Procés català

Com funciona el fons per pagar les fiances del Tribunal de Comptes?

Deu preguntes amb resposta per entendre el mecanisme que posarà en marxa la Generalitat per garantir la defensa dels treballadors públics davant l'ofensiva econòmica de l'Estat

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 6 de juliol de 2021 a les 20:05 |
L'acció exterior catalana és al punt de mira del Tribunal de Comptes. | Govern
Al llarg de les últimes setmanes, els departaments d'Economia i de Presidència han dissenyat un sistema per tal que els treballadors públics afectats per causes judicials -vinculades o no al procés- puguin afrontar els processos sense arriscar, d'entrada, tot el seu patrimoni. Per primera vegada, la Generalitat posa en marxa un mecanisme que permet l'abonament de fiances com les que reclama el Tribunal de Comptes i que, en certa manera, permet als encausats guanyar temps a l'espera que arribi la sentència ferma a l'Estat i, fins i tot, en instàncies internacionals. El mecanisme rep el nom de "fons complementari de riscos" i haurà de passar pel Parlament. Aquestes són les claus per entendre l'abast del fons, que arrencarà dotat amb deu milions d'euros.

1. Quin mecanisme es posa en marxa? El nou fons complementari dependrà provisionalment de l'Institut Català de Finances (ICF) i servirà per fer front a les "obligacions legals" que es reclamin a treballadors públics en un procés judicial o administratiu per accions "que hagin dut a terme en exercici del càrrec" i que no quedin cobertes per les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable que té subscrites en aquest moment la Generalitat. La idea és "protegir" els treballadors públics mentre no hi hagi una sentència ferma. Els seus responsables assenyalen que no està dissenyat expressament per fer front a les fiances immediates.


2. Qui s'hi pot acollir? Totes les persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l'administració de la Generalitat i dels ens i organismes del sector públic, a banda dels alts càrrecs i membres del Govern.

3. Com funcionarà el sistema? En essència, és un sistema d'avals i de contraavals. Els avals aniran a càrrec d'una entitat bancària -el conseller d'Economia, Jaume Giró, no ha concretat amb quines s'arribaran a acords, per bé que hi ha converses en marxa- i serà la Generalitat, a través de l'ICF, qui proporcionarà el contraaval. D'aquesta manera, els encausats no hauran d'aportar patrimoni personal a l'hora d'abonar fiances milionàries, com per exemple els 5,4 milions d'euros que demana el Tribunal de Comptes per l'acció exterior catalana. Aquest episodi és el que ha accelerat la creació del fons, perquè els 34 afectats tenen fins al 21 de juliol per abonar la quantitat exigida.


4. Quines condicions hi ha per accedir-hi i com s'ha de fer? Els treballadors públics podran acollir-se al fons sempre que no existeixi una resolució judicial ferma -del Tribunal Suprem, bàsicament- que declari il·lícites les actuacions realitzades. El risc, a banda, no ha d'estar cobert per cap pòlissa actual de la Generalitat. Una altra condició és que el Govern no hagi iniciat cap procediment disciplinari o sancionador, ni tampoc cap procediment judicial de reclamació de responsabilitat civil.

Per acollir-se al fons de complementari s'ha de presentar una sol·licitud davant l'entitat gestora -l'ICF, almenys de manera provisional- per acreditar que es compleixen totes les condicions detallades. El Govern serà l'encarregat de verificar si és així.


5. En quin moment la Generalitat pot recuperar els recursos? La millor manera de respondre aquesta pregunta és amb un exemple gràfic. Posem per cas que un alt càrrec afronta un procés judicial i el Suprem, com a última instància estatal, el condemna. L'entitat bancària responsable de l'aval l'executa i, al mateix temps, la Generalitat posa en marxa el contraaval, de manera que l'afectat no pateix una pèrdua econòmica fins que es resolgui el cas a la justícia europea. Si la condemna és ferma també en instàncies internacionals, l'encausat haurà de fer front a totes les despeses generades. 

6. El fons es pot recórrer? Des d'Estònia, Pedro Sánchez ha avisat que recorrerà la mesura si no s'ajusta a la llei. El govern espanyol estudiarà el decret, que es publicarà aquest dimecres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), i decidirà. El Tribunal de Comptes, segons han publicat diversos mitjans aquest dimarts, ja avisa que la Generalitat podria cometre "frau de llei" en cas que faciliti el pagament de les fiances. El Govern insisteix, però, que no es posen en risc recursos públics.

L'entitat espanyolista Convivencia Cívica ja ha avisat que portarà el decret als tribunals per anul·lar-lo, perquè entén que el principi d'indemnitat enarborat pel Govern no pot emparar "conductes manifestaments il·legals".

7. Què passa amb la Caixa de Solidaritat? Després de fer front a múltiples pagaments de fiances en diverses instàncies judicials, només disposa de 400.000 euros, a banda de quatre milions d'euros que reclama per una fiança que entén com a duplicada pel cas que s'està instruint al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. La Caixa de Solidaritat és el pla B per si falla el pla del Govern, que anima a continuar-la omplint.

8. I amb els afectats pel 9-N? En aquest cas hi ha sentència ferma per part del Suprem, de manera que els implicats no s'hi podrien acollir d'entrada. El Tribunal de Comptes reclama als responsables de la consulta, amb Artur Mas al capdavant, el pagament immediat d'un milió d'euros. El Suprem, a banda, ha rebutjat els recursos dels encausats per l'acció del Tribunal de Comptes sobre el 9-N.

9. S'hi podria acollir Santi Vila? Es tracta de l'únic alt càrrec a qui la Caixa de Solidaritat no ha ofert suport econòmic. Ara, però, s'hi podrà acollir. No per cap causa relacionada amb el procés -la sentència del Suprem el va condemnar i ja ha vençut la pena per inhabilitació-, sinó per la de les obres de Sixena, per les quals va haver d'entregar davant dels jutjats les escriptures del seu pis com a aval.

10. El Tribunal de Comptes podria absoldre els afectats? Aquest és un escenari que el Govern no descarta, almenys en públic. "Confio de debò en el Tribunal de Comptes", ha assenyalat Giró, que també ha insistit en la idea que les sentències europees sempre han anat en una línia diferent a la de les que han arribat de l'Estat. De moment, la Generalitat ja ha trobat un mecanisme per protegir els alts càrrecs afectats per la repressió econòmica i, per primera vegada, s'implica en la seva defensa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació