17
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
21:44h
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que tomba el confinament total del primer estat d'alarma ha provocat malestar a la Moncloa. L'oposició l'ha aprofitada per carregar contra Pedro Sánchez, mentre que algunes veus assenyalen que l'alt tribunal ha pres la decisió pensant en perjudicar el govern espanyol. En tot cas, el pronunciament del TC tindrà conseqüències: delimita el terreny de joc de les restriccions en futures pandèmies, deixa en l'aire milers de multes que es van imposar per saltar-se les restriccions, i també dona arguments a tribunals ordinaris per, si ho consideren, tombar mesures que aprovin els governs autonòmics emparant-se en el posicionament de l'alt tribunal.
El confinament total, una restricció inèdita i que no s'ha repetit en posteriors onades la pandèmia, va tancar la gent a casa, i ara el TC ha dit que és inconstitucional. No perquè l'alt tribunal consideri que no s'havien d'adoptar mesures, sinó per una qüestió de forma. El govern espanyol hauria d'haver implantat un estat d'excepció, no pas un estat d'alarma, per estar emparat per "suspendre" el dret de circulació dels ciutadans. En declaracions a NacióDigital, el professor de Dret Constitucional i exlletrat del TC, Joaquín Urias, és molt crític amb la decisió i l'emmarca en un intent per part de l'alt tribunal de "desgastar" el govern espanyol. "No analitza la constitucionalitat del decret sinó que impugna la gestió de la pandèmia. Acusa el govern d'actuar contra els drets dels ciutadans per deslegitimar-lo", sosté.
En una línia similar, Joan Ridao, professor de Dret Constitucional, exlletrat del Parlament i autor del llibre Derecho de crisis y estado autonómico, del estado de alarma a la cogobernanza en la gestión de la COVID-19 (Marcial), apunta a una voluntat de la majoria conservadora d'enviar un "correctiu" a Pedro Sánchez. La sentència del TC contrasta, per exemple, amb la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem que va "salvar" el govern espanyol i les autonomies en relació a les mesures adoptades per fer front a la pandèmia en absència de l'estat d'alarma, arran d'un recurs sobre les restriccions a les Illes Canàries. "El TC no ha tingut aquesta deferència", resumeix Ridao.
Els arguments, camuflats
De moment es coneix el sentit de la sentència, però el TC encara no n'ha fet públics els arguments. Això és habitual en els darrers temps i es fa, sovint, en aquelles decisions controvertides. Ha passat recentment, per exemple, en les sentències per avalar les condemnes de l'1-O contra els presos polítics. "Això serveix per a les qüestions més delicades, amb un interès polític o estratègic, i en què es vol evitar que hi hagi molt debat entorn del contingut de la sentència i als matisos", apunta Ridao. "Jurídicament i social, importa més l'argumentació que el resultat", afegeix Urias.
En tot cas, la sentència es va aprovar per la mínima: sis vots a favor i cinc en contra, malgrat que en els últims dies s'havien anat deixant indicis del sentit que podria adoptar. El posicionament de la vicepresidenta del TC Encarnació Roca -sobre el paper progressista promoguda pel PSOE i per CiU però que acostuma a votar al costat dels magistrats conservadors- va ser decisiu per decantar la balança. "El tribunal és perfectament conscient dels efectes d'una sentència d'aquestes característiques i utilitza les seves competències per perjudicar el govern espanyol", apunta Urias. La distància entre el Poder Judicial i la Moncloa s'ha eixamplat en els últims mesos.
"Limitació" o "suspensió" de drets
Un element clau de la sentència del TC és la idea de "suspensió" o "limitació" de drets. Ha transcendit que l'alt tribunal avala les restriccions adoptades pel govern espanyol per frenar la pandèmia, però que l'error va ser de "forma". El paraigua de l'estat d'alarma no avalava "suspendre" drets com es va fer en el cas del confinament total i calia aplicar un estat d'excepció. "L'estat d'excepció està previst en tots els ordenaments per qüestions d'ordre públic. Reduir una crisi sanitària, per molta alteració que produeixi, a l'ordre públic em sembla desafortunat", argumenta Ridao. Urias va més enllà: "El TC fa això per quedar bé: pot dir que està d'acord en el fons però no en la forma. Queda bé davant de la població i desgasta el govern. És una construcció feta deliberadament", apunta.
