Històries olímpiques (6/17)

La invasió soviètica d'Hongria, pretext franquista per boicotejar els Jocs del 56

El règim espanyol va voler mostrar el seu rebuig per l'atac de l'URSS a Budapest, però altres factors van ser determinants en la decisió, com el cost econòmic de la participació

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 28 de juliol de 2021 a les 11:00 |
Franco rep a Eisenhower a Madrid el 1959. | Wikicommons
En la història de les relacions entre Espanya i els Jocs Olímpics hi ha un episodi poc recordat, i és el boicot fet pel règim franquista als Jocs de Melbourne (Austràlia), el 1956, com a protesta per la invasió soviètica d'Hongria. L'investigador Carlos López Díaz va estudiar el cas i d'ell n'extraiem algunes dades, del seu treball España y los Juegos Olímpicos de 1956. Las verdaderas causas  del boicot y su impacto en la prensa.

El 23 d'octubre del 1956 s'havia iniciat una revolta estudiantil a Hongria, país aliat de l'URSS. La revolta es va estendre a tot el país en pocs dies. Feia tres anys que havia mort Stalin i la Unió Soviètica, amb Nikita Khrusxov, havia iniciat un procés de desestalinització i tímida obertura. Però quan a Budapest es va formar un govern reformista que va amenaçar d'abandonar el Pacte de Varsòvia, a Moscou van decidir tallar pel dret. El 4 de novembre, tropes de l'URSS van ocupar Hongria amb celeritat.   


Només dos dies després, el 6 de novembre, la delegación nacional de Deportes, seguint ordres del govern, va fer pública la decisió de no participar en els Jocs -que començaven el 22 de novembre- per considerar que blanquejaven la invasió soviètica. El boicot era una resposta que "creu interpretar el sentir del poble espanyol" davant la "sanguinària invasió d'Hongria, decretada pel comunisme internacional".

Entre els Jocs anteriors, els del 1952, i els del 1956, la situació d'Espanya en el context internacional havia canviat. L'any 1953, s'havien signat els acords amb els EUA, el Concordat amb la Santa Seu i, finalment, el règim havia aconseguit ser admès a les Nacions Unides. La Guerra Freda es va convertir en un gran aliat del franquisme. Els aliats estaven disposats a perdonar a Franco la seva dictadura a canvi del seu anticomunisme. L'any 1959, el president nord-americà, el general Eisenhower, visitaria Espanya.


Tot i l'afirmació oficial que no s'anava a Melbourne com a símbol de protesta contra la invasió soviètica, el cert és que ja abans, a finals del 1955, s'havia manifestat en els cercles oficials la inconveniència d'assistir per motius ben diferents. El fet que els esportistes que havien de participar eren amateurs, l'enorme distància geogràfica i el cost que suposava el desplaçament havien refredat la voluntat de viatjar a Austràlia. 

Durant l'any previ als Jocs, les autoritats espanyoles van mantenir una actitud erràtica sobre la participació a Melbourne, malgrat que el delegat nacional d'Esports, José Antonio Elola-Olaso, n'era partidari. Tot indica que la invasió d'Hongria va ser l'excusa perfecta per un règim que volia i dolia. Els motius expressats van ser ideològics i polítics. Però tot indica que molt més determinant va ser la situació econòmica en un moment en què també els esports patien la migradesa general. 


Els Jocs de Tòquio són finalment una realitat, després que la pandèmia obligués a ajornar la XXXII edició de les Olimpíades. El Japó acollirà fins al 8 d'agost un encontre esportiu que s'ha vist trasbalsat fins al darrer moment per l'impacte de la Covid. L'augment de casos de contagi ha obligat a declarar l'entorn de Tòquio com a zona d'emergència i a decidir que no hi hagi espectadors en les instal·lacions centrals.

Els esdeveniments excepcionals no han estat tan estranys en la vida dels Jocs Olímpics. Des de la primera Olimpíada de l'era moderna, celebrada a Atenes el 1896, els Jocs han travessat la història del món i han reflectit les grans transformacions produïdes en els darrers 130 anys. Les tensions internacionals, la pugna entre blocs, dues guerres mundials, la guerra freda, les invasions i el combat pels drets humans, de la comunitat negra a la lluita per la igualtat, han irromput en els Jocs, que han estat un escenari de la realitat mundial.

A NacióDigital hem triat disset episodis, un per cada dia dels Jocs, que són bocins de la història recent. Els podeu recuperar aquí –anirant apareixent els 17 a mesura que es publiquin-.
















 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació