20
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
18:11h
El fons complementari de riscos, mecanisme creat fa dues setmanes pel Govern davant les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes a 34 alts càrrecs per la seva relació amb l'acció exterior catalana, no s'activarà. Per ara, almenys. Així ho ha confirmat aquest dimarts el conseller d'Economia, Jaume Giró, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Aquest fons ja estava dotat amb deu milions d'euros, però s'ha decidit no activar. Per què? Perquè, en no haver trobat cap entitat bancària que avalés l'operació -la Generalitat actuava facilitant el contraaval-, no s'ha volgut fer servir l'Institut Català de Finances (ICF) per no "posar en risc" els treballadors públics.
En aquests termes s'ha expressat Giró -arquitecte del fons, que li havia valgut elogis des de les files de Junts-, que ha indicat que l'operació no tenia cap trava "tècnica, comercial ni jurídica" a l'hora de dur-se a terme. Les portes financeres, però, s'han tancat, i la Generalitat ja explora altres vies amb entitats "internacionals", segons ha comunicat el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en una carta a la militància. Els encausats han d'aportar 5,4 milions d'euros aquest dimecres com a molt tard si no volen veure embargats els seus béns. Existeix la possibilitat, però, que aquest embargament no sigui instantani, de manera que encara es disposaria d'uns dies de coll per trobar solucions. Els advocats ultimen els detalls a contrarellotge.
"Davant d'una injustícia, s'ha d'actuar. I estem actuant dins la llei", ha apuntat Giró. El fons encara està sotmès al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), on les forces de l'oposició l'han elevat per tal que es pronunciï sobre la seva legalitat. El CGE té fins al 29 de juliol per tal d'emetre el dictamen, i després s'hauria de convalidar el decret llei al ple del Parlament o en una diputació permanent. "Tenim una urgència, que és cobrir les fiances de les 34 persones", ha constatat Giró, que ha considerat un "risc innecessari" activar l'ICF per tal que exercís com avalista de les fiances.
El conseller d'Economia ha indicat que hi ha hagut "amenaces" contra l'entitat pública si es feia servir com a avalista de les fiances, i que per això ha decidit no "posar en risc" cap dels seus treballadors. "Hi ha hagut massa poc temps i massa soroll. Això ha fet impossible una cosa que ja era complicada", ha remarcat Giró, que malgrat tot ha defensat la vigència del fons en el mitjà termini si es troba una entitat financera que l'avali. Tanmateix, ha apuntat que no li consten "pressions polítiques" sobre les entitats financeres, més enllà de les declaracions de la "dreta i l'extrema dreta" des de la mateixa tarda que es va publicar el decret llei sobre el fons de riscos.
L'entitat gestora encara no està creada, de manera que és l'ICF qui mana sobre el fons. "Hi estem treballant, no puc posar-hi una data. Esperem que sigui realitat com abans millor", ha ressaltat Giró, que ha denunciat la "politització" que viu el Tribunal de Comptes. Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i a qui s'ha imposat una fiança de 2,8 milions d'euros, va definir l'organisme com a "caspa franquista".
En aquests termes s'ha expressat Giró -arquitecte del fons, que li havia valgut elogis des de les files de Junts-, que ha indicat que l'operació no tenia cap trava "tècnica, comercial ni jurídica" a l'hora de dur-se a terme. Les portes financeres, però, s'han tancat, i la Generalitat ja explora altres vies amb entitats "internacionals", segons ha comunicat el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en una carta a la militància. Els encausats han d'aportar 5,4 milions d'euros aquest dimecres com a molt tard si no volen veure embargats els seus béns. Existeix la possibilitat, però, que aquest embargament no sigui instantani, de manera que encara es disposaria d'uns dies de coll per trobar solucions. Els advocats ultimen els detalls a contrarellotge.
"Davant d'una injustícia, s'ha d'actuar. I estem actuant dins la llei", ha apuntat Giró. El fons encara està sotmès al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), on les forces de l'oposició l'han elevat per tal que es pronunciï sobre la seva legalitat. El CGE té fins al 29 de juliol per tal d'emetre el dictamen, i després s'hauria de convalidar el decret llei al ple del Parlament o en una diputació permanent. "Tenim una urgència, que és cobrir les fiances de les 34 persones", ha constatat Giró, que ha considerat un "risc innecessari" activar l'ICF per tal que exercís com avalista de les fiances.
El conseller d'Economia ha indicat que hi ha hagut "amenaces" contra l'entitat pública si es feia servir com a avalista de les fiances, i que per això ha decidit no "posar en risc" cap dels seus treballadors. "Hi ha hagut massa poc temps i massa soroll. Això ha fet impossible una cosa que ja era complicada", ha remarcat Giró, que malgrat tot ha defensat la vigència del fons en el mitjà termini si es troba una entitat financera que l'avali. Tanmateix, ha apuntat que no li consten "pressions polítiques" sobre les entitats financeres, més enllà de les declaracions de la "dreta i l'extrema dreta" des de la mateixa tarda que es va publicar el decret llei sobre el fons de riscos.
L'entitat gestora encara no està creada, de manera que és l'ICF qui mana sobre el fons. "Hi estem treballant, no puc posar-hi una data. Esperem que sigui realitat com abans millor", ha ressaltat Giró, que ha denunciat la "politització" que viu el Tribunal de Comptes. Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat i a qui s'ha imposat una fiança de 2,8 milions d'euros, va definir l'organisme com a "caspa franquista".