Parlar de "suspensió" és determinant, perquè l'estat d'alarma permet "limitar" drets, no pas "suspendre'ls", com sí que permet fer l'estat d'excepció. Ara bé, el confinament total va ser una "suspensió" del dret de circulació? Es pot argumentar que sí, com fa el TC, o que no, com fan Ridao i Urias. Durant el confinament del primer estat d'alarma hi havia grups que no l'havien de complir, com ara els treballadors essencials. "No es pot parlar de suspensió en els termes de l'estat d'excepció o de setge. Una suspensió és una cosa molt més greu", sosté Ridao. Ara bé, aquest és l'argument "coartada": si el TC interpreta que hi va haver suspensió, fa inviable l'estat d'alarma i aplana el terreny per a l'estat d'excepció.
El dubte de les multes i els efectes futurs
La sentència del TC delimita el terreny de joc de cara a futures pandèmies en què s'hagi d'aplicar un confinament total i ha generat certa inseguretat en les últimes hores per una qüestió com ara les multes que es van imposar per saltar-se el confinament. S'hauran de pagar? Si ja han estat pagades, s'hauran de retornar als ciutadans? La Generalitat ho està estudiant i podria haver de retornar més de 23.000 multes ja cobrades, amb tots els problemes administratius que això pot suposar. "Si el TC anul·la un article que autoritzava el règim sancionador per imposar multes, la conseqüència és que aquesta norma no hauria entrat mai en vigor", apunta Ridao.
Això vol dir que la norma no hauria estat mai en l'ordenament i tots els actes que se'n deriven són nuls i els damnificats s'haurien de poder rescabalar. Aquesta és la norma general, però caldrà veure la lletra petita de la sentència per veure si se'n deriva una responsabilitat patrimonial de l'Estat per raons econòmiques.
El posicionament del TC també té una altra derivada. Basant-se en aquesta sentència, sosté Urias, tribunals ordinaris podrien anul·lar mesures dels governs autonòmics argumentant que s'estan "suspenent" drets. "Quan un tribunal ordinari vulgui obstaculitzar les decisions d'un govern autonòmic dirà que són suspensions de drets", apunta el professor. Això és especialment rellevant ara que, sense estat d'alarma, totes aquelles restriccions que vulneren drets fonamentals -com ara a Catalunya el toc de queda o les limitacions de les reunions- han de passar pels tribunals superiors de justícia de cada territori.
El confinament total, una restricció inèdita i que no s'ha repetit en posteriors onades la pandèmia, va tancar la gent a casa, i ara el TC ha dit que és inconstitucional. No perquè l'alt tribunal consideri que no s'havien d'adoptar mesures, sinó per una qüestió de forma. El govern espanyol hauria d'haver implantat un estat d'excepció, no pas un estat d'alarma, per estar emparat per "suspendre" el dret de circulació dels ciutadans. En declaracions a NacióDigital, el professor de Dret Constitucional i exlletrat del TC, Joaquín Urias, és molt crític amb la decisió i l'emmarca en un intent per part de l'alt tribunal de "desgastar" el govern espanyol. "No analitza la constitucionalitat del decret sinó que impugna la gestió de la pandèmia. Acusa el govern d'actuar contra els drets dels ciutadans per deslegitimar-lo", sosté.
En una línia similar, Joan Ridao, professor de Dret Constitucional, exlletrat del Parlament i autor del llibre Derecho de crisis y estado autonómico, del estado de alarma a la cogobernanza en la gestión de la COVID-19 (Marcial), apunta a una voluntat de la majoria conservadora d'enviar un "correctiu" a Pedro Sánchez. La sentència del TC contrasta, per exemple, amb la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem que va "salvar" el govern espanyol i les autonomies en relació a les mesures adoptades per fer front a la pandèmia en absència de l'estat d'alarma, arran d'un recurs sobre les restriccions a les Illes Canàries. "El TC no ha tingut aquesta deferència", resumeix Ridao.
