HABITATGE

La PAH reclama a la Moncloa una pròrroga de la moratòria per evitar un «tsunami» de desnonaments

Afectats per desallotjaments al setembre participen en la concentració convocada per la plataforma a Barcelona

per Andreu Merino, Barcelona, Catalunya | 20 de juliol de 2021 a les 19:19 |
Imatge de la protesta. | A.M.
El 9 d'agost caduca la moratòria estatal de desnonaments aprovada pel govern espanyol. Al contrari del que es va anunciar des de la Moncloa, la mesura no ha donat cobertura a totes les famílies vulnerables. Després que la judicatura expressés dubtes sobre la seva aplicació, el degoteig de desallotjaments ha continuat i durant el primer trimestre de l'any a Catalunya hi va haver més d'un desnonament cada hora. Tot i les deficiències de la moratòria, aquesta sí que ha servit per aturar molts altres desallotjaments i ara la PAH alerta d'un "tsunami" de llançaments a partir del setembre si no es prorroga.

La plataforma es va manifestar aquest dilluns a Tarragona, Terrassa, Cornellà de Llobregat i Rubí i Mollet del Vallès per fer arribar aquesta demanda al govern espanyol. També va convocar mobilitzacions a València, Palma, Gandia, Hernani, Màlaga, Múrcia, San Sebastián de los Reyes i Segòvia.


Avui ha estat el torn de Barcelona, on fins a 200 persones s'han concentrat a la plaça de Catalunya. Els activistes duien uns paraigües com a símbol de la lluita contra el "tsunami" que preveuen i on s'hi podia llegir el lema "Stop tsunami de desnonaments, nova moratòria". La portaveu de la plataforma, Lucía Delgado, ha insistit que tot i que la moratòria no és la "solució", ha servit perquè moltes famílies ajornessin el seu desallotjament. Per això ha demanat ampliar la cobertura i la durada. "Hi ha vides en joc", ha dit recordant el desnonament d'un veí a Sants el passat mes de juny.


Les demandes de la PAH, però, no acaben aquí. "Estem impulsant una llei estatal per garantir el dret a l'habitatge des dels moviments socials", ha recordat. A la concentració d'avui a Barcelona també han pres la paraula persones que estan amenaçades de desnonament durant les properes setmanes. És el cas del Wilson, que viu amb la seva dona i els seus tres fills a Nou Barris. "Ho hem fet tot per intentar trobar un habitatge però al final hem hagut d'ocupar perquè ens vam quedar sense feina arran de la pandèmia", ha explicat. La Lorena i les seves dues filles també estan amenaçades de desnonament. "A partir del 9 d'agost, nosaltres i tothom que estigui en la nostra situació es pot quedar al carrer si el govern espanyol no amplia la moratòria", ha insistit.

Demà la PAH es manifestarà a Madrid davant les portes del Congrés dels Diputats. Des de la PAH s'ha xifrat amb 26.000 els desnonaments que poden haver-hi a Catalunya durant la tardor i els primers mesos del 2022 si la moratòria no es prorroga.


Una moratòria amb llacunes


Des de l'aprovació de la moratòria el 31 de març del 2020, els anuncis polítics en relació a la mesura i el contingut d'aquesta han diferit. Inicialment, l'aleshores vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, anunciava l'aturada de tots els desnonaments de famílies vulnerables.

La lletra petita publicada al BOE, però, permetia constatar que la moratòria només preveia donar cobertura a les famílies que poguessin demostrar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. La pressió dels moviments socials va fer que al desembre del 2020 la Moncloa mogués fitxa i anunciés una reforma a la moratòria per ampliar la cobertura a les famílies.

De nou, però, el missatge polític quedava lluny de la realitat. A Barcelona, jutges i advocacia assenyalaven que la reforma de la iniciativa no aclaria qui es podia beneficiar de l'ajornament de desnonaments i molts magistrats n'han continuat ordenant.

Amb aquests dubtes sobre la taula, el govern espanyol va prorrogar la moratòria que inicialment caducava el 9 de maig, fins al 9 d'agost. Ara la PAH, malgrat les carències que la mesura ha demostrat tenir, demana a la Moncloa que torni a prendre la mateixa decisió per contenir el "tsunami" de desnonaments que asseguren que vindrà a la tardor, quan els jutjats recuperin la seva activitat habitual.

Mentre espera la decisió de la Moncloa, el moviment per l'habitatge també confia que el Parlament acceleri l'aprovació d'un nou decret antidesnonaments que substitueixi el 17/2019, tombat pel Tribunal Constitucional al gener. La mesura obligava a oferir un lloguer social abans de desnonar persones vulnerables a tots els grans propietaris, fossin particulars o grans tenidors, també en casos d'ocupació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació