La Generalitat recorre la sentència de Marcel Vivet i demana ara mig any de presó

Els serveis jurídics presenten un recurs d'apel·lació contra la decisió judicial, que Interior qualifica de "desproporcionada"

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 6 de juliol de 2021 a les 15:55 |
Marcel Vivet. | Adrià Costa
Els serveis jurídics de la Generalitat van presentar divendres passat un recurs d'apel·lació contra la sentència que condemna Marcel Vivet a 5 anys de presó per colpejar un mosso en una manifestació contrària a una concentració de Jusapol. Vivet ha carregat contra aquest nou rumb del departament jurídic del Govern, assegurant que són uns "cínics desgraciats".

La Generalitat va demanar inicialment una pena de presó de quatre anys i nou mesos, i ara rebaixa la petició a sis mesos. "Sempre defensarem els servidors públics, però també hem de defensar peticions proporcionals", ha argumentat el secretari general d'Interior, Oriol Amorós, que ha anunciat que els "principis" que han inspirat aquest canvi de criteri adoptat ara s'utilitzaran a partir d'aquest moment en aquest tipus de casos.


Amorós ha indicat que la sentència és "desproporcionada" i per això demanen que Vivet no hagi d'entrar a la presó. Amb l’objectiu de garantir la compatibilitat entre el principi de proporcionalitat i la defensa dels servidors públics, la Generalitat demana una reducció de tres anys a sis mesos de presó pel delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat. El recurs al·lega, entre altres motius, que l’objecte utilitzat per l’encausat, un pal de bandera, no reuneix les característiques objectives per ser considerat un objecte perillós.

Pel que fa al delicte de desordres públics, el recurs indica que no pertoca a la Generalitat determinar la imposició d'una sanció per aquest motiu i per això retira la petició d'un any i nou mesos de presó. En canvi, segueix demanant 600 euros pel delicte lleu de lesions.


La sentència ara impugnada condemna l'encausat a dos anys de presó per un delicte de desordres públics, tres anys de presó per atemptat contra agent de l’autoritat i 600 euros per un delicte lleu de lesions.

Poques hores després que sortís la sentència, Amorós ja va dir que considerava que hi havia una "desproporció important" entre els fets provats i la condemna imposada. A més, l'acord entre ERC i la CUP ja preveu que la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s'escau, i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació