del conseller d'Economia arriben després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, deixés clar aquest dimarts que encara confiava en poder activar el fons complementari de riscos elaborat pel Govern per finançar les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes. El seu executiu havia anunciat en roda de premsa que el fons no es posaria en marxa perquè la Generalitat no havia trobat cap entitat financera que actués com a avaladora del mecanisme -l'administració, a través de l'ICF, hauria de fer el contraaval- i que s'havia descartat que l'ICF desenvolupés aquesta responsabilitat per no posar "en risc" els treballadors públics.
Aragonès, en una compareixença al costat de Jan Jambon, ministre president de Flandes, havia apuntat també que un aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) al fons -l'organisme s'ha de pronunciar sobre la seva legalitat el 29 de juliol- serviria per obtenir el suport bancari necessari. Però Giró s'ha avançat als esdeveniments.
Aragonès també havia indicat aquest dimarts que el fons compleix amb l'ordenament jurídic -en aquests termes s'havia expressat també el conseller d'Economia-, i que així quedarà clar en el dictamen del CGE, que no és vinculant però que es mirarà amb lupa per part de l'oposició. El president no va desvincular el fet que els bancs hagin girat l'esquena al sistema d'avals idea per la Generalitat de les pressions polítiques que s'han viscut els últims dies. La Moncloa va posar en dubte la legalitat del fons des del primer moment -Pedro Sánchez va obrir la porta a recórrer-lo davant del Tribunal Constitucional (TC)-, i Vox va anunciar una querella contra Aragonès l'endemà de crear el mecanisme.
Cap pregunta a Aragonès sobre l'aval als encausats
Després de l'anunci verbalitzat per Giró, cap grup parlamentari ha preguntat a Aragonès -en la sessió de control al president de la Generalitat- sobre el canvi de parer del Govern en relació a l'ús de l'ICF com a avalador dels encausats pel Tribunal de Comptes. Aragonès s'ha limitat a formular un agraïment al conseller d'Economia, de qui n'ha destacat el seu compromís. Durant el transcurs del ple, Ciutadans ha demanat a la fiscalia del Tribunal de Comptes que es posicioni en contra d'acceptar l'aval de l'ICF per atendre les fiances dels alts càrrecs encausats.
El president de la Generalitat sí que ha hagut de respondre fins a tres preguntes parlamentària -de comuns, la CUP i Junts- sobre la gestió de la pandèmia, arran de l'increment de contagis per l'impacte de la cinquena onada de la Covid-19. Aragonès ha fet autocrítica. "És evident que aquesta situació no s'hauria d'haver produït", ha afirmat el president català, que ha anunciat que les mesures restrictives preses en els darrers dies -com el confinament nocturn- es mantindran durant "setmanes" per revertir la corba de contagis. "Les mesures les mantindrem fins que siguin necessàries", ha reblat.
Aragonès ha mantingut també una picabaralla dialèctica amb el líder del PSC, Salvador Illa, que li ha demanat que assisteixi el 30 de juliol a la conferència de presidents autonòmics programada pel govern espanyol. "Si s'hi va amb capacitat de codecisió, hi serem. Si s'hi va només a fer una fotografia, tenim molta feina", ha apuntat el president de la Generalitat. Illa li ha retret l'absència del seu executiu en òrgans multilaterals. "La societat catalana s'està movent, vol un canvi. I el seu Govern es queda quiet", ha dit el dirigent socialista. Aragonès, però, ha lamentat que el govern espanyol no hagi facilitat encara ni convocatòria oficial, ni ordre del dia ni els treball previs de la conferència de president. "Què anem a fer-hi?", s'ha preguntat.
Què ha canviat en les últimes hores perquè Giró hagi expressat aquest dimecres que l'ICF finament avalarà els alts càrrecs perseguits? Ho ha explicat el mateix conseller d'Economia al Parlament, després d'una pregunta de la diputada Elsa Artadi (Junts). Giró s'ha limitat a assegurar que treballadors de l'ICF s'han dirigit a la conselleria per demanar-li que no deixi de fer passos endavant en la protecció dels encausats. Segons el titular d'Economia, aquests mateixos empleats públics li han sol·licitat que la seva protecció no sigui un obstacle per fer ús del decret aprovat pel Govern per crear el fons complementari de riscos. "I això és el que farem", ha insistit Giró, abans de rebre els aplaudiments del seu grup parlamentari. Cap més explicació. Per tant, el Govern farà ús d'una disposició transitòria en el decret del fons complementari que permet que l'organisme actuï com a garant de la quantitat imposada fins que no es trobi una entitat financera que ho faci.
