EDUCACIÓ

Diversitat sexual a les escoles cristianes: una contradicció religiosa?

El posicionament públic de l’Església catòlica en matèria de gènere i orientació sexual “es posa en parèntesi” a les escoles

per Pere Mercader, Barcelona, Catalunya | 26 de setembre de 2021 a les 18:30 |
"Per les escoles cristianes els infants LGTBI no existeixen", afirma Katy Pallàs, presidenta de Famílies LGTB (FLG), però no tothom ho veu així. És més, en menys de tres anys, totes les escoles catalanes, també les concertades religioses, hauran d’haver inclòs la diversitat sexual i de gènere al seu dia a dia, fruit del programa Coeduca’t. Això sí, segons dades facilitades a Nació Digital pel Departament d'Educació, per ara, només el 2% dels participants a la formació associada al projecte provenen d'escoles religioses.

Tot i la postura oficial de l'església catòlica, "no hi ha contradicció entre ser cristià i ser del col·lectiu LGTB" segons Jordi Valls, consiliari de l’Associació Cristiana de Gais i Lesbianes (ACGIL). Valls recorda que la Comissió Bíblica va concloure que "no hi havia raó a la bíblia" per a la discriminació dels homosexuals. Un exemple d’aquesta concepció oberta del cristianisme són les escoles Vedruna, on es treballa la diversitat sexual i de gènere dins del projecte de tutoria, explica Manel Salas, responsable de l’Àrea Pedagògica de l'organització. La seva visió de la diversitat sexual és positiva, ja que són una escola on "tothom hi és benvingut".


En aquest sentit, L’ACGIL, constata que "la immensa majoria d’escoles cristianes accepten l’homosexualitat", només n’estarien en contra "les comunitats dominades per moviments ultraconservadors o amb poca qualitat humana". Valls fins i tot afirma que la majoria d’escoles "posen en parèntesi" la doctrina oficial de l’església, ja que "la gent normal entén que no s’ha de condemnar a persones que s’estimin de manera diferent".

Tot i això, antics alumnes d'escoles religioses expliquen a Nació Digital que a certes escoles es construeix una espècie d’espiral del silenci en aquests temes, convertint-los en tabús, i destaquen la manca de visibilització del col·lectiu LGTBI. En aquest sentit, Pallàs assegura que "les escoles religioses no demanen xerrades sobre diversitat sexual", ja que utilitzen l'autonomia de centre per actuar "segons la seva conveniència". L’educació sexoafectiva va "directament relacionada" amb l'equitat i la igualtat i "és imprescindible que estigui dins del currículum", afegeix Pallàs.


Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització del Departament d'Educació i responsable del projecte Coeduca't, recorda que la coeducació és "una revisió de tot el procés d’aprenentatge" en la que la perspectiva de gènere i diversitat afectivosexual ha de travessar tot el currículum. Aymerich prefereix no parlar d’obligatorietat pel que fa al compliment del projecte, tot i que el Departament d’Educació "marca l’aplicació del Coeduca’t a les pautes del que cal fer als centres".

Encara que "la religió catòlica, segons com s’interpreti, pot fer pensar en una manca de perspectiva de gènere", Aymerich assegura que "hi ha centres de titularitat religiosa que respecten clarament aquests valors". La responsable de Coeduca't avança que, en el cas que observin "un biaix en aquests temes", treballaran per assolir el compliment del projecte a les escoles "que es quedin al marge".


Bones pràctiques de les escoles cristianes

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya ha desestimat participar en aquest reportatge, alhora, no s'ha rebut resposta de multitud d'organitzacions a càrrec d'escoles religioses. En són una excepció Escoles Vedruna i Escoles Pia. La primera tasca de l’escola cristiana ha de ser "la humanització, estar al costat de la gent", segons Salas. Des d’aquesta concepció del cristianisme, no creu que a les escoles Vedruna l’orientació sexual es visqui "amb una situació de manca de llibertat". El Responsable de l’Àrea Pedagògica posa d’exemple el trànsit de gènere que va fer un alumne amb l’acompanyament per part de l’escola i els companys de classe.

Jordi Truñó, que parla amb Nació Digital en representació de l'Escola Pia, és director pedagògic d’FP del seu centre a Mataró, coincideix amb Salas en afirmar que les escoles cristianes en les quals treballen tenen "una visió molt inclusiva". En aquest sentit, també ha viscut de prop el trànsit per part d’una alumna. Del cas, en destaca el treball d’acompanyament personal i emocional dels tutors i dels especialistes en psicopedagogia i recorda que "des del primer dia internament tenia el tracte amb el nom en femení".

L’educador de l’Escola Pia entén que els diversos ordes religiosos tenen la seva pròpia organització i visió, i que "l’estructura de l’Església catòlica s’haurà d’anar adaptant o quedarà al marge de la realitat de la societat actual". Truñó justifica la visió oberta i integradora de la diversitat sexual en concordança amb els valors humans "darrere del fet religiós".

La FLG, reconeix que en els últims anys les escoles estan molt més obertes en aquests temes, ja que "l’imaginari social ha canviat". Per primer cop, han notat una resposta molt positiva al seu projecte Contes a l’escola, en el que lliuren llibres LGTBI als centres de les famílies que ho sol·liciten. Tot i això, recorden com una escola privada de Barcelona va tornar els llibres al·legant que "no els hi calien", perquè no tenien nens amb "aquestes característiques". Pallàs assegura que es confon la ideologia amb "una qüestió de drets humans". 

Ser mestre i homosexual

Valls accepta que hi ha molt camí a recórrer, ja que hi ha escoles cristianes on el professorat ha de viure l’homosexualitat en secret. El consiliari d’ACGIL posa d’exemple el cas d’una mestra lesbiana que no va sol·licitar els dies de festa corresponents al casament per a no haver de sortir de l’armari. Això va passar l’any passat en una escola concertada cristiana de Catalunya.

Sense anar més lluny, la mateixa Pallàs, que és mestra, recorda que va ser acomiadada d’una escola privada "per ser lesbiana", ara fa vint anys. Però d’exemples n’hi ha molts, fa dos anys van fer fora una mare de l’associació FLG pel mateix motiu, tot i que en aquell cas la víctima de l’acomiadament va presentar una denúncia i la justícia li va donar la raó.

Pallàs vol deixar clar, però, que el problema no passa només a l’escola religiosa, "els números de gais i lesbianes visibles a l’escola pública tampoc són molt encoratjadors", per la por al que diran les famílies dels alumnes i el professorat. Reconeix que per fer el pas de sortir de l’armari davant dels alumnes "s’ha d’estar preparat per donar tota mena de respostes".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Societat
Participació