Els arguments, camuflats
De moment es coneix el sentit de la sentència, però el TC encara no n'ha fet públics els arguments. Això és habitual en els darrers temps i es fa, sovint, en aquelles decisions controvertides. Ha passat recentment, per exemple, en les sentències per avalar les condemnes de l'1-O contra els presos polítics. "Això serveix per a les qüestions més delicades, amb un interès polític o estratègic, i en què es vol evitar que hi hagi molt debat entorn del contingut de la sentència i als matisos", apunta Ridao. "Jurídicament i social, importa més l'argumentació que el resultat", afegeix Urias.
En tot cas, la sentència es va aprovar per la mínima: sis vots a favor i cinc en contra, malgrat que en els últims dies s'havien anat deixant indicis del sentit que podria adoptar. El posicionament de la vicepresidenta del TC Encarnació Roca -sobre el paper progressista promoguda pel PSOE i per CiU però que acostuma a votar al costat dels magistrats conservadors- va ser decisiu per decantar la balança. "El tribunal és perfectament conscient dels efectes d'una sentència d'aquestes característiques i utilitza les seves competències per perjudicar el govern espanyol", apunta Urias. La distància entre el Poder Judicial i la Moncloa s'ha eixamplat en els últims mesos.
"Limitació" o "suspensió" de drets
Un element clau de la sentència del TC és la idea de "suspensió" o "limitació" de drets. Ha transcendit que l'alt tribunal avala les restriccions adoptades pel govern espanyol per frenar la pandèmia, però que l'error va ser de "forma". El paraigua de l'estat d'alarma no avalava "suspendre" drets com es va fer en el cas del confinament total i calia aplicar un estat d'excepció. "L'estat d'excepció està previst en tots els ordenaments per qüestions d'ordre públic. Reduir una crisi sanitària, per molta alteració que produeixi, a l'ordre públic em sembla desafortunat", argumenta Ridao. Urias va més enllà: "El TC fa això per quedar bé: pot dir que està d'acord en el fons però no en la forma. Queda bé davant de la població i desgasta el govern. És una construcció feta deliberadament", apunta.
Parlar de "suspensió" és determinant, perquè l'estat d'alarma permet "limitar" drets, no pas "suspendre'ls", com sí que permet fer l'estat d'excepció. Ara bé, el confinament total va ser una "suspensió" del dret de circulació? Es pot argumentar que sí, com fa el TC, o que no, com fan Ridao i Urias. Durant el confinament del primer estat d'alarma hi havia grups que no l'havien de complir, com ara els treballadors essencials. "No es pot parlar de suspensió en els termes de l'estat d'excepció o de setge. Una suspensió és una cosa molt més greu", sosté Ridao. Ara bé, aquest és l'argument "coartada": si el TC interpreta que hi va haver suspensió, fa inviable l'estat d'alarma i aplana el terreny per a l'estat d'excepció.
El dubte de les multes i els efectes futurs
La sentència del TC delimita el terreny de joc de cara a futures pandèmies en què s'hagi d'aplicar un confinament total i ha generat certa inseguretat en les últimes hores per una qüestió com ara les multes que es van imposar per saltar-se el confinament. S'hauran de pagar? Si ja han estat pagades, s'hauran de retornar als ciutadans? La Generalitat ho està estudiant i podria haver de retornar més de 23.000 multes ja cobrades, amb tots els problemes administratius que això pot suposar. "Si el TC anul·la un article que autoritzava el règim sancionador per imposar multes, la conseqüència és que aquesta norma no hauria entrat mai en vigor", apunta Ridao.
Això vol dir que la norma no hauria estat mai en l'ordenament i tots els actes que se'n deriven són nuls i els damnificats s'haurien de poder rescabalar. Aquesta és la norma general, però caldrà veure la lletra petita de la sentència per veure si se'n deriva una responsabilitat patrimonial de l'Estat per raons econòmiques.
El posicionament del TC també té una altra derivada. Basant-se en aquesta sentència, sosté Urias, tribunals ordinaris podrien anul·lar mesures dels governs autonòmics argumentant que s'estan "suspenent" drets. "Quan un tribunal ordinari vulgui obstaculitzar les decisions d'un govern autonòmic dirà que són suspensions de drets", apunta el professor. Això és especialment rellevant ara que, sense estat d'alarma, totes aquelles restriccions que vulneren drets fonamentals -com ara a Catalunya el toc de queda o les limitacions de les reunions- han de passar pels tribunals superiors de justícia de cada territori.