Les paraules del conseller d'Economia arriben després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, deixés clar aquest dimarts que encara confiava en poder activar el fons complementari de riscos elaborat pel Govern per finançar les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes. El seu executiu havia anunciat en roda de premsa que el fons no es posaria en marxa perquè la Generalitat no havia trobat cap entitat financera que actués com a avaladora del mecanisme -l'administració, a través de l'ICF, hauria de fer el contraaval- i que s'havia descartat que l'ICF desenvolupés aquesta responsabilitat per no posar "en risc" els treballadors públics.
Aragonès, en una compareixença al costat de Jan Jambon, ministre president de Flandes, havia apuntat també que un aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) al fons -l'organisme s'ha de pronunciar sobre la seva legalitat el 29 de juliol- serviria per obtenir el suport bancari necessari. Però Giró s'ha avançat als esdeveniments.
Aragonès també havia indicat aquest dimarts que el fons compleix amb l'ordenament jurídic -en aquests termes s'havia expressat també el conseller d'Economia-, i que així quedarà clar en el dictamen del CGE, que no és vinculant però que es mirarà amb lupa per part de l'oposició. El president no va desvincular el fet que els bancs hagin girat l'esquena al sistema d'avals idea per la Generalitat de les pressions polítiques que s'han viscut els últims dies. La Moncloa va posar en dubte la legalitat del fons des del primer moment -Pedro Sánchez va obrir la porta a recórrer-lo davant del Tribunal Constitucional (TC)-, i Vox va anunciar una querella contra Aragonès l'endemà de crear el mecanisme.
Cap pregunta a Aragonès sobre l'aval als encausats
Després de l'anunci verbalitzat per Giró, cap grup parlamentari ha preguntat a Aragonès -en la sessió de control al president de la Generalitat- sobre el canvi de parer del Govern en relació a l'ús de l'ICF com a avalador dels encausats pel Tribunal de Comptes. Aragonès s'ha limitat a formular un agraïment al conseller d'Economia, de qui n'ha destacat el seu compromís. Durant el transcurs del ple, Ciutadans ha demanat a la fiscalia del Tribunal de Comptes que es posicioni en contra d'acceptar l'aval de l'ICF per atendre les fiances dels alts càrrecs encausats.
El president de la Generalitat sí que ha hagut de respondre fins a tres preguntes parlamentària -de comuns, la CUP i Junts- sobre la gestió de la pandèmia, arran de l'increment de contagis per l'impacte de la cinquena onada de la Covid-19. Aragonès ha fet autocrítica. "És evident que aquesta situació no s'hauria d'haver produït", ha afirmat el president català, que ha anunciat que les mesures restrictives preses en els darrers dies -com el confinament nocturn- es mantindran durant "setmanes" per revertir la corba de contagis. "Les mesures les mantindrem fins que siguin necessàries", ha reblat.
Aragonès ha mantingut també una picabaralla dialèctica amb el líder del PSC, Salvador Illa, que li ha demanat que assisteixi el 30 de juliol a la conferència de presidents autonòmics programada pel govern espanyol. "Si s'hi va amb capacitat de codecisió, hi serem. Si s'hi va només a fer una fotografia, tenim molta feina", ha apuntat el president de la Generalitat. Illa li ha retret l'absència del seu executiu en òrgans multilaterals. "La societat catalana s'està movent, vol un canvi. I el seu Govern es queda quiet", ha dit el dirigent socialista. Aragonès, però, ha lamentat que el govern espanyol no hagi facilitat encara ni convocatòria oficial, ni ordre del dia ni els treball previs de la conferència de president. "Què anem a fer-hi?", s'ha preguntat.